Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Filosofia | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits singulars.
Els objectius generals de l’assignatura són:
Els objectius específics de l’assignatura són:
PRIMERA PART (Prof. Marta Tafalla)
1. L'experiència estètica en Schopenhauer
Lectura:
Arthur Schopenhauer, El mundo como voluntad y representación, (1818), Trotta, 2009. (Fragments)
2. L'experiència estètica en Gadamer
Lectura:
Hans Georg Gadamer, Verdad y método, (1960), Sígueme, 2017. (Fragments)
3. L'apreciació estètica de les altres espècies i els ecosistemes
Lectures:
Allen Carlson i Glenn Parsons, "Environmental Aesthetics", Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2024.
Henry David Thoreau, Walden o la vida en los bosques, (1854), Errata Naturae, 2013. (Fragments)
4. La indústria cultural segons l'Escola de Frankfurt
Lectura:
Theodor W. Adorno i Max Horkheimer, Dialéctica de la Ilustración, (1944), Trotta, 2018. (Fragments)
SEGONA PART (Prof. Andrea Soto Calderón)
5. Economia libidinal i la seva dimensió estètica
Lectures:
Herbert Marcuse, La dimensión estética, (fragments) Madrid, Biblioteca Nueva, 2008; Eros y civilización, Barcelona, Ariel, 2010, (fragments)
Jean-François Lyotard, Economía libidinal, (fragments), Buenos Aires, Fondo de cultura económica, 1994.
Mark Fisher, Deseo postcapitalista, (fragments), Buenos Aires, Caja Negra, 2024.
6. Lògica de la sensació
Lectures:
Gilles Deleuze, Francis Bacon: lógica de la sensación (fragments), Madrid, Arena Libros, 2009.
Anne Sauvagnargues, Una ecología de los signos. A partir de Gilles Deleuze (fragments), Santiago de Chile, Polvora, 2022.
Catherine Malabou, “El ojo al borde del discurso”, La plasticidad en el atardecer de la escritura. Dialéctica, destrucción, deconstrucción, Castellón, Ellago Ediciones, 2008.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes, seminaris, tutories en microgrups i individuals | 60 | 2,4 | 1, 7, 10, 16, 18, 21, 22, 24 |
Tipus: Supervisades | |||
Visita a exposicions, esdeveniments artístics, proves, contribució als seminaris | 30 | 1,2 | 3, 4, 8, 12, 13, 15, 17, 20 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures individuals i en grup, elaboració de mapes conceptuals i evolutius | 50 | 2 | 4, 8, 9, 11, 13, 17, 20, 23 |
La metodologia de les classes combinarà el format de classes magistrals i de seminari, amb la utilització de textos, material visual i audiovisual. Com a preparació per als seminaris, els i les estudiants han de llegir setmanalment els textos proposats a cada tema, així l'assignatura exigeix un compromís de lectures individuals, a partir de les quals es treballarà a les sessions grupals. De la mateixa manera, es potenciarà el coneixement situat, per això és molt important la perspectiva de pensar a través de diverses pràctiques artístiques, dins del seu teixit sensible.
Els i les estudiants també disposaran de tutories individuals on se'ls podrà acompanyar en l'elaboració dels seus treballs o en dubtes específics relatius a la seva pròpia investigació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen (primera part) | 33,3% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 5, 6, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 19, 21, 22, 23, 24 |
Exercici de comentari de text (primera part) | 33,3% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11, 13, 18, 19, 21, 22, 23 |
Videoassaig a partir dels continguts de la segona part | 33,3% | 3 | 0,12 | 4, 7, 8, 9, 13, 15, 16, 20, 22, 24 |
OPCIÓ 1
Avaluació Continua, consistirà en:
a) Examen escrit sobre els continguts de la primera part (33%)
b) Exercici de comentari de text sobre els continguts de la primera part (33%)
c) Videoassaig a partir dels continguts de la segona part (33%)
El Departament de Filosofia va acordar que les assignatures del primer semestre tindrien dos períodes de concentració d'activitats avaluatives i una setmana en què l'alumnat podria preparar-se específicament per les proves en la modalitat que cada professor/a especificarà a l'inici de curs. Les dates per la setmana de repàs i en què es concentraran les proves són:
27 oct.- 31 oct.: setmana de repàs o tutories
3 nov. -7 nov.: setmana d’avaluació
8-9-12-13-14 gener: setmana d’avaluació
OPCIÓ 2
Avaluació única, consistirà en:
La realització d'un examen escrit, consistent en tres parts diferents, que equivalen a les tres proves de l'avaluació contínua. Cadascuna val 33%.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Recuperació
En el cas de l'avaluació continuada, els i les estudiants que hagin suspès una, dues o les tres proves, podran presentar-se a reavaluació i recuperar la prova o proves que hagin suspès. Per poder anar a reavaluació, caldrà haver-se presentat, com a mínim, a dos de les tres proves.
Quan un/a estudiant no hagi realitzat cap de les proves, o bé només n'hi hagi realitzat una de les proves, serà considerat/da "no avaluable". Caldrà aprovar les tres proves per aprovar l'assignatura. La nota final serà la nota mitjana de les tres proves.
En el cas de l'avaluació única, la reavaluació consistirà en la realització d'un examen escrit on s'avaluaran tots els continguts.
En cas que la estudiant o estudiant faci qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés d'aprenentatge que pugui instruir-se. En cas que es produeixin diverses irregularitats als actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura ser 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
1. Textos més rellevants i avaluables
PRIMERA PART:
Arthur Schopenhauer, El mundo como voluntad y representación, (1818), Trotta, 2009. (Fragments)
Hans Georg Gadamer, Verdad y método, (1960), Sígueme, 2017. (Fragments)
Allen Carlson i Glenn Parsons, "Environmental Aesthetics", Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2024.
Henry David Thoreau, Walden o la vida en los bosques, (1854), Errata Naturae, 2013. (Fragments)
Theodor W. Adorno i Max Horkheimer, Dialéctica de la Ilustración, (1944), Trotta, 2018. (Fragments)
SEGONA PART:
Herbert Marcuse, La dimensión estética, Madrid, Biblioteca Nueva, 2008; Eros y civilización, Barcelona, Ariel, 2010.
Jean-François Lyotard, Economía libidinal, Buenos Aires, Fondo de cultura económica, 1994.
Mark Fisher, Deseo postcapitalista, Buenos Aires, Caja Negra, 2024.
Gilles Deleuze, Francis Bacon: lógica de la sensación, Madrid, Arena Libros, 2009.
Anne Sauvagnargues, Una ecología de los signos. A partir de Gilles Deleuze, Santiago de Chile, Polvora, 2022.
Catherine Malabou, “El ojo al borde del discurso”, La plasticidad en el atardecer de la escritura. Dialéctica, destrucción, deconstrucción, Castellón, Ellago Ediciones, 2008.
2. Bibliografia secundària
ARNHEIM, R., Arte y percepción visual,Alianza Forma, Madrid, 2002
BARASCH, M., Teorías del Arte: De Platón a Winckelmann, Alianza, Madrid, 1991; Modern Theories of Art, 1: From Winckelmann to Baudelaire, New York UniversityPress, New York, 1990; Modern Theories of Art, 2: From Impressionism to Kandinsky, NewYork University press, New York andLondon, 1998.
BOZAL, V., Historia de las ideas estéticas I iII, Historia 16, Madrid1998; (ed.), Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Visor, Madrid, 1996.
CARROLL, N., Philosophy of Art. Routledge, 1999.
DAVIS, S., The Philosophy of Art. Blackwell, 2006.
DANTO, A. C., El abuso de la belleza. La estética y el concepto del arte. Paidós, Barcelona, 2005.
DANTO, A., “La obra de arte y el futuro histórico”, La madonna del futuro. Paidós, Barcelona, 2003 (2000).
FISHER, E., La necesidad del arte. Barcelona, Nexos, 1993 (1959)
GAUT, B.; LOPES, D. (eds.), The Routledge Companion to Aesthetics.Second Edition, Routledge, 2005.
GOMBRICH, E. H., Breve historia de la cultura, Ediciones Península, Barcelona, 2004.
GOMBRICH, E. H., La historia del arte. Madrid, Phaidon (1950).
JAUSS, H. R., Pequeña apología de la experiencia estética. Barcelona, Paidós, 2002 (1972)
JIMENEZ, M., ¿Qué es la estética?, Barcelona, Idea Books, 1999.
JIMÉNEZ, J., Teoría del Arte, Tecnos, Madrid, 2002.
KELLY, M., (ed.), Oxford Enciclopedia of Aesthetics, 1998. 2a edició, 2014. (Especialment recomanat)
KIERAN, M., (ed.), Contempory Debates in Aesthetics and Philosophy of Art. Blackwell, 2006.
KRIS, E. iKURZ, O., La Leyenda del artista, Ensayos Arte Cátedra, Madrid, 1982.
LAMARQUE, P., – H. OLSEN, H., (eds.), Aesthetics and the Philosophy of Art. The Analytic Tradition. AnAnthology. Oxford, Blackwell, 2004.
LYNCH, Enrique, Sobre la belleza,Anaya, Madrid, 1999.
LEVINSON, J., Oxford Handbook of Aesthetics, 2003.
MURRAY, Chris, Key Writers on art:From Antiquity tothe Ninetenth Century, Routledge, London and new York, 2003; Pensadores clave sobre el arte: elsiglo XX. Ensayos arte Cátedra, Madrid 2006.
NIETZSCHE, F., El naixement de la Tragèdia. Madrid,Alianza Editorial, 1995 (1872).
RAMIREZ,J.A. Ecosistema y explosión de las artes. Anagrama, Barcelona 1994. (Especialmentrecomanat)
SHINER, Larry, La invención del arte, Paidós Estética 36, Barcelona, 2004.
SOTO CALDERÓN, A., La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, Santiago de Chile, 2020.
SOTO CALDERÓN, A., Imaginación material, Metales Pesados, Santiago de Chile, 2022.
SOTO CALDERÓN, A., imágenes que resisten. La genealogía como método crítico, Ayuntamiento Barcelona, 2023.
TAFALLA, MARTA, “Rehabilitating the Aesthetics of Nature: Hepburn and Adorno”, Environmental Ethics, The University of North Texas, vol 33, pp 45-56, 2011.
TAFALLA, MARTA, “The Aesthetic Appreciation of Animals in Zoological Parks”, Contemporary Aesthetics, vol 15, 2017.
TAFALLA, MARTA, Ecoanimal. Una estética plurisensorial, ecologista y animalista, Plaza y Valdés, Madrid, 2019.
TAFALLA, MARTA,“Overcoming Climate Breakdown Denial and Neglect through the Aesthetics of Nature”, Contemporary Aesthetics, vol. 21, 2023.
TATARKIEWICZ, e., Historia de seis idees. Madid, Taurus, 1987 (1976). (Especialment recomanat)
VALVERDE, J. M., Breve historia y antología de la estética, Barcelona, Ariel. (Especialment recomanat)
VILAR, G., La desartización del arte. Universidad de Salamanca, 2012.
En aquesta assignatura no s'usa cap programa informàtic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |