Història de la ciència
Codi: 100305 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filosofia | FB | 1 |
| Humanitats | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jaume Sastre Juan
- Correu electrònic:
- jaume.sastre@uab.cat
Equip docent
- Jaume Valentines Álvarez
- Edward Isaac Somerville
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L’objectiu genèric de l’assignatura és que l'alumnat de Filosofia o d’Humanitats elabori una visió pròpia de la història de la ciència des de l’Antiguitat fins al moment actual, a partir dels problemes i dels mètodes propis de les ciències humanes i socials.
L’assignatura proposa un recorregut per moments i temes claus de l’evolució de la ciència, mirant de connectar críticament els diferents àmbits del saber. Considerarem la ciència com una pràctica social i cultural, íntimament relacionada amb la política, el gènere, la salut, la tecnologia, el medi ambient, i lligada a la materialitat de determinats objects i espais.
A la 1a part de l’assignatura estudiarem el naixement de la ciència a l’Antiguitat i el seu desenvolupament fins a la Il·lustració, amb l’objectiu d’entendre les transformacions en el si de la filosofia natural i la incorporació d’instruments i experiments a l’època moderna.
A la 2a part analitzarem les relacions socials i culturals de la ciència i la tecnologia en els dos darrers segles. En aquest cas es tracta que l’alumnat sigui capaç de comprendre les tecnociències contemporànies com a fenomen global.
L’assignatura té un darrer objectiu: millorar la capacitat expressiva de l’alumnat a l’hora d’argumentar els seus punts de vista.
Competències
- Filosofia
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Humanitats
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Accedir a les fonts electròniques d'informació i elaborar i comunicar aquesta informació en formats electrònics
- Analitzar casos històrics de fets científics
- Analitzar casos històrics de fets científics.
- Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica
- Analitzar un fet d'actualitat relacionant-lo amb els seus antecedents històrics
- Enumerar fets històrics que han pogut influir en el desenvolupament científic
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
- Explicar aspectes de història de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina
- Explicar aspectes de la història de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Exposar els conceptes propis de la Història contemporània
- Exposar els conceptes propis de la Història de la ciència
- Exposar els conceptes propis de la història de la ciència
- Exposar els conceptes propis de la història moderna
- Identificar el context en que s'inscriuen els processos històrics
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics
- Identificar els mètodes propis de la història de la filosofia i utilitzar-los en l'anàlisi de fets concrets.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
- Identificar i analitzar el vocabulari específic que va produir cada una de les formacions socials analitzades
- Identificar i interpretar les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a l'època contemporània
- Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
- identificar les relacions entre la ciència, filosofica, art, religió i política derivades del context sociocultural
- Indicar moviments polítics, artístics, literaris, socials, etc., que han influït en un esdeveniment històric
- Interpretat la pruralitat i heterogeneitat del desenvolupament cultural de la Humanitat
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
- Participar en els debats orals realitzats a l'aula de manera crítica i utilitzant el vocabulari de la disciplina.
- Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un determinat tema
- Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos científics
- Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la ciència
Continguts
1a part
Orígens: Cultures científiques a l’antiguitat mediterrània
Ciència medieval: Interaccions, universitats i teologia
Revolucions científiques? Màquines, universos, experiments i matemàtiques
2a part
Ciència il·lustrada: Electricitat, sistemes i esfera pública al segle XVIII
Ciència i societat al segle XIX: Indústria, imperi i evolució
La ciència al segle XX: Tecnociència i poder
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes | 50 | 2 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Discussió i preparació de treballs | 20 | 0,8 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi, lectura i redacció de treballs | 70 | 2,8 |
Per a cada tema hi ha uns textos de referència, que l'estudiant haurà de preparar per la discussió a l’aula, i que complementen la presentació del professorat. Els textos estaran disponibles al Campus virtual, juntament amb qüestions orientatives, les presentacions de cada sessió i enllaços o lectures addicionals.
El professorat destinarà uns 15 minuts d'una classe a permetre que l'alumnat pugui respondre les enquestes d'avaluació de l'actuació docent i de l'assignatura o mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen 1a part | 30 % | 2,5 | 0,1 | 4, 6, 8, 9, 12, 13, 15, 19, 21, 22, 23, 27, 28, 29, 30 |
| Examen 2a part | 30 % | 2,5 | 0,1 | 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 27, 28, 29, 30 |
| Exercici 1a part | 20 % | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
| Exercici 2a part | 20 % | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
Aquesta assignatura només contempla l’avaluació continuada, que consistirà en:
1a part
30% a partir d'un examen parcial, que constarà de qüestions anàlogues a les que es proposen al Campus virtual o a les que haurem plantejat i debatut a l'aula.
20% a partir d’un exercici escrit o oral, el format del qual serà anunciat amb suficient antelació.
2a part
30% a partir d'un examen parcial, que constarà de qüestions anàlogues a les que es proposen al Campus virtual o a les que haurem plantejat i debatut a l'aula.
20% a partir d’un exercici escrit o oral, el format del qual serà anunciat amb suficient antelació.
Totes les activitats d'avaluació tindran la seva corresponent revisió. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Per a superar l'assignatura per avalaució continuada cal obtenir un promig mínim de 5.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats ambIA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Per poder participar a la recuperació, l'estudiant ha d'haver estat prèviament avaluat o avaluada d'un conjunt d'activitats que equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. La qualificació mínima mitjana de les activitats avaluades no pot ser inferior a 3 ni superior a 5.
Aquells actes d'avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no són recuperables.
La recuperació consistirà en la nova realització d'exàmens corresponents als parcials suspesos i en el nou lliurament dels exercicis suspesos, en un format que serà convenientment anunciat amb antelació.
És possible que el Departament de Filosofia estableixi (tal com s'ha fet durant el primer semestre) un període de concentració de proves avaluatives. El professorat indicarà si hi ha aquest període o quines són les dates de les proves a l'inici de cada assignatura.
Qualsevol modificació relacionada amb l'avaluació, metodologia, etc. serà anunciada oportunament a través del campus virtual.
Bibliografia
Agar, John. Science in the Twentieth Century and Beyond. Cambridge: Polity, 2012.
Biagioli, Mario (2008). Galileo cortesano: La práctica de la ciencia en la cultura del absolutismo. Buenos Aires: Katz.
Bowler, Peter J.; Morus, Iwan Rhys. Panorama general de la ciencia moderna. Barcelona: Crítica, 2007.
Collins, Harry; Pinch, Trevor. El gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia. Barcelona: Crítica, 1996.
Crawford, Kate, (2023). Atlas de IA : poder, política y costes planetarios de la Inteligencia Artificial, Ned.
Dear, Peter. La revolución de las ciencias. El conocimiento europeo y sus expectativas, 1500-1700. Madrid: Marcial Pons, 2007.
Edgerton, David. Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica, 2007.
Fara, Patricia. Breve historia de la ciencia. Barcelona: Ariel, 2009.
Fox Keller, Evelyn. Reflexiones sobre género y ciencia. València: Alfons el Magnànim, 1991.
Gould, Stephen J. La falsa medida del hombre. Barcelona: Crítica, 1997.
Gribbin, John. Historia de la ciencia, 1543-2001. Barcelona: Crítica, 2004.
Hessenbruch, Arne (ed.). Reader's Guide to the History of Science. London: Fitzroy Dearborn, 2000.
Kragh, Helge. Introducción a la historia de la ciencia. Barcelona: Crítica, 2007.
Krige, John; Pestre, Dominique (eds.). Companion Encyclopedia of Science in the Twentieth Century. London & New York: Routledge, 2013.
Kuhn, Thomas S. L'estructura de les revolucions científiques, traducció de Josep Batalla. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2007. La estructura de las revoluciones científicas, traducción de Carlos Solís. Madrid;México: Fondo de Cultura Económica, 2006;
Kuhn, Thomas S. El camino desde la estructura: ensayos filosóficos, 1970-1993. Barcelona: Paidós, 2002.
Lindberg, David C. Los inicios de la ciencia occidental. Barcelona: Paidós, 2002.
Morus, Iwan Rhys (ed.). The Oxford Illustrated History of Science. Oxford: Oxford University Press, 2017.
Netz, Reviel (2022). A New History of Greek Mathematics. Cambridge: Cambridge University Press.
Nieto-Galan, Agustí (2011). Los públicos de la ciencia: Expertos y profanos a través de la historia. Madrid: Marcial Pons.
Pestre, Dominique. Ciència, diners i política: assaig d'interpretació. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2008.
Pickstone, John (2000). Ways of Knowing: A New History of Science, Technology and Medicine. Manchester: Manchester University Press.
Poskett, James (2022). Horizontes: Una historia global de la ciencia. Barcelona: Crítica.Principe, Lawrence M. La revolución científica. Madrid: Alianza, 2013.
Proctor, Robert; Schiebinger, Londa, Agnotología : la producción de la ignoracia. Prensas de la Universidad de Zaragoza.
Robson, Eleanor (2009). Mathematics in Ancient Iraq: A Social History. Princeton: Princeton University Press.
Rossi, Paolo. El nacimiento de la ciencia moderna en Europa. Barcelona: Crítica, 1998.
Schiebinger, Londa, (2004). ¿Tiene sexo la mente? : las mujeres en los orígenes de la ciencia moderna. Ediciones Catedra.
Shapin, Steven. La revolución científica. Una interpretación alternativa. Barcelona: Paidós, 2000.
Programari
Cap.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |