Logo UAB

Introducció a la Història Medieval

Codi: 100335 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Història FB 1
Humanitats OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Ferran Esquilache Marti
Correu electrònic:
ferran.esquilache@uab.cat

Equip docent

Nuria Pacheco Catalan
Maria Isabel Molina Campuzano
Vicente Royo Perez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Cap prerequisit


Objectius

L'assignatura fa un recorregut generalista sobre les diverses etapes i els principals processos i esdeveniments que van tenir lloc durant l'Edat Mitjana entre els segles V-XV, a través de diversos enfocaments temàtics de la ciència històrica (social, polític, econòmic, ideològic, cultural) i mitjançant activitats de caràcter teòric i pràctic.

L'objectiu principal de l'assignatura és proporcionar a l’alumnat els recursos adequats per adquirir el coneixement bàsic sobre el marc històric de l'Edat Mitjana, la qual cosa els servirà per fonamentar l'aprenentatge de moltes de les assignatures posteriors del Grau.

Tot el contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.


Competències

    Història
  • Contextualitzar els processos històrics i analitzar-los des d'una perspectiva crítica
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
    Humanitats
  • Analitzar críticament la cultura contemporània.
  • Analitzar críticament la cultura de l'actualitat i les circumstàncies històriques en què s'inscriu.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica
  2. Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica.
  3. Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics
  4. Aprendre de manera autònoma.
  5. Avaluar críticament els diferents enfocaments actuals de l'estudi de la història de Catalunya
  6. Avaluar críticament els models que expliquen les etapes històriques.
  7. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  8. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  9. Escriure en un text acadèmic utilitzant el vocabulari propi de la disciplina
  10. Explicar els processos històrics més rellevants de l'Època Moderna.
  11. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  12. Identificar els conceptes clau que permetin explicar l'Època Moderna.
  13. Identificar els conceptes històrics clau de les societats espanyola i catalana actuals.
  14. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  15. Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
  16. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  17. Identificar les tensions socials i econòmiques que marquen el pas de l'Edat Mitjana a l'Època Moderna.
  18. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  19. Interpretar la pluralitat i l'heterogeneïtat del desenvolupament cultural de la humanitat.
  20. Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada a l'Edat Mitjana.
  21. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  22. Organitzar i sintetitzar les diverses explicacions existents sobre les causes del canvi social en les diferents etapes històriques de la societat catalana
  23. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  24. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
  25. Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un tema determinat.
  26. Treballar en equip respectant les diverses opinions.
  27. Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
  28. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  29. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  30. Utilitzar les fonts de recerca pròpies de l'estudi de la història de Catalunya.

Continguts

1. L’Edat Mitjana: conceptes, etapes i eines.

2. De la desintegració de l’imperi romà a la fi de l’imperi carolingi (s. IV-X).

3. L’imperi bizantí: dels orígens al Cisma d’Orient (s. IV-XI).

4. Mahoma, l’islam i els primers estats islàmics (s. VII-X).

5. El feudalisme (s. XI-XIII).

6. Desintegració i reconstitució de l’imperi bizantí: de la dinastia Còmnena a l’imperi llatí (s. XI-XIII).

7. Els tres califats: de la fitna a la fi del califat abbàssida (s. X-XIII).

8. Crisi i reconstrucció de l’Europa feudal (s. XIV-XV).

9. La fi de l’imperi bizantí: de la dinastia Paleòloga a la presa de Constantinoble (s. XIII-XV).

10. L’islam: de l’imperi mongol a la reunificació sota els turcs (s. XIII-XV).


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 21 0,84 2, 11, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 25, 28
Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat 15 0,6 1, 2, 7, 8, 11, 14, 16, 17, 19, 20, 21, 23, 26, 27, 28, 29
Tipus: Supervisades      
Tutories d'orientació per a la confecció de treballs (orals i escrits) i per a la preparació del contingut teòric i pràctic 20 0,8 8, 16, 18, 20, 21, 25, 28, 29
Tipus: Autònomes      
Estudi personal 49 1,96 4, 16, 20, 21, 22, 28, 29
Realització de treballs i comentaris analítics. 30 1,2 2, 4, 7, 8, 9, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 25, 28, 29

1. Activitats dirigides:

-       Classes teòriques dirigides pel professorat.

-       Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat. Les pràctiques poden tenir lloc fora de la UAB en forma de visites a museus, monuments o paisatges.

-       Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.

2. Activitats supervisades:

-       Tutories d’orientació per a la confecció de treballs (orals i escrits) i per a la preparació del contingut teòric i pràctic.

3. Activitats autònomes:

-       Estudi personal.

-       Realització de treballs i comentaris analítics.

El professorat informarà al començament del curs de l’horari de tutories presencials que tindrà al llarg del quadrimestre, amb la finalitat d’orientar a l’alumnat en la realització dels treballs i en la preparació general del contingut pràctic i teòric de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Control de lectura 20% 1 0,04 2, 4, 7, 8, 9, 14, 17, 20, 21, 28, 30
Prova de síntesi 1 25% 1,5 0,06 1, 2, 7, 8, 9, 11, 14, 16, 17, 19, 20, 22, 23, 28, 29
Prova de síntesi 2 25 % 1,5 0,06 1, 2, 7, 8, 9, 11, 14, 16, 17, 19, 20, 22, 23, 28, 29
Treball(s) pràctic(s) 30% 11 0,44 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30

El sistema d’avaluació es regirà per la realització de quatre activitats. Tot seguit, s’expressen els tipus de prova i el percentatge que representa cadascuna en el global de l’avaluació:

1. Prova de síntesi 1: 25%.

2. Prova de síntesi 2: 25%.

3. Control de lectura: 20%

4. Treball(s) pràctic(s): 30%.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Per superar l'assignatura, s’ha d’obtenir una nota mitjana de 5 o superior entre totes les activitats avaluatives. A més, per poder fer mitjana, s’ha d’aprovar necessàriament una de les dues proves de síntesi amb una nota mínima de 5. L'alumne/a que hagi suspès les dues proves de síntesi haurà de presentar-se a l'examen de recuperació, sigui quina sigui la mitjana ponderada final. Qualsevol tasca avaluativa no feta o no lliurada serà qualificada com a 0 per a propòsits de fer mitjana.

Es podrà optar a tenir 0,5 punts addicionals a la nota mitjana final del curs si s’assisteix a seminaris, congressos, conferències o altres actes prèviament indicats pel professorat de l’assignatura i sempre que estiguin estrictament relacionats amb el contingut de la matèria. S’haurà de certificar l’assistència i també s’haurà de lliurar una memòria breu de les activitats realitzades. El professorat proporcionarà les instruccions pertinents sobre aquestes activitats al començament del quadrimestre. Aquests 0,5 punts addicionals serviran per pujar nota si l’assignatura està aprovada, i encap cas es podran fer servir per arribar a 5 i aprovar l’assignatura sense haver d’acudir a la recuperació si la nota mitjana final no assoleix el mínim exigit. De la mateixa manera, l’alumnat tampoc no podrà superar la nota màxima de 10 punts en el global de l’assignatura.

Es podrà accedir a la recuperació sempre que les activitats d'avaluació hagen estat lliurades o realitzades en els terminis establerts pel professorat de l'assignatura. No es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el període de recuperació.

Per participar en el procés de recuperació l’estudiant ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt suficient d’activitats, el pes de les quals equivalgui a 2/3 parts de les proves avaluables.

Per tenir dret a accedir a la recuperació l’alumnat ha d’haver obtingut una qualificació mínima mitjana de 3,5 entre totes les activitats avaluatives. Si la mitjana de totes les notes no arriba a 3,5 no podrà participar en la recuperació.

La recuperació de les proves de síntesi consistirà en un examen escrit sobre la totalitat del temari del curs i es realitzarà en la data establerta per la facultat.

La nota màxima de qualsevol exercici de recuperació serà un 5. La recuperació en cap cas es considerarà una alternativa per a pujar nota.

L’estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable" sempre que no hagi lliurat o realitzat les 2/3 parts de les activitats d’avaluació.

La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tret de casos excepcionals justificats. Els i les estudiants Erasmus que vulguin avançar un examen, hauran de presentar al professorat un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiquila seva sol·licitud.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) seran qualificats amb un 0 i no seran recuperables.

En aquesta assignatura no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

En tots els exercicis es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.

Al llarg del quadrimestre es podrà realitzar una visita a un arxiu, un museu o a altre lloc relacionat amb el contingut teòric i pràctic de l’assignatura. Aquesta sortida serà voluntària i no tindrà cap efecte sobre la qualificació final. El professorat informarà de les característiques d’aquesta activitat durant el quadrimestre. L’alumnat haurà d’assumir les possibles despeses generades durant la visita, com ara, el desplaçament i l’entrada a l’indret visitat.

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.


Bibliografia

Bibliografia bàsica recomanada

Baschet, Jérôme: La civilización feudal. Europa del año mil a la colonización de América. Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2010.

Blockmans, Wim i Hoppenbrouwers, Peter: Introduction to Medieval Europe 300–1500. Abingdon (UK): Routledge, 2023.

Boucheron, Patrick, Denis Menjot i Marc Boone: Historia de la Europa Urbana. II. La ciudad medieval. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010.

Contamine, Philippe, Bompaire, Marc, Lebecq, Stéphane i Sarrazin, Jean-Luc: La economía medieval. Madrid: Akal, 2000.

Donado Vara, Julián i Ana Echevarría Arsuaga: Historia Medieval I (siglos V-XII). Madrid: UNED, 2014.

Donado Vara, Julián, Ana Echevarría Arsuaga i Carlos Baquero Goñi: Historia Medieval II (siglos XIII-XV). Madrid: UNED, 2014.

García de Cortázar y Ruiz de Aguirre i José Ángel Sesma Muñoz: Manual de Historia Medieval. Madrid: Alianza Editorial, 2008 (quarta reimpressió, 2012).

Herrin, Judith: Bizancio: el imperio que hizo posible la Europa Moderna. Barcelona: Editorial Debate, 2022.

Ladero Quesada, Miguel Ángel: Historia de la Edad Media. Siglos IV a XV. Madrid: Editorial Dykinson, 2025.

Salrach i Marès, Josep Maria: Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident Medieval. Vic: Eumo, 2002.

Wickham, Chris: Europa en la Edad Media. Una nueva interpretación. Barcelona: Editorial Crítica, 2017.

 

Bibliografia complementària (obres generals per períodes i temes)

Bartlett, Robert: La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. València: Publicacions Universitat de València, 2003.

Bartlett, Robert: Fire and Water: The Medieval Judicial Ordeal. Oxford (UK): Oxford University Press, 2014.

Bois, Guy: La gran depresión medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis sistémica. València: Publicacions de la Universitat de València, 2001.

Bresh, Henri, Pierre Guichard i Robert Mantran: Europa y el Islam en la Edad Media. Barcelona: Editorial Crítica, 2001.

Brown, Peter: The World of Late Antiquity: AD 150-750 (World of Art). Londres: Thames and Hudson Ltd., 2024.

Calvo Gómez, José Antonio: El clero y los religiosos en la Edad Media. Madrid: Editorial Síntesis, 2017.

Faci Lacasta, Javier: Introducción al mundo bizantino. Madrid: Editorial Síntesis, 1996.

Feller, Laurent: Campesinos y señores en la Edad Media: siglos VIII-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2015.

Fiore, Alessio i Poloni, Alma: L’economia medievale. Un profilo storico (secoli V-Xv). Roma: Carocci Editori, 2024.

García Espada, Antonio: El imperio mongol. Madrid: Editorial Síntesis, 2017.

García Sanjuán, Alejandro: Las sociedades islámicas clásicas (siglos VII-XV). Madrid: Editorial Síntesis, 2022.

Guijarro González, Susana: Enseñanzas, saberes y universidades en la Europa medieval. Madrid: Editorial Síntesis, 2018.

Haywood, John: Los Hombres del Norte: la saga vikinga (793-1241). Barcelona: Ariel, 2016.

Heather, Peter: Cristiandad. El triunfo de una religión. Barcelona: Crítica, 2024.

Hilton, Rodney: L'alliberament dels serfs. Els moviments camperols medievals i la revolta anglesa de 1381. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013.

Kennedy, Hugh: Las grandes conquistas árabes. Barcelona: Grupo Planeta, 2007.

Maalouf, Amin: Las cruzadas vistas por lo árabes. Madrid: Alianza editorial, 1989.

Morsel, Joseph: La aristocracia medieval: el dominio social en Occidente, siglos V-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008.

Mitre Fernández, Emilio: La Iglesia en la Edad Media. Madrid: Editorial Síntesis, 2010.

Sanz Serrano, Rosa: Las migraciones bárbaras y la creación de los primeros reinos de Occidente. Madrid: Editorial Síntesis, 1999.

Toubert, Pierre: Europa en su primer crecimiento. De Carlomagano al año mil. València: Publicacions de la Universitat de València, 2006.

Vinyoles Vidal, Teresa: Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida: Pagès Editors, 2005.

 

Bibliografia instrumental

Bonnassie, Pierre: Vocabulario básico de la historia medieval. Barcelona: Editorial Crítica, 1983.

Duby, Georges: Atals histórico mundial. Barcelona: Larousse, 2007.

Kinder, Hermann i Werner Hilgemann: Atlas Histórico Mundial. Madrid: Editorial Istmo, 1999, 2 vol.

Le Goff, Jacques i Jean-Claude Schmitt (eds.): Diccionario razonado del Occidente Medieval. Madrid: Ediciones Akal, 2003.

Loyn, Henry Royston. DiccionarioAkal de Historia Medieval. Madrid: Akal, 1998.

MacKay, Angus i David Ditchburn (eds). Atlas de Europa Medieval. Madrid: Cátedra, 1999.

Salrach i Marès, Josep Maria: Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident Medieval. Vic: Eumo, 2002.

 

Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html


Programari

-


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 3 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Català segon quadrimestre matí-mixt