Logo UAB

Crims contra la Humanitat i els Drets Humans

Codi: 100471 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Criminologia OT 4
Dret OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Claudia Cristina Jimenez Cortes
Correu electrònic:
claudia.jimenez@uab.cat

Equip docent

Alexandre Moreno Urpi

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Requisits lingüístics
Per al correcte seguiment de l’assignatura, cal disposar d’un nivell avançat d’anglès, ja que tant les classes com les lectures es desenvoluparan íntegrament en aquesta llengua. Així mateix, es recomana tenir un nivell funcional de castellà i/o català, per tal de facilitar la interacció amb la resta de l’alumnat en els treballs en grup.

Contribució als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

L’assignatura contribueix de manera directa al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en particular:

ODS 4 Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat

ODS 16: Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible

ODS 3: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom

ODS 10: Reduir les desigualtats dins i entre els països


Objectius

El curs pretén oferir a l'estudiant una visió i comprensió dels problemes centrals del dret penal internacional així com l'abast i el contingut de les respostes legals que la comunitat internacional ha dissenyat per a la protecció i salvaguarda de les persones davant l'abús de poder. S’estudiaran conceptes com drets humans, crims de guerra, crims contra la humanitat, genocidi, agressió, víctimes, reparació, justícia i tribunals internacionals. Es persegueix que l’alumnat assoleixi un coneixement ampli i profund d'aquesta temàtica, així com el desenvolupament d’habilitats acadèmiques mitjançant l’anàlisi dels crims internacionals tipificats, les respostes i l’atenció a les víctimes tant al pla teòric com a la pràctica recent.


Competències

    Criminologia
  • Analitzar el conflicte i la criminalitat utilitzant les teories criminològiques i els seus fonaments psicològics i sociològics.
  • Demostrar que es comprenen les teories criminològiques.
  • Demostrar que es coneix la diversitat de polítiques criminals per afrontar la criminalitat i els seus diferents fonaments.
  • Redactar un treball acadèmic.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • Treballar de manera autònoma.
  • Treballar en equip i en xarxa.
    Dret
  • Buscar, interpretar i aplicar normes jurídiques, argumentant cada un d'aquests assumptes.
  • Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
  • Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  • Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
  • Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
  • Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  • Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar amb precisió els models de prevenció en situacions concretes de criminalitat.
  2. Aplicar de manera eficaç els fonaments de les diferents polítiques criminals en l'activitat professional.
  3. Aplicar el coneixement científic criminològic per analitzar la delinqüència.
  4. Aplicar les teories criminològiques.
  5. Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
  6. Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  7. Redactar correctament cada un dels apartats d'un projecte de recerca criminològica.
  8. Redactar un treball acadèmic.
  9. Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  10. Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  11. Treballar de manera autònoma.
  12. Treballar en equip i en xarxa.
  13. Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.

Continguts

NOTA: les lectures obligatòries per preparar les sessions, així com els temes i/o preguntes a preparar s'assenyalaran al campus virtual (moodle) seguint el calendari de classe. Tota la documentació serà en anglès.

PRIMERA PART: MARC GENERAL

Tema 1 (introductori): El individu davant el sistema internacional

  • Alguns malentesos sobre la societat internacional i el seu ordenament jurídic
  • Els principals actors a nivell internacional i el seu paper en la gestació de normes internacionals
  • Els individus. De objecte a subjecte en el sistema internacional?

Tema 2: Conceptualització, sinèrgies i diferències dels règims jurídics internacionals que es dirigeixen directament a l’individu

  • Els règims de Ius in bello i Ius ad bellum fins a les guerres mundials
  • La transformació del sistema jurídic internacional envers les persones després de la 2ª GM:
    • a) Del Ius in bello a el Dret Internacional Humanitari (DIH) actual
    • b) El naixement de drets i obligacions internacionals dels individus (DIDH i DPI)
  • Distinció, coexistència i sinèrgies entre règims:
  • a) protecció internacional dels drets humans
  • b) dret internacional humanitari
  • c) dret penal internacional
  • d) cooperació penal internacional

Tema 3: La distinció entre la persecució (de delictes)ila protecció (dedrets humans): dues formes de responsabilitat independents però complementàries

  • Drets Humans: Del reconeixement a la protecció internacional. Evolució i lògica política darrera la responsabilitat dels estats
  • Dret Penal Internacional: de la impunitat a la seva persecució (limitada). Evolució i lògica política darrera la responsabilitat de l’individu

Tema 4: La determinació de víctima davant crims internacionals i/o violacions de drets humans

  • Les diferents concepcions de víctima entre i dins els diversos règims jurídics i la seva relació amb el locus standi per a obtenir una reparació
  • Els principis internacionals en matèria de remei i reparació per violació greu dels drets humans: definició, característiques i evolució.
  • La necessitat de visibilització  de les violacions greus de drets humans i els crims internacionals vs. el risc de revictimització.

SEGONA PART: LA NORMATIVITZACIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

Tema 5:  La normativització internacional dels Drets Humans

  • De la “universalitat” de la DUDH a la segmentació convencional dels drets (PDCyP i el PDESC)
  • Les “generacions” de Drets i els seus continguts (primera, segona, tercera, quarta generació
  • La desigual cristal·lització regional: comparativa de règims (in)existents

Tema 6: El desenvolupament d’alguns drets específics en elpla universal

  • El mapa de drets específics reconeguts(i protegits) convencionalment
  • La rellevància del context geopolític en el desenvolupament del reconeixement i protecció dedeterminats drets humans a nivell internacional
  • El contingut material dels drets desenvolupats a nivell internacional
  • Cap a la cristal·lització d'una nova generació de drets humans?

Tema 7: El desigual desenvolupament d’alguns drets específics en el pla regional

  • El mapa de drets específics reconeguts (i protegits) convencionalment a nivell regional
  • La rellevància del context geopolític en el seu desenvolupament
  • Comparativa del contingut material dels drets desenvolupats regionalment entre ells i amb l’àmbit universal.

TERCERA PART: ELS CRIMS INTERNACIONALS

Tema 8: Les dificultats al voltant de el crim de genocidi

  • El concepte de genocidi: La Convenció de 1948
  • L'especificitat del delicte de genocidi
  • L'evolució: el paper exercit per la pràctica Jurisprudencial

Tema 9: El cas especial de crim contra la humanitat

  • L'origen i la naturalesa del crim contra la humanitat
  • El concepte de crim contra la humanitat: característiques generals i l'evolució dels seus subtipus específics
  • El crim contra la humanitat en la pràctica: la importància de la jurisprudència

Tema 10: Els crims de guerra avui

  • Què és i què no és un crim de guerra?
  • La importància del concepte de "conflicte armat" i la responsabilitat internacional individual per a la determinació del crim
  • L'enjudiciament dels crims de guerra: la pràctica jurisprudencial.

Tema 11: La doble naturalesa del crim d'agressió

  • El concepte d'agressió en el Dret Internacional: la distinció entre agressió de l'Estat i el crim d'agressió
  • Les dificultats entorn de la definició del crim d'agressió
  • L'estat de actual del crim d'agressió 

QUARTA PART. ELS MECANISMES DE PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

Tema 12: Els mecanismes de protecció no jurisdiccional dels drets humans

  • Mecanismes universlas de control
  • Mecanismes universals de protecció
  • Mecanismes regionals de control i protecció. Comparativa amb els mecanismes universals

Tema 13: Els mecanismes de protecció jurisdiccional dels drets humans

  • L’absència de mecanismes universals jurisdiccionals directes
  • Mecanismes jurisdiccionals regionals: TEDH; CIDH; CADH
  • El paper de les jurisdiccions domèstiques

QUINTA PART: ELS MECANISMES DE PERSECUCIÓ DELS CRIMS INTERNACIONALS

Tema 14: La solució judicial internacional específica: Els tribunals ad hoc i els tribunals híbrids

  • La importància de el marc sociopolític per a lacreació de tribunals ad hoc i híbrids
  • Característiques generals dels tribunals ad hoc i la seva distinció respecte als híbrids
  • La pràctica internacional (tribunals ad hoc v. tribunals híbrids?) 

Tema 15: La proposta internacional amb caràcter permanent: La Cort Penal Internacional

  • Origen, naturalesa i estructura de la CPI
  • La jurisdicció limitada i la seva jurisprudència:des dels seus orígens fins avui
  • Les víctimes a la CPI:
    • a) La presència de les víctimes a la CPI
    • b) Reparació v/s assistència a la CPI: el paper de Fons Fiduciari
    • c) La pràctica

Tema 16: La persecució dels crims internacionals en els sistemes interns i la justícia transicional: estudis de casos

  • Problemes conceptuals al voltant de la persecució domèstica dels responsables de crims internacionals:
    • a) El debat a la societat sobre justícia i/o pau
    • b) El paper del "deure de protegir"
    • c) El conflicte entre el règim d'immunitats, la impunitat i un possible deure de processar
    • d) Pros i contres de la jurisdicció universal
    • e) La justícia transicional com a model ad hoc de justícia: concepte i finalitat
  • El reconeixement / no reconeixement dels crims internacionals en les legislacions nacionals; el seu rang normatiu i l'obligació de processar
  • El paper dels tribunals internacionals dels Drets humans a l'acció judicial domèstica
  • La casuística 

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
classes teòriques i participació, 19,5 0,78 1, 2, 3, 4, 12, 13
Seminaris 19,5 0,78 1, 2, 3, 4, 6, 7, 12, 13
Tipus: Supervisades      
tutoria per a la supervisió de lectures 0,5 0,02 3, 4, 5, 6, 10
Tutories sobre el treball final i la lectura obligatoria del llibre 0,5 0,02 1, 2, 5, 6, 10, 12
Tipus: Autònomes      
Llibre 25 1 1, 4, 6, 9, 11
Preparació de les sessions 35 1,4 1, 2, 5, 6, 9, 11
Treball de recerca 50 2 1, 4, 7, 8, 9, 10, 11

Nota: Les lectures obligatòries per a la preparació de les sessions, així com els temes i/o preguntes que cal preparar, s'indicaran al campus virtual (Moodle) seguint el calendari de classes. Tota la documentació estarà en anglès.

Avaluació continuada i assistència

L’assignatura es basa en el sistema d’avaluació continuada, cosa que implica la obligatorietat d’assistència activa i regular a les sessions presencials. L'alumnat que no assisteixi a un mínim del 80% de les classes no podrà superar l'assignatura. Les absències només poden justificar-se per raons de malalta o altres de força major i per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat. La mera presència sense participació no es considerarà com a compliment d’aquest requisit. Les classes comencen i acaben puntualment, i per tant, salvant casos justificats, no s’admet ni l’entrada una vegada que la classe ha començat ni abans de que finalitzi.

Cada setmana l'alumnat haurà d'haver preparat la sessió prèviament mitjançant les lectures recomanades o l'activitat/recerca programada al CV.  A cada sessió hi haurà una part pràctica basada en la preparació prèvia. Així mateix, la primera setmana de classe l'alumnat es distribuirà en grups de treball permanents per a facilitar el desenvolupament de les sessions pràctiques, tot i que l'avaluació serà individual.

Es faran presentacions per grups -de cinc minuts cadascuna- amb l'ajuda d'un pòster (NO PP) dissenyat per a l'ocasió. Les presentacions serviran per aproximar els conceptes teòrics a la pràctica. Després de les presentacions, s'obrirà un torn depreguntes i debat al voltant dels conceptes claus de cada sessió. 

A més a més, al llarg del curs, cada alumne haurà de fer una recerca sobre algun exemple relacionat amb alguna de les temàtiques del curs. Per al desenvolupament de la investigació, cada estudiant, amb la tutoria del professorat, s'ha de formular una pregunta a la què haurà de respondre. La pregunta de recerca i estructura requeriran l'aprovació prèvia del professorat. Aquesta activitat s'avaluarà a classe mitjançant un breu examen (50%) basat en els resultats de la investigació, així com un esquema que caldrà presentar la setmana abans i que ha d'incloure el procés de recerca, la bibliografia utilitzada, un glossari dels conceptes clau tractats i una opinió valorativa com a conclusió (50%).

Finalment, al primer terç del curs es programaran seminaris grupals al despatx del Departament per debatre sobre el llibre elegit de lectura obligatòria.

Normes sobre autoria i citació

Tots els treballs o exercicis escrits hauran d’incloure de manera obligatòria les fonts utilitzades (cites, bibliografia i referències). L’omissió d’aquesta informació afectarà negativament la qualificació final de l’activitat corresponent.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
ACTIVITATS PRÀCTIQUES (PREPARACIÓ + DESENVOLUPAMENT A L'AULA) 40% 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13
PARTICIPACIÓ A CLASSE 5 % 0 0 2, 3, 5, 6, 9, 10
POSTER 15% 0 0 3, 8, 10, 12, 13
RECERCA 30% 0 0 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10
SEMINARI LITERARI 10 % 0 0 3, 5, 6, 10, 11

ACTIVITATS AVALUABLES (AVALUACIÓ CONTINUADA)

1.- RECERCA. (30% de la qualificació final). A partir de la lectura d’un document oficial (sentencia, informe, etc..), anàlisi d'una problemàtica específica relacionada amb la temàtica del curs. En cap cas s’acceptarà com a treball un resum del document oficial que s’ha fet servir com ajut per a escollir la problemàtica objecte d’estudi. Per a la determinació de l'objecte d'investigació que s'analitzarà és imprescindible haver tingut prèviament el vistiplau del professorat.

Per a la seva avaluació, l’alumnat haurà de presentar per escrit un informe del procés i resultats assolits el qual haurà de pujar al campus virtual (50%) i fer un examen personalitzat relatiu a la seva recerca (50%). Pel que fa a l’informe escrit el document s’haurà de pujar al campus virtual mínim una setmana abans de l’examen. Aquest document de màxim dos fulls, haurà d’incloure com a mínim: la pregunta/hipòtesi inicial; l’esquema de la recerca amb el seu procés d’elaboració incloent-hi les fonts consultades a cada pas; les conclusions i una valoració personal que han de reflectir el resultat de la recerca i la seva relació amb els continguts treballats al curs. A més a més, el document haurà d’incloure la bibliografia treballada (que no compta a les dos planes d’extensió). Tant l’informe com l’examen es podrà desenvolupar en castellà, català o anglès.

NOTA: per a ser considerada “avaluable”, la recerca haurà d'obtenir una qualificació igual o superiora 3.6. Els criteris per a determinar la nota d’aquesta tasca son:

punts

 

INFORME ESCRIT

 conceptes

0,5

Estructura i procés d’elaboració

0,5

Bibliografia

1,5

Aplicació y gestió dels conceptes treballats al llarg del curs

1,5

Contingut valoratiu final

1

Rigor acadèmic del document 

5

EXAMEN

(3-4 preguntes relacionades amb la recerca personal)

10

 

TOTAL

2.- ACTIVITATS PRÀCTIQUES AL LLARG DEL CURS. (40% de la qualificació final)

A l'ésser una assignatura d'avaluació continuada, -sense examen final-, cada sessió s'haurà de preparar prèviament segons els que s'assenyali per a cada ocasió en el campus virtual.

Per a la seva avaluació s'efectuaran proves de verificació de la preparació i activitats de posada en comú de la informació treballada. Afinal de curs es calcularà aquest 40% de la nota final utilitzant com a referència la mitjana del 80% de proves de verificació i/o activitats que s'hagin efectuat a les sessions.

3.- PÒSTER. (15% de la qualificació final). Preparació i exposició oral a l’inici de classe d'una situació o estudi de cas amb ajuda d'un pòster (10%) + participació activa en les presentacions de la resta de l’alumnat (5%)

A l'inici de curs es podrà escollir -o si no serà assignada- una situació o cas real que haurà de ser presentada a la resta de la classe mitjançant l'explicació d'un pòster. En elles, a mesura que transcorri el curs, s'hauran d'anar integrant els conceptes que s'hagin anat treballant, així com les presentacions prèvies. El pòster i la presentació suposaran el 10% de la qualificació final i s'avaluarà independentment de la sessió de preguntes i debat que s'obrirà després de cada presentació a on la participació suposarà l’altre 5%.

4.- TERTÚLIA LITERÀRIA. (10% de la qualificació final). Fitxa i participació en un seminari temàtic sobre UN dels següents llibres:

a) East-West Street. On the origins of genocide and crimes against humanity. Philippe Sands, Weindenfeld & Nicolson, London, 2016 (387 pàgs.). (Assaig Històric. La gestació jurídica dels crims internacionals per a jutjar el nazisme: els crims de Genocidi i lesa humanitat)

b)Half of a Yellow Sun. Chimamanda Ngozi Adichie, Collins, 2007 (448 pàgs). Novel·la històrica ambientada a l'Àfrica: la guerra de Biafra 1967-1970

c) La Nieta del señor Linh. Philippe Claudel, Salamandra, 2013 (126 pàgs) [V:O: La petite Fille de Monsieur Linh, Le Livre de Poche 2005]. Fàbula sobre l’exili forçat per un conflicte armat i la soledat + Pequeño País. Gaël Faye, Salamandra, 2018 (224 pàgs) [V.O. Petit pays, 2016]  Novel·la històrica i premi Goncourt des Lycéens que narra des de la mirada d’un nen de 10 anys la seva infància en mig de la gestació del genocidi Tutsi a Burundi.

5.- PARTICIPACIÓ A LES CLASSES (5% de la qualificació final).

L'actitud activa de l'alumne i les intervencions al llarg de les sessions del curs és obligatòria i representarà el 5% de la nota final. Atenció: la mera "assistència" o "presència" a classe sense aportacions NO ÉS participació.

Alumnat no avaluable. L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable”.  

AVALUACIÓ ÚNICA

 Existeix la possibilitat d'avaluació única que tindrà lloc el dia programat per la Facultat per fer l’examen final. Aquesta avaluació es comprendrà

a) Un examen escrit dels conceptes teòrics treballats a classe (50%)

b) La resolució d'un cas pràctic que es donarà a principi de curs i respecte al qual el dia de l’examen es faran preguntes relacionades amb el contingut del curs (40%)

c) La elaboració d'un pòster que s'haurà de presentar i defensar oralment. El pòster ha de ser el resultat de l'anàlisi d'una notícia o esdeveniment d'actualitat mitjançant l’aplicació d'alguns dels conceptes treballats al curs  (10%) 

RE-AVALUACIÓ (aprovat / suspès):

Per a l'alumnat que del conjunt de l'avaluació continuada o de l'avaluació única no hagi obtingut durant el curs la nota mínima de 5, però sí més de 4, hi ha la possibilitat d'un examen de revaluació que tindrà lloc en la data assignada per la facultat. L'estructura l'examen serà de 10 preguntes breus relacionades amb els continguts del curs i un cas pràctic. La nota final màxima que es podrà obtenir de l'assignatura per re-avaluació serà 6.5

Avís:

1) La no autoria personal dels treballs quan així s'exigeixi es qualificarà amb un 0 d'aquella part de l'avaluació per a les persones implicades.

2) L'alumnat que plagiï o faci servir a les activitats eines de Intel·ligència Artificial com a substitut del seu treball serà qualificat amb un "0" de nota final de l'assignatura, i perdrà el seu dret a re-avaluació.


Bibliografia

(NOTA: Les lectures obligatòries per a cada sessió es penjaran directament al campus virtual)

  1. Instruments internacionals bàsics

Asamblea General de las Naciones Unidas. (1948, 9 de diciembre). *Convención para la Prevención y la Sanción del Delito de Genocidio*. https://www.ohchr.org/en/instruments-mechanisms/instruments/convention-prevention-and-punishment-crime-genocide

Asamblea General de las Naciones Unidas. (2005, 16 de diciembre). *Principios y directrices básicos sobre el derecho de las víctimas de violaciones manifiestas de las normas internacionales de derechos humanos y de violaciones graves del derecho internacional humanitario a interponer recursos y obtener reparaciones* (Resolución 60/147). https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/remedyandreparation.aspx

Conferencia Diplomática de Plenipotenciarios de las Naciones Unidas sobre el Establecimiento de una Corte Penal Internacional. (1998, 17 de julio). *Estatuto de Roma de la Corte Penal Internacional y Elementos de los Crímenes*, Doc. A/CONF.183/9.

Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas. (1993). *Estatuto del Tribunal Penal Internacional para la ex Yugoslavia (TPIY)*. Doc. S/RES/827 (1993).

Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas. (1994). *Estatuto del Tribunal Penal Internacional para Ruanda (TPIR)*. Doc. S/RES/955 (1994).

Corte Especial para Sierra Leona. (2002, 22 de enero). *Estatuto de la Corte Especial para Sierra Leona*. http://www.specialcourt.org/documents/Statute.html

Convenios de Ginebra del 12 de agosto de 1949.

Protocolos adicionales I y II a los Convenios de Ginebra del 8 de junio de 1977.

Protocolo III adicional a los Convenios de Ginebra (2005).

2. Localització de tractats universals i regionals de Drets Humans 

Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los DerechosHumanos. (s.f.). *Core International Human Rights Instruments*. https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/coreinstruments.aspx

Consejo de Europa. (1950). *Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales*. https://www.echr.coe.int/

Organización de los Estados Americanos. (1969). *Convención Americana sobre Derechos Humanos (Pacto de San José)*. https://www.oas.org/es/cidh/mandato/Basicos/convinstrum.htm

Organización de la Unidad Africana. (1981). *Carta Africana sobre los Derechos Humanos y de los Pueblos*. https://www.achpr.org/legalinstruments/detail?id=49

3. Planes web d'institucions clau 

Corte Penal Internacional: https://www.icc-cpi.int

Tribunal Europeo de Derechos Humanos – HUDOC: https://hudoc.echr.coe.int

Coalición por la Corte Penal Internacional: https://www.iccnow.org

Oficina del Alto Comisionado para los Derechos Humanos de Naciones Unidas: OHCHR International Law 

4. Bibliografía acadèmica complementària (selecció)

Dret internacional públic (general)

  • Brownlie, I. (1998). Principles of public international law (5ª ed.). Oxford University Press.
  • Crawford, J. (2014). Chance, order, change: the course of international law. General course on public international law. Hague Academy of International Law.
  • Rehman, J. (2009). International human rights law (2ª ed.). Pearson Education Ltd.

Dret Penal Internacional 

  • Akhavan, P. (2012). The core elements of international crimes. Reducing Genocide to Law (pp. 27–55). Cambridge University Press.
  • Ambos, K., & Wirth, S. (2002). The current law of crimes against humanity. Criminal Law Forum, 13, 1-90.
  • Askin, K. (1999). Crimes within the jurisdiction of the ICC. Criminal Law Forum, 10(1), 33-59 DOI:10.1023/A:1009443422443
  • Bassiouni, M. C. (1999). Crimes against humanity in international criminal law (2ª ed.). Kluwer Law International.
  • Beltrán Montoliu, A., Gil Gil, A., et al. (2019). Derecho penal internacional (2ª ed.). Tirant lo Blanch.
  • Betanzos Torres, E. O. (2021). Notas para el estudio del derecho penal internacional: los casos Katanga, Lubanga, Bemba y Al Mahdi. Tirant lo Blanch
  • Bhuiyan, J. H., & Khan, B. U. (Eds.). (2022). Human rights and international criminal law. Routledge.
  • Boot, M. (2002). Genocide, Crimes against Humanity, war crimes nullum crimen sine lege and the subject matter jurisdiction of the ICC. Intersentia.
  • Cámara Arroyo, S. (2020). La justicia transicional y derecho penal internacional: alianzas y desencuentros. Dikynson.
  • Cassese, A. (2008). International criminal law (2ª ed.). Oxford University Press.
  • Clark, R.S. (2001). Crimes against humanity and the Rome statute. A M.. Polity (Ed.), The Rome statute of the International Criminal Court (pp. 139–151). Rouledge.
  • Dubler, R., & Kalyk, M. (2018). Crimes against humanity in the 21st century: Law, practice and threats to international peace and security. Brill.
  • Gil Gandía, C. (2020). Reparación de las víctimas de crímenes internacionales y la Corte Penal Internacional. Aranzadi
  • Guifoyle, D. (2016). International criminal law. Oxford University Press.
  • Hert, P., Smis, S., & Holvoet, M. (Eds.). (2018). Convergences and divergences between international human rights law, international criminal law and international humanitarian law. Intersectia.
  • Human Rights Watch. (2000). Commentary on the 4th Preparatory Commission meeting for the ICC.
  • Human Rights Watch. (2004). Genocide, war crimes, crimes against humanity: Topical digest of the case law of the ICTR and ICTY.
  • Klinkner, M., & Davis, H. (2019). The right to truth in international Law: Victims' rights in human rights and international criminal law. Routledge.
  • Kress, C. (2000). War crimes committed in non-international armed conflict and the emerging system of international criminal justice. Israel Yearbook on Human Rights, 30, 103–135.
  • Kourtis, D. (2024). Genocide and the right to exist: An international criminal law account. Springer
  • McAuliffe deGuzman, M. (2000). The road from Rome: The developing law of crimes against humanity. Human Rights Quarterly, 22(2), 335–403.
  • Moran, C. F. (2023). The authority of international criminal law: A controversial concept. Cambridge University Press
  • O’Keefe, R. (2011). State immunity and human rights: heads and walls, hearts and minds. Vanderbilt Journal of Transnational Law, 45, 999–1045.
  • Olásolo, H. (2014). Introducción al derecho internacional penal. Tirant lo Blanch.
  • Riccardi, A. (2016). Sentencing at the International Criminal Court: from Nuremberg to The Hague. Eleven International Publishing.
  • Robinson, D. (2003). Serving the interests of justice: amnesties, truth commissions and the international criminal court. European Journal of International Law, 14, 481–505.
  • Sánchez, J. (2010). Inter-American court, crimes against humanity and peacebuilding in South America. ICIP Working Paper 2010/2.
  • Sivakumaran, S. (2009). Identifying an armed conflict not of an international character. A C. Stahn & G. Sluiter (Eds.), The emerging practice of the International Criminal Court (pp. 363–380). Martinus Nijhoff.
  • Schabas, W. (2011). An introduction to the International Criminal Court (4ª ed.). Cambridge University Press.
  • Schabas, W. (Ed.). (2016). The Cambridge companion to international criminal law. Cambridge University Press.
  • Simma, B., & Paulus, A. (1999). The responsibility of individuals for human rights abuses in internal conflicts: a positivist view. American Journal of International Law, 93, 302–316.
  • Stahn, C. (2019). A critical introduction to international criminal law.  Cambridge University Press.
  • Sterio, M., & Scharf, M. (Eds.). (2019). The legacy of ad hoc tribunals in international criminal law: assessing the icty’s and the ictr’s most significant legal accomplishments. Cambridge University Press
  • Triffterer, O. (2001). Genocide, its particular intent to destroy in whole or in part the group as such. Leiden Journal of International Law, 14, 399–408.

5. Planes Web d'organismes no gubernamentals

Global Rights A human rights advocacy group that partners with local activists to challenge injustice and amplify new voices within the global discourse

Human Rights Watch A global independent organisationdedicated to defending and protecting human rights.

Amnesty International A global charity which campaigns for internationally recognised human rightsfor all

Save the Children International Charity which campaigns on behalf of children

The International Committee of the Red Cross An organisation dedicated to the protection of the lives and dignity of victims of armed conflict and other violence.

Index on Censorship Organisation promoting freedom of expression

Minority Rights Group, International International organisation working to secure the rights of minorities and indigenous peoples

World Organisation against Torture A coalition of non-governmental organisations fighting against torture, summary executions and other inhumane treatment

www.iccnow.org/  coalition for the International Criminal Court coalition of non-governmental organizations lobbying in favor of the ICC

International Women's Rights Action Watch (IWRAW) organized in 1985 at the Third World Conference on Women in Nairobi, Kenya, to promote recognition of women’s human rights under the United Nation’s Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (the CEDAW Convention), an international human rights treaty

Freedom House Independent nongovernmental organization that supports the expansion of freedom in the world.

http://www.bayefsky.com/bystate.php This free website includes an extensive documents library organized by country and subject matter. You can find information on ratification, reservations and declarations, state reports, and other key documents.


Programari

VEURE CAMPUS VIRTUAL


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 1 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 2 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Anglès segon quadrimestre matí-mixt