Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Mètodes i Tècniques per a la Recerca Històrica

Codi: 100373 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Història OB 2
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 3
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Elena Fernandez Garcia
Correu electrònic:
elena.fernandez@uab.cat

Equip docent

Jaime Oliver Bruy
Jordi Font Agullo

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Llegir i entendre correctament el català i el castellà. És recomanable tenir coneixements bàsics d'anglès.


Objectius

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és familiaritzar les estudiants amb els mètodes i tècniques necessaris per a acomplir projectes de recerca històrica de forma autònoma i rigorosa. Durant el desenvolupament de l'assignatura, es combinaran classes de tipus teòric amb sessions pràctiques. Les estudiants aprendran sobre què consisteix la recerca històrica, quins recursos tenen a la seva disposició i com plantejar un projecte. També s'acostumaran a tractar diferents tipus de fonts i a analitzar-les críticament per generar coneixement històric.


Competències

    Història
  • Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
  • Aplicar mètodes i tècniques propis d'altres ciències socials.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar-ne críticament el desenvolupament.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
    Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics
  • Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
  • Reconèixer i contextualitzar textos referents a la història contemporània recent.
  • Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
  2. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
  3. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  4. Demostrar que es comprenen i s'apliquen les principals tècniques de retòrica i construcció de discursos de caràcter polític.
  5. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  6. Discernir la relació entre teoria i pràctica historiogràfica.
  7. Dominar les principals tècniques de la recerca històrica.
  8. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  9. Elaborar i preparar la presentació d'informes i de propostes d'intervenció.
  10. Elaborar i pronunciar discursos polítics eficaços, treballant des d'un enfocament de màrqueting i utilitzant tècniques de retòrica, argumentació i oratòria.
  11. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  12. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  13. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  14. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  15. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  16. Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l?'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  17. Resoldre problemes de manera autònoma.
  18. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  19. Treballar autònomament.
  20. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  21. Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  22. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  23. Utilitzar els instruments de recopilació d'informació tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxiu i referències electròniques.
  24. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  25. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de la demografia.
  26. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de la sociologia.
  27. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de l'economia.

Continguts

1. La Història i els seus usos.

1.1. Breu història de la Història.

1.2. Relat, ciència, veritat, ficció.

1.3. Enfocaments i conceptes historiogràfics i la seva evolució.  

2. Les fonts materials i immaterials, i l’ofici de l’historiador/a.

2.1. Les fonts documentals arxivístiques i els seus orígens:  administratius, legislatius, judicials, polítics, sindicals, associacions, empreses....

2.2. Altres fonts escrites: diaris, cartes, autobiografies, memòries, novel·les, etc.

2.3. Les fonts orals i el treball amb els testimonis.

2.4. Un nou repte: les fonts de l’univers audiovisual i digital.

2.5. El plantejament d’un projecte de recerca.

3. Les fonts arqueològiques

3.1. Especificitat del registre arqueològic.

3.2. L’arqueologia del paisatge / arqueologia agrària.

3.3. L’etnoarqueologia.

4. Les Ciències i tècniques auxiliars: paleografia, diplomàtica, codicologia, numismàtica, vexil·lografia, genealogia, sistemes d’informació geogràfica.

5. La irrupció de la memòria i el patrimoni. Desafiaments i oportunitats de la Història.

6. La “història pública”: instruments i mecanismes de transmissió del coneixement històric.

6.1. Els arxius i els centres de documentació.

6.2. Els museus: tipologies i funcions socials/comunitàries.

6.3. Didàctica i pedagogia de la història i la memòria.

6.4.  El turisme cultural i el turisme de memòria.

6.5. Els mitjans de comunicació, els productes audiovisuals i les tecnologies digitals.

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes Teoriques i pràctiques d'aula 54 2,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27
Tipus: Autònomes      
Treball individual 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27

L’assignatura té una part teòrica, que s’exposarà durant algunes classes magistrals, i una part pràctica, que inclourà tant exercicis fets en grup a l'aula com projectes individuals. Atès que els resultats del treball individual i col·lectiu s’exposaran mitjançant treballs escrits i presentacions orals, serà necessari un correcte domini de l’expressió escrita i oral.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposicions orals, participació activa a classe 10 % 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27
Proves escrites teoria 60 % (30% + 30%) 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27
Treball de l'assignatura 30 % 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27

1. Primera prova escrita (30%).
2. Segona prova escrita (30%).
3. Treball de l'assignatura (30%).
4. Participació en activitats pràctiques a classe i activitats complementàries organitzades durant el curs, com sessions amb professorat convidat. (10%).
 

És important l'assistència a classe i les activitats externes programades.

En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions. Es tindran en compte els casos particulars que rebran un tractament personalitzat. L’alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. El professorat establirà oportunament els mecanismes per fer-ho.

Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA). Igualment, el professor o professora responsable de l’assignatura pot exigir haver obtingut una qualificació mínima de 3,5  en la mitjana de l'assignatura. 

La recuperació de l’assignatura es farà segons normativa general de la UAB i consistirà en una prova de síntesi sobre el temari del curs i es realitzarà en la data establerta per la facultat. La nota màxima del procés de recuperació serà d'Aprovat, és a dir, de 5 (sobre 10). L'exercici de recuperació en cap cas es considerarà una alternativa per pujar nota.

Es considerarà "no avaluable" i no podrà tenir accés a la recuperació l'alumnat que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia,plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir i no seran recuperables.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

En tots els exercicis, es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle,Teams, etc.

La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar (tret de casos excepcionals justificats). L'alumnat Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud

Avaluació única: Consistirà en tres ítems avaluatius que representaran el45%, el 45 % i el 10 % de la qualificació final: examen de tota la matèria del temari, lliurament d'un treball de l'assignatura, i entrevista personal amb els professors per tal de verificar l'assoliment dels continguts propis de l'assignatura. Per la recuperació, s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.


Bibliografia

Alberch, R.; Cruz Mundet, J.R., ¿Archívese! Los documentos del poder. El poder de los documentos. Madrid: Alianza Editorial, 2008.

Arrieta, I., Lugares de memoria traumáticos. Representaciones museográficas de conflictos políticos y armados. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2016.

Augé, M., Las formas del olvido. Barcelona: Gedisa, 1998.

Ballart, J., El patrimonio histórico y arqueológico: valor y uso. Barcelona: Ariel, 1997.

Bloch, M., Apología para la historia o el oficio de historiador, Mèxic D. F.: FCE, 1996.

Campillo, X.; López-Monné, R., El llibre dels camins. Tarragona: Arola Editors, 2010.

Carr, E. H., Qué es la historia (amb introducció de Richard J. Evans). Barcelona: Ariel, 2017.

DD.AA., Memòries controvertides i patrimoni. Usos i abusos del passat immediat. Barcelona: Memorial Democràtic, 2022.

Dosse, F., Història. Entre la ciència i el relat. València: PUV, 2001.

Fentress, J.; Wickham, Ch., Memoria social. Madrid : Cátedra, 2003.

Fontana, J., L’ofici d’historiador. Girona: Documenta Universitària, 2010.

Francovich, R., La arqueología medieval: entre la historia y la gestión del patrimonio. Granada: Universidad de Granada, 2008.

Gruzinski, S., ¿Para qué sirve la historia? Madrid: Alianza Editorial, 2018.

Hochadel, O., El mito de Atapuerca. Orígenes, ciencia, divulgación. Cerdanyola: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.

Hunt, L., Historia. ¿Por qué importa? Madrid: Alianza Editorial, 2019.

Jelin, E.; Vinyes, R., ¿Cómo será el pasado? Una conversación sobre el giro memorial. Barcelona: Ned Ediciones, 2021.

Kirchner, H. (ed.). Por una arqueología agraria de las sociedades medievales hispánicas. Propuesta de un protocolo de investigación. Oxford: Archeopress, 2018.

Lowenthal, D., El pasado es un país extraño.  Madrid: Akal Ediciones, 1998.

Matozzi, I., “Enseñar a escribir sobre la historia”. Enseñanza de las ciencias sociales: revista de investigación, [en línia], 2004, Núm. 3, p. 39-48, https://raco.cat/index.php/EnsenanzaCS/article/view/126182

Moradiellos, E., El oficio de historiador. Estudiar, enseñar, investigar. Madrid: Akal Ediciones, 2013.

Mudrovcic, M.I., Historia, narración y memoria. Los Debates Actuales en Filosofía de la Historia. Madrid: Akal Ediciones, 2005.

Pons, A., El desorden digital. Guía para historiadores y humanistas. Madrid: Siglo XXI Editores, 2013.

Portelli, A., Històries orals. Relat, imaginació, diàleg. Barcelona: Memorial Democràtic, 2009.

Puig, P. Els pergamins documentals: naturalesa, tractament arxivístic i contingut diplomàtic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995.

Quirós, J.A., La materialidad de la historia. La arqueología en los inicios del siglo XXI. Madrid: Akal Ediciones, 2013.

Sáez-Rosenkranz, I.; Prats Cuevas, J. Memoria histórica y enseñanza de la Historia. Gijón: Ediciones Trea, 2020.

Santacana J.; Hernàndez Cardona, F. X., Museos de historia. Entre la taxidermia y el nomadismo. Gijón: Ediciones Trea, 2011.

Santacana, J.; Llonch, Museo local. La cenicienta de la cultura. Gijón: Ediciones Trea, 2008.

Sayer, F., Public History. A Practical Guide. Londres: Bloomsbury Academic, 2019.

Silva Catela, Ludmila Da; Jelin, E., Los archivos de la represión: documentos, memoria y verdad. Buenos Aires, Siglo XXI Editores, 2002.

Todorov, T., Los abusos de la memoria, Barcelona: Paidós, 2000.

Tortella, G. Introducción a la economía para historiadores, Madrid: Tecnos, 1987.

Traverso, E., Els usos del passat. Història, memoria, política. València: PUV, 2006.


Programari

–


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català primer quadrimestre matí-mixt