Anàlisi Musical
Codi: 100662 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Musicologia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francisco Javier Daufi Rodergas
- Correu electrònic:
- xavier.daufi@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
S’han d’haver cursat i superat prèviament les assignatures “Llenguatge musical I” i “Llenguatge musical II”.
Objectius
L’objectiu principal d’aquesta assignatura és dotar l’alumnat d’eines bàsiques que li permetin descompondre les peces musicals, dividint-les en parts més o menys independents, així com buscar relacions entre elles per, d'aquesta manera, entendre com estan construides les composicions musicals.
Competències
- Analitzar críticament les obres musicals des de qualsevol punt de vista de la disciplina musicològica.
- Demostrar un nivell suficient de coneixement del llenguatge i la teoria musicals històrics i actuals, incloent-hi els rudiments de l'harmonia i el contrapunt, per abordar amb propietat l'estudi de les composicions.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Assimilar els rudiments del llenguatge musical (lectura, harmonia, contrapunt, formes musicals) en la perspectiva actual.
- Comprendre la utilització propedèutica de l'anàlisi musical, en especial de l'aproximació semiològica.
- Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
- Discernir l'objectiu de l'anàlisi musical.
- Establir vincles entre l'anàlisi musical i altres disciplines musicològiques, amb la finalitat de comprendre el caràcter complementari d'aquesta disciplina auxiliar.
- Extreure conclusions de tipus hermenèutic a partir de l'anàlisi de les partitures, aplicant diferents mètodes analítics.
- Extreure conclusions per a la interpretació musical a partir de l'aplicació dels diferents mètodes analítics.
- Identificar les metodologies més pertinents d'utilitzar segons els objectius que es plategi demostrar, o trobar, a través d'una anàlisi.
- Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
- Preparar exposicions orals correctes sobre una matèria analítica i adequar-les al nivell i les expectatives de l'audiència o grup.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer els principals models analítics i saber-los aplicar a les obres musicals
- Relacionar els diferents mètodes analítics amb els substrats científics i filosòfics originaris o subjacents.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Utilitzar correctament els mètodes d'anàlisi musical.
- Utilitzar correctament la terminologia pròpia de cada sistema analític
- Utilitzar el vocabulari i les eines bàsiques que permetin descriure i transmetre els coneixements adquirits mitjançant presentacions orals de contingut musicològic efectives i adaptades a l'audiència.
Continguts
1. Sessions pràctiques
2. Introducció a l'anàlisi musical i metodologies d'anàlisi I
3. Metodologies d'anàlisi II
4. Gènere i estil
5. Forma i estructura
6. La suite
7. El minuet clàssic
8. El rondó
9. Bases i funcionament de la teoria dodecafònica
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe de prova de coneixements | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Classe magistral | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Sessions pràctiques | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i lectura d'articles | 26 | 1,04 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Pràctiques individuals | 26 | 1,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Realització de treballs | 26 | 1,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Es combinaran classes teòriques amb diverses activitats pràctiques que podran ser individuals o col·lectives.
S'analitzaran diverses obres musicals a classe i es duran a terme comentaris de text relacionats amb els continguts de l'assignatura.
NOTA IMPORTANT SOBRE L'ÚS DE TECNOLOGIES D'IA EN AQUESTA ASSIGNATURA
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en la cerca de bibliografia, en la correcció de textos i com a ajuda en les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita 1 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Prova escrita 2 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Treball en grup | 40% | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Avaluació: Es realitzaran dues proves escrites, una a la meitat i l’altra al final del semestre, el resultat de cadascuna de les quals representarà el 30% de la nota global.
Es durà a terme un treball obligatori en grup sobre un tema que s’haurà de pactar amb el professor. La nota del treball representarà el 40% de la nota global.
Per aprovar l’assignatura caldrà aprovar el treball i cadascuna de les dues proves escrites amb una nota mínima de 5.
Les qualificacions de les proves escrites i del treball es publicaran al Campus Virtual. En el moment en què es publiquin els resultats s'indicaran simultàniament les dates de revisió. Aquestes es faran sempre presencialment i en l'horari previst.
Recuperació: L'estudiant que hagi suspès alguna de les activitats d'avaluació obligatòries tindran l'oportunitat d'un examen de recuperació. Per poder optar a la prova de recuperació caldrà haver aprovat el treball obligatori. No serà recuperable aquella prova que no hagi estat realitzada en el termini fixat.
Tindrà la condició de "no avaluable" aquell alumnat que només hagi participat en una de les tres activitats obligatòries d'avaluació.
Avaluació única
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
Agawu, K. (2004). "How we got out of analysis, and how to get back in". Music Analysis, 23, 267–286.
Audissino, E. (2017). Film/Music Analysis. A Film Studies Approach. Southampton: Palgrave Macmillan.
Beach, David; McClelland, Ryan. (2012). Analysis of 18th- and 19th-Century Musical Works in the Classical Tradition. New York; Abingdon, Oxon: Routledge.
Bent, I. D.; Pople, A. (2001). “Analysis”. The New Grove Dictionary of Music and Musicians. London: Macmillan Publishers.
Cámara, E. (2003). “Metodologías de Análisis”. Etnomusicología. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.
Casetti, F., & di Chio, F. (1991). Cómo analizar un film. Barcelona: Paidós.
Chion, M. (1993). La audiovisión: Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Paidós.
Cook, N. (1994). A Guide to Musical Analysis. Oxford: Oxford University Press.
Cook, N.; Everist, M. (eds.) (2001). Rethinking Music. New York: Oxford University Press.
Daniélou, A. (2010). The Ragas of Northern Indian Music. New Delhi: Munshiram Manoharlal.
Duffin, R. W. (2008). How Equal Temperament Ruined Harmony (and Why You Should Care). New York: W. W. Norton & Company.
Forte, Allen (Apr. 1959). "Schenker Conception of Musical Structure". Journal of Music Tehory, Vol. 3, No. 1, pp. 1-30.
Forte, A.; Gilbert, S. E. (2003). Análisis musical. Introducción al anàlisis Schenkeriano. Barcelona: Idea Books.
Grimalt, J. (2014). Música i sentits. Introducció a la significació musical. Barcelona: Dux.
Kalinak, K. (1992). Settling the score: music and the classical Hollywood film. Madison: TheUniversity of Wisconsin Press.
Katz, Adele T. (Jul 1935). "Heinrich Schenker's Methode of Analysis". The Musical Quarterly, Vol. 21, No. 3, pp. 311-329.
Kerman, J. (1980). How We Got into Analysis, and How to Get out. Critical Inquiry, 7, No. 2, 311–331.
Kühn, C. (1998). Tratado de la forma musical. Barcelona: SpanPress Universitaria.
Kühn, C. (2003). Historia de la composición musical. Barcelona: Idea Books.
LaRue, J. (2007). Análisis del estilo musical. Madrid: Mundimúsica.
Lerdahl, F.; Jackendoff, R. (2003). Teoría generativa de la música tonal. Madrid: Akal.
Lester, J. (2005). Enfoques analíticos de la música del siglo XX. Madrid: Akal.
Messiaen, O. (1993). Técnica de mi lenguaje musical. París: Alphonse Leduc.
Meyer, L. B. (2020). La emoción y el significado en la música. Madrid: Alianza Editorial.
Moore, A. F. (Ed.). (2009). Analyzing Popular Music. New York: Cambridge University Press.
Moorefield, V. (2005). The Producer as Composer. Shaping the Sounds of Popular Music. Cambridge, Massachussets: The MIT Press.
Piston, Walter. (1992). Armonía. Barcelona: Labor.
Piston, Walter (1998). Contrapunto. Flamingo: SpanPress Universitaria.
Sobrino, Ramón (2005). "Análisi musical. De las metodologías del análisis al análisis de las metodologías". Revista de Musicología, XXVIII, pp. 667-696.
Straus, Joseph N. (1991). "A Primar for Atonal Set Theory". College Music Symposium, Vol. 31, pp. 1-26.
Supper, M. (2004). Música electrónica y música con ordenador. Historia, estética, métodos, sistemas. Madrid: Alianza.
Tagg, P. (2013). Music's Meanings. A Modern Musicology for Non-Musos. New York: The Mass Media Music Scholars' Press.
Revistes online especialitzades en teoria musical
Music Theory online. A Journal of the Society of Music Theory: https://mtosmt.org/
The Journal of Music and Meaning: https://m,usicandmeaning.net/
Programari
En cas que sigui necessari, s'informarà a clase.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |