L'Època del Gòtic. Segles XII-XV
Codi: 100360 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | OT | 4 |
| Història | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Vicente Royo Perez
- Correu electrònic:
- vicent.royo@uab.cat
Equip docent
- Nuria Pacheco Catalan
- Pere Gonzalez Alerm
- Jaime Oliver Bruy
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Els propis que marca la normativa del grau: haver cursat l'assignatura "Introducció a la Història Medieval" o "Història Medieval" de primer curs, a fi i efecte d'haver assolit els coneixements mínims sobre els grans processos de l'edat mitjana en l'espai i el temps. Sobre aquesta base, s'aprofundirà en els continguts del temari corresponent a l'època d'estudi.
Llegir en català, castellà, italià, francès i anglès.
Objectius
Estudiar el passat de les societats europees entre els segles XII i XV. S'analitzaran les conquestes feudals, la consolidació de les monarquies europees i la fixació dels fonaments del món modern.
Rebran una atenció específica l'expansió de la cristiandat llatina; el desenvolupament comercial i financer; les causes principals dels conflictes de l'època; l'anomenada "crisi" del segle XIV; les transformacions sorgides d'aquesta crisi; les relacions entre tots aquests processos i el desenvolupament de les formes de pensament i d'expressió que connectaran amb les societats modernes.
Tot i que el referent central de l'assignatura serà la història d'Europa, caldrà entendre els vincles entre els processos europeus i els desenvolupats a l'Orient Proper i al Nord d'Àfrica.
Tot el contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
Competències
- Arqueologia
- Contextualitzar i analitzar processos històrics.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi en arqueologia.
- Història
- Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Dominar els conceptes bàsics diacrònics i temàtics propis de la ciència històrica.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar de manera crítica els discursos divulgatius, especialment en relació amb la ideologia i els biaixos etnocèntrics i sexistes.
- Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics.
- Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i la comprensió de textos llatins.
- Aplicar l'anàlisi morfosintàctica a la lectura de textos llatins, identificant, si escau, les característiques pròpies del gènere literari o de la variant lingüística corresponent.
- Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats als casos d'estudi.
- Aplicar les tècniques que permeten una comprensió ràpida i global del text llatí.
- Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
- Aprendre de manera autònoma.
- Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
- Avaluar i resoldre críticament problemàtiques històriques pròpies de la història del gènere.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Conèixer els debats historiogràfics principals referents a l'antiguitat.
- Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Descriure les estructures econòmiques, socials i polítiques de l'edat mitjana.
- Descriure les estructures econòmiques, socials i polítiques de les societats clàssiques.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
- Dominar i identificar la història de l'entorn immediat.
- Dominar la història universal de l'edat mitjana.
- Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
- Examinar un passatge literari mediollatí i connectar-lo amb les característiques pròpies del llatí medieval.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
- Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar i analitzar les fonts documentals.
- Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
- Interpretar textos històrics en relació amb els contextos arqueològics.
- Llegir i interpretar adequadament manuscrits, inscripcions i diplomes de l'antiguitat, de l'Edat Mitjana, Moderna i Contemporània.
- Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada a l'Edat Mitjana.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Resoldre els problemes metodològics que planteja l'ús de les fonts historiogràfiques medievals
- Resoldre els problemes metodològics que planteja l'ús de les fonts historiogràfiques medievals.
- Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic d'interpretació i comentari dels textos antics.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
- Utilitzar les fonts de recerca pròpies de l'estudi de la història de Catalunya.
Continguts
- L’expansió de la cristiandat llatina (segles XII-XIII).
- Les monarquies feudals (segles XII-XIII).
- L’Església, la reforma i les croades (segles XII-XIII).
- Bizanci i els estats islàmics durant la Plena Edat Mitjana.
- La crisi baixmedieval.
- Els estats europeus baixmedievals.
- L’Església durant la Baixa Edat Mitjana.
- Les noves dimensions del món. Els estats islàmics i la fi de Bizanci.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 28 | 1,12 | 2, 5, 9, 15, 19, 20, 21, 25, 26, 27, 29, 30, 32, 34, 35, 38, 39, 44, 45 |
| Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat | 14 | 0,56 | 2, 5, 7, 9, 10, 12, 17, 19, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 34, 35, 36, 38, 39, 40, 42, 44, 45, 46 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories d'orientació per a la confecció de treballs (orals i escrits) i per a la preparació del contingut teòric i pràctic | 14 | 0,56 | 5, 8, 11, 17, 23, 29, 35, 37, 45 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 48 | 1,92 | 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 26, 27, 28, 29, 34, 35, 38, 40, 45 |
| Realització de treballs i comentaris analítics | 29,5 | 1,18 | 1, 2, 5, 7, 8, 9, 10, 12, 17, 18, 19, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 44, 45, 46 |
1. Activitats dirigides.
- Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada durant la Baixa Edat Mitjana.
- Descriure les estructures socials i polítiques de la Baixa Edat Mitjana.
- Resoldre els problemes metodològics que planteja el maneig de les fonts historiogràfiques medievals.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i de síntesi.
2. Activitats supervisades (tutories).
- Gestionar la informació i coordinar el treball de caràcter interdisciplinar amb altres equips.
- Orientar en la confecció de treballs.
3. Activitats autònomes.
- Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada durant la Baixa Edat Mitjana.
- Descriure les estructures socials i polítiques de l'Edat Mitjana.
- Resoldre els problemes metodològics que planteja el maneig de les fonts historiogràfiques medievals. Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i procesar, resumir i catalogar informació generada durant l'Edat Mitjana.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi
- Comunicar oralment i per escrit els resultats de les activitats.
El professorat informarà al començament del curs de l’horari de tutories presencials que tindrà al llarg del quadrimestre, amb la finalitat d’orientar a l’alumnat en la realització dels treballs i en la preparació general del contingut pràctic i teòric de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Control de lectura | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 15, 17, 18, 20, 21, 23, 25, 26, 27, 29, 34, 37, 38, 39, 40, 44 |
| Prova de síntesi 1 | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 7, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 35, 37, 38, 39, 40, 44 |
| Prova de síntesi 2 | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 7, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 35, 37, 38, 39, 40, 44 |
| Treball(s) pràctic(s) | 30% | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46 |
Avaluació continuada
El sistema d’avaluació continuada es regirà per la realització de quatre activitats. Tot seguit, s’expressen els tipus de prova i el percentatge que representa cadascuna en el global de l’avaluació:
- Prova de síntesi 1: 25%.
- Prova de síntesi 2: 25%.
- Control de lectura: 20%
- Treball(s) pràctic(s): 30%.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per superar l'assignatura, s’ha d’obtenir una nota mitjana de 5 o superior entre totes les activitats avaluatives. A més, per poder fer mitjana, s’ha d’aprovar necessàriament una de les dues proves de síntesi amb una nota mínima de 5. L'alumne/a que hagi suspès les dues proves de síntesi haurà de presentar-se a l'examen de recuperació, sigui quina sigui la mitjana ponderada final.
Qualsevol tasca avaluativa no feta o no lliurada serà qualificada com a 0 per a propòsits de fer mitjana.
Es podrà optar a tenir 0,5 punts addicionals a la nota mitjana final del curs si s’assisteix a seminaris, congressos, conferències o altres actes prèviament indicats pel professorat de l’assignatura i sempre que estiguen estrictament relacionats amb el contingut de la matèria. S’haurà de certificar l’assistència i també s’haurà de lliurar una memòria de les activitats realitzades. El professorat proporcionarà les instruccions pertinents sobre aquestes activitats al començament del quadrimestre. En cap cas, aquests 0,5 punts addicionals es podran fer servir per arribar a 5 i aprovar l’assignatura sense haver d’acudir a la recuperació si la nota mitjana final no assoleix el mínim exigit. De la mateixa manera, l’alumnat tampoc no podrà superar la nota màxima de 10 punts en el global de l’assignatura.
Al llarg del quadrimestre, es preveu la realització d’una visita a Montblanc en el marc d’una activitat d’innovació docent finançada per la Facultat de Filosofia i Lletres. Aquesta eixida estarà relacionada amb el(s) treball(s) pràctic(s) i es durà a terme sempre que hi haja finançament suficient per cobrir el desplaçament de l’alumnat fins a Montblanc. El professorat informarà de les característiques d’aquesta activitat al començament de l’assignatura.
Es podrà accedir a la recuperació sempre que les activitats d'avaluació hagen estat lliurades o realitzades en els terminis establerts pel professorat de l'assignatura. No es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el període de recuperació.
Per participar en el procés de recuperació, l’estudiant ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a 2/3 parts de les proves avaluables. A més, l’alumnat ha d’haver obtingut una qualificació mínima mitjana de 3,5 entre totes les activitats avaluatives. Si la suma de totes les notes no arriba a 3,5, no podrà participar en la recuperació.
La recuperació de tota l'assignatura consistirà en un examen escrit sobre la totalitat del temari del curs i es realitzarà en la data establerta per la facultat. La nota màxima de qualsevol exercici de recuperació serà un 5. La recuperació en cap cas es considerarà una alternativa per a pujar nota.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tret de casos excepcionals justificats. Els i les estudiants Erasmus que vulguin avançar un examen, hauran de presentar al professorat un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) seran qualificats amb un 0 i no seran recuperables.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
En tots els exercicis, es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.
Al llarg del quadrimestre, es preveu la realització d’un viatge de diversos dies de durada, una activitat que serà voluntària i que no tindrà cap efecte sobre la qualificació final. El professorat informarà de les característiques d’aquesta eixida, relacionada íntimament amb el contingut teòric i pràctic de l’assignatura, al començament del quadrimestre. L’alumnat haurà d’assumir les despeses de desplaçament, allotjament i manutenció generades durant el viatge.
Avaluació única
El sistema d’avaluació única es regirà per la realització de quatre activitats. Tot seguit, s’expressen els tipus de prova i el percentatge que representa cadascuna en el global de l’avaluació:
- Prova de síntesi 1: 25%.
- Prova de síntesi 2: 25%.
- Control de lectura: 20%
- Treball(s) pràctic(s): 30%.
El professorat anunciarà la primera setmana de classe, tant a l’aula com a través del Campus Virtual, la data única de realització i lliurament de les proves avaluatives.
En el moment de realització de les activitats avaluatives, elprofessor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per superar l'assignatura, s’ha d’obtenir una nota mitjana de 5 o superior entre totes les activitats avaluatives. A més, per poder fer mitjana, s’ha d’aprovar necessàriament una de les dues proves de síntesi amb una nota mínima de 5. L'alumne/a que hagi suspès les dues proves de síntesi haurà de presentar-se a l'examen de recuperació, sigui quina sigui la mitjana ponderada final.
Qualsevol tasca avaluativa no feta o no lliurada serà qualificada com a 0 per a propòsits de fermitjana.
L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única quedarà exempt de participar en qualsevol activitat presencial al llarg del quadrimestre relacionada amb el(s) treball(s) pràctic(s). En el seu cas, aquesta prova d’avaluació consistirà únicament a la realització d’un treball escrit que seguirà les mateixes directrius que regiran la tasca per a l’alumnat de l’avaluació continuada i que serà lliurat el dia indicat pel professorat la primera setmana del quadrimestre.
Es podrà accedir a la recuperació sempre que totes les activitats d'avaluació hagen estat lliurades o realitzades en la data única establerta pel professorat de l'assignatura.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tretde casos excepcionals justificats. Els i les estudiants Erasmus que vulguin avançar un examen, hauran de presentar al professorat un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquells actes d’avaluació en què hihagi hagut irregularitats (còpia, plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) seran qualificats amb un 0 i no seran recuperables.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
En tots els exercicis, es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.
Al llargdel quadrimestre, es preveu la realització d’un viatge de diversos dies de durada, una activitat que serà voluntària i que no tindrà cap efecte sobre la qualificació final. El professorat informarà de les característiques d’aquesta eixida, relacionada íntimament amb el contingut teòric i pràctic de l’assignatura, al començament del quadrimestre. L’alumnat haurà d’assumir les despeses de desplaçament, allotjament i manutenció generades durant el viatge.
Bibliografia
Bibliografia bàsica recomanada
Arias Guillén, Fernando: Las cruzadas. La guerra santa cristiana. Madrid: Catarata, 2023.
Astarita, Carlos: Revolución en el burgo. Movimientos comunales en la Edad Media: España y Europa. Madrid: Akal, 2019.
Bartlett, Robert: La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. València: Publicacions Universitat de València, 2003.
Bartlett, Robert: Blood Royal: Dynastic Politics in Medieval Europe. Cambridge University Press, 2021.
Baschet, Jérôme: La civilización feudal. Europa del año mil a la colonización de América. Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2010.
Bois, Guy: La gran depresión medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis sistémica. València: Publicacions de la Universitat de València, 2001.
Boucheron, Patrick, Denis Menjot i Marc Boone: Historia de la Europa Urbana. II. La ciudad medieval. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010.
Blockmans, Wim i Peter Hoppenbrouwers: Introduction to Medieval Europe 300-1500. Routledge: Taylar & Francis Group, 2023.
Cohn, Norman: En pos del milenio. Revolucionarios, milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media. Logroño: Ed. Pepitas de calabaza, 2015.
Contamine, Philippe, Marc Bompaire, Stéphane Lebecq i Jean-Luc Sarrazin: La economía medieval. Madrid: Akal, 2000.
Fiore, Alessandro i Alma Poloni: L’economia medieval. Un profilo storico (seccoli V-XV). Carocci Editori, 2024.
García Sanjuán, Alejandro: Las sociedades islámicas clásicas (siglos VII-XV). Madrid: Editorial Síntesis, 2022.
Herrin, Judith: Bizancio: el imperio que hizo posible la Europa Moderna. Barcelona: Editorial Debate, 2022.
Ladero Quesada, Miguel Ángel: Historia de la Edad Media. Siglos IV a XV. Madrid: Editorial Dykinson, 2025.
Mitre Fernández, Emilio: La Iglesia en la Edad Media. Madrid: Editorial Síntesis, 2010.
Morsel, Joseph: La aristocracia medieval: el dominio social en Occidente, siglos V-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008.
Paul, Jacques: El cristianismo occidental en la Edad Media. València: Publicacions de la Universitat de València, 2016.
Tyerman, Christopher: The Crusades. A very short introduction. Oxford University Press, 2005 (on line
Watts, John: La formación de los sistemas políticos. Europa (1300-1500). València: Publicacions de la Universitat de València.
Wickham, Chris: Europa en la Edad Media. Una nueva interpretación. Barcelona: Editorial Crítica, 2017.
Bibliografia complementària
Beach, Alison I. i Isabelle Cochelin (ed.): The Cambridge History of Medieval Monaticism in the Latin West. Volumnes 1 and 2. Cambridge University Press, 2020.
Black, Antony: El pensamiento político en Europa, 1250-1450. Madrid: Akal, 2003.
Calvo Gómez, José Antonio: El clero y los religiosos en la Edad Media. Madrid: Editorial Síntesis, 2017.
Contamine, Philippe: La guerra en la Edad Media. Barcelona: Labor, 1984.
Contamine, Philippe: La guerra de los Cien Años. Madrid: Rialp: 2021.
De Ayala, Carlos i José Santiago Palacios (coord.): Hombres de religión y guerra santa en la Edad Media peninsular. Madrid: Sílex, 2018.
Epstein, Stephan R.: Libertad y crecimiento. El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa, 1300-1750. València: Publicacions de la Universitat de València, 2009.
Epstein, Steven A.: Urban Society. En David Abulafia (ed.): The New Cambridge Medieval History. Cambridge: Cambridge University Press, 2016, p. 26-37.
García Espada, Antonio: El imperio mongol. Madrid: Editorial Síntesis, 2017.
Guijarro González, Susana: Enseñanzas, saberes y universidades en la Europa medieval. Madrid: Editorial Síntesis, 2018.
Faci Lacasta, Javier: Introducción al mundo bizantino. Madrid: Síntesis, 1996.
Feller, Laurent: Campesinos y señores en la Edad Media: siglos VIII-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2015.
Hilton, Rodney: L'alliberament dels serfs. Els moviments camperols medievals i la revolta anglesa de 1381. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013.
Kennedy, Hugh: Las grandes conquistas árabes. Barcelona: Grupo Planeta, 2007.
Kula, Witold: Teoria econòmica del sistema feudal. València: Publicacions de la Universitat de València, 2009.
Maalouf, Amin: Las cruzadas vistas por lo árabes. Madrid: Alianza editorial, 1989.
Mitre Fernández, Emilio (coord.): Historia del cristianismo. II. El mundo medieval. Madrid: Trotta, 2013.
Monsalvo Antón, José Maria: Los conflictos sociales en la Edad Media. Madrid Editorial Síntesis, 2016.
Ostrogorski, Georgije: Historia del Estado bizantino. Madrid: Akal, 1983.
Porrinas, David: El Cid. Historia y mito de un señor de la guerra. Madrid: Desperta Ferro Ediciones, 2019.
Reyerson, Kathrin L.: Commerce and Communications. En David Abulafia (ed.): The New Cambridge Medieval History. Cambridge: Cambridge University Press, 2016, 50-70.
Schofield, Phillip: Peasants and historians. Debating the Medieval English Peasantry. Manchester: Manchester University Press, 2016.
Tyerman, Christopher: Las guerras de Dios. Una nueva historia de las cruzadas. Barcelona: Editorial Crítica, 2010.
Vinyoles Vidal, Teresa: Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida: Pagès Editors, 2005.
Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html
Programari
-
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |