Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Física | OT | 4 |
Ciència, Tecnologia i Humanitats | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha.
L’assignatura analitza l'evolució de la Física amb quatre objectius:
1. La disciplina. Descriure els canvis més significatius en l'estructura, els mètodes i els conceptes fonamentals de la Física.
2. Els físics. Saber qui ha practicat la física i qui l'ha promogut, tenint en compte la perspectiva de gènere.
3. Les relacions socioculturals. Analitzar les relacions entre física, cultura i societat.
4. Les fonts. Reconèixer les fonts de la història de la Física i els reptes d'interpretació que plantegen.
El curs té també com a objectiu general millorar la capacitat expressiva de l'estudiant, tant oral com escrita.
El temari està dividit en dues parts cronològiques. La 1a cobreix el desenvolupament de la Física fins a la Il·lustració; la 2a tracta de la gènesi de la física contemporània.
Part 1
1 Introducció: física i història
2 Physis, moviment i cosmologia
3 La revolució astronòmica
4 Newton i els Principis Matemàtics de la Filosofia Natural
5 Electricitat i física il·lustrada
Part 2
6 El naixement d'una disciplina: la física clàssica
7 La nova física: matèria, energia i radiació
8 La revolució relativista
9. La revolució quàntica
10 Física, gènere i societat al segle XX
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 33 | 1,32 | 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 24, 28, 30, 31, 32, 33, 37, 49, 51, 52, 54, 62 |
Pràctiques d'aula | 16 | 0,64 | 4, 24, 34, 42, 46, 54, 61, 65 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració dels lliuraments i la ressenya | 46,5 | 1,86 | 4, 24, 34, 42, 46, 54, 61, 64, 65 |
Treball personal | 52 | 2,08 | 24, 54, 61 |
Classes teòriques: Presentació del tema (objectius, continguts, relació amb els textos del tema). Disponible a l'Aula Moodle.
Pràctiques d'aula: Discussió de les lectures proposades a l'Aula Moodle.
Treball autònom: Lectura i anàlisi dels textos proposats, elaboració dels assaigs i la ressenya de la 2a part.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen part 1 | 30% | 2,5 | 0,1 | 8, 11, 14, 16, 17, 19, 24, 28, 32, 33, 49 |
Lliuraments | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68 |
Ressenya part 2 | 30% | 0 | 0 | 4, 8, 9, 12, 15, 18, 24, 30, 31, 34, 37, 46, 51, 52, 54, 62, 64, 65 |
Examen part 1. L’examen es basarà en les qüestions que es proposen en el Campus virtual i farà referència als textos i les imatges que haurem discutit. Consistirà en identificar i explicar la significació històrica d’alguns d’aquests textos o imatges.
Lliuraments breus. Haureu de lliurar individualment, en els terminis indicats, 5 textos breus d'entre 1 i 2 pàgines d'extensió. Hi discutireu alguna de les qüestions que plantegem en relació amb les lectures proposades. Qualificarem els lliuraments i en farem el retorn a través de l’Aula Moodle, tenint en compte la vostra aportació, la comprensió dels textos, i els aspectes formals.
Fitxa documental de l'Arxiu d'Història de la Física Quàntica. L’avaluació de la 2a part de l’assignatura consisteix en la selecció d’un document de l’Arxiu d’Història de la Física Quàntica i l’elaboració d’una fitxa amb una estructura predeterminada. Podeu elaborar la fitxa individualment o en grups de dos.
Hi haurà una prova de recuperació dels dos exàmens de l'assignatura, amb un pes total màxim del 60%. Per participar a la recuperació, haureu d'haver estat avaluats en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Es considerarà que l'alumne és NO AVALUABLE si no ha participat a totes les activitats d'avaluació.
Avaluació única. L’alumnat que s’acolli a la modalitat d’Avaluació única farà una prova final que consistirà en un examen sobre la part 1 (30%) i la presentació dels5 lliuraments i la ressenya de la part 2. Aquesta prova esfarà el mateix dia, hora i lloc que les proves del segon parcial de la modalitatd'avaluació continuada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació finald’aquesta assignatura serà 0.
En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Agar, Jon (2012). Science in the Twentieth Century and Beyond. Cambridge: Polity.
Buchwald, J. Z.; Fox, R. eds. (2013). The Oxford Handbook of the History of Physics. Oxford: OUP.
Collins, Harry (1985). Changing Order. Replication and Induction in Scientific Practice. London: SAGE.
Darrigol, Olivier (2000). Electrodynamics from Ampère to Einstein. Oxford: OUP.
Fox Keller, Evelyn (1996). Reflexiones sobre género y ciencia. València: Alfons el Magnànim, 1991.
Hacking, Ian (1983). Representing and Intervening: Introductory Topics in the Philosophy of Natural Science. Cambridge: Cambridge University Press. Hi ha trad. cast.: Representar e intervenir. Barcelona: Paidós, 1996.
Heilbron, John (2016). Physics: A Short History. Oxford: Oxford University Press.
Herran, Néstor; Roqué, Xavier, eds. (2012). La física en la dictadura. Físicos, cultura y poder en España, 1939-1975. Bellaterra: Publicacions de la UAB.
David C. Cassidy; Gerald Holton; James Rutherford (2002). Understanding Physics. New York: Springer, 2002.
Kragh, Helge (1999). Quantum Generations. A History of Physics in the Twentieth Century. Princeton: Princeton University Press. Hi ha trad. cast.: Generaciones cuánticas. Una historia de la física en el siglo XX (Madrid: Akal, 2007).
Lindberg, David (1992). The Beginnings of Western Science. Chicago: The University of Chicago Press, 2nd ed. 2008. Hi ha trad. cast.: Los inicios de la ciencia occidental. Barcelona: Paidós, 2002.
Morus, Iwan Rhys (2005). When Physics Became King. Chicago: University of Chicago Press.
Nye, Mary Jo (1996). Before Big Science. The Pursuit of Modern Chemistry and Physics 1800-1940. Cambridge, MA: Harvard.
Nye, Mary Jo, ed. (2003). The Modern Physical and Mathematical Sciences. Cambridge: Cambridge University Press.
Shapin, Steven (1996). La revolución científica. Una interpretación alternativa. Barcelona: Paidós, 2000.
No es requereix programari específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |