Ètica Contemporània
Codi: 100283 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filosofia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Olga Fernandez Prat
- Correu electrònic:
- olga.fernandez@uab.cat
Equip docent
- Jordi Riba Miralles
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits per cursar l'assignatura.
Objectius
Objectius generals:
· Familiartizar l'alumnat amb els corrents principals de l'ètica contemporània i les seves arrels modernes.
· Analitzar críticament els conceptes, arguments i dilemes ètics centrals del pensament filosòfic recent.
· Capacitta l'alumnat per aplicar les teories ètiques a problemàtiques socials, polítiques i tecnocientífiques del present.
Objectius específics:
· Conèixer i comprendre les principals teories i figures de l¡ètica contemporània.
· Analitzar els conceptes fonamentals de l'ètica contemporània: responsabilitat, vulnerabilitat, cura, etc.
· Aplicar els models teòrics ètics a casos concrets i debats actuals.
· Desenvolupar la capacitt d'argumentació i deliberació ètica en l'àmbit individual i col·lectiu.
Competències
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Aplicar els coneixements de l'ètica als problemes morals de la societat, i valorar les implicacions sobre la condició humana dels canvis en el món de la tècnica contemporània.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Reconèixer les implicacions filosòfiques del coneixement científic
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els conceptes ètics centrals en els dilemes morals del present.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Construir textos normativament correctes
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Explicar la importància filosòfica de la ciència contemporània i el seu àmbit d'aplicació.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Justificar la validesa de les tesis defensades pels diferents participants en les grans controvèrsies contemporànies.
- Justificar la validesa d'una posició ètica determinada, en el context dels problemes del món actual.
- Jutjar l'impacte moral sobre l'ésser humà dels nous desenvolupaments tècnics.
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Mantenir una conversa adequada al nivell de l'interlocutor.
- Ponderar la importància filosòfica dels diversos factors presents en els conflictes socials de l'actualitat.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Relacionar els elements i els factors propis de textos de la tradició filosòfica
- Resumir els arguments centrals dels grans textos contemporanis d'ètica i filosofia política.
- Resumir els temes i els arguments exposats en un debat filosòfic clàssic.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la filosofia.
Continguts
1. la crisi filosòfica del segle XIX i el seu efecte en la filosofia pràctica
2. La construcció de la individualitat moral: Schleiermacher, Stirner, Schopenhauer, Kierkegaard,
3. La crítica de l'imperatiu moral kantià: Nietzsche, Guyau, Simmel, Durkheim, kropotkin
4. De la moral del deure a la moral de la responsabilitat: Guyau, Simmel, Weber
5. La sociologització de la moral: Durkheim, Levy-Bruhl
6. L'Etica fenomenològica: Scheller, Sartre, Levinas
7. De l'ètica a la política: Arendt, Rancière, Badiou
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| classes, explicacions textos | 45 | 1,8 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 13, 16, 18, 19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 20 | 0,8 | 1, 5, 10, 11, 14, 18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| lectures comprensives de textos i altres escrits | 70 | 2,8 | 6, 7, 11, 12, 13, 19 |
La metodologia del curs es basarà rigorosament en l'avaluació continuada i conjunta de l'assignatura:
1) Es duran a terme lectures comprensives de textos estratègics de la temàtica de l'assignatura que s'hauran de preparar prèviament a les sessions de comentari establertes. Aquests textos es posaran a disposició de l'estudiant mitjançant el campus virtual una setmana abans de la classe dedicada a la discussió conjunta i comentari de text.
2) Es duran a terme explicacions teòriques dels punts clau del temari de l'assignatura per part del professor de l'assignatura.
3) L'alumnat durà a terme exposicions orals en grup d'un dels aspectes del temari a escollir amb la supervisió del professor.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari text1 | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Comentari text2 | 40% | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Presentació oral en grup | 40% | 6 | 0,24 | 1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19 |
- El procés d’avaluació inclou tres activitats distribuïdes al llarg del curs: comentari text1 (20%), comentari text2 (40%), Exposició oral grup (40%).
L'avaluació única serà una prova escrita que constarà de tres parts:
-Preguntes curtes a desenvolupar a partir de la primera part de l'assignatura (40%)
-Preguntes curtes a desenvolupar a partir de la segona part de l'assignatura (40%)
-Comentari de text (20%)
És possible que el Departament de Filosofia estableixi (tal com s'ha fet durant el primer semestre) un període de concentració de proves avaluatives. El professorat indicarà si hi ha aquest període o quines són les dates de les proves a l'inici de cada assignatura.
Recuperació:
· Examen de síntesi tant per l'avaluació continuada com l'única.
L’alumnat rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
OBSERVACIONS
· Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
· En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
· En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Bibliografia bàsica (s'ampliarà al llarg del curs).
Bergson, H. Las dos fuentes de la moral , Madrid, Tecnos,
Feuerbach, L. Manifestos Antropológicos, Laia, Barcelona
Guyau, J-M. Esbozo de una moral sin obligación ni sanción, ed. Deskontrol, Barcelona, 2015
Guyau, Esquisse d'une morale sans obligation ni sanction, ed. Payot, 2012.
Kierkegaard, S. Las obras del amor, Sígueme, Salamanca, 2006.
Kropotkin, P. Ètica, Júcar, Avilés, 1976.
Levinas, El tiempo y el otro, ed Sígueme
Nietzsche, F. Genealogia de la moral , Madrid, Alianza,
Scheller, Etica, ed, Sigueme
Schleiermacher, Monólogos, Barcelona, Anthropos,
Schopenhauer, A. Los dos problemas fundamentales de la ética, Madrid, SigloXXI, 2002.
Simmel, G. La ley individual, Paidós, Barcelona, 2005.
Stirner, El único y su propiedad.
Bibliografía complementaria:
Andolfi, F. La ética de Schleiermacher,
Brentano, F, Las razones del desaliento en la filosofía, Madrid, Encuentro, 2010.
Brentano, F. El porvenir de la filosofía, Salamanca, Encuentro, …
Freuler, L, La crise de la philosophie au XIX siècle, Vrin, Paris, 1997.
Lipovetski, G. El ocaso del deber, Barcelona, Anagrama,
Löwith, K. de Hegel a Nietzsche,
Riba, J. “Hijos de Kant” Intrducción a Simmel, G. La Ley individual, Barcelona, Paidós, 2005.
Simmel, G. Las dos formas del individualismo, en Simmel, G. La Ley individual, Barcelona, Paidós, 2005.
Programari
No cal cap programa
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |