Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Conceptes Fonamentals de Patrimoni Artístic i Museografia

Codi: 100542 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Història de l'Art FB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Carles Sánchez Marquez
Correu electrònic:
carlos.sanchez.marquez@uab.cat

Equip docent

Geydy Frarangeli Rodríguez Wood

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura.


Objectius

L’assignatura té l’objectiu principal d'oferir una visió global del marc legal que regeix el patrimoni artístic, tant pel que fa al context català, com espanyol i internacional. S’abordaran totes aquelles qüestions legislatives, de normativa, recomanacions, directrius i convenis dictats per organismes nacionals i internacionals que afectin a la gestió diària del patrimoni i la seva tutela. 


Competències

  • Aplicar el domini de l'instrumental crític i metodològic fonamental per comprendre i narrar la història de l'art i per reflexionar sobre la professió de l'historiador de l'art.
  • Demostrar que es tenen coneixements bàsics de museologia i museografia, així com de la problemàtica actual sobre la conservació i la restauració del patrimoni artístic
  • Expressar coneixements específics sobre l'origen, l'evolució i els diversos camps d'estudi de la història de l'art, així com sobre els temes, el vocabulari i els debats clàssics i actuals de la disciplina.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar conceptes bàsics de museologia i museografia
  2. Analitzar els debats actuals o passats sobre gestió, conservació, restauració i sistemes de documentació del patrimoni artístic.
  3. Analitzar els debats clàssics i actuals de la disciplina.
  4. Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  5. Reconèixer els coneixements metodològics, iconogràfics i de teoria de l'art per fer la lectura d'una imatge artística.
  6. Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.

Continguts

1. Patrimoni i museus: definició, tipologies i evolució històrica.

  1.1. Definició del concepte de patrimoni.

  1.2. Evolució històrica.

            1.2.1. La Revolució Francesa i la invenció del patrimoni.

            1.2.2. La creació dels grans museus nacionals.

            1.2.3. Segle XX.

            La carta d’Atenes de 1931.

            La Convenció de La Haia 1954-1960.

           1964: la carta de Venècia.

            Els organismes internacionals: UNESCO i el paper de l’ICOM, ICOMOS.

           1.2.4. Els patrimonis incòmodes.

 

  1.3.  El Museu.

         1.3.1. Evolució històrica.

         1.3.2. Funcions, tipologia i organització.

         1.3.3. Els museus avui.

         1.3.4. Les exposicions.

 

 2. Legislació i gestió del patrimoni.

 2.1. La legislació patrimonial i la protecció jurídica a l’Estat Espanyol.

            2.1.1. La llei de patrimoni històric espanyol de 1985.

            2.1.2. El Ministerio de Cultura. La Junta de Calificación, Valoración y Exportación de Bienes del Patrimonio Histórico. El Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE).

 2.2. Catalunya i la protecció del patrimoni.

         2.2.1. La llei de patrimoni de 1993. El règim general de béns patrimonials. Classificació  i tipus de béns integrats dins el patrimoni històric català.

         2.2.2. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. L’Agència Catalana del Patrimoni

2.3. La gestió i tutela del patrimoni local.

 

3. Espolis i polítiques internacionals de protecció i conservació del patrimoni.

3.1. De Corinto al Saqueig de Constantinoble.

3.2. L’espoli durant el nazisme.

3.3. La Guerra Civil Espanyola.

3.4. Patrimoni i conflictes bèlics en l’actualitat.

 

4. El patrimoni com a recurs turístic i social.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Lliçons magistrals, tutories i estudi 80 3,2 1, 2, 3, 4, 5, 6
Tipus: Supervisades      
Treball de grup, visitas, etc. 50 2 1, 2, 3, 4, 6
Tipus: Autònomes      
Lectures obligatòries 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6

Lliçons magistrals, lectures obligatòries, treball de grup, sortides, etc.

L'assignatura incorpora metodologies innovadores (ABR, aula invertida i aprenentatge basat en jocs). 

Les pràctiques de camp (PCAM) tindran lloc divendres al matí, i consistiran en visites a institucions vinculares al patrimoni i xerrades dels professionals del sector. 

Nota: “es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura” per tal de
recordar al professorat la necessitat de potenciar les enquestes entre l’alumnat. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectures 10% 0 0 1, 2
PCAM 15 0 0 1, 2, 3
Proves escrites 50 0 0 1, 2, 3, 4, 5
Treball de curs 25 0 0 1, 2, 3, 4, 6

  • Prova parcial 1:  25% de la qualificació final.
  • Prova parcial 2:  25% de la qualificació final.
  • Un treball de curs que equival al 25%.
  • Activitat relacionada amb les PCAM: 15%
  • Lectures: 10%

Perquè els dos exàmens facin mitjana amb la resta de notes, cal aprovar una de les dues proves amb una nota igual o superior a 5 i obtenir com a mínim un 4 a l’altra. A la recuperació, l’alumne només s’haurà d’examinar de la part suspesa.

Recuperació

Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Qui no hagi fet els examens, ni entregat el treball no pot aprovar l'assignatura. 

Per participar al procés de recuperació el professor/a pot exigir a l'estudiant haver obtingut una qualificació mínima final, que no pot superar en cap cas el 3,5. 

Definició del no avaluable

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

Plagi

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Intel·ligència artificial

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui
recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

 

 


Bibliografia

Ballart Hernández, J. i Juan Tresserras, J., Gestión del patrimonio cultural, Barcelona, 2001.

Bolaños, M., La memoria del mundo. Cien años de museología 1900-2000, Gijón, 2002.

Choay, F., Alegoría del Patrimonio(1992), Barcelona, 2007.

Donaire, J. A., Turisme cultural. Entre l’experiència i el ritual, Girona, 2008.

Duncan, C., Rituales de civilización(1995), Murcia, 2007.

Gob, A., Le musée, une institution dépassé?, Paris, 2010.

Gómez Martínez, J., Dos museologías. Las tradiciones anglosajona y mediterránea: diferencias y contactos, Gijón, 2006

González-Varas, I., Patrimonio cultural. Conceptos, debates y problemas, Madrid, 2015.

Hernandez Hernandez, F., El patrimonio cultural: la memoria recuperada, Gijón, 2002.

Iniesta i Gonzàlez, M., Els gabinets del món. Antropologia, museus i museologia, Lleida, 1994.

Lowenthal, D., El pasado es un país extraño, Madrid, 1998.

Martorell, Miguel, El expolio nazi, Madrid: Guttenberg, 2020.

Padrós Reig, C., Derecho y cultura, Barcelona, 2000.

Poulot, D.,Patrimoine et musées. L´institution de la culture, París, 2001.

Recht, R., Pensar el patrimonio. Escenificación y ordenación del arte, Madrid, 2014.

Rico, Daniel, ¿Quién teme a Francisco Franco?, Madrid, Anagrama, 2024. 

Rivière, G.–H., La museología, Madrid, 1993.

Settis, S., Italia S.p.A. L’assalto al patrimonio culturale, Turín, 2002.


Programari

es faicilitarà el primer dia de classe


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PCAM) Pràctiques de camp 11 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 12 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 13 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt