Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Història de l'Art | OT | 3 |
Història de l'Art | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És recomanable tenir nocions d’anglès, francès i italià per poder consultar la bibliografia especialitzada.
La finalitat essencial d'aquesta assignatura és introduir l'alumnat en el coneixement del fenomen del col·leccionisme dels objectes i béns artístics a partir de la seva evolució històrica. L'assignatura analitza les diverses tipologies i estructures de recepció, valoració i presentació en espais específics de les obres d'art en un ventall cronològic que arrenca a partir del Renaixement -que es quan es perfila clarament el fet col·leccionista- i que arriba fins al segle XX. Es tracta de donar una visió complementària de l'habitual en els estudis d'història de l'art, però que creiem de gran utilitat per obtenir una percepció total de la cultura de les arts, i d'una manera especial per aquells que orientaran el seu futur professional en la gestió patrimonial i dels museus.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Altres activitats supervisades. | 22,5 | 0,9 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 18, 19, 24 |
Classes teòriques | 40 | 1,6 | 2, 4, 5, 6, 8, 9, 12, 18, 19 |
Tutories d'orientació metodològica i bibliogràfica. | 35 | 1,4 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 18, 19, 24 |
Visites a institucions | 30 | 1,2 | 2, 4, 5, 19, 24 |
Classes presencials
- Comentari i discussió de textos; eventuals seminaris (en funció del nombre de matriculats)
Tutories
- Orientació metodològica i bibliogràfica; assessorament en la realització dels treballs
Altres activitats supervisades
-Resolució de dubtes relacionats amb l’assignatura
Activitats pràctiques i /o complementàries (en funció de les possibilitats):
- Vilanova i la Geltrú. Masia d'en Cabanyes i Museu Víctor Balaguer
- Barcelona. Museu Marès i/o Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- Fundació Rocamora i/o fundació Núria Pla
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Asistència a les activitats programades | 5% del total de la nota | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 10, 19 |
Presentació oral | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 13, 14, 15, 18, 19 |
Prova escrita a partir dels continguts del temari | 40% del total de la nota | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
Treball escrit | 35% | 10 | 0,4 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
Evidència 1. Prova avaluació escrita (a final de curs). 40%. Recuperable
Desenvolupament d' un tema relacionat amb els contesos del temari. Es tindrà en compte la lectura de bibliografia essencial i complementària.
Evidència 2. Treball pràctic (un mes abans d'acabar el curs).35%. Recuperable.
Treball sobre col·leccionistes i/o col·leccions cedides o dipositades en museus i institucions catalanes.
Evidència 3. Presentació oral del treball pràctic a l'aula (a final de curs).20%
Explicació de metodologia, fonts i bibliografia per a l' estudi de treball pràctic. Es valorarà també l' assistència i continuïtat de les tutories
Evidència 4. Participació en les activitats programades. 5%
Es valorarà l' assistència en almenys 2 de les 3 visites programades.
Format de les Evidències
La nota final de l' avaluació sorgirà de la suma de la totalitat percentual de les evidències 1,2,3 i 4. No obstant això, si se suspèn l'Evidència 1 (menys de 2 punts sobre el total de 4) i l'Evidència 2 (menys d'1 punt sobre el total de 3'5), l'assignatura es considerarà suspesa.
Obligatòriament el treball haurà d'incorporar el sistema de citació de notes (dins del text o a peu de pàgina) amb les referències de les fonts bibliogràfiques o documentals utilitzades. Les evidències de plagi, en la redacció dels treballs, poden representar un suspens. S'acceptaran proves escrites i treballs redactats en català o castellà i també en altres llengües (anglès, francès, italià).
Procediment de revisió de les qualificacions
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà a través de Moodle l' alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Recuperació
Es contempla la recuperació de les evidències 1 i 2.
Avaluació única
Un únic examen teòric basat en els continguts del programa de l' assignatura i un treball escrit que s' indicarà en el moment de notificació de l' elecció d' avaluació única. Cada evidència computa un 50% de la nota i es requerirà una nota mínima per a cada exercici de la meitat del percentatge assignat. La data de l' examen coincidirà amb la data de l' avaluació de l' evidència 1.
Plagi
En cas que l' estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d' un acte d' avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d' avaluació, amb independència del procés disciplinari que pugui instruir-se. Constitueix plagi l' apropiació d' idees alienes sense citar la font, sobretot si són idees nuclears del treball, així com la transcripció de frases alienes sense posar-les entre cometes i sense indicar la font en la corresponent nota. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d' avaluació d' una mateixa assignatura, la qualificació final d' aquesta assignatura serà 0.
No avaluable
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hi hagi lliurat més del 30% de les activitats d' avaluació.
Ús de la Intel·ligència Artificial (IA)
Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques recerca bibliogràfica o recerca d'informació. L' estudiant ha d' identificar les parts que han estat generades amb IA; especificar les eines utilitzades; i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l' activitat. La no transparència de l' ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà manca d' honestedat acadèmica i comporta que l' activitat s' avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat
Antoine Jules DUMESNIL, Histoire des plus célèbres amateurs italiens et de leurs relations avec les artistes, Minkoff, Genève, 1973, (1853)
Francis Henry TAYLOR, Artistas, príncipes y mercaderes. Historia del coleccionismo desde Ramsés a Napoleón, Luis de Caralt, Barcelona, 1960, (1948).
Maurice RHEIMS, La curiosa vida de los objetos, Luis de Caralt, Barcelona, 1965, (1959).
Pierre CABANNE, Le roman des grands collectioneurs, Plon, Paris, 1961.
N. VON HOLST, Creators, Collectors ans Connoisseurs. The Anatomy of Artistic Taste from Antiquity to the Present Day, Thames and Hudson, London, 1967.
Germain BAZIN, El tiempo de los Museos, Daimon, Barcelona, 1969, (1967).
Paola BAROCCHI, "Storiografia e collezionismo dal Vasari al Lanzi", in Storia dell'arte italiana, vol.II, Einaudi, Torino, 1979, pp.5-81.
AAVV., Museo perché Museo come. Saggi sul Museo, De Luca editore, Roma, 1980.
Francis HASKELL-Nicholas PENNY, El gusto y el arte de la Antigüedad. El atractivo de la escultura clásica (1500-1900), Alianza, Madrid, 1990, (1981).
Joseph ALSOP, The rare art traditions. The history of art collecting and its linked phenomena, Thames and Hudson, London, 1982.
AAVV., The origins of the Museum. The Cabinet of curiosities in the Sixteenth and Seventeenth Centuries, Clarendon Press, Oxford, 1985.
Eduard HUTTINGER ed., Case d'artista. Dal Rinascimento a oggi, Bollati Boringhieri, Torino, 1992, (1985).
Francis HASKELL, Pasado y presente en el arte y en el gusto, Alianza, Madrid, 1989, (1987).
Francis HASKELL, La historia y sus imágenes. El arte y la interpretación del pasado, Alianza, Madrid, 1994, (1993).
Cristina DE BENEDICTIS, Per la storia del collezionismo italiano. Fonti e documenti, Ponte alle Grazie, Firenze, 1991.
S.M. PEARCE, Museums, Objects and Collections: A Cultural Study, Leicester University Press, London, 1992.
Vincenzo ABBATE ed., Aspetti del collezionismo in Italia da Federico II al primo novecento, Museo Regionale Pepoli, Trapani, 1993.
Alain SCHNAPP, La conquete du passé. Aux origines de l'archéologie, Carré, Paris, 1993.
John ELSNER-Roger CARDINAL eds., The cultures of collecting, Reaktion Books, London, 1994.
Joanna Smalcerz, Smuggling the Renaissance: The Illicit Export of Artworks Out of Italy, 1861-1909
Brill 2020,
B.Cassidy, The Life & Letters of Gavin Hamilton (1723-1798). Artist & Art Dealer in Eighteenth-Century Rome
BREPOLS, 2012
M. W. Gahtan, E.-M. Troelenberg (eds.), Collecting and Empires. An Historical and Global Perspective, BREPOLS, 2019
Emmanuelle Polack, Le marché de l'art sous l'Occupation : 1940-1944, Paris : Tallandier, 2020.
Anne-Sophie V. Radermecker, Anonymous Art at Auction. The Reception of Early Flemish Paintings in the Western Art Market (1946–2015), Brill, Leiden, 2021
Malcolm Baker and Inge Reist eds., Sculpture Collections in Europe and the United States 1500-1930, Brill, Leiden, 2021
Lynn Catterson, Florence, Berlin and Beyond: Late Nineteenth-Century Art Markets and their Social Networks, Brill, Leiden, 2021
Inge Reist ed., When Michelangelo Was Modern. Collecting, Patronage and the Art Market in Italy, 1450-1650, Brill, Leiden, 2022.
Anita Archer, Chinese Contemporary Art in the Global Auction Market, Brill, Leiden, 2022
Els avisos i indicacions es donaran, més enllà de l'aula, a través del campus virtual. En cas d'utilitzar programari específic, s'indicaria oportunament
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |