Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Història de l'Art | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
(prerequisits oficials i/o coneixements necessaris per a seguir correctament l’assignatura)
No hi ha prerequisits
A les assignatures de primer es podria incloure informació sobre els coneixements mínims necessaris per a cursar l'assignatura, com a consells sobre quins temes repassar
L’objectiu fonamental de l’assignatura és el de proporcionar a l’estudiant algunes claus bàsiques per interpretar l’art italià del segle XV, la seva ambició intel·lectual, les seves connexions amb la nova cultura de l’humanisme i la seva significació històrica. Alhora, es preten fomentar la seva autonomia intel·lectual i particularment una actitud crítica davant de les fonts bibliogràfiques. La comprensió de l’originalitat i del fonament teòric de les experiències del quattrocento entenem que és necessari per a poder cursar posteriorment altres matèries relatives a la producció artística occidental dels segles XVI, XVII i XVIII.
1. Humanisme i Renaixement . Petrarca i els origens de l'Humanisme. L'Humanisme florentí del primer Quatrecents : classicisme i "humanisme cívic". Els studia humanitatis : definició, temes i significat històric de l'Humanisme. La difusió de l'Humanisme. El canvi de clima cultural a mitjan segle i el corrent neoplatònic.
2. F. Brunelleschi i la "invenció" de la perspectiva. L'arquitectura de Brunelleschi. L. B. Alberti : el naixement de la teoria de l'art. La codificació de la perspectiva i el model retòric en el De pictura. La teoria de la bellesa : la concinnitas. El De re aedificatoria. Els projectes arquitectònics d'Alberti
3. Escultura del segle XV. El concurs de 1401. Ghiberti : les primeres portes del Baptisteri. L'emergència de Nanni di Banco i de Donatello. Obres per al duomo i per a Orsanmichele. La nova estatuària : Donatello, Nanni di Banco, Ghiberti. El relleu : rilievo stiacciato i perspectiva. Jacopo della Quarcia. L'evolució de Ghiberti, les "portes del Paradís". L'evolució de Donatello, de la maduresa a les darreres obres.
4. Pintura del segle XV. Masaccio i Masolino. Fra Filippo Lippi, Fran Angelico, Paolo Uccello, Domenico Veneziano, Andrea del Castagno. Piero della Francesca. Mantegna. Giovanni Bellini i l'escola veneciana moderna. Antonello da Messina. Florència a finals del segle : Antonio del Pollaiuolo, Verrochio, Ghirlandaio, Filippino Lippi, Botticelli. Perugino
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals a l'aula | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Plantejament i elaboració d'un treball | 70 | 2,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12 |
Classes magistrals a l'aula, amb la possibilitat de debats i algun seminari en funció del nombre de matriculats i dels seus interessos
Tutories: Orientació bibliogràfica, tutorització del treball individual
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Primera prova escrita | 30 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Presentació d'un treball escrit individual | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Segona prova escrita | 30 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Evidència 1. Primera prova escrita (examen parcial) en la qual caldrà acreditar tant el coneixement del temari proposat pel professor com la capacitat de construir els arguments i d'expressar adequadament els continguts. La prova constitueix el 30% de la qualificació final
Evidència 2. Segona prova escrita (examen parcial) en la qual caldrà acreditar tant el coneixement del temari proposat pel professor com la capacitat de construir els arguments i d'expressar adequadament els continguts. La prova constitueix el 30% de la qualificació final
Evidència 3. Presentació d'un treball escrit individual en el qual caldrà acreditar la capacitat de definit un objecte d'estudi, un coneixement suficient de la bibliografia relativa i la capacitat de plantejar interrogants i proposar respostes. Com en l'evidència anterior, també es valorarà la capacitat d'organitzar el discurs i la qualitat de l'expressió escrita. El treball escrit constitueix el 40% de la qualificació final.
Format de les evidències:
Caldrà aprovar tant les dues proves escrites (examens) com el treball.
Els detalls sobre el format de les evidències es comunicaran a l'inici del curs amb suficient antelació
El professor proposarà el tema del treball individual. Obligatòriament el treball haurà d'incorporar el sistema de notes apeu de pàgina amb les referències de les fonts bibliogràfiques o documentals. Les evidències de plagi, en la redacció dels treballs, pot representar un suspens. Constitueix plagi l'apropiació d'idees alienes sensecitar la font, sobretot si són idees nuclears del treball, i també la transcripció defrases alienes sense posar-les entre cometes i sense indicar la font en la corresponent nota a peu de pàgina. S'acceptaran proves escrites i treballs redactats en català o castellà i també en altres llengües
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 40% de les activitats d'avaluació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Avaluació única:
L'avaluació única constarà de les mateixes tres evidències previstes en l'avaluació contínua, amb els mateixos percentatges. La data de l'examen (primer i segon exàmens escrits) i el lliurament del treball individual seran al final del curs, coincidint amb la data de recuperació.
Recuperació:
Es contempla la recuperació tant per a les dues proves escrites o examens parcials com per al treball individual.
Plagi:
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi puguiinstruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Intel·ligència Artificial (IA):
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia orientativa
Barasch, Moshe, Teorías del arte. De Platón a Winckelmann, Madrid : Alianza, 1991
Baxandall, Michael, Giotto and the Orators. Humanist observers of painting in Italy and the discovery of pictorial composition, 1350-1450, Oxford University Press, 1971
Baxandall, Michael, Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte y experiencia en el Quattrocento, Barcelona: G. Gili, 1978 (1972)
Burckhardt, J., La cultura del Renacimiento en Italia: un ensayo, Madrid: Akal, 1992 (1860)
Burke, P., El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia, Madrid: Alianza, 1993 (1986)
Campbell, Stephen J. & Cole, Michael W., A New History of Italian Renaissance Art, Londres, 2012
Chastel, André, Arte y humanismo en Florencia en época de Lorenzo el Magnífico, Madrid: Cátedra, 1982 (1959)
De Fusco, Renato, El Quattrocento en Italia, Madrid: Istmo, 1999 (1984)
Frommel, Christoph Luitpold, The Architecture of the Italian Renaissance, London, 2007 (ed. italiana, Milà: Skira, 2009)
Garriga, Joaquim, “La intersegazione de Leon Battista Alberti (I)”, D’art, 20 (1994), p. 11-57
Gombrich, Ernst H., El legado de Apeles, Madrid : Alianza, 1982
Heydenreich, L. H., Lotz, W., Arquitectura en Italia 1400-1600, Madrid: Cátedra, 1991 (1974)
Joannides, P., Masaccio and Masolino. A complete Catalogue, London : Phaidon, 1993
Klotz, H., Filippo Brunelleschi. The Early Works and the Medieval Tradition, London : Academy Editions, 1990
Krautheimer, R., Lorenzo Ghiberti, Princeton University Press, 1956
Kruft, H.-W., Historia de la teoría de la arquitectura. 1. Desde la Antigüedad hasta el siglo XVIII, Madrid:Alianza, 1990
Nauert (Jr), Charles G., Humanism and the Culture of Renaissance Europe, Cambridge University Press, 1995
Panofsky, Erwin, La perspectiva com a “forma simbòlica” i altres escrits de teoria de l’art, Barcelona : Edicions 62, 1987
Panofsky, Erwin, Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Madrid : Alianza, 1975 (1960)
Paoletti, J. T., Radke, G. M., El arte en la Italia del Renacimiento, Madrid: Akal, 2002 (1997)
Pope-Henessy, John, El retrato en el Renacimiento, Madrid: Akal, 1985 (1966)
Pope-Henessy, John, La escultura italiana en el Renacimiento, Madrid: Nerea, 1989 (1958)
Rosenauer, A., Donatello, Milano : Electa, 1993
Tavernor, Robert, On Alberti and the Art of Building, Yale University Press, 1998
Wackernagel, M., El medio artístico en la Florencia del Renacimiento, Madrid: Akal, 1997 (1981)
White, John, The Birth and Rebirth of Pictorial Space, London : Faber & Faber, 1987
Wittkower, R., Los fundamentos de la arquitectura en la edad del Humanismo, Madrid : Alianza, 1995
Cap en particular
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |