Logo UAB

Visions Geogràfiques del Món

Codi: 100333 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Història FB 1
Humanitats FB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Romagosa Casals
Correu electrònic:
francesc.romagosa@uab.cat

Equip docent

Ricard Moren Alegret
Francesc Romagosa Casals

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

A part de tenir els coneixements generals que es deriven d'haver superat les proves per accedir als estudis universitaris, no hi ha cap altre prerequisit, excepte el que ha de tenir tot l'alumnat universitari: interès per aprendre.

Pel grup de docència en anglès (Grup 3) és necessari tenir com a mínim el nivell B2 per poder matricular-se.

Per a tots els grups, és interessant tenir coneixements bàsics d'algunes de les llengües romàniques (català, castellà, francès, italià, portuguès) i d'anglès per poder llegir textos de geografia en aquests idiomes.

En cas d’incorporació tardana al curs (sempre per raons justificades), és responsabilitat de l’estudiant posar-se al dia l’abans possible de la docència i activitats ja impartides


Objectius

Aquesta assignatura s’imparteix al primer curs dels Graus d’Història i Humanitats

L’assignatura constitueix una introducció als principals temes de la geografia humana des d’una visió contemporània de les ciències socials i amb una atenció preferent als processos espacials que hi tenen lloc (globalització, reestructuració econòmica, augment de la població urbana, sorgiment de la societat en xarxa, crisi socioecològica i la perspectiva de gènere, entre d'altres).   Els temes s’enfocaran des d’una perspectiva mundial, amb especial èmfasi en les interrelacions del món desigual i interdependent en el que vivim.

Al final de curs l’alumnat haurà assolit:

  1. uns primers coneixements bàsics i fonamentals sobre cadascun dels temes tractats
  2. el domini dels conceptes més importants utilitzats en geografia humana
  3. una visió de conjunt i unes claus interpretatives bàsiques del funcionament de l’espai mundial
  4. la comprensió dels principals elements que articulen i els processos que transformen l’organització territorial de les societats humanes a escala global
  5. la capacitat de tractar informació geogràfica i interpretar-la
  6. la capacitat d’establir connexions significatives entre els diferents aspectes temàtics del programa

Competències

    Història
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les principals dinàmiques del món actual des d'un vessant geogràfic.
  2. Contrastar i comparar les diferents interpretacions de mapes geogràfics.
  3. Descriure les principals problemàtiques econòmiques, socials i culturals del món.
  4. Descriure les relacions espacials, a diferents escales territorials, de la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris.
  5. Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
  6. Explicar l'estructura del món actual des d'un vessant geogràfic.
  7. Exposar els conceptes propis de la geografia.
  8. Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema.
  9. Interpretar els esdeveniments del món actual a partir de la diversitat física, econòmica, social i cultural.

Continguts

- Introducció a la Geografia. Conceptes clau

- La geografia política: un món complex i canviant

- Una visió geogràfica de l’economia i del desenvolupament

- L’estructura i la dinàmica de la població humana

- Medi ambient i societat

- La geografia social i cultural

El professorat de cada grup adaptarà aquests continguts a un programa concret que s'explicarà el primer dia de classe

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 32 1,28 1, 3, 4, 6, 7, 9
Pràctiques i/o seminaris 15 0,6 2, 3, 4, 8
Tipus: Supervisades      
Realització dels treballs pràctics 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tutories pel seguiment dels treballs pràctics 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tipus: Autònomes      
Estudi personal 35 1,4 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9
Preparació del treball pràctic 40 1,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9

El curs s’estructurarà a partir d’activitats dirigides, d'activitats supervisades i d’activitats autònomes on l’alumnat aprendrà a desenvolupar-se interactivament amb els continguts de l’assignatura amb el suport del professorat

Les activitats dirigides consistiran en classes teòriques impartides pel professorat, que serviran per saber descriure les principals característiques de la geografia humana des d’una perspectiva global i en pràctiques d'aula que estan pensades per desenvolupar la capacitat de solucionar qüestions molt concretes i específiques, així com la capacitat d’exposar els resultats d’aquestes. També es podrà incentivar la participació de l’alumnat a conferències o seminaris acadèmics.

Les activitats supervisades es faran en forma de tutories de seguiment de les tasques encarregades pel professorat i/o per tutories per resoldre dubtes que pugui tenir l'alumnat. Així mateix, també podran haver-hi treball de camp segons les activitats pràctiques de cada grup així com cursos de formació oferts per les biblioteques de la UAB.

En els grups que hi hagi treball de camp, el professorat explicarà el protocol de mesures i bones pràctiques de les sortides de camp.

Les activitats autònomes podran ser individuals o en grup depenent de les tasques encarregades. 

Les tasques encarregades sempre tindran una data de lliurament límit que caldrà respectar.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves escrites 50 % 3 0,12 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9
Treball pràctic I 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Treball pràctic II 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9

AVALUACIÓ CONTINUADA

Els procediments d'avaluació previstos  són:

1) Proves escrites: capacitat de relacionar en bona mesura el que s’ha treballat a l’assignatura fins al moment de la realització de cada prova.

2) Treball pràctic I. Aquest paquet d’activitats pot comprendre exercicis pràctics a l’aula i al campus en general per mostrar la capacitat de solucionar qüestions molt concretes i específics.

3) Treball pràctic II. Treball de curs, individual o en grup, on a partir d’un treball regular i tutoritzat, l’alumnat ha de mostrar la capacitat de buscar informació, sintetitzar-la i ordenar-la. En tots els casos, cal ser pulcre en l’entrega de les feines on els aspectes formals siguin gairebé impecables, incloent la correcta citació de totes les fonts d’informació i dades.

Si alguna de les activitats pràctiques comprèn una presentació oral, l'assistència a classe aquell dia serà obligatòria.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

AVALUACIÓ ÚNICA

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

RECUPERACIÓ

Cada professor o professora informarà a l'alumnat del procés de recuperació, quines activitats avaluatives podran ser objecte de recuperació i en quines condicions i les publicarà al campus virtual (Moodle) del grup. 

NO AVALUABLE

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat activitats que suposinmés del 1/3 de la nota total. 

La còpia o plagi de material, tant en el cas de treballs, de les pràctiques com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a  l'activitat. En cas de reincidència es suspendrà tota l'assignatura. Recordem que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o part del treball d'un/a altre/a company/a o autor/a d’una obra escrita. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un/a autor/a com a propi, sense citar les fonts, siguin en paper o en format digital.Podeu veure la documentació de la UAB sobre "plagi" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html. 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Aquesta assignatura permet l’ús restringit de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA), exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció preliminar de textos o traduccions per a algunes de les activitats pràctiques de l'assignatura (la IA generativa dona errors o al·lucinacions i sempre és necessari que l’estudiant ho revisi tot). Quan l’ús és autoritzat explícitament, l’estudiant ha de: (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


Bibliografia

Albet, Abel; Benach, Núria (2012). Doreen Massey : un sentido global del lugar, Barcelona: Icaria.

Attané, Isabelle; Burgeilles, Carole; Rault, Wilfried (2015). Atlas mondial des femmes. Les paradoxes de l'émantipation, París: Autrement.

Brown, David L.; Schafft, Kai A. (2019). Rural People and Communities in the 21st Century. Resilience and Transformation, Cambridge, UK: Polity.

Castells, Manuel (2003). L’Era de la informació: economia, societat i cultura, Barcelona: UOC i Generalitat de Catalunya.

Davis, Mike (2007). Planeta de ciudades miseria, Madrid: Foca.

Diamond, Jared (2020). Upheaval. How nations cope with crisis and change, London: Penguin.

Dorling, Danny; Lee, Carl (2016). Geography, London: Profile Books.

Durand, Marie-Françoise; Copinschi, Philippe; Martin, Benoît; Placidi, Delphine (2008). Atlas de la globalización. Comprender el espacio mundial contemporáneo, València: Publicacions de la Universitat de València.

Folch, Ramon (2011). La quimera de créixer. La sostenibilitat en l'era postindustrial, Barcelona: La Magrana.

Fouberg, Erin H.;  Nash, Alexander J.;  Murphy, Alexander B.; de Blij, HarmJ.  (2015). Human Geography: People, Place, and Culture, Somerset, NJ: Wiley. 

Harvey, D. (2009). Social justice and the cityUniversity of Georgia Press.

Hiernaux, Daniel; Lindón, Alicia [eds.] (2006). Tratado de geografía humana, Barcelona: Anthropos.

Kraak, Menno-Jan; Roth, Robert E.; Ricker, Britta; Kagawa, Ayako; Le Sourd, Guillaume (2020). Mapping for a sustainable world, New York, UN & ICA. 

Lacoste, Yves (1977). La Geografía: un arma para la guerra, Barcelona: Anagrama.

Lacoste, Yves (2010). Geopolítica, Madrid: Síntesis.

Livi-Bacci, Massimo (2002). Historia mínima de la población mundial, Barcelona: Ariel.

Marshall, Tim (2020). Prisioneros: Geografía. El mundo explicado en 12 sencillos mapas, Barcelona: Planeta(Marshall, T. (2016). Prisoners of Geography, London: Elliot & Thompson)

Marshall, Tim (2021). The Power of Geography, London: Elliot & Thompson.

Marshall, Tim (2023). The Future of Geography, London: Elliott & Thompson.

Méndez, Ricardo (2011). El nuevo mapa geopolítico del mundo, Valencia: Tirant lo Blanch.

Méndez, Ricardo (2023). Tiempos críticos para el capitalismo global. Una perspectiva geoeconómica, Madrid: Editorial Revives.

Murphy, Alexander B. (2020). Geografía. ¿Por qué importa?, Madrid: Alianza Editorial.

Morén-Alegret, Ricard; Wladyka, Dawid (2019). International Immigration, Integration and Sustainability in Small Towns and Villages. Socio-Territorial Challenges in Rural and Semi-Rural Europe, Londres: Palgrave Macmillan / Springer.

Naím, Moisés (2013). El fin del poder, Barcelona: Debate.

Ortiz, Anna [coord.] (2011). Visions geogràfiques del món, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions.

Pelletier, Philippe (2017). Quand lagéographie sert à faire la paix, Lormont: Le bord de l'eau.

Richardson, Douglas et al. (eds.) (2017). The International Encyclopedia of Geography: People, the Earth, Environment, and Technology, Chichester, UK; Hoboken, NJ: John Wiley & Sons.

Romero, Joan [coord.] (2007). Geografía humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado, Barcelona: Ariel.

Sassen, Saskia (2001). The Global City: New York, London, Tokyo, Princeton University Press.

Solana, Miguel [coord.] (2016). Espacios globales y lugares próximos. Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global, Barcelona: Icaria.

Tertrais, Bruno; Papin, Delphine (2018). Atlas de las fronteras, Madrid: Cátedra.

United Nations Development Program / Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (2025). Human Development Report 2025 Informe sobre Desarrollo Humano 2025, New York: UNDP/PNUD.

Urry, John (2017). Offshore: la deslocalización de la riqueza, Madrid: Capitán Swing. 

VV.AA. (2022). Migrations. A history of where we all come from, London: DK / Penguin Random House.

 

Documents d'Anàlisi Geogràfica. Revista acadèmica de referència en el camp de la Geografia, editada conjuntament pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i pel Departament de Geografia de la Universitat de Girona. https://dag.revista.uab.cat/

Durant l'assignatura es recomanaran altres llibres, articles, recursos audiovisuals i bases de dades en format analògic i digital.

 


Programari

Els principals programes informàtics emprats per l'alumnat són Word, Excel, Power Point.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 3 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 4 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 4 Català segon quadrimestre matí-mixt