Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OT | 4 |
Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 |
Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Com que l'estudiant ha demostrat,amb l'obtenció dels crèdits de les assignatures de formació bàsica i de les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que es poguessin cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final de l'assignatura.
A més, es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació dels treballs acadèmics. No obstant això, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar el professor de l'assignatura si és necessari.
Advertiment per als estudiants de programes de mobilitat: l'assignatura requereix un nivell de competència d'espanyol elevat.
L'assignatura d' “Història de la llengua espanyola” s'integra en la matèria Llengua española: variació i diacronia, la qual forma para part dels 108 crèdits de formació obligatòria del Grau de Llengua i Literatura espanyoles, i que l'alumnat cursa juntament amb altres assignatures de llengua i literatura espanyoles.
Objetius:
Coneixement sistemàtic de les principals característiques de la història de la llengua espanyola a través de l'anàlisi dels textos de diferents èpoques.
Adquisició de las eines bàsiques de l'anàlisi lingüístico-filològic de textos i resolució de qüestions relacionades amb l'anàlisi històrica de la llengua.
Utilització de les fonts bibliogràfiques avançades de l'estudi històric de la llengua.
1. El romanç medieval. El naixement d'una nova norma d'escriptura i els primers textos. Característiques lingüístiques i textuals del romanç medieval. 2. L'espanyol clàssic i modern. Característiques lingüístiques i textuals l'espanyol clàssic i modern. La formació i evolució de la norma lingüística. L'expansió de l'espanyol fora d'Espanya. La reflexió sobre la llengua. |
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals, sessions de seminaris, pràctiques dirigides pel professor | 54 | 2,16 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories programades | 15 | 0,6 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 75 | 3 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent: · Activitats dirigides (35%). Aquestes activitats se divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris dirigits pel professor, en les quals es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió de tot tipus de textos. · Activitats supervisades (10%). Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi lingüística. · Activitats autònomes (50%). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realizació de ressenyes, treballs i comentaris analítics, a més de la preparació de presentacions orals. · Activitats d'avaluació (5%). L'avaluació de la assignatura es portarà a terme mitjançant presentacions orals i proves escrites. |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercici pràctic (tema 1) | 20 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Exercici teoricopràctic (tema 1) | 30 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Prova escrita (tema 2) | 50 % | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació continuada:
- Exercici pràctic (20%): Exercici de caràcter pràctic sobre els continguts del tema 1.
- Exercici teoricopràctic (30 %): Exercici de caràcter teoricopràctic sobre els continguts del tema 1.
- Prova escrita (50 %): L'examen, de caràcter teoricopràctic, versarà sobre tots els continguts del tema 2.
Avaluació única:
- Exercici pràctic (20%): Activitat de caràcter pràctica sobre els continguts del tema 1.
- Exercici teoricopràctic (30 %): Activitat de caràcter teoricopràctica sobre els continguts del tema 1.
- Prova escrita (50 %): L'examen, de caràcter teoricopràctic, versarà sobre tots els continguts del tema 2.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per aprovar l'assignatura cal obtenir, com a mínim, un 5 a la mitjana ponderada de les activitats d'avaluació.
Els estudiants que no assoleixin aquesta nota i que hagin estat avaluats prèviament d'un mínim de les dues terceres parts de l'assignatura, podran participar en la recuperació, sempre que hagin obtingut una nota mitjana mínima de 3,5.
L'estudiant rebrà la qualificació de No Avaluable quan no hagi realitzat més del 30% de les activitats d'avaluació.
En cas que l'estudiant dugui a terme qualsevol tipus d'irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació determinat, aquest serà qualificat amb 0, independentment del procés disciplinari que se'n pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitatsals actes davaluació duna mateixa assignatura, la qualificació final daquesta assignatura serà 0.
Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Ariza, Manuel (1998): El comentario filológico de textos, Madrid: Arco/Libros.
Cano Aguilar, Rafael (1988): El español a través de los tiempos, Arco/Libros: Madrid.
Cano Aguilar, Rafael (1991): Comentario filológico de textos, Madrid: Taurus.
Cano Aguilar, Rafael (1998): Comentario filológico de textos medievales no literarios, Madrid: Arco/Libros.
Cano Aguilar, Rafael (coord.) (2004): Historia de la lengua española, Barcelona: Ariel Lingüística. Versión digital: Cano Aguilar, Rafael (coord.) (2024): Historia de la lengua española. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla (Colección Manuales Universitarios, nº 106). https://dx.doi.org/10.12795/9788447225828
Corominas, Juan, y José Antonio Pascual (1980-1991): Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, 6 vols., Madrid: Gredos; edición en CD-ROM (2012).
Dworkin, Steven N. (2012): A history of the Spanish lexicon: a linguistic perspective, Oxford: U. P.
Dworkin, Steven N. (2018): A guide to Old Spanish, Oxford: U. P.
Dworkin, Steven N., Gloria Clavería Nadal, Álvaro S. Octavio de Toledo y Huerta (eds.) (2023): Lingüística histórica del español / The Routledge Handbook of Spanish Historical Linguistics, Londres: Routledge. https://www.taylorfrancis.com/books/edit/10.4324/9781003035565/ling%C3%BC%C3%ADstica-hist%C3%B3rica-del-espa%C3%B1ol-routledge-handbook-spanish-historical-linguistics-steven-dworkin-gloria-claver%C3%ADa-nadal-%C3%A1lvaro-octavio-de-toledo-huerta
Echenique, M.ª Teresa y Juan Sánchez Méndez (2005): Las lenguas de un reino: historia lingüística hispánica, Madrid: Gredos.
Lapesa, Rafael (19819): Historia de la lengua española, Madrid: Gredos.
Lapesa, Rafael (1985): Estudios de historia de la lingüística española, Madrid: Paraninfo.
Lapesa, Rafael (1996): El español moderno y contemporáneo. Estudios lingüísticos, Barcelona: Crítica.
Menéndez Pidal, Ramón (1904/197715): Manual de gramática histórica española, Madrid: Espasa-Calpe.
Menéndez Pidal, Ramón (1926/19809): Orígenes del español. Estado lingüístico de la Península Ibérica hasta el siglo XI, Madrid: Espasa-Calpe.
Menéndez Pidal, Ramón (2005): Historia de la lengua española, edición al cuidado de D. Catalán, 2 vols., Madrid: Fundación Ramón Menéndez Pidal-Real Academia Española.
Moreno Fernández, Francisco (2005): Historia social de las lenguas de España, Barcelona: Ariel.
Penny, Ralph (1993): Gramática histórica del español, Barcelona: Ariel.
Penny, Ralph (2000): Variación y cambio en español, Madrid: Gredos, 2004.
Pöckl et al., Wolfgang (2004): Introducción a la lingüística románica, Madrid: Gredos.
Pons, Lola (2010): La lengua de ayer. Manual práctico de historia del español, Madrid: Arco/Libros.
Pountain, Christopher (2001): A History of Spanish Language through Texts, Routledge: London and New York.
Ridruejo, Emilio (ed.)(2019): Manual de lingüística española, Berlin/Boston: De Gruyter.
Real Academia Española (2011): Nueva gramática de la lengua española. Fonética y fonología y DVD: Las voces del español. Tiempo y espacio, Madrid: Espasa.
Torrens, M.ª Jesús (2007): Evolución e historia de la lengua española, Madrid: Arco/Libros.
-
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |