Filosofia de la Ciència
Codi: 100312 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filosofia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oscar Castro Garcia
- Correu electrònic:
- oscar.castro@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
En aquest curs els estudiants aprendran a reflexionar entorn algunes de les qüestions bàsiques de la filosofia de la ciència, i a conèixer a grans trets algunes de les principals propostes històriques i presents en aquesta disciplina. El curs parteix d'una reflexió sobre la naturalesa de la ciència i els seus límits, i després s'endinsa en algunes discussions clàssiques, como les relatives al problema de la inducció, al criteri de demarcació, a la naturalesa del canvi científic, a la naturalesa de l'explicació científica, a la qüestió del realisme, i a l'impacte humà de la ciència i la seva relació amb l'ètica i la política. Aquestes discussions s'il·lustren fent servir exemples provinents de ciències com la física, la biologia, la psicologia i la sociologia, procurant apuntar també una perspectiva sobre diferents ciències particulars i les seves aportacions rellevants per a la filosofia de la ciència. Paral·lelament, s'assenten les bases d'una petita història d'algunes de les posicions clàssiques en filosofia de la ciència, que es completarà i revisarà durant l'última part del curs.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Reconèixer les implicacions filosòfiques del coneixement científic
- Utilitzar la simbologia i els procediments de les ciències formals en l'anàlisi i la construcció d'arguments.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar casos històrics de fets científics.
- Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
- Construir arguments filosòfics amb rigor.
- Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Explicar aspectes d'història de la filosofia de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Explicar la importància filosòfica de la ciència contemporània i el seu àmbit d'aplicació.
- Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
- Expressar, tant oralment com per escrit, conceptes complexos de l'anàlisi i la metodologia científiques.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Formular objeccions i contraobjeccions amb correcció lèxica, precisió conceptual i coherència argumentativa.
- Jutjar l'impacte moral sobre l'ésser humà dels nous desenvolupaments tècnics.
- Liderar grups de treball, supervisar tasques col·lectives i treballar amb vocació d'unir diverses posicions
- Llegir comprensivament textos d'història de la ciència.
- Mantenir una conversa adequada al nivell de l'interlocutor.
- Participar en debats sobre qüestions filosòfiques respectant les opinions dels altres participants
- Precisar l'impacte sobre l'ésser humà dels desenvolupaments tècnics i científics en general.
- Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos científics.
Continguts
El curs es divideix in dues parts.
Primera Part: Problemàtiques Fonamentals en Filosofia de la Ciència a Través de Casos Emblemàtics Aquesta secció abordarà les problemàtiques clàssiques de la filosofia de la ciència, utilitzant les contribucions i desafiaments de les científiques seleccionades com a estudis de cas.
Mòdul 1: La Naturalesa de la Ciència, Demarcació i Explicació. El Llegat de la Física i la Química.
- Què és la ciència i com es distingeix del que no ho és? (Criteri de demarcació)
- Quin és l'objectiu de la ciència i què es considera una "bona" explicació científica?
- Casos d'Estudi
Mòdul 2: El Problema de la Inducció, el Canvi Científic i la Construcció del Coneixement.
- Com s'adquireix un coneixement científic vàlid? El problema de la inducció.
- Quina és la naturalesa del canvi científic?
- Cas de Estudis
Segona Part: Història, Desenvolupaments Recents i l'Impacte Social de la Ciència. Aquesta secció reconstruirà una petita història de les aportacions clau a la disciplina i abordarà l'impacte social de la ciència, utilitzant les científiques per il·lustrar aquests temes.
Mòdul 3: Noves Perspectives en Biologia i la Crítica al Reduccionisme.
- Del positivisme al lògic-positivisme i els seus crítics.
- L'historicisme en filosofia de la ciència.
- Casos d'Estudis
Mòdul 4: Ciència, Coneixement Situat i l'Impacte Humà.
- Desenvolupaments recents: De l'empirisme constructiu als Science and Technology Studies (STS).
- L'impacte humà de la ciència i la seva relació amb l'ètica i la política.
- Cas de Estudis
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| 8 classes sobre la primera part | 12 | 0,48 | 3, 5, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 19 |
| 8 classes sobre la secunda part | 12 | 0,48 | 3, 5, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| 1 classe d'activitat d'avaluació sobre la primera part de el curs | 1,5 | 0,06 | 3, 5, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 19 |
| 1 classe d'activitat d'avaluació sobre la segona part de el curs | 1,5 | 0,06 | |
| 6 classes de grups de discussió sobre els temes de la primera part | 9 | 0,36 | 3, 5, 8, 10, 12, 13, 14, 17, 19 |
| 6 classes de grups de discussió sobre els temes de la segona part | 9 | 0,36 | 3, 5, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 17 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi dels conceptes presentats a l'assignatura i preparació de presentacions | 50 | 2 | 3, 5, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 19 |
| Lectures de textos i preparació de les preguntes per a la classe successiva | 30 | 1,2 | 3, 8, 12, 13, 16, 17 |
Les classes d’ambdues parts del curs consistiran en lliçons en què es fomentará la participació amb preguntes i debats. Els estudiants hauran de llegir un text cada setmana entre classes i enviar per correu electrònic al professor una pregunta sobre el text. Al final de les classes de cada part, els estudiants hauran de formar grups de discussió. Després de les sessions de discussió, hi haurà un examen escrit a classe (en línia o presencial) amb preguntes de diverses opcions i obertes.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Discussions i examen escrit sobre la primera part de el curs | 40% | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Discussions i examen escrit sobre la segona part de el curs | 40% | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Exposició oral i col·lectiva | 20% | 5 | 0,2 | 3, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 19 |
| Presentació digital | 0 | 6 | 0,24 | 1, 3, 4, 7, 8, 12 |
AVALUACIÓ CONTINUADA:
El Departament de Filosofia va acordar que les assignatures del primer semestre tindrien dos períodes de concentració d'activitats avaluatives i una setmana en què l'alumnat podria preparar-se específicament per les proves en la modalitat que cada professor/a especificarà a l'inici de curs. Les dates per la setmana de repàs i en què es concentraran les proves són:
- 27 oct.- 31 oct.: setmana de repàs o tutories
- 3 nov. -7 nov.: setmana d’avaluació
- 8-9-12-13-14 gener: setmana d’avaluació
L'avaluació continuada consistirà en:
A) Dos exàmens parcials (40% + 40%), un per a cada bloc de l'assignatura. El format serà anunciat amb suficient antelació.
B) Una exposición de grup (20%). El format serà anunciat amb suficient antelació.
Totes les activitats d'avaluació tindran la seva corresponent revisió. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions. Per a superar l'assignatura cal obtenir un promig mínim de 5. L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Per poder participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat d'un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. La qualificació mínima mitjana de
les activitats avaluades no pot ser inferior a 3 ni superior a 5.
La recuperació consistirà en el nou lliurament dels actes d'avaluació suspesos, en un format que serà anunciat amb suficient antelació.
S'informarà oportunament a través del campus virtual de qualsevol modificació relacionada amb l'avaluació, metodologia, etc.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'avaluació única s'organitzarà a partir de tres proves que tindran lloc el mateix dia. L'evidència de cada prova és la següent:
Una ressenya com les desenvolupades per l'avaluació continuada sobre una lectura obligatòria 20%
Un comentari d'un text presentat a classe 40%
Un examen escrit 40%
INTEL·LIGÊNCIA ARTIFICIAL (IA)
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de [cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, a criteri del professorat]. No s'usarà en cap cas per bibliografia, En el cas d’assignatures de graus filològics, l’ús de la traducció l’ha d’autoritzar el/la professor/a. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor/a.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluablees considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.”
Bibliografia
- Casacuberta David (2021). La era de Casandra. Una apología del no saber. Bellaterra: Ediciones UAB.
- Crawford, Kate (2023). Atlas de IA: Poder, política y costes planetarios de la inteligencia artificial. Barcelona: NED Ediciones.
- Diez, José A. & Moulines, Ulises (2008). Fundamentos de Filosofía de la Ciencia. Barcelona: Ariel.
- Echeverria, Javier (2003). La revolución tecnocientífica. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
- Estany, Anna (2016). Introducción a la filosofía de la ciencia. Bellaterra: Ediciones UAB.
- Feyerabend, Paul (2007). Contra el método. Madrid: Tecnos.
- Haraway, Donna (2019). Seguir con el problema: Generar parentesco en el Chthuluceno. Bilbao: Consonni.
- Kastrup, Bernardo (2025). ¿Por qué el materialismo es un embuste? Girona: Atalanta
- Kuhn, Thomas S. (2016). La estructura de las revoluciones científicas. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
- Latour, Bruno (2017). Lecciones de sociología de las ciencias. Barcelona: Arpa.
- Perdomo, Inmaculada & Sánchez, Jesús (2013). Hacia un nuevo empirismo: La propuesta filosófica de Bas C.Van Fraassen. Madrid: Biblioteca Nueva.
- Popper, Karl (2008). La lógica de la investigación científica. Madrid: Tecnos.
Programari
L'assignatura no requereix l'ús de cap programari, tot i que s'obrirà una sala a Google Classroom per compartir materials i dubtes.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |