Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Filosofia | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisit per cursar aquesta assignatura.
Aquesta assignatura proporciona una introducció a la fenomenologia i a la hermenèutica, dues corrents filosòfiques fonamentals del segle XX, la influència de les quals es manté vigent en el pensament del segle XXI.
Objectius principals:
Comprendre els fonaments de la fenomenologia i la hermenèutica.
Analitzar textos filosòfics clau i desenvolupar habilitats crítiques d’interpretació.
Relacionar les teories fenomenològiques i hermenèutiques amb altres camps del saber.
Fomentar la reflexió sobre l’experiència humana i el significat.
1. Introducció
1.1 Corrents actuals de la filosofia
1.2 Teories contemporànies de la ipseïtat
2. Enfocament fenomenològic
2.1. El si mateix_ com a vivència (Husserl)
2.2. El si mateix i la corporalitat (Merleau-Ponty)
2.3 La qüestió de l'alteritat (Sartre y Levinas)
2.4 El gir hermenèutic de la fenomenologia (Heidegger)
3. Enfocament hermenèutic
3.1 La cura de si matex i els altres (Heidegger)
3.2 El sí mateix com a narració (Ricouer)
3.3. El sí mateix com a text (Gadamer)
3.4 L'hermenèutica del subjecte (Foucault)
4. Aplicacions actuals
4.1. Butler: Fenomenologia, Hermenèutica i Performativitat
4.2. Ahmed: Fenomenologia Queer
4.3. Fenomenologia i Enactivisme
4.4. Postfenomenologia
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Clases magistrales y sesiones de seminario | 50 | 2 | 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 18, 19, 21, 23, 26 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de los textos fundamentales del curso; consulta de la bibliografía secundaria; búsqueda de información complementaria; preparación de las sesiones de seminario que se realizarán en el aula | 92,5 | 3,7 | 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 26 |
L'assignatura combina classes magistrals amb sessions de seminari i discussió a classe de les principals lectures del curs. Els/les estudiants participen activament en l'anàlisi dels textos i en el procés d'aprenentatge.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Fitxa de lectura | 20% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26 |
Parcial 1 | 40% | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 23, 25, 26 |
Parcial 2 | 40 | 2,5 | 0,1 | 3, 5, 6, 8, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 26 |
El sistema d'avaluació continuada consisteix en:
1. Dos exàmens parcials (80%)
2. Una fitxa de lectura (20%)
Avaluació única
L'avaluació única consistirà en un examen amb dues parts corresponents als dos blocs (80%) i d’un treball d'entre 2000-2500 paraules (20%) sobre un tema triat d’acord amb el professor que s’haurà de lliurar el mateix dia de l’examen.
Recuperació
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA).
En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professorat informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L’alumnat rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En cas que l’alumnat realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Ús de la IA
Model 2 - Ús restringit: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions . L'alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquesteshan influït en el procés i el resultat final de l’activitat, així com el link i amb tots el prompts corresponents. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Informació adicional sobre l'avaluació:
El Departament de Filosofia va acordar que les assignatures del primer semestre tindrien dos períodes de concentració d'activitats avaluatives i una setmana en què l'alumnat podria preparar-se específicament per les proves en la modalitat que cada professor/a especificarà a l'inici de curs. Les dates per la setmana de repàs i en què es concentraran les proves són:
27 oct.- 31 oct.: setmana de repàs o tutories
3 nov. -7 nov.: setmana d’avaluació
8-9-12-13-14 gener: setmana d’avaluació
Lectures Obligatòries:
Ahmed, Sara. 2006. Queer Phenomenology. Orientations, objects, others. Durham: Duke University Press.
Butler, Judith. 1997. Excitable Speech. A politics of the performative. New York / London: Routledge.
Foucault, Michel. 2005. La hermenéutica del sujeto (1982). Barcelona: Akal.
Gadamer, Hans-Georg. 1977. Verdad y método (1960). Salamanca: Sígueme.
Heidegger, Martin. 2023. Ser y tiempo (1927). Madrid: Trotta.
__. El concepto de tiempo (1924). Herder, Barcelona.
Husserl, Edmund. 1985. Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica (1913). Madrid,: Alianza editorial.
__. La crisis de las ciencias europeas (1935). Madrid: Crítica
__. Invitación a la fenomenología. Barcelona: Paidós Studio.
__. Lecciones de fenomenología de la conciencia interna del tiempo (1905). Madrid: Trotta.
__. La idea de la fenomenología (1950). Barcelona: Herder.
Ihde, John. 2015. Postfenomenología y Tecnociencia. Barcelona: Plataforma Editorial Sello AG.
Levinas, Emmanuel. 2002. Totalidad e infinito. Ensayo sobre la exterioridad (1961). Salamanca: Ediciones Sígueme.
Merleau-Ponty, Maurice. 1993. Fenomenología de la percepción (1945). Barcelona: Planeta de Agostini.
Ricoeur, Paul. 2003. El conflicto de las interpretaciones. Buenos Aires: F.C.E.
__. Sí mismo como otro (1990). Barcelona: Siglo XXI.
__. Tiempo y narración. III. El tiempo narrado (1985). Madrid:Trota.
Sartre, Jean-Paul. 2005. El ser y la nada (1943). Madrid: Alianza Editorial.
Lectures Complementàries:
García-Baró, Miguel. 2015. Husserl y Gadamer. Fenomenología y hermenéutica. Barcelona: Emse Publishing.
Grondin, Jean. 2008. ¿Qué es la hermenéutica? Barcelona: Herder.
Dilthey, Wilhelm. 200o. «El surgimiento de la hermenéutica» (1900). En Dos escritos sobre hermenéutica. Madrid: Istmo, pp. 21-80.
Moran, Dermot. 2011. Introducción a la fenomenología. Rubí (Barcelona): Anthropos.
Zahavi, Dan. 2003. Husserl's Phenomenology. Standfor: Standfor University Press.
Nota: El primer dia de classe es presentarà una bibliografia més extensa i detallada. Al llarg de les sessions, s'indicaran els apartats específics de cada lectura que caldrà treballar, amb l’objectiu de facilitar-ne la comprensió i l’anàlisi crítica.
No hi ha cap requisit específic de programari.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |