Filosofia del Llenguatge
Codi: 100313 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filosofia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Olga Fernandez Prat
- Correu electrònic:
- olga.fernandez@uab.cat
Equip docent
- (Extern) Iván Redondo
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
Objectius generals:
· Proporcionar una base sòlida per a la comprensió crítica d eles principals teories filosòfiques dle llenguatge.
· Analitzar el paper del llenguatge en la constitució del pensament, el coneixement i l'experìencia.
· Desenvolupar la capacitat d'aplicar eines conceptuals per interpretar discursos, arguments i pràctiques lingüístiques en contextos diversos.
Objectius específics:
· Comprendre els debats fonamentals sobre el significat, la referència, la veritat i l'ús lingüístic.
· Analitzar les aportacions de la filosofia analítica (Frege, Russell, Wittgenstein, Austin, Grice, Searle i Kripke) i de la crítica postestructuralista (Derrida, Butler)
· Examinar la relació entre llenguatge, subjectivitat i realitat.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.
Resultats d'aprenentatge
- Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
- Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari
- Demostrar una posició pròpia davant d'un problema o una controvèrsia de rellevància filosòfica, o en un treball de recerca filosòfica.
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Explicar aspectes d'història de la filosofia de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Mantenir una conversa adequada al nivell de l'interlocutor.
- Participar en debats sobre qüestions filosòfiques respectant les opinions dels altres participants
- Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
- Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l''equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Reconstruir la posició d'un autor propi de la filosofia de manera clara i precisa.
- Reflexionar sobre el treball propi i el de l'entorn immediat amb intenció de millorar-los de manera continuada
- Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos científics.
Continguts
Bloc 1. Llenguatge i veritat en el pensament clàssic.
· Plató (Cratil, Gòrgies i Sofista).
· Aristòtil (De Interpretatione i la Retòrica)
Bloc 2. Llenguatge, ment i representació en la filosofia moderna.
Bloc 3. Naixement d ela filosofia del llenguatge contemporània
· Frege i la distinció sentit/referència
· Russell i la descripció definida
· Wittgenstein I: el llenguatge com a representació del món.
·Wittgenstein II: jocs de llenguatge i pràctica social.
Bloc 4. Pragmàtica i actes de parla.
· Austin, Grice i Searle.
Bloc 5. Crítiques i perspectives contemporànies.
· Kripke i la crítica a la teoria descriptiva.
· Derrida i Butler.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Comentaris de textos. | 19 | 0,76 | 6, 11, 12, 15 |
| Exposició de conceptes i teories. | 30 | 1,2 | 11, 15 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Aclariment de dubtes. | 23 | 0,92 | 6, 11, 12, 15, 18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi dels conceptes i teories introduïts a classe. | 50 | 2 | 6, 7, 11, 12, 15 |
| Lectures de textos seleccionats i escrit de ressenya | 25 | 1 | 6, 11, 12 |
Es compon de dos elements:
1. Classes teòriques: Consistiran en l’exposició a classe per part de la professora del temari teòric. L’assistència es recomana tot i que no és obligatòria.
2. Classes pràctiques: Comentari de texts distribuïts a l'aula.
Les classes teòriques i les pràctiques s’alternaran durant tot el curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari de text | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Prova de síntesi | 40% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19 |
| Prova sobre qüestions teòriques. | 40% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 17 |
- Prova tipus test o resposta curta sobre conceptes.
- Prova de síntesi.
- Conentari de text.
Revisions: l'estudiant tindrà dret a fer revisions de totes les activitats avaluatives.
Avaluació única
L'avaluació única s'organitzarà a partir del mateix tipus de proves que les de l'avalaució continuada i tindran lloc durant la mateixa setmana.
Recuperacions.
ElDepartament de Filosofia va acordar que les assignatures del primer semestre tindrien dos períodes de concentració d'activitats avaluatives i una setmana en què l'alumnat podria preparar-se específicament per les proves en la modalitat que cada professor/a especificarà a l'inici de curs. Les dates per la setmana de repàs i en què es concentraran les proves són:
27 oct.- 31 oct.: setmana de repàs o tutories
3 nov. -7 nov.: setmana d’avaluació
8-9-12-13-14 gener: setmana d’avaluació
OBSERVACIONS
· Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
· En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
· En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Tomasini Bassols A. (1986) , Los atomismos Lógicos de Russell y Wittgenstein, UAM,
Valdés , L (ed) (1993) La búsqueda del significado, Madrid, Tecnos.
Acero JJ (1985), Filosofía y análisis del lenguaje, Madrid, Cincel.
García Suárez (1997), Modos de significar, Una introducción temática a la filosofia del lenguaje, Madrid, Tecnos.
Anscombe, G. E. M (2001) An introduction to Wittgenstein's Tractatus. St Augustine Pr Inc.
Bordes, M. (2011) Las trampas de Circe. Falacias Lógicas y argumentación informal. Cátedra.
Monk, R. (2016) Wittgenstein. Anagrama
Pérez Otero, Manuel. Aproximació a la filosofia del llenguatge. Edicions Universitat de Barcelona, 2001/2008.
Pears. D. (1973) Wittgenstein. Barcelona: Grijalbo .
Valdés Villanueva, L. (2005) La búsqueda del significado: Lecturas de Filosofía del Lenguaje. Barcleona: Tecnos.
Wittgenstein. L. (1981) Tractatus Logico-Philosophicus. Barcelona: Editorial Laia. Traducció de Josep Maria Terricabras
—(1987) Investigacions Filosofiques. Barcelona: Edicions 62. Traducció de Josep Maria Terricabras.
Programari
No cal.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |