Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Història | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Tractant-se d'una assignatura de primer curs, no hi ha cap requisit en particular.
Aquesta assignatura analitzarà els principals processos polítics i socials, així com els fets culturals de les civilitzacions del Pròxim Orient i Europa durant l’Antiguitat. S’explicarà com es van generar i van fer-se efectius els poders polítics des del seu origen, al Pròxim Orient Antic, fins a la cristalització del model de la ciutat-estat (s. VIII a.C.) i el sorgiment dels Imperis antics, en especial el romà, que va assolir la unió política del Mediterrani.
1: Presentació de l'assignatura. La Història Antiga.
2: Pròxim Orient (IV-III mil·lennis a.C.).
- El creixent fèrtil. La revolució urbana a Mesopotàmia.
- La gènesi de l’Estat a Mesopotàmia i Egipte. Del temple al palau.
3: Pròxim Orient (II-I mil·lennis a.C.).
- Els imperis de la perifèria mesopotàmica i l’expansionisme egipci.
- Els Imperis universals: assiris, neobabilònics i perses.
4: Grècia protohistòrica.
- El món minoic i micènic.
- L’Època Fosca i la societat homèrica. La formació de la “polis” i la colonització arcaica.
5: Grècia arcaica.
- Esparta i Atenes.
6: Grècia clàssica.
- Les guerres contra els perses.
- L’imperialisme atenenc. La Guerra del Peloponès.
7: Hel·lenisme.
- Alexandre Magne i els regnes hel·lenístics.
8: Roma monàrquica.
- Orígens de la ciutat.
- Les reformes de Servi Tul·li.
9: La República romana.
- Plebeus versus patricis.
- La conquesta romana: Roma a Itàlia i a la Mediterrània.
10: La crisi de la República.
- Dels Grac a les guerres civils.
11: L’Alt Imperi. El principat.
- D’August als Severs.
12: El Baix Imperi. El dominat.
- Crisi del segle III d.C. Reformes i caiguda.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques i pràctiques d'àula | 50 | 2 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i treballs en grup | 15 | 0,6 | 2, 4, 9, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi dels materials del curs i Comentaris de Text i de Mapes | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor/a.
- Lectura comprensiva de textos i interpretació de mapes, gràfics, taules i documents arqueològics.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen parcial 1 (POA). | 30 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8 |
Examen parcial 2 (Món clàssic). | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8 |
Proves test. | 10% | 1 | 0,04 | 5, 9 |
Treball d'Avaluació Continua. | 30 % | 3 | 0,12 | 3, 9, 10, 11, 12 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a partir de quatre activitats:
- Treball final d'Avaluació Contínua (AC) (30%): Es proposara una activitat d'Avaluació Contínua, a realitzar durant el curs, on els estudiants hauran d'estudiar algun aspecte específic del món antic.
- Proves Test (10%): Es proposaran dues proves tipus test (de 30 preguntes cada una sobre Pròxim Orient-Egipte i sobre Grècia i Roma), repartides al llarg del curs (5% cada test)
- Examen Parcial 1 (Pròxim Orient Antic) (30%): Es realitzarà un primer examen-parcial sobre la primera part de l'assignatura (dedicada a civilitzacions pròxim-orientals i Egipte faraònic), en horari de clase, que consistirà en desenvolupar dues preguntes-tema, a escollir entre quatre opcions.
- Examen Parcial 2 (Grècia-Roma) (30%): Es farà un segon examen-parcial a final de curs sobre el segon bloc de l'assignatura (dedicat a món clàssic), en horari de clase, que també consistirà en respondre dues preguntes-tema, a desenvolupar, a escollir entre quatre opcions.
La nota mínima exigida a totes les activitats d’avaluació per poder fer mitja serà de 4. Tanmateix, la mitja final (suma de tots els elements avaluables) sempre haurà de ser igual o superior a 5.
El calendari del lliurament de les pràctiques d'AC que es proposin, així com dels diferents exàmens i tests, a realitzar al llarg del curs, es precisarà el primer dia de docència. Es preveu que els exàmens-parcials i els tests es facin a l'acabar la matèria corresponent. El Treball d'Avaluació Contínua que es preveu encarregar, serà concretat pel professorat durant els primers dies del curs i s'haurà de lliurar en el tram final de l'assignatura.
El lliurament de les pràctiques de curs que espropossin, així com la realització dels exàmens-parcials i els test, són requisits indispensables per poder optar a la reavaluació al mes de gener. En aquest sentit, la reavaluació consistirà en la realització d’una prova equivalent a la suspesa.
La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar (tret de casos excepcionals justificats). Els/les estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’Avaluació Única.
Aquesta assignatura permet l’ús restringit de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA), exclusivament a criteri del professorat. Sempre s'ha de comptar amb el vistiplau del professor/a. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
BRAVO, G. (2008), Història del mundo antiguo. Una introducción crítica, Alianza, Madrid.
BRODRICK, M., MORTON, A.A. (2001), Diccionario básico de la Arqueología Egipcia, Ediciones Obelisco, Barcelona.
CHRISTOL, M., NONY, D. (1992), De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras, Akal, Madrid.
CORNELL, T.J. (1999), Los orígenes de Roma. C, 1000-264 a.C., Crítica, Barcelona.
CRAWFORD, M. (1981), La República romana, Taurus, Madrid.
DE LA VILLA, J. (ed.) (2004), Mujeres de la Antigüedad, Alianza, Madrid.
DOMINGUEZ MONEDERO, A., PLÁCIDO, D., GÓMEZ ESPELOSÍN, F.J., GASCÓ, F. (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 1- Grecia, Alianza, Madrid.
FORNIS, C. (2016), Esparta. La historia, el cosmos y la leyenda de los antiguos espartanos, Editorial Universidad de Sevilla, Sevilla.
GARCIA MORENO, L., GASCÓ, F., ALVAR, J., LOMAS, F.J. (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 2- Roma, Alianza, Madrid.
GARNSEY, P., SALLER, R. (1991), El Imperio romano. Economía, sociedad y cultura, Crítica, Barcelona.
GIARDINA, A. (ed.) (1991), El hombre romano, Alianza Editorial, Madrid.
KINDER, H.; HILGEMANN, W. (2007), Atlas Histórico Mundial: de los orígenes hasta nuestros días, Akal, Madrid.
LIVERANI, M. (2012), El Antiguo Oriente. Historia, sociedad y economía, Crítica, Barcelona.
LÓPEZ BARJA, P., F.J. LOMAS, (2004), Historia de Roma, Akal, Madrid.
MOSSÉ, C. (1987), Historia de una democracia: Atenas, Akal, Madrid.
PÉREZLARGACHA, A. (2006), Historia antigua de Egipto y del Próximo Oriente, Akal, Madrid.
PLÁCIDO, D. (1997), La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la guerra del Peloponeso, Crítica, Barcelona.
PINA POLO, F. (1999), La crisis de la República (133-44 aC), Síntesis, Madrid.
SANMARTÍN, J., SERRANO, J.M. (2003), Historia antigua del Próximo Oriente: Mesopotamia y Egipto, Akal, Madrid.
SHIPLEY, G. (2001), El Mundo griego después de Alejandro : 323-30 a.C., Crítica, Barcelona.
VEYNE, P. (2009), El imperio grecorromano, Akal, Madrid.
(*) Per citar bibliografia, recomanable consultar: "Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html".
Campus Virtual (Moodle).
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |