Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Història Contemporània de Catalunya I, del Catalanisme a la Generalitat Republicana

Codi: 100340 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Història OB 2
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 3
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Arnau Gonzalez Vilalta
Correu electrònic:
arnau.gonzalez@uab.cat

Equip docent

Arnau Gonzalez Vilalta

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Tenir coneixements d’Història contemporània universal, d'Espanya i de Catalunya adquirits al Batxillerat.


Objectius

En aquesta assignatura s’abordarà les principals idiosincràsies que presenta el procés de construcció de la Catalunya del darrer terç del segle XIX i de la primera meitat del segle XX, a través de l’anàlisi dels nous models econòmic, social, polític i cultural assentats i consolidats entre 1868 i 1939. En aquest sentit, el seu eix passa per l'explicació i anàlisis dels diferents moviments que han marcat la transformació i les contradiccions de la societat catalana amb l’objectiu d’entendre els múltiples conflictes interns existents. En aquest sentit, tres seran els corrents que protagonitzaran aquest període: el republicanisme, l'obrerisme i el catalanisme. La interacció entre aquests i la dinàmica política, social i cultural construiran un marc històric fortament convuls que ens permetrà endinsar-nos en els grans eixos de fons que han marcat la contemporaneïtat catalana convertint-la en especialment rellevant en el devenir de la història d'Espanya i incorporant-la en el seu context general europeu com un actor més.

 

 

 

 


Competències

    Història
  • Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar-ne críticament el desenvolupament.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
    Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
  • Dilucidar el paper que desenvolupen en el present les diverses memòries socials referents als passats conflictius, diferenciant els conceptes d'història i memòria.
  • Discriminar els sistemes governamentals de presa de decisions en diferents contextos socials i polítics, des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, tant pel que fa a marcs estatals com subestatals o supraestatals.
  • Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
  • Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Reconèixer i contextualitzar textos referents a la història contemporània recent.
  • Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.
  • Vincular qüestions fonamentals de l'actualitat econòmica amb desenvolupaments econòmics anteriors partint dels principals elements de la història econòmica contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar de forma integrada els fluxos físics, financers i migratoris de l'economia, a partir de diferents experiències històriques.
  2. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  3. Analitzar les diverses perspectives historiogràfiques en relació amb els diferents períodes de la història que es treballen en la matèria.
  4. Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
  5. Aprendre de manera autònoma.
  6. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis sobre guerres civils.
  7. Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
  8. Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional.
  9. Comprendre les especificitats regionals dins dels estats.
  10. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  11. Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre sectors diferents de població dins d'un mateix estat.
  12. Demostrar capacitat d'adaptació en entorns canviants.
  13. Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
  14. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  15. Diferenciar la literalitat dels textos del seu sentit social i polític a partir de la contextualització específica.
  16. Dominar la bibliografia bàsica sobre l'evolució històrica dels sistemes governamentals dels països de referència de la matèria.
  17. Establir comparacions entre nivells d'autonomia regional dins d'un estat.
  18. Expressar, per escrit o oralment, una opinió fonamentada sobre el caràcter, la perspectiva i el rigor de textos referents al contingut de la matèria.
  19. Identificar els principals models teòrics que intenten explicar les característiques de la societat catalana actual.
  20. Identificar els problemes dels agents econòmics a partir de diferents experiències històriques.
  21. Identificar i utilitzar de manera apropiada fonts de recerca per a l'estudi de la Catalunya contemporània.
  22. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  23. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  24. Organitzar la feina adequadament, tant pel que fa a la gestió del temps com a l'ordenació i la planificació.
  25. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  26. Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l?'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  27. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  28. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  29. Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
  30. Sintetitzar les diferents experiències de desenvolupament econòmic, a escala regional, nacional i internacional.
  31. Situar en perspectiva històrica les noves experiències d'industrialització, als països en vies de desenvolupament.
  32. Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
  33. Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  34. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  35. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

1.      Catalunya entre el Sexenni Democràtic (1868) i la Setmana Tràgica o Revolució de 1909

2.     Barcelona com a metròpolis europea i els contrastos amb la realitat territorial catalana (1890-1930)

3.      Una societat civil dinàmica: de l’associacionisme a la conflictivitat social i política (1900-1930)

4.   Un primer assaig d’autonomia. La Mancomunitat (1914-1925)

5.  Autonomia. La Generalitat republicana (1931-1936)

6.     Catalunya en el si de l’Europa d’entreguerres

7.    La complexitat de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)

 

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 40 1,6 14, 19, 21, 22, 27, 28
Pràctiques i seminaris orientats pel professor, lectura comprensiva de textos, coneixement d'arxius i fonts documentals per a la recerca. 20 0,8 5, 10, 21, 23, 25, 32, 34
Tipus: Supervisades      
Tutories d'orientació de les classes, treballs i pràctiques. Ressolució personalitzada de dubtes. 15 0,6 5, 21, 23
Tipus: Autònomes      
Treball individual i/o col·lectiu de l'alumne per a preparar materials i apunts, exposicions i pràctiques. 50 2 5, 21, 23, 32, 34

Assistència a classes teòriques impartides pel professor, amb el debat que l'estudiantat pugui suscitar. 
Assistència, si s'escau, a sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor.
Lectura comprensiva de textos.
Aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació.
Realització de recensions, treballs i comentaris analítics de textos.
Preparació, si s'escau, de presentacions orals.
Estudi personal.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves escrites 70 % 0 0 10, 14, 19, 22, 27, 28
Treballs pràctics: anàlisi comprensiu de textos, identificació i interpetació de fonts d'arxius 30 % 25 1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35

La matèria s'avaluarà aplicant els següents criteris:

- Proves escrites de tipus examen sobre el contingut del temari: 70%

- Realització de treballs, recensions de llibres llegits o similars, comentaris analítics sobre textos, imatges o documents proposats (30 %).

La qualificació de l’assignatura s’establirà a partir de la mitjana obtinguda en les proves escrites (70%) i la resta d’exercicis (el 30% restant). La no presentació d'aquests altres exercicis impedirà de concórrer al/s examen/s i, per tant, de superar l'assignatura.

Aquells alumnes que, en l'avaluació global de l'assignatura, hagin obtingut una nota inferior a 5 però igual o superior a 3 (i un mínim de 3,5 en els exercicis o treballs) podran presentar-se a un examen de recuperació.

Aquells estudiants que per raons de força major no puguin seguir l’avaluació continuada estaran obligats a presentar-se al/s examen/s, així com reforçar els continguts amb activitats suplementàries a concretar per part del professor. En aquest supòsit, caldrà acreditar documentalment la seva absència a les sessions presencials.

La còpia de fonts escrites (Internet, llibres, treballs, etc.) comportarà un 0 a la qualificació de l'exercici.

L'alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades en les dates i els horaris que estableixi el professor.

 

Avaluació única

Les persones que s'acullin a l'avaluació única hauran de realitzar les mateixes proves escrites i treballs que s'exigiran per a l'avaluació continuada i aquestes tindran el mateix pes percentual que les de l'avaluació continuada. Podran realitzar o presentar les proves i treballs en un únic dia. La matèria s'avaluarà aplicant els mateixos criteris que hem descrit per a l'avaluació continua

 

Altres factors d'avaluació a tenir en compte

-L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació. 

-Segons la normativa acadèmica, la nota final s’arrodonirà al número sencer més proper quan estigui a una dècima d’un valor que comporti un canvi a una qualificació qualitativa superior (es pasarà de 4,9 a 5; de 6,9 a 7; i de 8,9 a 9).

-En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0. 

-En les activitats escrites es tenen en compte les faltes ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques. La penalització pot ser d'entre 0,1-0,2 punts per cada falta comesa sobre la nota final. Les faltes repetides poden descomptar.

-Les activitats d'avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les proves a l'aula i de lliurament de treballs i recensions seran comunicades a l'alumnat amb antelació suficient. El professorat establirà un horari específic de tutories per procedir al comentari de les activitats d'avaluació. L'alumne tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions. 

- S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.

- -La recuperació consistirà en un examen global de l'assignatura, tant pels estudiants de l'avaluació contínua com de l'avaluació única. Tindrà lloc en la data establerta per la Facultat. 

-Poden quedar excloses del procés de recuperació aquelles activitats que el professor/a consideri que no són recuperables, per exemple: presentacions orals, treballs en grup o tasques relacionades amb l’activitat docent diària a l'aula. 

-La normativa acadèmica de la UAB no limita la nota màxima queun estudiant pot obtenir a la recuperació. Si un/a professor/a considera, per motius acadèmics, que ha de limitar-se a 5, caldrà que aquesta directriu constide forma explícita a la Guia Docent.

-En cap cas es podrà plantejar la recuperació com un mecanisme per a millorar la nota dels/de les alumnes que ja haguessin aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació.

-En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de

les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat sigui avaluiada amb un 0 o no es pugui recuperar o, fins i tot, comportar mesures més greus.


Bibliografia

- Casanova, J., República y Guerra Civil, Barcelona, Crítica, 2014.

- Culla i Clara, Joan B., El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923), Barcelona, Curial, 1986.

- Fontana, J., La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo, 2014.

- Sobrequés i Callicó, J. (ed.), “Història Contemporània de Catalunya (I)”, Barcelona, Columna, 1997.

- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La gran transformació 1790 – 1860, volum 6, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.

- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La gran consolidació del món burgés 1860 - 1900, volum 7, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996.

- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. L’època dels nous moviments socials 1900-1930, volum 8, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.

- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. De la gran esperança a la gran ensulsiada 1930-1939, volum 9, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1999.

- RISQUES, Manuel (dir.), DUARTE, Àngel, RIQUER, Borja de, ROIG ROSICH, Josep Maria, Història de la Catalunya contemporània. De la guerra del Francès al nou Estatut, Barcelona, Mina Editorial, 2006.

- Termes, J., “De la revolució de setembre a la Guerra Civil. 1868 – 1939”, Barcelona, Edicions 62, 1993

- Roig Rosich, Josep Maria, Recuperació i superació d'uns anhels identitaris: la Generalitat republicana i la Guerra Civil (1931-1939), Barcelona, Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2022.

- Izquierdo Ballester, Santiago, L'organització política de la identitat catalana (1901-1936), Barcelona, Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2019.


Programari

Amb caràcter general, no s'utilitzaran mitjans tecnològics especials.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català segon quadrimestre matí-mixt