Sociologia del Treball i de les Relacions Laborals
Codi: 100513 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Relacions laborals | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mireia Bolibar Planas
- Correu electrònic:
- mireia.bolibar@uab.cat
Equip docent
- Juan Miguel Garcia Nogueroles
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No és necessari cap requisit previ.
La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Objectius
Es tracta d’una assignatura de primer curs, segon semestre, per tant, de formació bàsica.
Aquesta assignatura s’ha de contextualitzar dins del desenvolupament de les teories sociològiques nascudes entorn al procés d’industrialització i que tenen el treball com eix principal.
Amb aquesta assignatura l'alumne ha d’adquirir els coneixements bàsics (conceptes i principals interpretacions) de l’anàlisi sociològica de les relacions socials a l’empresa i a l’entorn del treball.
En aquest sentit, són finalitats específiques de l’assignatura:
- Conèixer els significats del treball i ocupació, i de les relacions socials i els seus actors a l’empresa des de la perspectiva sociològica.
- Entendre i interpretar les principals transformacions i tendències actuals respecte als processos que afecten al treball i a l’ocupació, i a les relacions socials i laborals a l’empresa.
- Saber identificar, analitzar i proposar solucions a problemes concrets de l’àrea d’estudi.
- Conèixer les interrelacions existents entre activitat laboral, estructura social i funcionament de les societats, entre processos socials i dinàmiques laborals.
- Saber identificar i utilitzar les principals fonts d’informació sobre treball i relacions laborals.
Competències
- Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en els diferents àmbits d'actuació.
- Contextualitzar els esdeveniments socials des d'un punt de vista global (geogràfic, històric, econòmic, ecològic, sociopolític o cultural).
- Demostrar que es comprèn la relació entre processos socials i dinàmica de les relacions laborals.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar, analitzar i resoldre els problemes i les situacions complexes des d'una perspectiva interdisciplinària (econòmica, històrica, jurídica, psicològica, sociològica).
- Organitzar i gestionar la planificació del temps.
- Redactar i formalitzar informes i escrits.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Treballar en equip
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en els diferents àmbits d'actuació.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Explicar la relació entre l'estructura social i el treball.
- Explicar les divisions del treball i les cultures del treball des d'un punt de vista global.
- Identificar i analitzar els grups, les relacions i els actors socials.
- Organitzar i gestionar la planificació del temps.
- Redactar i formalitzar informes i escrits.
- Resoldre els problemes derivats de les desigualtats en el treball i en l'ocupació.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Treballar en equip.
Continguts
BLOC I. INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA DEL TREBALL I DE LES RELACIONS LABORALS
Tema 1. Objecte d’estudi de la sociologia
Les relacions socials i els seus fonaments. Conceptes bàsics de la sociologia per a l’estudi del treball i de les relacions laborals: socialització, norma social, acció instrumental; individu i grup; estructura social, desigualtat, estatus, poder.
Tema 2. Principals interpretacions sociològiques sobre el treball i les relacions socials a l’empresa
Treball i relacions socials des de les perspectives de Marx, Durkheim i Weber.
BLOC II. TREBALL, OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL
Tema 3. El significat de treball
La construcció social del significat de treball. La conversió del treball en mercaderia i el mercat de treball. Treball productiu i treball reproductiu; treball i ocupació.
Tema 4. El treball productiu en la societat capitalista industrial
Divisió tècnica i social del treball amb la fàbrica moderna. Les principals dimensions de la divisió social del treball. Assalarització i estructura de classes en la societat industrial. Producció i consum de masses. La construcció de l'estat del benestar: principals models i funcions. La desmercantilització del treball. Norma social d’ocupació fordista i drets socials de ciutadania. Mercat de treball i relacions laborals.
Tema 5. Treball i ocupació avui
Les transformacions en el treball, l’ocupació i l’estructura ocupacional: de l’estabilitat a la flexibilitat i la fragmentació laboral. Tendències actuals en els mercats de treball i en la divisió del treball: la remercantilització del treball i els seus efectes en l’estat del benestar. Cap a una nova definició alternativa del significat del treball i de l’ocupació: treball productiu i treball reproductiu.
BLOC III. INTRODUCCIÓ A LES RELACIONS LABORALS
Tema 6. Significat, origen, actors i processos de les relacions laborals
Significat de relacions laborals. Procediments de regulació de condicions d’ocupació i evolució històrica. Principals interpretacions teòriques en l’estudi de les relacions laborals. Sindicats, representació unitària dels treballadors. Empresaris i organitzacions empresarials. L’estat actor en relacions laborals. Negociació col·lectiva i concertació social: significat i característiques rellevants. Conflicte laboral: la institucionalització del conflicte i tendències recents.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposicions professor i exposicions estudiants, amb debat i treball en grup | 44 | 1,76 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories, preparació treball i exposicions, lectura materials | 24 | 0,96 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi, organització materials, cerca informació i preparació examen | 82 | 3,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
El centre del procés d’aprenentatge és el treball de l’estudiant, qui aprèn treballant, essent la missió del professorat ajudar-lo en aquesta tasca (1) subministrant-li informació i mostrant-li les fonts on es pot aconseguir (2) dirigint els seus passos de manera que el procés d’aprenentatge pugui realitzar-se eficaçment. D’acord amb aquestes idees, i d’acord amb els objectius de l’assignatura, el desenvolupament del curs es basa en les següents activitats:
a) Classes magistrals: on l’estudiant assoleix les bases conceptuals de la matèria assistint a les classes magistrals i completant-les amb l’estudi personal dels temes explicats.
Les classes magistrals són les activitats en les quals s’exigeix menys interactivitat a l’estudiant: estan concebudes com un mètode fonamentalment unidireccional de transmissió de coneixements del professor a l’alumne.
b) Treball de Seminaris i Presentacions a Classe: on l'estudiant (per grups) exposa a l’aula una presentació sobre una lectura prèviament analitzada i lliura un informe escrit.
Els seminaris consistiran en què els estudiants, en grups de 5 o 6, hauran de fer una presentació oral a classe i lliurar un informe escrit sobre un tema o problamàtica relacionada amb una de les lectures que es proposen. La presentació oral, en la que hauran de participar tots els components del grup, haurà de tenir una durada entre 10 i 12 minuts; i, amb l’ajut dels mitjans audiovisuals, es mostraran de 5 a 8 transparències, entre les quals un mapa conceptual o similar de la lectura, unes conclusions i un interrogant final suggerit per la lectura.
La constitució dels grups i l’elecció de la lectura a treballar s’haurà de comunicar al professor, per escrit, amb data límit el 20 de febrer. A partir d’aquesta data el professor redistribuirà les lectures per tal que es facin presentacions de totes les lectures i hi hagi el mínim de repeticions possible. Tots el grups que presenten hauran de passar obligatòriament per tutoria, que es farà a l'aula, en la data que fixarà el professor; en aquesta tutoria els components del grup hauran de lliurar per escrit, i explicar, un mapa conceptual de la presentació que tinguin assignada.
Cada grup que presenta haurà de fer dues entregues en dos dies diferents:
1a) Una còpia de les diapositives utilitzades en la presentació, que s'entregarà el mateix dia en què esfaci la presentació.
2a) Un treball escrit sobre sobre un tema o problamàtica socio-laboral relacionada amb la lectura. Aquest s'entregarà una setmana després d'haver fet la presentació oral.
L'assistència i participació als seminaris és obligatòria per tot l'alumnat, no només els que presenten. Es plantejarà un treball a l'aula sobre les lectures per a tothom.
Relació de lectures per als seminaris:
- Ritzer, George (1996). "Una introducción a la McDonalización" en La McDonalización de la sociedad. Un análisis de la racionalización de la vida cotidiana. Barcelona: Ariel, pp. 15-33.
- Barranco, Oriol (2007). "Condiciones de trabajo de las proletarias y los proletarios de la gran distribución comercial" en Vivas, E. i Montagut, X. Supermercados no, gracias. Barcelona: Icaria, pp.71-83.
- Cano, Ernest (2008). “La extensión de la precariedad laboral como norma social”. Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, n.29, pp. 117-138
- Moreno-Colom, Sara, Ajenjo, Marc & Borràs, Vicent (2018). "La masculinización del tiempo dedicado al trabajo doméstico rutinario". REIS: Revista española de investigaciones sociológicas, (163), 41-58.
- Parella, Sonia (2004). La interacción entre clase social, género y etnia. Mientras Tanto, n. 93, pp.83-100
- Fernández-García, Tomás i Andrés, Sergio (2015). Crisis y Estado de bienestar: las políticas sociales en la encrucijada. Tendencias y Retos, 20(1), pp. 119-132.
- Hyman, Richard (1981). "¿Qué son las relaciones industriales?" en Relaciones industriales: una introducción marxista. Madrid: H.Blume, pp. 19-42.
c) Activitats pràctiques que es realitzaran a l'aula al llarg del curs. Es faran dos tipus de pràctiques: una pràctica en grup de presentació de notícies d'actualitat vinculades a l'assignatura, i altres activitats o exercicis pràctics. Majoritàriament es duran a terme a l'aula però que poden necessitar preparació i treball autònom previ per part de l'alumnat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercicis pràctics | 15% | 0 | 0 | 2, 3, 8, 9, 10 |
| Informe crític de text (en grup) | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Participació als seminaris | 5% | 0 | 0 | 2, 5, 8, 9 |
| Presentació de text (en grup) | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Proves escrites individuals | 60% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
SISTEMA D'AVALUACIÓ ORDINARI
L’avaluació contínua té dos components, una part en grup i l'altra individualment.
AVALUACIÓ EN GRUP
S’avalua el treball realitzat en grup i l’assoliment de les competències [CE1.1, CT6, CT7, CT11.]
Per fer aquesta avaluació es compta amb:
- Treball de Seminaris: 20%
Aquesta part de la nota es subdivideix de la següent forma: 10% presentació oral; 10% treball escrit.
- Pràctiques: 20%
Aquesta part de la nota es subdivideix de la següent forma: 7% pràctica de notícia, 13% altres exercicis a l'aula.
AVALUACIÓ INDIVIDUAL
S’avaluen els coneixements conceptuals i teòrics de la matèria assolits per l’alumne, així com la seva capacitat d’anàlisi ide raonament crític.
L’avaluació individual es porta a terme mitjançant tres proves escrites individuals dutes a termes al llarg del curs. La suma de les tres proves valdrà el 60% de la nota del curs, valent cada una d'elles el 20%. Serà, però, necessari obtenir una qualificació com a mínim de 4 sobre 10 en cada una de les tres proves per a fer la mitja de totes.
L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable.
REAVALUACIÓ
Tres situacions donaran dret a realitzar l'examen de reavaluació o recuperacióde l'"avaluació individual": (a) el cas de les persones que hagin suspès alguna o vàries de les proves individuls del curs prodran recuperar cada una de les parts necessàries en un examen final; (b) les persones que fent la mitjana de totes les proves individuals els surt inferior a 4 en la nota global individual; (c) les persones que tinguin una nota en una o vàries proves individuals d'entre 4 i 4'9 i de mitjana global del curs tinguin una puntuació que no arriba al 5. La nota de la prova de recuperació substituirà la nota de la prova o proves o d'avaluació individual susperses. En aquesta re-avalaució, però, es podrà treure una notamàxima de 6 sobre 10.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'avaluació única es pot sol·licitar en el temps, la forma i la casuística que estableixi la normativa de la Universitat i de la Facultat.
L'avaluació única consistirà en una prova de tres parts:
- Un examen respecte al conjunt dels continguts de lassignatura, inclou totes les lectures dels seminaris. 60% de la qualificació. Serà necessària una qualificació mínima de 4 sobre 10 per poder fer la mitjana amb les altres parts de la prova.
- Ellliurament d'un treball escrit, el mateix dia de l'examen, que farà referència als continguts i la relació entre les lectures dels seminaris. 25% de la qualificació.
- La presentació d'una exposició oral, en format vídeo, que farà referència a un exercici pràctic. 15% de la qualificació.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació i el mateix criteri de no avaluable que per l'avaluació continuada.
SOBRE L'ÚS DE LA IA:
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús restringit de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions, o la cerca d'imatges o exemples. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
La bibliografia del Programa es divideix en obligatòria, recomanada i complementària.
Bloc I
Bibliografia obligatòria:
- Montoussé, M.; Renouard, G. (2001): Cien fichas para aprender sociología. Bellaterra: UAB [Part IV ‘La socialización’, pp. 78-97].
- Köhler, H-D.; Martín Artiles, A. (2021, 3ª ed.): Manual de la sociología del trabajo y de las relaciones laborales. Madrid: Delta [cap. 6 ‘Los clásicos de la sociología de las relaciones laborales’, pp. 98-123].
Bibliografia recomanada:
- Santos Ortega, A.; Poveda Rosa, M. (2001): Trabajo empleo y cambio social. València: Tirant lo Blanch [‘La centralidad del trabajo en la sociología clásica’, pp. 40-49].
- Watson, T. (1994): Trabajo y sociedad. Manual introductorio a la sociología del trabajo, industrial y de la empresa. Barcelona: Hacer [‘La sociología y el análisis sociológico’, pp. 1-27].
BLOC II
Bibliografia obligatòria:
- Köhler, H-D.; Martín Artiles, A. (2021): op. cit. [caps. 1 i 2 ‘Trabajo y empleo’ i ‘La empresa’, pp. 3-54; cap. 14.2 ‘Función de integración social. Origen del concepto de Estado del bienestar’, pp. 518-535].
- Santos Ortega, A.; Poveda Rosa, M. (2001): op. cit. [‘Hacia una definición compleja de actividad laboral: tendencias y cambios recientes en el trabajo’, pp. 49-64].
Bibliografia recomanada:
- Carrasquer, P. (2003): ‘Juventud, trabajo y género. Viejos y nuevos retos para una ciudadanía en igualdad’. Revista de Estudios de Juventud, edición especial [pp. 193-215].
- Beechey, V. (1994): ‘Género y trabajo. Replanteamiento de la definición de trabajo’, a Borderías, C., Carrasco, C. i Alemany, C. (eds.). Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. Barcelona: Icaria.
- Prieto, C. (2000): ‘Trabajo y orden social: de la nada a la sociedad de empleo (y su crisis)’. Política y sociedad, n: 34 [pp. 19-32].
- Maruani, M.; Rogerat, Ch., Torns, T. (dirs.) (2000) Las nuevas fronteras de la desigualdad. Hombres y mujeres en el mercado de trabajo. Barcelona: Icaria.
- Miguélez, F.; Prieto, C. (2001): ‘Crisis del empleo y cohesión social’. Cuadernos de relaciones laborales, n. 19 [pp. 223-240].
- García Calavia, M.A. (2008): Sociologia de les relacions laborals. València: PUV [Cap. 6. ‘Sindicalisme i representació d’interessos’ pp.121-142].
- Santamaría López, E., & Serrano Pascual, A. (2016). Precarización e individualización del trabajo: claves para entender y transformar la realidad laboral. Editorial UOC.
Bloc III
Bibliografia obligatòria:
- Jódar, P. (2000): ‘Relaciones laborales’, a F.G. Benavides, C. Ruiz-Frutos i A.M. García. A (eds.). Salud laboral. Conceptos y técnicas para la prevención de riesgos laborales, Barcelona: Masson [pp. 97-115].
Bibliografia recomanada:
- Alós-Moner, R.; Martín Artiles, A. (2002): Teories del conflicte i negociació laboral. Una perspectiva sociològica. Barcelona: UOC [pp. 37-62].
- Alós-Moner, R. (2015) 'El sindicalismo ante un cambio de ciclo', Pasos a la izquierda, núm. 2 [https://pasosalaizquierda.com/el-sindicalismo-ante-un-cambio-de-ciclo/]
- Köhler, H-D.; Martín Artiles, A. (2007): op. cit. [cap. 3 ‘Las relaciones laborales’, pp. 55-61; cap. 12 ‘Actores sociales: organizaciones sindicales y asociaciones empresariales’, pp. 425-486; cap. 13.3 ‘Función coordinadora del Estado en la negociación colectiva’, pp. 510-530; cap. 14 ‘Conflicto y negociación colectiva’, pp. 531-563].
- García Calavia, M.A. (2008): Sociologia de les relacions laborals. València: PUV [Cap. 3 Els bons temps de les relacions laborals: la conformació d’una disciplina’ pp.61-86; cap. 5. ‘Treballadors i sindicats’ pp.101-120].
- Lazar, S. (2019). Cómo se construye un sindicalista: Vida cotidiana, militancia y afectos en el mundo sindical. Buenos Aires: Siglo XXI
- Moore, S. (2011): New Trade Union Activism. Class Consciousness or Social Identity? Palgrave Mc Millan
Bibliografia complementària
- Finkel, L. (1994): La organización social del trabajo. Madrid: Pirámide.
- Miguélez, F.; Prieto, C. (dir. i coord., 1999): Las relaciones de empleo en España. Madrid: Siglo XXI.
- Meda, D. (1998). El trabajo. Un valor en peligro de extinción. Barcelona: Gedisa.
- Santos Ortega, A.; Poveda Rosa, M. (2001): Trabajo empleo y cambio social. València: Tirant lo Blanch.
- Serrano, A. et al. (2001). ‘La experiencia subjetiva del trabajo en una sociedad en transformación.’, a Agulló, E. (coord.): Trabajo, individuo y sociedad. Madrid: Pirámide.
- Watson, T. (1994): Trabajo y sociedad. Manual introductorioa la sociología del trabajo, industrial y de la empresa. Barcelona: Hacer.
Programari
Cap
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |