Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Arqueologia de les Dones

Codi: 100379 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Arqueologia OT 4
Història OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Rihuete Herrada
Correu electrònic:
cristina.rihuete@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No en té de prerequisits.


Objectius

Els objectius generals de l'assignatura són:

(1) analitzar els biaxos androcèntrics de la teoria i de la pràctica arqueològiques, així com dels relats de les societats que estudia

(2) conèixer les alternatives proposades des de la crítica feminista,

(3) aprofundir en la diversitat de l'experiència humana des d'una perspectiva de gènere

(4) mostrar el vessant interdisciplinari dels estudis arqueològics amb perspectiva de gènere amb casos pràctics

(5) aprofundir en les noves metodologies i tècniques d'anàlisi a l'abast de l'arqueologia amb casos pràctics


Competències

    Arqueologia
  • Contextualitzar els conceptes de la teoria arqueològica i el seu origen, i distingir els principals debats epistemològics i metodològics en les ciències socials.
  • Contextualitzar i analitzar processos històrics.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
    Història
  • Contextualitzar els processos històrics i analitzar-los des d'una perspectiva crítica
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
  2. Avaluar críticament les fonts i els models teòrics.
  3. Conèixer els debats arqueològics principals entorn de la prehistòria.
  4. Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
  5. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  6. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
  7. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  8. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  9. Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica.
  10. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  11. Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
  12. Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  13. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.

Continguts

El programa desenvolupa tres grans blocs temàtics articulats en set temes.

Blocs temàtics

El primer, de caire introductori, exposa els fonaments de la concepció de les dones a la societat occidental, la trajectòria i pluralitat del feminisme i el seu impacte en les ciències socials i els estudis històrics.

El segon aprofundeix en conceptes clau de la crítica feminista com ara sexisme, androcentrisme, gènere, patriarcat, família, sexualitat, ètica de la cura i treball, aplicats a la recerca i els relats arqueològics.

El tercer bloc analitza diferents temes claus de l'arqueologia amb perspectiva de gènere, començant per les primeres alternatives als models androcèntrics sobre els orígens de la humanitat i la divisió sexual del treball. Aquesta secció inclou nombrosos casos pràctics de diferents continents i cronologies que abasten els àmbits de les pràctiques funeràries, l'anàlisi espaial dels assentaments, la interpretació de les restes materials en clau social i econòmica, el simbolisme de les representacions figuratives o les noves tècniques de l'arqueologia bio-molecular (anàlisis de paleodieta, historials de residència, filiació i parentiu).

Temari
1. Trajectòria dels feminismes i impacte en els estudis històrics amb perspectiva de gènere
2. Androcentrisme
3. Sexe i gènere
4. Arqueologia de les dones, del gènere, feminista, 
queer (cuir) i transfeminista
5. Crítiques i alternatives metodològiques a l'androcentrisme i els estereotips de gènere en arqueologia

6. Societats patriarcals, matristes i ginecèntriques
7. Cos, parentiu i filiació: paleogenètica i historials de residència


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Teoria 40 1,6 2, 3, 9, 11
Tipus: Supervisades      
Tutorització, treballs, anàlisi i debat 20 0,8 2, 3, 4, 5, 7, 8, 11, 12
Tipus: Autònomes      
Preparació de proves; resolució de qüestionaris i treballs 30 1,2 1, 5, 8, 10, 11, 13

Activitats dirigides

Classes teòriques amb suport TIC.
Sessions de treball i debat en grup. Valoració i discussió col·lectiva de material textual o audiovisual. Presentacions individuals i/o col·lectives i ronda de valoracions.

Activitats supervisades

Sessions concertades per resoldre dubtes sobre el desenvolupament de l'assignatura. Assessorament individual o en grups reduïts sobre continguts específics del temari.
Assessorament en grups reduïts per l'elaboració de presentacions i d'exercicis pautats d'aprenentatge.

Activitat autònoma

Estudi personal. Lectura de textos. Recerca d'informació bibliogràfica. Redacció de treballs. Preparació de presentacions, comentaris orals i debats.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Participació activa a les sessions d'exposició, anàlisi i debat 15% 10 0,4 2, 3, 5, 8, 10, 12, 13
Proves escrites 85% 50 2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Tipologia de proves d'avaluació

Proves escrites. Treballs. Presentacions orals. Participació en debats.

Mòduls d'avaluació

Es portarà a terme una avaluació continuada a totes les activitats desenvolupades a l'assignatura. El sistema d'avaluació s'organitza en 3 mòduls. Cadascun tindrà assignat un pes específic en la qualificació final:

1. Les activitats dirigides s'avaluaran mitjançant el mòdul de proves escrites.
2. Las activitats supervisades s'avaluaran mitjançant el mòdul de presentacions i debats a l'aula. 3. Les activitats autònomes s'avaluaran mitjançant el mòdul de treballs.

Calendari d'avaluació

A l'inici de curs i en el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, l'alumnat serà informat (a l'aula i via Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, etc.

Requisits per superar l'assignatura

• Presentacio dels mòduls d'avaluació en els terminis establerts.

• La puntuació mitja dels mòduls d'avaluació ha de ser de 5 o més en una escala de 10.

• Quan no es presenti o lliuri un o més dels mòduls d'avaluació en els terminis establerts la qualificació serà "no avaluable".

• Tota irregularitat comesa durantla realització d'una prova (còpia, plagi) implicarà una nota de zero en l'apartat concret d'avaluació.

Reavaluació
Es podrà presentar a la reavaluació qui hagi realitzat els mòduls d'avaluació en els terminis establerts.

Consistirà en una prova escrita sobre el conjunt del temari. Aquesta prova tindrà lloc en les dates oficials establertes per la Facultat. La nota màxima que es podrà obtenir en la reavaluació és 5,0 (Aprovat).


Bibliografia

[en negreta, obres de lectura recomanada]

(1) INVESTIGACIÓ DE LES DONES: conceptes i aportacions de teoria i epistemologia feminista

Arruza, Cinzia; Bhattacharya, Tithi; Fraser, Nancy (2019), Manifiesto de un feminismo para el 99%. Herder, Barcelona.

Azpiazu, Jokin (2017), Masculinidades y feminismo. Virus, Barcelona.

Beauvoir, Simone (1999 [1949]), El segundo sexo. Cátedra, Madrid.

bell hooks (2017 [2000]), El feminismo es para todo el mundo. Traficantes de Sueños, Madrid. https://traficantes.net/libros/el-feminismo-es-para-todo-el-mundo

Braidotti, Rosi (2004), Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade. Gedisa, Barcelona [veure capítols 4 i 6 com a bibliografía rellevant del tema 3].

Braidotti, Rosi (2022), Feminismo posthumano. Gedisa, Barcelona

Butler, Judith (1990), Gender Trouble. Feminism and the Subversion of Identity.  Routledge, London [traducción al castellano en Paidós, Barcelona, 2001, El género en disputa. Feminismo y la subversión de la identidad]

Butler, Judith (2004), Undoing Gender. Routledge, New York [traducción al castellano en Paidós, Barcelona, 2004, Deshacer el género].

Davis, Ángela (2022 [1981]), Mujeres, raza y clase, Akal, Madrid.

Despentes, Virginie (2018), Teoría King Kong. Literatura Random House, Barcelona.

Fausto-Sterling, Anne (2000), Sexing the Body. Gender politics and the construction of sexuality. Basic Books, New York [traducción al castellano en Melusina, Sta. Cruz de Tenerife, 2006, Cuerpos sexuados. La política de género y la construcción de la sexualidad].

Faye, Shon (2021), Trans. Un alegato por un mundo más justo y más libre. Blackie Books, Barcelona.

Federici, Silvia (2018), Revolución en punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas. Col. Mapas, Traficantes de Sueños, Madrid. https://www.traficantes.net/libros/revoluci%C3%B3n-en-punto-cero

Firestone, Sulamith (1973), The Dialectic of sex. Johnathan-Cape, London [traducción al castellano en Kairós, Barcelona, 1976, La dialéctica del sexo]

Galindo, María (2021), Feminismo Bastardo. 2ª edición, Mujeres Creando, La Paz.

Haraway, Donna (1995), Ciencia, cyborgs y mujeres. Cátedra, Col. Feminismos. Madrid. [original de 1991 Simians, Cyborgs and Women; https://monoskop.org/images/f/f3/Haraway_Donna_J_Simians_Cyborgs_and_Women_The_Reinvention_of_Nature.pdf]

Herd, Gilbert (ed.) (1994),Third Sex, Third Gender: Beyond Sexual Dimorphism in Culture and History. Zone Books,New York.

Jónasdóttir, Anna G. (2011), “¿Qué clase de poder es “el poder del amor”?”, Sociológica, 26(74): 247-273.

Leacock,  Eleanor Burke (1981), Myths of Male Dominance: Collected Articles on Women Cross-culturally. Monthly Review Press, New York.

Martín, María (2019), Ni por favor ni por favora. Como hablar con lenguaje inclusivo sin que se note (demasiado). Libros de la Catarata, Madrid.

Meana Suárez, Teresa (2002), Porque las palabras no se las lleva el viento... Por un uso no sexista de la llengua. Ajuntament de Quart de Poblet. Descargas en https://www.observatoriodelainfancia.es/oia/esp/documentos_ficha.aspx?id=1089

Millet, Kate (1977), Sexual Politics. Virago, Londres.

Moreno, Amparo (1986), El arquetipo viril protagonista de la historia. Ejercicios de lectura no androcéntrica.La Sal, Barcelona.

Pateman, Carole (1988), The Sexual Contract. Polity Press, Cambridge [traducción al castellano en Antrhopos, Barcelona, 1975, El contrato sexual ]

Rich, Adrienne (1980), “Compulsory heterosexuality and Lesbian Existence”, Signs, 5-4: 631-660.

Rich, Adrienne (2019) [original de 1976], Nacemos de mujer. La maternidad como experiencia e institución. Traficantes de Sueños, Madrid.

Rubin, Gayle (1986), “El tráfico de mujeres: notas sobre la “economia política” del sexo”, Nueva antropología, VIII (30), pàgs. 95-145.

Varela, Nuria (2019), Feminismo 4.0. La cuarta ola. Ediciones B, Barcelona.

Vergès, Françoise (2022), Un feminismo descolonial. Traficantes de Sueños, Madrid. Disponible en https://traficantes.net/libros/un-feminismo-descolonial

Wollstonecraft, Mary (1792,2005), Vindicación de los derechos de la mujer. Istmo, Col. Fundamentos, Madrid.

 

(2) ARQUEOLOGIA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE. Propostes teòriques, mètodes i aplicacions.

AAVV, (2006), Les dones en la Prehistòria. Museu de Prehistòria de València, Diputació de València.

Adovasio, James; Soffer, Olga; Page, Jake (2007),  The Invisible Sex. Uncovering the true roles of Women in Prehistory. Left Coast Press, Walnut Creek, California [traducción al castellano en Lumen, Barcelona, 2008, El sexo invisible: el verdadero rol de las mujeres en la prehistoria].

Arnold, Bettina y Wicker, Nancy L. (eds.) (2001),  Gender and the Archaeology of Death. Altamira Press, Walnut Creek.

Berrocal, Mª Carmen (2009), “Feminismo, teoría y práctica de una arqueología científica”, Trabajos de Prehistoria, 66 (2), pàgs. 25-43.

Bertelsen, Reidar; Lillehammer, Arnvid; Naess, Jenny-Rita (eds.) (1987 [1979]), Were They All Men?. An Examination of Sex Roles in Prehistoric Society, AmS-Varia, Museo Arqueológico de Satavanger, Satavanger.

Bolger, Diane (ed.) (2013), A Companion to Gender Prehistory. Col. Blackwell Companions to Anthropology, Wiley-Blackwell

Brück, Joanna (2021), “Ancient DNA, kinship and relational identities in Bronze Age Britain”, Antiquity, 95 (379): 228-237; https://doi.org/10.15184/aqy.2020.216

Cintas Peña, Marta (2020), La desigualdad de genero en la prehistòria ibérica. Una aproximación multi-variable. BAR International Series 2990, Oxford [tesis doctoral original de 2018 disponible en https://idus.us.es/handle/11441/77665

Cintas-Peña, Marta, Garrido Pena, Rafarl, Herrero-Corral, Ana M.; Flores, R.; Waterman, Anna J.; Díaz-Zorita, Marta; Díaz del Río, Pedro; Peate, David W. (2023), “Isotopic Evidence for Mobility in the Copper and Bronze Age Cemetery of Humanejos (Parla, Madrid): a Diachronic Approach Using Biological and Archaeological Variables”, Journal of Archaeological Method & Theory, https://doi.org/10.1007/s10816-023-09633-6

Colomer, Eulàlia; González, Paloma; Montón, Sandra; Picazo, Marina (comp.) (1999), Arqueología y teoría feminista. Estudios sobre mujeres y cultura material en arqueología. Icaria-Antrazyt, Barcelona.

Coltofean-Arizancu, Laura; Gaydarska, Bisserka; Matić, Uroš (2021), Gender stereotypes in archaeology. A short reflection in image and text. Sidestonepress, descàrrega gratuïta en línia https:// https://www.sidestone.com/books/gender-stereotypes-in-archaeology

Conkey, Margaret W. i Spector, Janet F. (1984), “Archaeology and the Study of gender”, Advances in Archaeological Method and Theory, 7, pàgs. 1-38.

Coto, Maria; Delgado, Lara; López, Lourdes, Martín, Jesús; Pastor, Ana; Ruiz, Apen; Yubero, María (2020), Informe sobre el acoso sexual en arqueología (España). Barcelona, Granada y Madrid. DOI: 10.5281 /zenodo.3662763. https://zenodo.org/record/3662763#.YMCuZ27tZ0s

Davis-Kimball, Jeannine (2002), Warrior women. An archaeologist’s search for history’s hidden heroins. Warner Books, New York.

Díaz-Andreu, Margarita i Sørensen, Mary Louise Stig (1998), Excavating Women. A History of Women in European Archaeology. Routledge, London.

de Miguel, Patxuka (2024), “Paleopatologías de la maternidad y la primera infància”, en Agustí, Bibiana y Majó, Tona (eds.), Actas del XVI Congreso Nacional e Internacional de Paleopatología, Girona, Asociación Española de Paleopatología, Barcelona, pàgs. 23-33.

Dowson, Thomas A. (1998), “Homosexualitat, teoria queer i arqueologia”, Cota Zero, 14, pàgs. 81-87.

Eller, Cynthia (2000), The Myth of Matriarchal Prehistory: Why an Invented Past Won’t Give Women a Future. Beacon Press, Boston.

Eisler, Riane (2021), El cáliz y la espada. De las diosas a los dioses. Culturas pre-patriarcales. Capitán Swing, Madrid [original en ingles de 1987].

Escoriza, Trinidad (2006), “Mujeres, vida social y violencia. Política e ideología en el arte rupestre levantino”, Cypsela, 16, pàgs. 19-36.

Escoriza, Trinidad; González, Andrea; Castro, Pedro (2015), “Representaciones figurativas, mujeres y arqueología”, Menga, 6, pàgs. 17-32.

Esparza, Ángel; Palomo-Díez, Sara; Velasco-Vázquez, Javier; Delibes, Germán; Arrroy-Pardo, Eduardo; Salazar García, Domingo (2017), “Familiar kinship? Palaeogenetic and isotopic evidence from a triple burial of the Cogotas archaeological culture (Bronze Age, Iberian Peninsula)”,  Oxford Journal of Archaeology, 36(3), pàgs. 223-242.

Garofalo, Evan M. y Garvin, Heather M. (2020), “The confusion between biological sex and gender and potential implications of misinterpretations”, en Klales, Alexandra R. (ed.), Sexestimation of the human skeleton: history, methods and emerging techniques biological sex, Academic Press, Londres, https://doi.org/10.1016/B978-0-12-815767-1.00004-3

Gaydarska, Bisserka; Rebay-Salisbury, Katharina; Ramírez Valiente Paz, et al. (2023), “To Gender or not To Gender? Exploring Gender Variations through Time and Space. European Journal of Archaeology, 26(3): 271-298. https://doi.org/10.1017/eaa.2022.51

Gaydarska , Bisserka; Matić, Uroš; Coltofean, Laura; Díaz-Guardamino, Marta (2024), “Let’s talk about gender – the place of gender in corrent archaeological debates”, en Matić, Uroš; Gaydarska, Bisserka; Coltofean, Laura; Díaz-Guardamino, Marta (eds.), (2024), Gender Trouble and Current Archaeological Debates, Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-031-68157-8_1

Gero, Joan M.; Conkey, Magaret (eds.) (1991), Engendering Archaeology. Women and Prehistory. Blackwell, Oxford.

Grömer, Karina (2016), The Art of Prehistoric Textile Making: The development of craft traditions and clothing in Central Europe. Natural History Museum, Viena. http://www.oapen.org/search?identifier=604250&fbclid=IwAR2WmepKKCeIkP9RZW3OOJYE_UKPXNpvZtIfrX9WBcsQW_QPgPTotLgulqY

Hernando, Almudena (2012), La fantasía de la individualidad. Sobre la construcción sociohistórica del sujeto moderno. Katz Editores, Madrid.

Herrán, Mikel (2024), Sodomitas, vagas y maleantes. Historia de España desde Atapuerca a Chueca. Planeta, Madrid.

Hollimon, Susan E. (2017), “Bioarchaeological approaches to non binary genders. Case studies from Native North America”, en Sabrina C. Agarwaly Julie K. Wesp (eds.), Exploring Sex and Gender in Bioarchaeology. University of New Mexico Press, Albuquerque, pàgs. 51-69.

Jónnasdóttir, Anna (2011), “¿Qué clase de poder es el poder del amor?”, Sociológica, 26(74), pàgs. 247-273

Koch, Julia Katharina; Wiebke Kirleis (eds.) (2020), Gender Transformations in Prehistoric and Archaic Societies. Sidestone Press, Leiden. Lectura  en línia i descàrrega oberta https://www.sidestone.com/books/gender-transformations-in-prehistoric-and-archaic-societies

Kodaş Ergul; Baysal, Emma L; Özkan Kazim (2024), “Bodily boundaries transgressed: corporal alteration through ornamentation in the Pre-Pottery Neolithic at Boncuklu Tarla, Türkiye”, Antiquity, 98(398): 323-342. https://doi.org/10.15184/aqy.2024.28

Lerner, Gerda (1986), The Creation of Patriarchy, Oxford University Press [traducción al castellano en Crítica, Barcelona, 1990, La creación del patriarcado].

López Bertrán, Mireia (2014), ”Cossos i gèneres: perspectives d’anàlisi i aplicacions a l’arqueologia”, Saguntum Extra 15 (en Desmuntant Lara Croft. Dones, Arqueologia i Universitat), pàgs. 33-39.

López Varela, Sandra L. (2023), Women in Archaeology. Intersectionalities in Practice Worlwide. Springer, Cham.

Lull, Vicente; Rihuete, Cristina; Risch, Roberto; Bonora, B.; Celdrán, E.; Fregeiro, Mª I.; Molero, C.; Moreno, A.; Oliart, C.; Velasco, C. (2021), “Emblems and spaces of power during the Argaric Bronze Age at La Almoloya, Murcia”, Antiquity, 95(380): 329-348. http://doi:10.15184/aqy.2021.8

Luneau, Élise (2015), “Les relations de genre en Asie centrale protohistorique: redéfinition et discussion”, Les Nouvelles de l’Archéologie, 140, pàgs. 28-34; http://doi.org/10.4000/nda.2989

Martínez Pulido, Carolina (2012), La senda mutilada. La evolución humana en femenino. Biblioteca Nueva-Minerva, Siglo XXI, Madrid.

Moen, Marianne; Pedersen, Unn (eds.) (2024), The Routledge Handbook of Gender Archaeology. Routledge, Londres

Moral de Eusebio, Enrique (2014), “¿Es el sexo al género lo que la naturaleza a la cultura? Una aproximación queer para el análisis arqueológico”, Arqueoweb, 15, pàgs. 248-269.

Nelson, Sarah H. (2006), Handbook of Gender in Archaeology. Altamira Press, Walnut Creek.

Novak, Shannon (2006), “Beneath the façade: a skeletal model of domestic violence”, en Gowland, Rebecca y Knüsel, Christopher (eds.) (2006), Social Archaeology of Funerary Remains, Oxbow Books, London, pàgs. 238-252.

Nowell, April; Chang, Melanie, L. (2014), “Science, the Media, and Interpretations of Upper Paleolithic Figurines”, American Anthropologist, 116 (3), pàgs. 562–577; https://doi.org/10.1111/aman.1212

Prados, Lourdes i López Ruiz, Clara (eds.) (2017), Museos arqueológicos y género. Educando en igualdad. Servicio de Publicaciones-Universidad Autónoma de Madrd.

Rebay Salisbury, Katharina (2024), “Sex, gender and the Third Science Revolution”, en Matić, Uroš; Gaydarska, Bisserka; Coltofean, Laura; Díaz-Guardamino, Marta (eds.), (2024), Gender Trouble and Current Archaeological Debates, Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-031-68157-8_2

Risch, Robert; Haak, Wolfgang; Krause, Johannes; Meller, Harald (2023), “Kinship, Sex, and Biological Relatedness. The contribution of archaeogenetics to the understanding of social relations”, Tagungen des Landesmuseums für Vorgeschichte Halle, 28, pàgs. 9-25 https://books.ub.uni-heidelberg.de//propylaeum/catalog/book/1280

Robb, John y Harris, Oliver J.T. (2018): “Becoming gendered in European prehistory: was Neolithic gender fundamentally different?”, American Antiquity 83 (1), 128-147. http://doi:10.1017/aaq.2017.54

Saini, Angela (2023), The Patriarchs. The Origins of Inequality.Beacon Press, Boston.

Sanahuja Yll, Mª.Encarna (2002), Cuerpos Sexuados. Objetos y Prehistoria. Cátedra, col. Feminismos, Madrid.

Sánchez Romero, Marga (2022), Prehistorias de mujeres. Destino, Barcelona.

Shipman, Pat (2014), “El difícil trance del parto humano”, Investigación y Ciencia, 452, pàgs. 36-40.

Søfaer, Joanne R. (2006), “Gender, bioarchaeology and human ontogeny”, en Gowland, Rebecca i Knüsel, Christopher (eds.), Social Archaeology of Funerary Remains, Oxbow Books, Oxford, pàgs. 155-167.

Soriano, Eni; Herrero Corral, Ana Mª, Garrido, Rafael; Majó, Tona (2021), “Sex/gender system and social hierarchization in Bell Beaker burials from Iberia”, Journal of Anthropological Archaeology, 64, 101335; 10.1016/j.jaa.2021.101335

Stone, Linda (2020), Kinship and Gender. 6a edició, Westview Press, Oxford. 

Tilley, Lorna; Schrenk, Alecia, A. (eds.) (2017), New Developments in the Bioarchaeology of Care. Further Case Studies and Expanded Theory, Springer, Nova York.

Villalba-Mouco, Vanessa; Oliart, Camila; Rihuete-Herrada, Cristina ... et al. (2022), “Kinship practices in the early state El Argar society from Bronze Age Iberia”,  Nature-Scientific Reports, 12, 22415 https://doi.org/10.1038/s41598-022-25975-9

Weismantel, Mary (2013), “Towards a transgender archaeology. A Queer rampage through prehistory”, Susan Stryker i Aren Z. Aizura (eds.), The Transgender Studies Reader 2, Routledge, New York, pàgs. 319-334.

Wołoszyn, Janusz Z.; Piwowar, Katarzyna (2015), “Sodomites, Siamese Twins, and Scholars: Same-Sex Relationships in Moche Art”, American Anthropologist, 117(2): 285-301.

Zarzuela, Paloma; Martín, Jesús; Donat, M. (2019), “Una radiografía necesaria del sector desde una mirada de género”, Arqueoweb, 19, pàgs. 34-49.

Zuckerman, Molly K.  y  Crandallb, John (2019), “Reconsidering sex and gender in relation to health and disease in bioarchaeology”, Journal of Anthropological Archaeology, 54: 161–171

 


Programari

Word, Excel, Power Point, Teams, lector de PDF


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt