Filosofia Antiga
Codi: 100306 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filosofia | OB | 2 |
| Ciències de l'Antiguitat | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jesus Hernandez Reynes
- Correu electrònic:
- jesus.hernandez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Filosofia antiga (6 ECTS) és una assignatura que es considera matèria bàsica de la UAB, programada per al segon any dels següents estudis: Grau en Filosofia i Grau en Ciències de l'Antiguitat.
L'assignatura és principalment una introducció a l’origen de la filosofia i a l'estudi dels dos autors presocràtics més significatius (Heraclit i Parmènides) i dels dos autors més importants de la filosofia antiga (Plató i Aristòtil), que alhora són dels més importants de la filosofia en general.
Competències
- Filosofia
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Situar les idees i els arguments filosòfics més representatius d'una època en el seu rerefons històric i relacionar els autors més rellevants de cada època en qualsevol de les disciplines filosòfiques.
- Utilitzar la simbologia i els procediments de les ciències formals en l'anàlisi i la construcció d'arguments.
- Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.
- Ciències de l'Antiguitat
- Dominar l'ús dels instruments específics per a l'anàlisi del món antic, fent especial atenció a les eines digitals.
- Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Reconèixer l'impacte d'alguns aspectes rellevants del món antic en la cultura i la societat contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Argumentar sobre diversos temes i problemes filosòfics a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats
- Assenyalar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època, emmarcant-les en el seu context.
- Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
- Construir arguments filosòfics amb rigor.
- Demostrar una posició pròpia davant d'un problema o una controvèrsia de rellevància filosòfica, o en un treball de recerca filosòfica.
- Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
- Documentar un tema filosòfic i contrastar-ne les fonts.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
- Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
- Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bàsics de la tradició filosòfica.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
- Indicar els principals temes de la història de la filosofia.
- Indicar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època, emmarcant-les en el context.
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Llegir comprensivament textos filosòfics de la història de la filosofia.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
- Relacionar diversos ordres que es poden descobrir entre les idees filosòfiques de diferents autors i moments històrics.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Resumir els temes i els arguments exposats en un debat filosòfic clàssic.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la filosofia.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
Continguts
El programa de l’assignatura està format pels temes següents:
Part 1.
Tema 1. El problema del naixement de la filosofia.
Tema 2. D’Homer a Soló.
Tema 3. La filosofia anomenada “presocràtica”.
Tema 4. Heraclit d’Efes I.
Tema 5. Heraclit d’Efes II.
Tema 6. Heraclit d’Efes III.
Tema 7. Parmènides d’Elea I.
Tema 8. Parmènides d’Elea II.
Tema 9. Parmènides d’Elea III.
Tema 10. Els sofistes I.
Tema 11. Els sofistes II.
Tema 12. Sòcrates.
Part 2.
Tema 13. Plató, el filòsof que aprèn a morir.
Tema 14. Plató i les idees.
Tema 15. Plató, politeia.
Tema 16. Plató i la justicia.
Tema 17. Plató, el bé i la dialèctica.
Tema 18. Aristòtil i la sil·logística.
Tema 19. Aristòtil i les categories.
Tema 20. Aristòtil, el saber i les causes.
Tema 21. Aristòtil, l’acte i la potència.
Tema 22. Aristòtil i el moviment.
Tema 23. Aristòtil i l’ànima.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes | 45 | 1,8 | 2, 5, 12, 14, 16, 17, 28 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Informes | 22,5 | 0,9 | 5, 7, 8, 9, 10, 13, 15, 18, 19, 20, 21, 22, 25, 27 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i estudi | 75 | 3 | 7, 8, 15, 19, 20, 25 |
Les classes consisteixen en l’exposició i discussió de textos sobre el tema. Es preveuen intervencions del professor i dels i les alumnes participants. La dinàmica de classe fa necessària la lectura fora de l’horari d’aula dels textos que després seran tractats a l’aula. L’assistència a les sessions de l’aula és obligatòria.
Es reservaran 15minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1a prova | 20% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 25, 26, 27, 28 |
| 1er Informe | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 25, 26, 27, 28, 29 |
| 2na prova | 20% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 25, 26, 27, 28 |
| 2on Informe | 20% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 26, 27, 28 |
| 3a prova | 20% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 |
Aquesta assignatura admet el sistema d’avaluació continuada i el sistema d’avaluació única.
Avaluació continuada
L'avaluació continuada consistirà en 2 proves tipus test amb un valor d’un 40% cadascuna i un informe amb un valor d’un 20% sobre la nota final.
La setmana prèvia als exàmens serà dedicada a tutories individuals.
Avaluació única
En una única data, l’estudiant que opti per l’avaluació única lliurarà un informe (20% de la nota) i farà una prova de tipus test (80% de la nota final) que abastarà la totalitat del programa.
En el moment de la realització de cada activitat d’avaluació, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions. La nota final és la mitjana ponderada de totes les activitat avaluades.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més de 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb un 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
El Departament de Filosofia va acordar que les assignatures del primer semestre tindrien dos períodes de concentració d'activitats avaluatives i una setmana en què l'alumnat podria preparar-se específicament per les proves en la modalitat que cada professor/a especificarà a l'inici de curs. Les dates per la setmana de repàs i en què es concentraran les proves són:
27 oct.- 31 oct.: setmana de repàs o tutories
3 nov. -7 nov.: setmana d’avaluació
8-9-12-13-14 gener: setmana d’avaluació
Bibliografia
Edicions de les fonts primàries
Els escrits conservats dels principals filòsofs antics es troben editats a les grans col·leccions de clàssics grecs i llatins. Amb traducció: “The Loeb Classical Library”, “Collection des Universités de France” (Fond. G. Budé). Sense traducció: “Bibliotheca Teubneriana” i “Bibliotheca Oxoniensis”. Alguns títols es troben també a la col·lecció de la Fundació Bernat Metge.
Diels, Hermann i Walther Kranz. 2004-2018. Die fragmente der vorsokratiker. 2 vol. i 1 vol. d’índex. Hildesheim: Weidmann.
Laks, André i Glenn Most. 2016. Les débuts de la philosophie grecque. París: Fayard. [Edició anglesa: Loeb edition of Early Greek Philosophy, en 9 volums. El volum I conté materials d'introducció i de referència imprescindibles per utilitzar totes les altres parts de l'edició. Els volums II i III inclouen capítols sobre doxografia antiga, antecedents i els jònics des de Ferècides fins a Heraclit. Els volums IV i V presenten els pensadors grecs occidentals des dels pitagòrics fins a Hipó. Els volums VI i VII comprenen sistemes filosòfics posteriors i les seves seqüeles en els segles cinquè i quart. Els volums VIII i IX presenten reflexions del segle cinquè sobre llenguatge, retòrica, ètica i política (els anomenats sofistes i Sòcrates) i conclouen amb un apèndix sobre filosofia i filòsofs en el drama grec.]
Kern, Otto. 1963. Orphicorum fragmenta, Berlin: Weidmann.
Untersteiner, Mario i Antonio Battegazzore. 2009. I Sofisti. Testimonianze e frammenti, Milà: Bompiani.
Giannantoni, Gabriele. 1990. Socratis et socraticorum reliquiae. 4vol. Nàpols: Bibliopolis.
Algunes traduccions
De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. 2011.Edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Girona: Edicions de la Ela Geminada.
De Tales a Demócrito. Fragmentos presocráticos. 2016. Trad. Alberto Bernabé. Madrid, Alianza.
Saviesa grega arcaica. 2012. Traducció de Jaume Pòrtulas / Sergi Grau. Martorell: Adesiara editorial.
Los Sofistas. Testimonios y fragmentos. 2013. Trad. José Solana Dueso. Madrid: Alianza editor.
Platón: Traduït al castellà en 9 vol. a la col·lecció "Biblioteca Clásica Gredos".
Plató. Diàlegs. Barcelona: Fundació Bernat Metge (ed. encara incompleta).
Aristòtil: Traduït al castellà en 18 vol. a la col·lecció "Biblioteca Clásica Gredos".
Laercio, Diógenes. 2013. Vidas y opiniones de los filósofos ilustres. Madrid: Alianza.
Diccionari de conceptes
Brunschwig, Jackes i Geoffrey Lloyd (ed.). 2000. Diccionario Akal de El saber griego, Madrid: Akal.
Introducció metodològica
Canto-Sperber, Monique i Luc Brisson. 1997. «Annexe. Ce qu’il faut savoiravant d’aborder l’etude dela penséeantique» a: Philosophie grecque (sous la direction de Monique Canto Sperber;en collaboration avec en collaboration avec Jonathan Barnes, Luc Brisson, Jacques Brunschwig). París: Presses Universitaires de France, 2017, 781-826.
Històries de filosofia antiga
Bréhier, Émile. 1998. Història de la filosofia 1. Antiguitat i edat mitjana, Barcelona: UAB Servei de Publicacions-Tecnos.
Burnett, John. 2022. La filosofia grega: de Tales a Plató. Sabadell: Enoanda.
Cornford, Francis M. 2023. Abans i després de Sòcrates. Sabadell: Enoanda.
García Gual, Carlos. 2004. Historia de la filosofía antigua, Madrid: Trota.
*Guthrie, William Keith Chambers. 2012. Historia de la filosofía griega, edició en 3 vol., Madrid: Gredos.
Bibliografia secundària
Primera part.
Berti, Enrico. 2009. En el principio era la maravilla. Las grandes preguntas de la filosofía antigua. Madrid: Gredos.
Burnet, John. 2021. L'aurora de la filosofia grega. Sabadell: Enoanda.
Colli, Giorgio. 2001. El naixement de la filosofia, Barcelona: Ed. 1984.
Sassi, Maria Michela. 2022. Los inicios de la filosofía en Grecia. Madrid: Siruela.
Snell, Bruno. 2008. El descubrimiento del espíritu. Estudios sobre la gènesis del pensamiento europeo en los griegos. Barcelona: Acantilado.
*Vernant, Jean-Pierre. 2011. Los orígenes del pensamiento griego, Barcelona: Paidós.
Williams, Bernard. 2011. Vergüenza y necesidad. Recuperación de algunos conceptos Morales de la Grecia Antigua. Madrid: Antonio Machado Libros.
Zellini, Paolo. 2018. Número y “logos”. Barcelona: Acantilado.
* Kirk, Geoffrey S.; John Earle Raven i Michael Schofield. 2014. Los filósofos presocráticos, Madrid: Gredos.
Laks, André. 2010. Introducción a la filosofía "presocrática". Madrid: Gredos.
Brun, Jean. 2005. Sòcrates. Barcelona: Edicions de 1984.
Curd, Patricia. 2022. Los filósofos presocráticos. Madrid: Tecnos.
Romilly, Jacqueline De. 2023. Los grandes sofistes en la Atenas de Pericles. Barcelona: Gredos.
Wilson, Emily. 2008. La muerte de Sócrates. Héroe, villano, charlatán, santo. Barcelona: Ed. Biblioteca Buridán.
Segona part.
Alcoberro, Ramon. 2022. Introducción a Platón. Barcelona: Gredos.
*Bredlow, Luis Andrés. 2017. Platón Esencial. Todo lo bueno es bello, y lo bello no carece de medida. Barcelona: Montesinos.
Görgemanns, Herwig. 2010. Platón. Una introducción, Santiago de Chile: Instituto de Estudios de la Sociedad.
Grube, Georges Maximilien Antoine. 2010. El pensamiento de Platón. Madrid: Gredos.
Hare, Richard Mervyn. 2009. Platón. Madrid: Alianza.
Melling, David J. 1992. Introducción a Platón. Madrid: Alianza.
Ross, William David. 1989. Teoría de las ideas de Platón. Madrid: Cátedra.
Taylor, Alfred Edward. 2014. Platón. Madrid: Tecnos.
*Vegetti, Mario. 2012, Platón. Quince lecciones sobre Platón. Madrid: Gredos.
Berti, Enrico. 2019. Perfil d’Aristòtil. Sabadell: Enoanda.
*Calvo, Tomás. 1996. Aristóteles y el Aristotelismo. Madrid: Akal.
Düring, Ingemar. 2005. Aristóteles. Exposición e interpretación de su pensamiento. Mèxic: UNAM.
Leroi, Armand Marie. 2017. La laguna. Cómo Aristóteles inventó la ciencia. Córdoba: Guadalmazán.
Lloyd, Geoffrey Ernest Richard. 2013. Aristóteles. Desarrollo y estructura de su pensamiento. Buenos Aires: Prometeo.
Ponsatí-Murlà, Oriol. 2022. Introducción a Aristóteles. Barcelona: Gredos.
Reale, Giovanni. 2003. Introducción a Aristóteles. Barcelona: Herder.
*Ross, Willlian David. 2022. Aristóteles. Madrid: Gredos.
Rovira, Rogelio. 2015. Repertorio de definiciones aristotélicas. Madrid: Escolar y Mayo.
Vigo, Alejandro. 2018. Aristóteles. Una Introducción. Santiago de Chile: Instituto de Estudios de la Sociedad.
- Els llibres marcats amb * són els especialment recomanats.
Programari
No cal.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |