Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OT | 4 |
Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 |
Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 |
Estudis Anglesos | OT | 3 |
Estudis Anglesos | OT | 4 |
Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 |
Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 |
Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 |
Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 |
Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 |
Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 |
Estudis d'Anglès i Francès | OT | 0 |
Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 |
Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 |
Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 3 |
Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Es recomana poder llegir treballs acadèmics en anglès sobre temes relacionats amb els continguts de l’assignatura.
En l’assignatura es plantegen, principalment, dos objectius: (1) oferir una visió general de la tipologia lingüística que incorpori l’anàlisi de fenòmens de naturalesa fonètica i fonològica; i (2) presentar els mètodes de treball i les eines pròpies de la tipologia lingüística.
1.- Les llengües del món
Nombre i distribució de les llengües del món. Famílies lingüístiques. Criteris de classificació de les llengües: genètics, geogràfics, sociolingüístics i tipològics.
2.- Metodologia del treball de camp
El corpus de treball. Els informants. La gravació. Eines per a la recollida i el tractament de dades lingüístiques.
3.- Tipologia fonètica
L’Alfabet Fonètic Internacional. Elements segmentals: sons vocàlics i sons consonàntics a les llengües del món. Elements suprasegmentals: ús de la freqüència fonamental; manifestació fonètica de l’accent; tipologies rítmiques.
4.- Tipologia fonològica
Bases de dades per a l’estudi de la tipologia fonològica. Estructura segmental: inventaris de segments, sistemes vocàlics i sistemes consonàntics. Estructura suprasegmental: contrasts de durada, contrasts tonals i contrasts accentuals. L’estructura sil·làbica.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Discussió de les lectures i dels exercicis proposats | 15 | 0,6 | 4, 7, 8, 9, 10 |
Exposició del continguts de l'assignatura | 35 | 1,4 | 1, 4, 8, 9, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Realització d'exercicis i presentacions | 11,5 | 0,46 | 1, 4, 7, 8, 9, 10, 12 |
Utilització d'eines i recursos propis de la disciplina | 13,5 | 0,54 | 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi dels continguts de la matèria | 40 | 1,6 | 7, 8, 9 |
Lectures i consulta de materials complementaris | 22 | 0,88 | 7, 8, 9 |
En la metodologia docent emprada es combinen les sessions dedicades a l’exposició del programa amb sessions centrades en la discussió de les lectures, la realització d’exercicis, les presentacions a classe i l’ús de recursos desenvolupats per a l’estudi de la tipologia.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions es precisarà el dia de la presentació de l’assignatura. Es publicarà també en línia, juntament amb la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Ev1 - Prova escrita presencial sobre els continguts dels temes 1, 2, 3 i 4 del programa | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Ev2 - Prova escrita presencial sobre els continguts de les lectures proposades | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
Ev3 - Exercicis sobre els temes 3 i 4 del programa | 20% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Ev4 - Presentacions orals a classe | 20% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Avaluació continuada
La qualificació final de l’assignatura s’obté a partir de quatre evidències d’aprenentatge:
(Ev1) Prova escrita presencial sobre els continguts del temes 1, 2, 3 i 4 del programa: 40 % de la qualificació final.
(Ev2) Prova escrita presencial sobre els continguts de les lectures proposades: 20 % de la qualificació final.
(Ev3) Exercicis sobre els temes 3 i 4 del programa: 20 % de la qualificació final.
(Ev4) Presentacions orals a classe: 20 % de la qualificació final.
La informació detallada sobre cadascuna de les evidències d’aprenentatge es donarà en començar l’assignatura. En el moment de realitzar cada activitat d’avaluació s’informarà sobre el procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Aquestes quatre evidències són els únics elements considerats en la qualificació. No lliurar una de les evidències sense una causa raonable i justificable documentalment comporta una puntuació de 0 (zero). L’assistència a les classes no és un criteri considerat en l’avaluació.
La qualificació per considerar superada l’assignatura és de 5 (/10). Es consideren ‘No avaluables’ els estudiants que hagin lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes inferior al 30 % de la qualificació total de l’assignatura.
Per a poder realitzar la recuperació cal haver obtingut una qualificació entre 3,5 i 4,8 (/10) i haver lliurat un conjunt d’evidències el pes de les quals equivalgui a un mínim de les 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
La recuperació consistirà en una prova escrita presencial sobre el contingut dels temes 1, 2, 3 i 4 del programa del’assignatura, sobre les lectures proposades i sobre els exercicis corresponents als temes 3 i 4; queden excloses de la recuperació les presentacions orals a classe. La qualificació final dels alumnes que s’hagin presentat a la recuperació serà, com a màxim, un 5 (/10).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 (zero) aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes, la qualificació final d’aquest assignatura serà 0 (zero).
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de es seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Els estudiants del programa Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
Avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’obté a partir de quatre evidències d’aprenentatge:
(Ev1) Prova escrita presencial sobre els continguts del temes 1, 2, 3 i 4 del programa: 40 % de la qualificació final.
(Ev2) Prova escrita presencial sobre els continguts de les lectures proposades: 20 % de la qualificació final.
(Ev3) Exercicis sobre els temes 3 i 4 del programa: 20 % de la qualificació final.
(Ev4) Presentacions orals a classe: 20 % de la qualificació final.
Aquestes quatre evidències són els únics elements emprats en l’avaluació única de l’assignatura. La prova escrita (Ev1) es realitzarà el dia en què es programi aquesta prova per als estudiants que han triat l’avaluació continuada; aquest mateix dia es realitzarà també la prova sobre el contingut de les lectures proposades (Ev2); els exercicis (Ev3) es lliuraran el mateix dia en què es faci la prova escrita. En funció del nombre d’alumnes que s’acullin a l’avaluació única les presentacions orals (Ev4) podran ser individuals o s’hauran de realitzar obligatòriament en grup.
En el cas de l’avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Aikhenvald, A. Y. i Dixon, R. M. W. (Ed.). (2017). The Cambridge handbook of linguistic typology. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316135716
Croft, W. (2003). Typology and universals (2a ed.). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511840579
Dryer, M. S. i Haspelmath, M. (Ed.). (2013). The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info
Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001
Igartua, I. (2023). Fundamentos de tipología lingüística. Síntesis.
Karpiński, M. i Klessa, K. (2021). Linguist in the field: A practical guide to speech data collection, processing, and management. Wydawnictwo Rys. https://doi.org/10.48226/978-83-66666-89-4
Ladefoged, P. i Maddieson, I. (1996). The sounds of the world’s languages. Blackwell.
Maddieson, I. (1984). Patterns of sounds. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511753459
Maddieson, I., Flavier, S., Marsico, E. i Pellegrino, F. (2014–2025). LAPSyD: Lyon-Albuquerque Phonological Systems Databases. Laboratoire Dynamique du Langage (CNRS, Université Lumière Lyon 2); Department of Linguistics (The University of New Mexico). https://lapsyd.huma-num.fr/lapsyd/
Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org
Moravcsik, E. A. (2013). Introducing language typology. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511978876
Reetz, H. (2018, 23 de maig). A simple user interface to the UCLA Phonological Segment Inventory Database (UPSID). Universität Frankfurt, Institut für Phonetik.http://web.phonetik.uni-frankfurt.de/upsid.html
Song, J. J. (Ed.). (2010). The Oxford handbook of linguistic typology. Oxford University Press. https://doi. org/10.1093/oxfordhb/9780199281251.001.0001
Song, J. J. (2018). Linguistic typology. Oxford University Press.
Thieberger, N. (Ed.). (2012). The Oxford handbook of linguistic fieldwork. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199571888.001.0001
Velupillai, V. (2012). An Introduction to linguistic typology. John Benjamins. https://doi.org/10.1075/z.176
Durant el curs es proporcionaran bibliografies més detallades per a cada tema.
Boersma, P. i Weenink, D. (2025). Praat: Doing phonetics by computer (Versió 6.4.34) [Programa informàtic]. University of Amsterdam. http://www.praat.org
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |