Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Filosofia | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha cap prerequisit per poder cursar l'assignatura.
OBJECTIU GENERAL
Teoria Crítica és una assignatura obligatòria de tercer curs del Grau en Filosofia. Aquesta assignatura ofereix un quadre històric i sistemàtic dels principals problemes filosòfics abordats per la teoria crítica desenvolupada principalment per l’anomenada Escola de Frankfurt. Amb aquesta finalitat s’estudien successivament alguns dels principals textos que han produït les tres generacions de filòsofs que fins ara podem adscriure a aquesta corrent del pensament, incloent-hi la teoria crítica feminista.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
Tema 1: Escola de Frankfurt i Teoria Crítica
La idoneïtat del terme "Escola" i els pressupòsits compartits dels seus integrants. La particularitat de la teoria crítica en la filosofia contemporània.
Lectures:
Tema 2: Crítica de la raó instrumental
El paper de la crítica de la raó instrumental en la Teoria Crítica i la seva relació amb el domini, el progrés i la Història.
Lectures:
Tema 3: Dialèctica negativa
Dialèctica: ni mètode, ni metodologia, ni realitat? El pas de la dialèctica positiva a la dialèctica negativa. Les constel·lacions i les crítiques al positivisme i l'ontologia.
Lectures:
Tema 4: El subjecte malmès
La preeminència de l'objecte i la individuació com a model de sociabilització contemporani: de l'atomització social a l'escissió interna.
Lectures:
Tema 5: La raó comunicativa
De la impossibilitat de la comunicació a l'acció comunicativa: la reformulació de Jürgen Habermas i l'atzucac de la crítica a la raó instrumental.
Lectures:
Tema 6: El reconeixement i la crítica de les formes de vida
Les aportacions més recents a la Teoria Crítica: del reconeixement d'Axel Honneth a la crítica de les formes de vida de Rahel Jaeggi.
Lectures:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitats a classe | 7 | 0,28 | 1, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 20, 21, 23, 24, 27 |
Classes teòriques | 38 | 1,52 | 10, 12, 18, 23, 24 |
Discussió en grups | 10 | 0,4 | 14, 20, 21 |
Tipus: Supervisades | |||
Direcció treballs | 12,5 | 0,5 | 11, 18, 19, 27 |
Tutories despatx i seguiment personalitzat | 10 | 0,4 | 4, 6, 14, 16, 17, 18, 20, 21, 24, 25 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia obligatória i recomanada | 40 | 1,6 | 7, 8, 9, 16, 20, 24, 25, 27 |
Redacció treballs | 25 | 1 | 13, 15, 16, 18, 21 |
Les classes del curs serviran per introduir i exposar els continguts a partir del textos de lectura obligatòria, així com els de lectura recomanada, seguint metodologies diverses: classes magistrals, treball en grup a partir dels textos i classe invertida. L'alumnat haurà de realitzar les lectures de manera autònoma, malgrat que també es treballin conjuntament, i es recomana que faci la lectura abans de les classes. Es realitzaran seguiments durant la preparació dels treballs escrits per tal de tenir-ne un retorn durant el procés de redacció. Aquests seguiments es realitzaran en tutories individuals durant les hores d'atenció, que també serviran per guiar l'alumnat en la tria de l'itinerari personalitzat d'aquesta tasca. Per a la comunicació habitual entre l'alumnat i el professor, es farà ús del Campus Virtual.
|
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen Parcial 1 | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Examen Parcial 2 | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Redacció d'un assaig breu (2000 paraules) | 20% | 2 | 0,08 | 2, 4, 5, 15, 20, 21, 22, 26 |
Seguiment dels treballs i participació | 10% | 2 | 0,08 | 5, 13, 14, 20, 21, 22, 25, 26 |
AVALUACIÓ CONTINUADA L'avaluació continuada constarà de tres proves i pressuposa l'assistència a classe, la participació activa i el seguiment constant del curs. Per poder superar l'avaluació continuada cal realitzar totes les proves d'avaluació i que la seva mitjana sigui, com a mínim, d'un 5. Les activitats d'avaluació seran les següents: a) Realització de dos exàmens parcials - 7 punts a.1) Parcial 1 - 3,5 punts a.2) Parcial 2 - 3,5 punts b) Realització d'un treball escrit - 2 punts c) Seguiment del treball i participació a classe - 1 punt És possible que el Departament de Filosofia estableixi (tal com s'ha fet durant el primer semestre) un període de concentració de proves avaluatives. El professorat indicarà si hi ha aquest període o quines són les dates de les proves a l'inici de cada assignatura. No hi ha segona convocatòria. Criteris de recuperació Per poder participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver realitzat i ha d'haver estat avaluat prèviament de totes les proves que formen part de l'avaluació continuada. El professor informarà l'alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions de les proves d'avaluació. Tant pel que fa a les activitats d'avaluació continuada com pel que fa a la prova de recuperació. AVALUACIÓ ÚNICA L'avaluació única constarà de tres parts, amb el pes següent per a cadascuna: a) Examen amb dues preguntes teòriques - 40% b) Comentari de text d'un fragment extret dels textos que formen part de la bibliografia del curs - 30% c) Una pregunta de comparació i relació entre autors/es treballats/des durant el curs - 30% Criteris de recuperació S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que nohagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. Per tant, sis'ha presentat a un dels dos exàmens, no es podrà qualificar com a "No avaluable". Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud. En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualifiació final d'aquesta assignatura serà 0. Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d'informació, correcció de textos o traduccions. L'estudiant ha d'identificar les parts que han estat generades amb IA; especificar les eines utilitzades; i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de l'IA en aquesta assignatura i les seves activitats avaluables es considerarà una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat. |
Bibliografia bàsica
Adorno, Th. W. (2012). Sobre la metacrítica de la teoría del conocimiento. Madrid: Akal
Adorno, Th. W. (2005). Dialèctica Negativa. Madrid: Akal
Adorno, Th. W. (2022). Minima Moralia. Madrid: Akal
Adorno, Th. (2003). Sobre sujeto y objeto. A Consignas. Buenos Aires: Amorrortu editores
Adorno, Th. (2008). La disputa del positivismo en la sociología alemana. A Escritos sociológícos I. Madrid: Akal
Adorno, Th. y Horkheimer, M. (2022). Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Akal
Benjamin, W. (2005). El libro de los pasajes. Madrid: Akal
Benjamin, W. (2007). Tesis sobre la filosofia de la Història. València: Ateneu de Benimaclet
Habermas, J. (2010). Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta
Honneth, A. (1997). La lucha por el reconocimiento: por una gramática moral de los conflictos sociales. Barcelona: Crítica
Honneth, A. (2010). Reconocimiento y menosprecio: sobre la fundamentación normativa de una teoría social. Buenos Aires: Katz
Horkheimer, M. (2000). Teoría tradicional y teoría crítica. Barcelona: Paidós
Horkheimer, M. (2002). Crítica de la razón instrumental. Madrid: Trotta
Horkheimer, M. (1989). Sobre el concepto de la razón. A Sociológíca. Madrid: Taurus
Jaeggi, R. (2018). Critique of forms of life. Cambridge: Harvard University Press
A l'inici de l'assignatura s'indicaran els fragments de lectura obligatoria i els de lectura recomanable.
Bibliografia complementària
Benhabib, S. (2006). El Ser y el otro en la ética contemporánea: feminismo, comunitarismo y posmodernismo. Barcelona: Gedisa.
Buck-Morss, S. (2011). Origen de la dialéctica negativa. Buenos Aires: Eterna Cadencia
Habermas, J. (1989). El discurso filosófico de la modernidad. Madrid: Taurus.
Habermas, J. (2023). Conocimiento e interés. Madrid: Taurus.
Honneth, A., et al. (2019), The Routledge Companion to the Frankfurt School, Routledge.
Jameson, F. (2010). Marxismo tardío. Adorno y la persistencia de la dialéctica. Madrid: FCE
Jay, M. (1988). La imaginación dialéctica. Madrid: Taurus
Maiso, J. (2022). Desde la vida dañada. La teoría crítica de Theodor W. Adorno. Madrid: Siglo XXI
Rius, M. (1985). T.W. Adorno. Del sufrimiento a la verdad. Barcelona: Laia
Rush, F. (ed.) (2004). The Cambridge Companion to Critical Theory. Cambridge: CUP
Wellmer, A. (1992). Sobre la dialéctica de modernidad y postmodernidad. Madrid: La balsa de la medusa
Wiggershaus, R. (2012). La escuela de Fráncfort. Madrid: FCE
No s'usa cap programari específic en aquest curs.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |