Logo UAB

La Música del Barroc

Codi: 100642 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Musicologia OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Francisco Javier Daufi Rodergas
Correu electrònic:
xavier.daufi@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

  1. Tenir un coneixement general de la Història de la Música, de l’Art i de la Filosofia.
  2. Tenir assolides les bases d’Harmonia, Contrapunt i Formes Musicals.

Objectius

L´assignatura cerca descriure i explicar el desenvolupament de la música i del fenomen musical des dels antecedents manieristes i de l´impacte de la crisi religiosa --Reforma-Contrareforma-- fins al darrer Barroc musical. Així doncs, es farà un recorregut contextualitzat pels compositors, formes, gèneres, instruments i teories més significatives que configuren el quefer musical de la música Barroca des de finals del segle XVI fins prop de 1730. 

 


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Analitzar críticament les obres musicals des de qualsevol punt de vista de la disciplina musicològica.
  • Conèixer i comprendre l'evolució històrica de la música i les seves característiques tècniques, estilístiques, estètiques i interpretatives des d'una perspectiva diacrònica.
  • Identificar i contrastar les diferents vies de recepció i consum musicals en la societat i en la cultura de cada època.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Relacionar conceptes i informacions de diferents disciplines humanístiques, científiques i socials, especialment les interaccions que s'estableixen entre la música i la filosofia, la història, l'art, la literatura i l'antropologia.
  • Utilitzar les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques de manera crítica.
  • Vincular els coneixements adquirits amb la praxi musical, col·laborant amb els intèrprets a través de l'anàlisi i la contextualització dels diferents repertoris, tant els relacionats amb la música històrica com amb les diverses manifestacions de la música contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  2. Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  3. Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  4. Aplicar a la recerca musical les conceptualitzacions pròpies de la filosofia, la història, la literatura i l''antropologia.
  5. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  6. Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
  7. Considerar la matèria de manera integral i identificar el context en el qual s'inscriuen els processos estudiats i la relació que tenen amb els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament sociohistòric.
  8. Contextualitzar en l'entorn històric i cultural les obres musicals des d'una perspectiva crítica.
  9. Definir els processos de periodització i de classificació estilística i tipologia usuals en la conceptualització històrica del fet musical.
  10. Determinar la complexitat dels processos de recepció de la música.
  11. Establir els fenòmens de circulació de les idees en el domini musical.
  12. Exposar els coneixements sobre la història, l'art o altres moviments culturals.
  13. Identificar correctament el repertori essencial i els principals compositors de cada un dels moments històrics.
  14. Identificar críticament les diferents orientacions de praxi musical que els intèrprets apliquen a la música de cada època històrica.
  15. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  16. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  17. Identificar i reunir críticament la bibliografia bàsica que ha conformat el camp d'estudi.
  18. Identificar i ubicar críticament en la seva època històrica les diferents tipologies musicals.
  19. Identificar les propietats estilístiques de cada període històric.
  20. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  21. Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
  22. Integrar les noves tendències en la creació musical a l'evolució històrica general i observar-ne la incardinació en el panorama sociopolític en què s'emmarquen.
  23. Interpretar els textos teòrics més importants de cada època.
  24. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  25. Reconèixer en la praxi musical els elements de diverses cultures i de diferents èpoques històriques.
  26. Relacionar els canvis tecnològics i científics de cada època amb la creació i la recepció de la música.
  27. Resoldre problemes d'índole metodològica en l'àmbit de la musicologia.
  28. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  29. Utilitzar el vocabulari propi de la ciència musicològica relacionat amb cada època històrica.
  30. Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
  31. Vincular els períodes de la història de la música amb els períodes de la història de l'art, a través de les semblances i les discrepàncies.

Continguts

  1. El Barroc.
  2. El primer Barroc a Itàlia.
  3. C. Monteverdi.
  4. El segon Barroc a Itàlia.
  5. El Barroc primer i segon als Països Baixos i a Alemanya.
  6. El Barroc primer i segon a França.
  7. El Barroc primer i segon a Anglaterra.
  8. El darrer Barroc. J. S. Bach i G. F. Handel

En els diferents punts del temari es considerarà l'aportació de dones músiques.

 

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Anàlisi comentat d'obres musicals 37 1,48 1, 3, 6, 11, 13, 15, 16, 19, 21
Comentari d'audicions. 50 2 1, 3, 6, 8, 11, 13, 14, 15, 16, 18, 21
Tipus: Supervisades      
Identificació contextualitzada dels estils i estètiques del barroc musical. 60 2,4 2, 4, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 19, 23, 26, 27, 28, 29, 31

El contingut temàtic de l'assignatura es desenvoluparà mitjantçant classes magistrals. S'incidirà també, en sessions pràctiques, en el comentari analític d'obres musicals (la fuga) i en les audicions comentades.

NOTA IMPORTANT SOBRE L'ÚS DE TECNOLOGIES D'IA EN AQUESTA ASSIGNATURA 

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en la cerca de bibliografia, en la correcció de textos i com a ajuda en les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen analític d'obres musicals 25% 0,75 0,03 1, 2, 3, 5, 6, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 27, 28, 29, 30, 31
Examen d'audicions musicals 25% 0,75 0,03 1, 2, 3, 6, 13, 14, 18, 19, 21, 25, 27, 28, 29
Examen de desenvolupament temàtic 50% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 23, 26, 28, 29, 31

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura es basarà en les següents activitats obligatòries: 

1. Examen de desenvolupament temàtic (50%)

2. Examen d'anàlisi de fugues ( (25%)

3. Examen de comentari d'audicions musicals (25%)

Per superar l'assignatura s'han d'haver aprovat les tres parts per separat.

 

Recuperació

A la recuperació, fixada per la Facultat, l'alumne s'haurà d'examinar de la part o de les parts suspeses.

 

La revisió dels exàmens només es realitzarà presencialment i en l'horari indicat.

Es considerarà un alumne no avaluable quan només s'hagi presentat a una de les proves d'avaluació.

 

Avaluació única

Examen que constarà de: 

  • Desenvolupament temàtic (50%)A
  • Anàlisi de fugues (25%)
  • Comentari d'audicions musicals (25%)

Per superar l'assignatura s'han d'haver aprovat les tres parts per separat.

La data serà comunicada a través del Campus Virtual.

 

Avaluació única (recuperació)

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada

 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 


Bibliografia

AAVV, Història Crítica de la Música Catalana, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.

ABRAHAM, G., Concert Music, 1630 – 1750, vol. VI, The New Oxford History of Music, Oxford Univ. Press, London, 1986.

ABRAHAM, G., Opera and Church Music, 1630 – 1750, vol. V, The New Oxford History of Music, Oxford Univ. Press, London, 1968.

ANTHONY, J. R., La Musique en France à l´époque baroque, Harmoniques /Flammarion, 1981.

ARNOLD, Denis, NEWCOMB, A. y TALBOT, M., Maestros del Barroco Italiano, 1. Monteverdi, Frescobaldi, Corelli, Muchnik Editores, Barcelona, 1987. (Forma parte de la colección «New Grove», nº 9).

BASSO, A., Historia de la Música, 6, ed. Turner, Turner Música, Madrid, 1986.

BASSO, A., Jean  Sébastien Bach, vol. 1 i 2, Fayard, París, 1984

BEAUSSANT, Ph., François Couperin, AM 71, Madrid, 1996.

BEAUSSANT, Ph., Les plaisirs de Versailles (théâtre et musique), ed. Fayard, col. les chemins de la musique, Ligugé, Poitiers, 1996.

BEAUSSANT, Ph., Louis XIV artiste, Payot, París, 1999.

BEAUSSANT, Ph., Lully ou le musicien du soleil, Gallimard, París,1992.

BEAUSSANT, Philippe, Versailles, Opéra, Gallimard, París, 198

BIANCONI, L., Historia de la Música V, ed. Turner, Turner Música, Madrid, 1986.

BLUME, F., Renaissance and Baroque Music, ed. Norton, London, 1967.

BONASTRE, F. “El Barroc Musical a Catalunya”, Barroc català, ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1989.

BOYD, M.., CARRERAS, J.J., eds, La Música en España en el siglo XVIII, Cambridge Univ Press, Madrid 2000

BUELOW, G.J.(ed.), The late Baroque Era. From the 1680s to 1740, Prentice Hall, New Jersey, 1993.

BUKOFZER, M., La música en la época barroca. De Monteverdi a Bach, Alianza ed., Alianza Música 30, Madrid, 1986.

BURROWS, Donald, Haendel, Oxford University Press, Oxford, 1996.

CLERCX, S., Le Baroque et la Musique, ed. Librairie Encyclopédique, Bruxelles, 1948

CODINA, D., DOLCET, J., RIFÉ, J. i VILAR, J.M., Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barroc i Classicisme. Vol II, ed. 62, Barcelona, 1999.

DEAN, Winton y MERRILL KNAPP, John, Handel's Operas, 1704-1726, Clarendon Press, Oxford, 1995.

DEAN, Winton, Handel's Dramatic Oratorios and Masques, Clarendon Press, Oxford, 1990.

FABBRI, P., Monteverdi, ed. Turner, Madrid, 1989.

GREGOR-DELLIN, Martin, Heinrich Schütz, Fayard, París, 1986.

HEARTZ, Daniel, Music in European Capitals. The Galant Style 1720-1780, WW. Norton & Company, New York-London, 2003.

HOGWOOD, Ch., Haendel, AM 33, Alianza ed., Madrid, 1988.

HUTCHINGS, A.J.D., The Baroque Concerto, London, 1973.

JEPPESEN, K., The Style of Palestrina And the Dissonance, Dover, New York, 1970.

KING, R., Henry Purcell, AM 72, Alianza ed., Madrid, 1996.

LÓPEZ-CALO, J., Historia de la Música Española: 3. Siglo XVII, Alianza ed., AM 3,  Madrid, 1983.

MANNIATES, M.R., Mannerism inj Italian Music and Culture, 1530 – 1630, Manchester University Press, Manchester, 1979.

MARTÍN MORENO, Antonio, Historia de la música española, 4. Siglo xviii, Alianza, Madrid, 1985.

NEWMAN, W., The Sonata in the Baroque Era, Norton, New York – London, 1983.

OTTERBACH, F., Johann Sebastian Bach, AM 52, Alianza ed., Madrid, 1990.

PALISCA, C., La Música del Barroco, ed. Victor Leru, Buenos Aires, 1968.

PALISCA, C., Studies inthe History of Italian Music and Music Theory, Oxford University Press, Oxford, 1994.

PALISCA, C., The Florentine Camerata,  Yale University Press, Yale, 1989.

SCHWEITZER, Albert, J. S. Bach. El músico poeta, Ricordi, Madrid, 1955.

SELFRIDGE-FIELD, E., Venetian Instrumental Music, Dover, New York, 1994.

SMITHER, H., A History of the Oratorio, 3 vols., Oxford University Press, Oxford, 1987.

TALBOT, M., Vivaldi, AM, Alianza ed., Madrid. 1990.

WEBBER, G., North German Church Music in the Age of Buxtehude, Oxford Monographs on Music, Clarendon Press, Oxford, 1996.

WEBER, E., Le Concile de Trente et la Musique. De la Réforme à la Contre-Réforme, Librairie Honoré Champion, col. musique-musicologie nº 12, Paris, 1982.

WOLFF, Ch., Johann Sebastian Bach, vol. I y II, ed. Robinbook, Barcelona, 2000.

WALTER HILL, John, La Música Barroca, Akal Música 3, Madrid, 2008.

WALTER HILL, John, Antología de la Música Barroca, Akal Música, 2013.


Programari

No s'usa.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt