La Història de l'Art: Objecte i Fonaments
Codi: 100540 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història de l'Art | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joan Duran Porta
- Correu electrònic:
- joan.duran@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Interès per comprendre les estratègies d'estudi de la història de l'art, és a dir, els aspectes metodològics i historiogràfics de la disciplina.
Objectius
L’assignatura pretén familiaritzar els estudiants amb un ampli conjunt d’aspectes relatius a l’estudi de la història de l’art, és a dir, amb les estratègies d’estudi, els conceptes fonamentals, la història i els debats actuals de la disciplina. El programa es divideix en tres blocs temàtics. En el primer, s’introdueixen una sèrie de qüestions generals referides al concepte d’art, a l’ofici de l’historiador i a la naturalesa i abast de la història de l’art com a disciplina humanística. El segon bloc fa un exhaustiu recorregut teòric i metodològic per la història de la disciplina, mentre que el tercer s’ocupa de la seva renovació contemporània i de les aportacions crítiques d’entre finals de segle XX i inicis de segle XXI.
Competències
- Aplicar el domini de l'instrumental crític i metodològic fonamental per comprendre i narrar la història de l'art i per reflexionar sobre la professió de l'historiador de l'art.
- Aplicar metodologies científiques pròpies de la disciplina de la història de l'art
- Demostrar que es coneix la història de les idees artístiques i els principals corrents teòrics que han impulsat la reflexió sobre l'art, el cinema, els seus creadors i el seu públic al llarg de la història.
- Expressar coneixements específics sobre l'origen, l'evolució i els diversos camps d'estudi de la història de l'art, així com sobre els temes, el vocabulari i els debats clàssics i actuals de la disciplina.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer la problemàtica, el vocabulari i els conceptes fonamentals de la teoria de l'art i del cinema.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament conceptes bàsics de teoria artística i cinematogràfica i la seva evolució al llarg de la història.
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els debats clàssics i actuals de la disciplina.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Aplicar els coneixements sobre idees estètiques i teoria de l'art en l'anàlisi de la imatge artística
- Demostrar el coneixement de metodologies científiques, fonts i teoria de l'art en la lectura, la crítica i la interpretació formal, iconogràfica i simbòlica de qualsevol imatge artística o cinematogràfica
- Diferenciar les teories artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Interpretar conceptes fonamentals de teoria artística amb esperit crític.
- Interpretar i comunicar els continguts d'un text de teoria artística i cinematogràfica.
- Reconèixer els coneixements metodològics, iconogràfics i de teoria de l'art per fer la lectura d'una imatge artística.
- Sintetitzar els coneixements sobre l'origen i les transformacions experimentades per la teoria general de l'art i pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
- Utilitzar els coneixements de teoria general de l'art en la crítica de la imatge artística.
Continguts
Primera parte: Definicions
Tema 1. L'art com a objecte d'estudi.
Tema 2. La història de l'art com a disciplina humanística.
Segunda part: Aproximacions
Tema 3. Precedents: textos antics i medievals sobre art
Tema 4. Orígens: el model biogràfic de Vasari, y la seva herència.
Tema 5. Entre ciència i metafísica: origen y consolidació d'una disciplina.
Tema 6. La forma i l'estil com a objectes d'estudi.
Tema 7. Una història cultural de l'art: fonaments de la Iconologia.
Tema 8. Ideologia i contextos: marxisme i història social de l'art.
Tema 9. Perspectives col·laterals: psicoanàlisis, semiòtica, estructuralisme
Tercera part: Innovacions
Tema 10. La "nova història de l'art": definició i abast del concepte.
Tema 11. Alternatives al cànon: feminisme i teoría queer, postcolonialisme.
Tema 12. Els estudis visuals: reflexions sobre un nou paradigma.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes expositives | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Comentari dels texts seleccionats per la professora | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Treball individual: redacció d'un assaig crític | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca de documentació i realització d'exercicis escrits | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Classes presencials a l'aula, de caràcter expositiu i dialògic. S'inclourà l'anàlisi i comentari de textos seleccionats, així com la presentació de casos vinculats als diferents apartats del temari, és a dir, a les diferents metodologies i focus d'anàlisi historicoartístic que s'estudiaran al llarg del curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig 1 (reflexió teòrica) | 10 % | 0 | 0 | 1, 6, 9, 10, 13 |
| Assaig 2 (anàlisi d'obra d'art) | 10 % | 0 | 0 | 7, 8, 11, 12, 14 |
| Examen parcial 1 | 40 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 15 |
| Examen parcial 2 | 40% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 15 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
L'avaluació consistirà en l'elaboració de dos exàmens escrits sobre el temari del curs, i de dos exercicis d'assaig que es realitzaran a classe, segons calendari acordat a principis de curs. La nota final de l'assignatura s’esdevindrà de la mitjana de les notes obtingudes, segons la ponderació següent: cada examen valdrà un 40%; cada exercici, un 10%. La no presentació injustificada a qualsevol activitat d’avaluació comptarà, a efectes de mitjana, com un 0.
L’assistència a classe no és obligatòria, i la no assistència no penalitzarà. Tanmateix, serà comptabilitzada i, en cas que l’alumne assisteixi a més del 75% de les sessions del curs, obtindrà una bonificació significativa per a la nota final.
Recuperació
En cas de no poder presentar-se a una de les activitats d’avaluació per causa justificada (i.e. mèdica), aquesta activitat podrà ser recuperada a final del semestre. La no presentació injustificada a un examen no donarà dret a recuperació. Podran presentar-se a una recuperació condicionada, també a finals de semestre, els alumnes suspesos amb una nota final entre el 3'5 i el 4'9. La nota màxima d'aquesta recuperació serà un 5 (aprovat).
No avaluable
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més de 1/3 part de les activitats d’avaluació.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'estudiant podrà acollir-se a l'avaluació única, per a la superació de la qual caldrà superer un examen final sobre tot el temari del curs (80%), i lliurar dosexercicis assimilables als elaborats a classe (10%+10%). S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
ÚS DE LA IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
*Articles diversos i publicacions de caràcter més específic seran proposats durant el semestre a través del Campus Virtual.
ARNOLDd, Dana. Art history: A very short introduction. Nova York: Oxford University Press, 2004.
BARNET , Sylvain. A short guide to writing about art. Nova York: Harper Collins College, 1993.
BAZIN, Germain. Histoire de l'histoire de l’art. De Vasari à nos jours. Paris: Albin Michel, 1986.
BREA, José Luis (coord.). Estudios visuales : la epistemología de la visualidad en la era de la globalización, Madrid: Akal, 2005.
CHEETHAM, Mark A. & Michel Ann HOLLY & Keith MOXEY. The subjects of art history: Historical objects in contemporary perspectives. Cambridge: Cambridge University Press, 1998.
D'ALLEVA, Anne. How to write Art History. Londres: Laurence King, 2006.
EDWARDS, Steve. Art and its histories: a reader. New Haven: Yale University Press, 1999.
ELKINS, James. Stories of art. Nova York-Londres: Routledge, 2002.
FERNIE, Eric. Art history and its methods: A critical anthology. Londres: Phaidon, 1995.
FURIÓ, Vicenç. Sociología del arte, Madrid: Cátedra, 2000.
GOMBRICH, Ernst. Ideales e ídolos: Ensayos sobre los valores en la historia y el arte. Madrid: Debate, 1999.
HARRIS, Jonathan. Art history: The key concepts. Londres: Routledge, 2006.
HARRIS, Jonathan. The New Art history: A Critica Introduction, Londres, Routledge, 2001.
HASKELL, Francis. La historia y sus imágenes. El arte y la interpretación del pasado. Alianza: Madrid, 1993.
KULTERMANN, Udo. Historiade la historia del arte, El camino de una ciencia. Madrid: Akal, 1996.
MARÍAS, Fernando. Teoría del arte II, Madrid: Historia 16, 1996.
MOXEY, Keith. Teoría, práctica y persuasión. Estudios sobre historia del arte. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2004.
MITCHELL, W. J. T. What Do Pictures Want? The Lives and Loves of Images, Chicago: Chicago University Press, 2005.
NANNIPIERI, Luca, A cosa serve la storia dell’arte, Milà: Skira, 2020.
PÄCHT, Otto. Historia del arte y metodología. Madrid: Alianza, 1986 (1977)
PODRO, Michel. Los historiadores del arte críticos. Madrid: A. Machado Libros, 2001 (1982).
POMMIER, Édouard (ed.). Histoire de l’histoire de l’art, Cycles de conférences organisés au Musée du Louvre, París: Klincksieck, 1995.
POOKE, Grant & Diana NEWALL. Art History, the basics. Londres: Routledge, 2008 [Arte básico, Madrid: Cátedra, 2010].
PREZIOSI, Donald. The art of art history: A critical anthology. Oxford etc.: Oxford University Press, 1998.
RAMÍREZ, Juan Antonio. Cómo escribir sobre arte y arquitectura, Barcelona: Ediciones del Serbal, 1999.
RECHT, Roland. À quoi sert l'histoire de L'art. Paris: Textuel, 2007.
ROSSI PINELLI, Orietta (cur.). La storia delle storie dell’arte. Torí: Einaudi, 2014.
SETA, Cesare de. Perché insegnare la storia dell’arte, Roma: Donzelli, 2008.
WOOD, Christopher. A history of art history. Princeton: Princeton University Press, 2019.
Programari
Si calgués un programari específic s’indicaria oportunament
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |