Logo UAB

Didàctica de la Música

Codi: 100650 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Musicologia OT 3
Musicologia OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Mauricio Rey Garegnani
Correu electrònic:
mauricio.rey@uab.cat

Equip docent

Mauricio Rey Garegnani

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

- Interès per l'ensenyament i aprenentatge de la música 
- Predisposició a aprendre a través de la pràctica instrumental i vocal
- Capacitat reflexiva sobre l'educació musical

 


Objectius

Aquesta assignatura mostrarà el destacat paper que la música hauria de desenvolupar en l'etapa de l'educació secundària, així com l'aportació de models i recursos en aquest context. Per a tal fi, es farà una aproximació a processos didàctics ajustats a la particularitat de la pràctica musical a l'aula. 

Es plantegen els objectius següents:

  • Aproximar-se a les habilitats i coneixements que permetin descobrir, conèixier i gaudir de la música, i fer-ne ús en la tasca docent
  • Reconèixer el valor de la pràctica i l'educació musical com a portadora de significats socials i culturals
  • Aproximar-se als recursos i estratègies metodològiques relacionats amb la pràctica musical d'aula
  • Conèixer el marc legal i formatiu dels aprenentatges formals en el nostre contex
 

Competències

    Musicologia
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Valorar el paper de la música en la formació integral de l'individu i la seva incidència en el conjunt de la societat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adquirir criteris per seleccionar, utilitzar i elaborar materials per a l'ensenyament de la música.
  2. Adquirir habilitats per organitzar grups de treball, amb la planificació, el repartiment de tasques i la flexibilitat metodològica adequats.
  3. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  4. Analitzar els currículums de la música en l'ensenyament obligatori i en el batxillerat i transformar-los en seqüències d'activitats d'aprenentatge i programes de treball.
  5. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  6. Aprofundir en la capacitat de treballar en equips de recerca homogenis o interdisciplinaris.
  7. Avaluar els desenvolupaments teoricopràctics de l'ensenyament i l'aprenentatge de la música
  8. Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
  9. Concretar contextos i situacions en què sigui possible aplicar els diferents continguts que integren el currículum de música de l'ensenyament obligatori i del batxillerat.
  10. Constatar el valor formatiu, cultural i emocional de la música i dels continguts d'aquesta disciplina que s'ensenyen en l'educació obligatòria i en el batxillerat, i integrar els continguts esmentats en el marc de la ciència, la cultura i l'art.
  11. Desenvolupar i potenciar la transversalitat dels continguts propis de l'àrea musical amb altres de pertanyents a altres àrees de coneixement.
  12. Determinar les eines didàctiques adequades per a la transferència educativa de la formació musicològica adquirida.
  13. Dissenyar i dur a terme activitats musicals formals i no formals que contribueixin a fer del centre escolar un lloc de participació i trobada per a la promoció de la cultura en l'entorn on s'ubica.
  14. Dissenyar i planificar espais d'aprenentatge en què la pràctica, la recepció i l'escolta musicals constitueixin els mitjans instrumentals per a una formació crítica i estètica de l'orella musical.
  15. Entendre l'avaluació com un instrument de regulació i estímul de l'esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l'avaluació de l'aprenentatge de la música.
  16. Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
  17. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  18. Resoldre problemes de manera autònoma.
  19. Resoldre problemes d'índole metodològica en l'àmbit de la musicologia.
  20. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  21. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació i integrar-les al procés d'ensenyament-aprenentatge de la música.
  22. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

1.1 Educació musical i pensament

  • Música, educació i pensament
  • Perfil docent

1.2 Organització de l’ensenyament, disseny curricular i planificació

1.3 Estratègies i recursos d’aula

  • Pràctica vocal i instrumental
  • Metodologies
  • Inclusió i gestió de l’alumnat
  • Tecnologia a l’aula

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Desenvolupament d'activitats guiades pel professorat 45 1,8 1, 3, 4, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 20, 21, 22
Exposició del projecte en grup 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 21, 22
Tipus: Supervisades      
Tutories personals i de grup 10 0,4 1, 12, 18, 19
Tipus: Autònomes      
Disseny, desenvolupament i preparació de la presentació del projecte/treball grupal 40 1,6 1, 4, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 19, 22
Elaboració del vídeo reflexiu 10 0,4 1, 3, 5, 9, 10, 12, 15, 16, 17, 18, 21, 22
Preparació de la prova escrita 18,7 0,75 1, 4, 8, 18, 19, 20, 21

 

La metodologia d'aula és essencialment procedimental i, per aquest motiu, requereix participació activa de l'estudiant, tant en els moments de pràctica instrumental i vocal, com en les reflexions conjuntes i els casos plantejats a classe. 

Es preveu fer una sortida de camp a un institut de secundària proper a la UAB.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats d'aula 10% 0,15 0,01 2, 10, 12, 16, 20
Projecte (treball en grup) 50% 3,3 0,13 1, 2, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 18
Prova escrita (individual) 20% 1,9 0,08 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 18, 19
Revisió crítica sobre un Cas pràctic (individual) 10% 0,15 0,01 1, 9, 13, 18, 21
Vídeo de reflexió (individual) 10% 0,8 0,03 1, 3, 5, 10, 16, 17, 20, 22

Actitud, participació i assistència

L’actitud i la participació activa de l’alumnat durant el procés d’ensenyament-aprenentatge són imprescindibles per superar l’assignatura.

La manca de participació o la baixa implicació en les activitats proposades s’interpretarà com a falta d’interès per aprendre i, en conseqüència, com a impossibilitat de desenvolupar les competències requerides. L’assistència a les sessions és essencial, ja que totes són de caràcter pràctic i aplicat.

L’estudiantat que falti, de manera injustificada, a tres o més sessions veurà reduïda en dos punts la qualificació final de l’assignatura.

Evidències d’avaluació

L’avaluació es divideix en diverses evidències que cal superar de manera independent amb una nota mínima de 3 per poder calcular la qualificació final. Inclou:

  • Tasques individuals

  • Treball en grup

  • Prova escrita

Només la prova escrita és recuperable, i únicament si la qualificació obtinguda és inferior a 3. Persobre d’aquesta nota es calcularà directament la mitjana ponderada.

L’estudiantat rebrà la qualificació de «No avaluable» si no presenta el treball en grup i la prova escrita, tant en l’avaluació continuada com en l’avaluació única.

Avaluació única

L’avaluació única no eximeix de l’assistència a les sessions. Les persones que l’escullin hauran d’entregar les mateixes evidències previstes en l’avaluació continuada, assumint que el projecte grupal es realitzarà de manera individual.

  • Data d’entrega de les tasques: el dia d’inici de les exposicions orals dels projectes (la o l’estudiant haurà de presentar-les davant del grup-classe).

  • Prova escrita (cas pràctic i qüestionari): a la sessió immediatament següent, sempre dins de l’horari de l’assignatura.

El sistema de recuperació és el mateix que en l’avaluació continuada: només es pot recuperar la prova escrita si la nota és inferior a 3/10. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que l’avaluació continuada.

Altres consideracions

Per aprovar l’assignatura, l’alumnat ha de demostrar una bona competència comunicativa general, tant oral com escrita, i un domini adequat de la llengua catalana. En totes les activitats es valoraran la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquest requisit.

La còpia o el plagi dels treballs escrits es penalitzarà amb un 0 en aquella entrega, sense opció de recuperació.

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, osancions majors en casos de gravetat

Qualsevol irregularitat que pugui provocar una variació significativa en la qualificació d’un acte d’avaluació serà sancionada amb un 0 en aquell acte, independentment del procés disciplinari corresponent. Si es produeixen diverses irregularitats en la mateixa assignatura, la qualificació final serà 0

 

 

 


Bibliografia

Les referències utilitzades en aquesta assignatura pertanyen majoritariament a autores dones:  

ARNAUS, MARIA ÀNGELS, CALMELL, CÈSAR, CAPDEVILA, REINA, & RIERA, SANTI (Eds.). (2022). Història de la pedagogia musical a Catalunya (1a ed.). Biblioteca de Catalunya.

CARRILLO, CARMEN i FLORES, MARIA A. (2018). Veteran teachers’ identity: what does the research literature tell us?. Cambridge Journal of Education, 48(5), 639-656.

CARRILLO, CARMEN; VILADOT, LAIA i PÉREZ-MORENO, JÈSSICA (2017). Impacto de la Educación Musical: una revisión de la literatura científica. Revista Complutense de Investigación en Educación Musical, 14, 61-74. https://revistas.ucm.es/index.php/RECI/article/view/54828/52004

CASALS, ALBERT; FERNÁNDEZ-BARROS, ANDREA i VILADOT, LAIA (2024). Claus de l’educació musical a l’educació bàsica. A A. Casals, A. Fernández-Barros, M. BujiM. Casals (Coords). Claus de l’educació musical a Catalunya: mirades des de la recerca. Graó Editorial.  

CASALS, ALBERT i VILADOT, LAIA (2021). La educación musical sube al escenario. A J.L. Aróstegui, G. Rusinek y A. Fernández-Jiménez (coord.). Buenas prácticas docentes en centros de Primaria y Secundaria que educan a través de la música (pp. 71-95). Octaedro. 

CASAS, AMALIA i POZO, J. IGNACIO (2008). ¿Cómo se utilizan las partituras en la enseñanza y el aprendizaje de la música? Cultura y Educación, 20 (1), 49-62.

DELALANDE, FRANÇOIS; VIDAL, JACK; REIBEL, GUY (1995). La música es un juego de niños. Ricordi Americana. [obra original de 1984].

ESCODA, JOAN i GONZÁLEZ-MARTÍN, CRISTINA (2020). Conèixer l’altre: una mirada intercultural des de l’aula de música. Temps d’Educació, 58, pp. 159-178. https://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/376893

FLORES, SUSANA (2007). Principales acercamientos al uso de la música popular actual en la Ed. Secundaria. Revista Electrónica de LEEME (Lista Europea Electrónica de Música en la Educación), (19). http://musica.rediris.es

FREIXA, MONTSE (2017). Professorat novell: Competències docents a l’inici de l’exercici professional. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

GARCIA-PEINAZO, DIEGO (2017). ¿Nuevos “clásicos básicos” en educación musical? De la canonización a la audición activa de las músicas populares urbanas en (con)textos didácticos específicos. Revista Electrónica de LEEME, (40), 1–18. https://doi.org/10.7203/LEEME.40.109 

GLUSCHANKOF, CLAUDIA i PÉREZ-MORENO, JÈSSICA. (ed) (2017). La música en educación infantil: investigación y práctica. Dairea Ediciones

GONZÁLEZ-MARTÍN, CRISTINA i VALLS, ASSUMPTA (2010). Músiques del món i treball per projectes. Dins: Actes del CiDd: II Congrés Internacional de Didàctiques. http://hdl.handle.net/10256/2856

GONZÁLEZ-MARTÍN, CRISTINA i VALLS, ASSUMPTA (2018). Los proyectos de trabajo en el área de música: una metodología de enseñanza-aprendizaje para afrontar los retos de la sociedad del siglo XXI. Revista ElectrónicaComplutense de Investigación en Educación Musical, 15, 39-60. https://revistas.ucm.es/index.php/RECI/article/view/56849/4564456548350

GREEN, LUCY (1997). Music, gender, education. Cambridge University Press. 

LAMONT, A. (2011). The beat goes on: music education, identity and lifelong learning. Music EducationResearch, 13(4), 369–388.

MALAGARRIGA, TERESA i MARTÍNEZ, MARIONA [eds.] (2010). Tot ho podem expresar amb música. Els nens i nenes de 4 a 7 anys pensen la música, parlen de música, fan música. Dinsic Publicacions Musicals.

MARTÍ, JOSEP (2000). ¿Qué música es necesario enseñar en las escuelas? En: Más allá del Arte: La música como generador de realidades sociales. Deriva.

MARTÍ, JOSEP (2002). Ensenyament musical i sensibilitat pluricultural. Institut de Ciències de l’Educació, Universitat de Barcelona. Comunicació presentada a les IV Jornades de Música. 

MARTÍN, XUS (2006). Investigar y aprender cómo organizar un proyecto. Horsori.

NADAL, NATÀLIA (2007). Músicas del mundo. Una propuesta intercultural de educación musical. Barcelona: ICE

PEÑALBA, ALICIA (2016)  Defensa de la educación musical desde las neurociencias, en Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 14, 109-127

QUIÑONES-RAMÍREZ, FÉLIX. A.; DURAN, DAVID i VILADOT, LAIA (2022). Aprendizaje musical a través de la docencia compartida con estudiantes de secundaria. Revista DEBATES - Cadernos do Programa de Pós-Graduação em Música, 26(2), 102-125. http://seer.unirio.br/revistadebates/article/view/12167

SCHAFER, MURRAY (1996). El nuevo paisaje sonoro. Buenos Aires: Ricordi Americana. [obra original de 1969].

SMALL, CRISTOPHER (1989). Música, Sociedad y Educación. Alianza.

SWANWICK, KEITH (1998). Música, Pensamiento y Educación. Morata. 

VILADOT, LAIA; JÁUREGUI, ÀLEX I REY-GAREGNANI, MAURICIO (2024). ¿Qué necesita el profesorado de música en sus incios de ejercicio profesional? publicado en Libro de actas  CIMIE24 de AMIE licenciado     bajo Creative Commons 4.0 International License. Disponible en https://amieedu.org/libros-de-actas-de-cimie/

VIÑAS, MARIA FERNANDA.; CASALS, ALBERT i VILADOT, LAIA. (2022). Emerging critical events in creative processes involving music, dance and mathematics in the school. International Journal of Music Education,  40(2), 228-243. https://doi.org/10.1177/02557614211050996   

ZARAGOZÁ, JOSEP LLUIS. (2024). Las competencias musicales en primaria y secundaria: transcendiendo los límites del aula de música. Barcelona: Graó.

 

 

 

 

 

 

Programari

El programari s'ajustarà a les necessitats de l'alumnat.

WEBS D'INTERÈS SOBRE RECURSOS EDUCATIUS:

https://webs.uab.cat/musicaieducacio/

https://sites.google.com/view/dacatra/inici 

https://www.telermusica.com/ca 


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt