Literatura, Gèneres i Sexualitats
Codi: 100263 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 |
| Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 |
| Estudis Anglesos | OT | 3 |
| Estudis Anglesos | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Angeles Torras Frances
- Correu electrònic:
- meri.torras@uab.cat
Equip docent
- Constanza Andrea Ternicier Espinosa
- Alicia Fernández Gallego Casilda
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
El cos és un element clau en les propostes d'anàlisi des del gènere (i les seves interseccionalitats), i ha estat protagonista d'algunes de les inflexions més radicals a les genealogies feministes occidentals. El propòsit d'aquesta assignatura és prendre en consideració el cos com a text-arxiu cultural, en un triple sentit del terme arxiu:
a) com allò que regula el que pot ser dit/entès (Foucault).
b) en tant que somateca, o lloc on s'inscriuen els règims biopolítics (Preciado).
c) en un sentit ampli, entès com un dipòsit on es pot rastrejar i documentar una memòria del passat feta present i, en el cas del cos, presència.
Així mateix, l'assignatura pretén acostar-se als textos a partir de teories crítiques que posen el focus en la diferència i l'alteritat, alhora que desestabilitzen categories com ara la de subjecte o humanitat.
Competències
- Llengua i Literatura Espanyoles
- Fer servir la metodologia i els conceptes de l'anàlisi literària tenint en compte fonts i contextos.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Estudis Anglesos
- Identificar i analitzar els principals corrents, gèneres, obres i autors de la literatura en anglès i comparada.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les característiques formals, temàtiques, culturals i històriques de les obres de creació literària i de reflexió sobre la literatura de diferents llengües i països.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Demostrar que es coneixen els fonaments teòrics bàsics dels principals mètodes i corrents de la literatura i la crítica.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la seva relació amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Resoldre problemes relacionats amb els fonaments teòrics i els conceptes principals de l'estudi de la crítica literària.
- Resoldre problemes relacionats amb els mètodes d'estudi de diferents literatures.
- Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada, relacionant-hi coneixements d'altres disciplines humanes.
Continguts
Bloc I
- RELACIONS ENTRE ELS GÈNERES SEX/TEXTUALS
- CORPUS LITERARI I COS
- LA GENEALOGIA DE LA MIRADA
Bloc II
- ORDENACIÓ CORPORAL I CÀNON TEXTUAL
- INTERSECCIONALITAT: RAÇA
- INTERSECCIONALITAT: COLONIALITAT
Bloc III
- DESITJOS, EMOCIONS I AFECTES
- ECOCRÍTICA I ANIMALITAT
- POSTHUMANISME
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals amb suport de TIC i debat en gran grup. | 42 | 1,68 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exposicions, ressenyes o treballs de curs (individuals o en grup) a partir d'una guia per a la seva realització. | 35 | 1,4 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura comprensiva i crítica de textos literaris i teòrics. Realització d‘esquemes, mapes conceptuals i resums. | 70 | 2,8 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumnat es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides (30%). Classes magistrals amb suport de TIC i debat en gran grup.
· Activitats supervisades (25%). Exposicions, ressenyes o treballs de curs (individuals o en grup) a partir d'una guia per a la seva realització.
· Activitats autònomes (45%). Lectura comprensiva i crítica de textos literaris i teòrics. Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercici a classe 1 | 35% | 1 | 0,04 | 3, 4, 5 |
| Exercici a classe 2 | 35% | 1 | 0,04 | 3, 4, 5 |
| Exposició oral | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació continua
L'estudiant haurà de fer al llarg del curs obligatòriament les lectures abans de la classe. Les tres activitats avaluatives es basen en els textos teòrics assignats i les sessions a classe i es descriuen a continuació:
1. Exercici 1. És un exercici individual d'anàlisi que es fa a classe. 35%
2. Exercici 2. És un exercici individual d'anàlisi que es fa a classe. 35%
3. Exposició oral. És un exercici grupal d'anàlisi, exposició i debat que es fa a classe. 30%
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de laqualificaciód’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En casque es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Avaluació única
Aquellxs alumnes que s'acullin a l'avaluació única hauràn de fer:
- Primer exercici teòric escrit (25%)
- Segon exercici teòric escrit (25%)
- Una prova oral (50%)
La data d'aquesta avaluació única s'indicara en el cronograma a l'inici del curs.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Reavaluació
S'han de realitzar al menys 2 de les 3 exercicis a l'aula per poder anar a l'examen recuperació, que consistirà a: el comentari de dos fragments textuals de 25% cadascun,iuna pregunta teòrica de desenvolupament (50%).
No avaluable
Si noes proporcionamaterial d'avaluació suficient (al menys 30% de les activitats avaluables), s'obtindrà una qualificació de no avaluable.
Ús de la IA
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Bibliografia orientativa:
Adán, Carme. Feminismo e coñecemento. da experiencia das mulleres ao cíborg. A Coruña: Espiral Maior Universitas, 2003.
Andrés, Rodrigo (ed.). Homoerotismos literarios. Barcelona: Icaria, 2011.
Braidotti, Rosi (2020). Coneixement posthumà. Barcelona: Arcàdia.
Butler, Judith. Cuerpos que importan. Sobre los límites materiales y discurivos del “sexo”.
Traducción de Alcira Bixio. Barcelona: Paidós, 2002.
Butler, Judith. Deshacer el género. Traducción de Patrícia Soley-Beltrán. Barcelona: Paidós, 2006.
Butler, Judith. El género en disputa. El feminismo y la subversión de la idetidad. México: Paidós, 2001.
Carbonell, Neus i Meri Torras (eds.). Feminismos literarios. Madrid: Arco libros, 1999.
Castrejón, María. Que me estoy muriendo de agua. Guía de narrativa lésbica española. Madrid-
Barcelona: Egales, 2008.
Clúa, Isabel (ed). Género y cultura popular. Estudios culturales. Bellaterra: Edicions UAB, 2008. Ciplijauskaité, Biruté. La construcción del yo femenino en la literatura. Cádiz: Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 2004.
Cixous, Hélène. La risa de la Medusa.Ensayos sobre la escritura.Traducción de Ana María Moix.
Barcelona: Anthropos, 1995.
De Lauretis, Teresa. Diferencias. Etapas de un camino a través del feminismo. Madrid: Horas y horas, 2000.
Falconí Trávez, Diego. “La heteromaricageneidad contradictoria como herramienta crítica cuy-r en las literaturas andinas”, Revista Interdisciplinaria de Estudios de Género no. 8, 2021.
Fe, Marina (ed). Otramente. Lectura i escritura feminista. México: FCE, 1999.
Fernàndez, Josep-Anton i Adrià Chavarria (eds.). Calçasses, gallines i maricons. Barcelona: Angle editorial, 2008.
Fuss, Diana. En essencia. Traducció d’Eva Espasa. Vic: Eumo, 1996.
González, Helena e Isabel Clúa (eds.). Máxima audencia. Cultura popular y género. Barcelona: Icaria, 2011.
Haraway, Donna. Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Trad. Manuel Talens. Madrid: Cátedra, 1991.
Horswell, Michael. Decolonizing the Sodomite. Queer Tropes on Sexuality in Colonial Andean Culture, University of Texas Press, 2005.
Julià, Lluïsa. Tradició i orfenesa. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2007.
Llamas, Ricardo.Teoría torcida. Prejuicios y discursos en torno a “la homosexualidad”. Madrid: siglo XXI, 1998.
Lugones, María. “Colonialidad y género”, Tabula Rasa 9, 2008, 73-101.
Marçal, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, 2004.
Medina, Raquel y Barbara Zecchi (eds.). Sexualidad y escritura (1850-2000). Barcelona: Anthropos, 2002.
Mérida, Rafael M. Sexualidades transgresoras. Barcelona: Icaria, 2002.
Mérida, Rafael M. Manifiestos gays, lesbianos y queer. Testimonios de un alucha (1969-1994).
Barcelona: Icaria, 2009.
Missé, Miquel y Gerard Coll-Planas (eds.). El género desordenado. Críticas en torno a la patologización de la transexualidad. Barcelona-Madrid: Egales, 2010.
Moi, Toril. Teoría literaria feminista. Madrid: Cátedra, 1988.
Nieto Piñeroba, José Antonio. Transexualidad, intersexualidad y dualidad de género. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2008.
Pons, Margalida (2020). "Emocions proscrites: escriptura, gènere, afectes i algunes veus de la poesia catalana contemporània", 452ºF. Revista electrónica de teoría de la literatura y literatura comparada, 22, 39-59.
Segarra, Marta (2013). Escriure el desig. De La celestina a Maria-Mercè Marçal. Catarroja: Editorial Afers.
Segarra, Marta (2022). Humanimales. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
Weik, Alexa (2017). Affective ecologies. Empathy, emotion, and environmental narrative. Columbus: The Ohio State University Press.
La bibliografia específica s'entregarà per a cada tema del curs.
Programari
Campus Virtual MOODLE
Tractament de textos (amb possibilitat de conversió a Word i a pdfs)
Lector de pdfs
Power point o similar.
TEAMS
El software lliure és benvingut, sempre que puguin entregar-se els documents en el format demanat.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |