Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Musicologia | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És aconsellable (però en cap cas indispensable) disposar de coneixements musicals equivalents al grau mitjà.
L’objectiu de l’assignatura és introduir l’estudiantat a la comprensió de les músiques com a fenomen cultural, estretament vinculats als contextos socials i simbòlics en què es manifesten. Aquesta perspectiva permet reconèixer la diversitat d’entorns culturals i les diferents lògiques d’organització social, així com les múltiples formes d’estructuració musical i els espais d’activitat on cada música pren sentit.
A través d’aquest enfocament, es busca oferir una visió àmplia i contextualitzada de diverses tradicions musicals del món, explicades des del seu entorn humà. Això ha de permetre identificar grans àrees culturals en relació amb les seves pràctiques musicals i introduir els elements fonamentals de l’aproximació culturalista pròpia de l’antropologia de la música i de l’etnomusicologia.
La música com a pràctica comunicativa i relacional: implicacions conceptuals i metodològiques per a l’estudi del fet musical.
L’organització sonora com a construcció cultural: contrast i coexistència de paradigmes auditius diversos.
Diversitat en les formes d’estructuració musical: organització del so, pràctiques vocals i instrumentals, i sistemes de transmissió en contextos culturals diversos.
Pràctiques musicals i cosmovisió: la relació entre música, territori, memòria i espiritualitat.
Sistemes vocals col·lectius i pràctiques de polifonia oral: formes de participació, escolta i expressió col·lectiva.
Organització rítmica i mètrica en contextos no occidentals: nocions alternatives de pulsació, cicle i asimetria.
Pràctiques vocals expandides i tècniques multifòniques com a formes culturals d’expressió i identitat.
Música i context sociopolític: usos simbòlics i polítics del so en contextos de resistència, opressió o reivindicació.
Tensions conceptuals i metodològiques: culte/popular, oral/escrit, autoria/anonimat, i les seves implicacions en la recerca musicològica.
Gènere i música: rols, representacions i pràctiques associades al gènere en contextos diversos.
Fonaments conceptuals de l’etnomusicologia i conflictes epistemològics: perspectives èmic/ètic; funció vs. finalitat; processos d’enculturació i aculturació; apropiació cultural; etnicitat; rellevància social; gènere; narratives identitàries; enfocaments sincrònics i diacrònics.
Introducció a les tecnologies aplicades a la recerca musicològica.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe expositiva | 30 | 1,2 | 1, 3, 6, 7, 9, 12, 13, 14 |
Estudi i lectura de materials | 70 | 2,8 | 1, 3, 6, 7, 12, 15 |
Seminaris de debat sobre lectures | 15 | 0,6 | 2, 3, 5, 7, 10, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 10, 15 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació | 30 | 1,2 | 1, 4, 7, 9, 14, 15 |
L'assignatura té un perfil que combina el caràcter teòric i el pràctic. Així, s'alternen sessions expositives de formació general teòrica amb altres on els conceptes teòrics són debatuts col·lectivament.
S'avaluarà la consecució dels conceptes relatius a l'etnomusicologia i l'antropologia de la música dins el context de les ciències socials i de les humanitats, així com la capacitat de situar les grans àrees musicals i culturals estudiades.
Es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per emplenar l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i de l'avaluació de la
assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació a classe en debats i exercicis col·lectius | 10% de la nota | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14 |
Prova final | 45% de la nota | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Prova parcial | 45% de la nota | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
L'avaluació de l'assignatura es basa en:
Dues proves escrites que tindran com a objectiu mostrar l'assimilació dels conceptes teòrics bàsics adquirits mitjançant les classes expositives. Aquests dos exàmens, distribuïts a meitat i final del curs, tindran cadascun un pes d'un 45% sobre la nota global. Serà obligatori, per al còmput global de la nota, haver superat separadament cada prova amb més d'un 5 sobre 10. El 10% restat de la qualificació global, sortirà de l'assistència i participació activa a classe, per mitja d'exercicis d'avaluació continuada.
Es considerarà "no avaluables" aquelles persones que no s'hagin presentat a qualsevol de les dues proves de coneixement. Es preveu una reavaluació per a aquelles persones que no arribin al mínim de qualificació (5) a l'avaluació ordinària.
Es farà una avaluació inicial que no computarà en cap cas en la nota final de l'assignatura.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per a aquesta assignatura, es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com ara la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos, les traduccions i altres usos similars que el professorat pugui autoritzar expressament. En qualsevol activitat escrita, l’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat treballades amb aquesta tecnologia i especificar les eines emprades. La manca de transparència en l’ús de la IA en una activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i podrà comportar una penalitzacióparcial o total en la qualificació de l’activitat. Aquesta assignatura no permet l’avaluació única.
Beard, David, & Gloag, Kenneth. (2005). Musicology: The key concepts. Routledge.
Bucciarelli, Melania, & Joncus, Berta (Eds.). (2007). Music as social and cultural practice. The Boodle Press.
Cámara de Landa, Enrique. (2003). Etnomusicología. ICCM.
Chiantore, Luca, Domínguez, Áurea, & Martínez, Sílvia. (2018). Escribir sobre música. Musikeon Books.
Clarke, Eric, & Cook, Nicholas (Eds.). (2004). Empirical musicology: Aims, methods, prospects. Oxford University Press.
Cook, Nicholas. (2001). De Madonna al canto gregoriano. Una muy breve introducción a la música. Alianza Editorial.
Cook, Nicholas, Ingalls, Monique, & Trippett, David (Eds.). (2019). The Cambridge companion to music in digital culture. Cambridge University Press.
Cunningham, Mark. (1998). Good vibrations (2nd ed.). Sanctuary Publishing Ltd.
de Riquer, Borja (Ed.). (2025). La memòria dels catalans. Edicions 62.
Frith, Simon. (1986). Performing rites: On the value of popular music. Harvard University Press.
García Quiñones, Marta. (2024). La música más allá del cerebro. MRA Ediciones.
Katz, Mark. (2010). Capturing sound: How technology has changed music. University of California Press.
López Cano, Rubén. (2018). Música dispersa: Apropiación, influencias, robos y remix en la era de la escucha digital. Musikeon Books.
Martí, Josep. (1995). La idea de “relevancia social” aplicada al estudio del fenómeno musical. TRANS: Revista transcultural de música, 1. https://www.sibetrans.com/trans/articulo/19/la-idea-de-relevancia-social-aplicada-al-estudio-del-fenomeno-musical
Martí, Josep. (2000). Más allá del arte. La música como generadora de realidades sociales. Deriva Editorial.
McClary, Susan. (1991). Feminine endings: Music, gender, and sexuality. University of Minnesota Press.
Mendívil, Julio. (2021). La música como invención: Ensayos sobre etnomusicología y antropología de la música. Ciudad de México: UNAM / El Colegio de San Luis.
Mendívil, Julio. (2023). En contra de la música. Herramientas para pensar, comprender y vivir las músicas. Buenos Aires: Gourmet Musical.
Merriam, Alan. (1964). The anthropology of music. Northwestern University Press.
Nettl, Bruno. (1996). Música folklórica y tradicional de los continentes occidentales. Alianza Editorial.
Nettl, Bruno, Stone, Ruth, Porter, James, & Rice, Timothy (Eds.). (1999). The Garland encyclopedia of world music (Vols. 1–10). Garland Publishing.
Roquer, Jordi, Rey, Mauricio, & Sola, Gala. (2019). Remixing Merriam, rethinking the prism. In Encabo, Enrique (Ed.), Bits, cámara, acción (pp. 175–188). El Poblet Edicions.
Scarnecchia, Paolo. (1998). Música popular y música culta. Icaria Ed.
Small, Christopher. (1980). Música. Sociedad. Educación. Alianza Editorial.
Small, Christopher. (1998). Musicking: The meanings of performing and listening. Wesleyan University Press.
Zagorski-Thomas, Simon. (2020). The Bloomsbury handbook of music production. Bloomsbury Publishing USA.
AUDACITY Programari d'àudio gratuït, de codi obert i multiplataforma
https://www.audacityteam.org
NEARPOD Plataforma d'aprenentatge digital
https://nearpod.com
REAPER Digital Audio Workstation. Programari d'àudio multipista i multiplataforma
https://www.reaper.fm
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |