Logo UAB

Cultura Clàssica I

Codi: 100015 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Humanitats OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Gerard Gonzalez Germain
Correu electrònic:
gerard.gonzalez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No n'hi ha.


Objectius

En finalitzar l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:

  • Interpretar la cultura clàssica.
  • Aplicar els coneixements adquirits, de caràcter històric, institucional, literari i cultural a l’anàlisi d’un text.
  • Analitzar el procés de transmissió textual i la formació de les llengües romàniques. 
  • Comentar fragments de textos dels principals gèneres literaris clàssics i indicar-ne les característiques principals.
  • Identificar la presència de la tradició clàssica en la cultura europea.

Competències

  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar la reutilització dels motius clàssics en nous contextos
  2. Aplicar els coneixements històrics, institucionals, culturals i literaris al comentari de textos.
  3. Criticar les adaptacions cinematogràfiques de les llegendes mitològiques clàssiques.
  4. Enumerar conceptes de la cultura clàssica que han perviscut fins a la societat contemporània
  5. Expressar-se de manera correcta, organitzada i adequada en una conversa o una presentació oral.
  6. Identificar els resultats, a diversos nivells, de la projecció del món clàssic en la cultura occidental en les diferents èpoques i territoris.
  7. Identificar les fonts grecoromanes en què s'han inspirat artistes i literats al llarg de la història.
  8. Interpretar el context material i cultural de transmissió dels textos antics.
  9. Relacionar els mites contemporanis amb l'antiguitat clàssica.
  10. Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  11. Valorar la recepció del pensament i de la història del món clàssic a Occident.

Continguts

PRIMERA PART

UNITAT 1: INTRODUCCIÓ

1.1. Geografia i cronologia de l'Antiguitat clàssica

1.2. Què són els clàssics? Què és la tradició?

1.3. Quins són els clàssics la transmissió dels quals estudiarem?

· LECTURA OBLIGATÒRIA: Italo Calvino (2016), Per què llegir els clàssics, Barcelona: Edicions 62 (selecció).

 

UNITAT 2: EL LLIBRE, EL MERCAT EDITORIAL I LES BIBLIOTEQUES A L'ANTIGUITAT

2.1. Suports i tipus d'escriptura a l'Antiguitat.

2.2. El llibre a Grècia i Roma.

2.3. Circulació del llibre a l'Antiguitat.

2.4. Arxius i biblioteques.

· LECTURA OBLIGATÒRIA: Irene Vallejo (2020), L'infinit dins d'un jonc. Barcelona: Columna (selecció).

 

UNITAT 3: LA TRANSMISSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA DES DE L'EDAT MITJANA FINS A LES EDICIONS ACTUALS

3.1. El procés de transmissió dels textos: on, com i per què.

3.2. Els monestirs medievals.

3.3. El Renaixement carolingi.

3.4. L'humanisme.

3.5. El desenvolupament de la impremta.

 

SEGONA PART

PERSONATGES HISTÒRICS DE L'ANTIGUITAT CLÀSSICA I LA SEVA RECEPCIÓ


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 30 1,2 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11
Comentari i discussió de lectures i pel·lícules 6 0,24 2, 3, 5, 8, 10
Tipus: Supervisades      
Treball en grup i exposició oral 31,5 1,26 2, 5, 7, 8, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Estudi i treball personal 35 1,4 2, 4, 7, 8, 9
Lectures complementàries 11 0,44 2, 8, 11
Lectures obligatòries 25 1 2, 8, 11
Visionat de pel·lícules 4 0,16 3, 11

L’assignatura és presencial. L’estudiant haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs. L’assistència a les lliçons magistrals li servirà per contextualitzar les diferents lectures proposades al llarg del curs. Per bé que no hi haurà control d’assistència a les classes, la considerem fonamental a l’hora de poder superar amb èxit l’assignatura.

Els estudiants hauran de realizar un treball de curs sobre algun aspecte del programa de l'assignatura, en grup, que sigui demostratiu dels continguts impartits i estudiats. Aquest treball es defensarà oralment.  

Es prega de no consultar el telèfon mòbil mentre duri la classe.

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica, correcció de textos o traduccions. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.”

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposició oral sobre un tema determinat pel professor i treballat en equip 20% 4,5 0,18 5, 7, 8, 9
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig 40% 1,5 0,06 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig 40% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11

AVALUACIÓ CONTINUADA

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

 

PERCENTATGE DE CADA PART:

40%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (PRIMERA PART). Setmana 8. 

40%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (SEGONA PART). Setmana 16.

20%: Defensa del treball de curs sobre algun aspecte del programa. Setmanes 14 i 15. 

 

AVALUACIÓ ÚNICA.

L'avaluació única constarà de dues activitats:
75%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (PRIMERA I SEGONA PARTS). Setmana 16.
25%: Defensa del treball de curs sobre algun aspecte del programa.

 

NOTES MOLT IMPORTANTS

  • La presentació d’un sol exercici exclou la possibilitat de ser avaluat com a No avaluable.
  • Només es podrà fer la mitjana si la qualificació global de les proves és igual o superior a 3,5.
  • Només es podrà RECUPERAR un 40% del total de l’assignatura.
  • Les proves no realitzades el dia establert es realitzaran durant el periode de recuperació, sempre amb l'evidència d'un justificant mèdic.
  • En determinades circumstàncies es podrà valorar si l’estudiant pot presentar-se a millorar la qualificaciófinal. Sempre caldrà que parli prèviament amb el professorat, atès que la prova final NOMÉS està orientada a recuperaralguna deles parts suspeses (màxim 40%) i no pas a millorar la nota obtinguda al llarg del curs.
  • Recuperació de l'avaluació única: el model de l'examen de recuperació tindrà el mateix format que l'examen previ amb dues proves teòriques i una pràctica. 

PLAGI

  • En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a unavariació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 DOCÈNCIA VIRTUAL O HÍBRIDA

  • En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Bibliografia

INTRODUCCIÓ I BIBLIOGRAFIA GENERAL: 

AGHION, Irène et al. (1997). Guía iconográfica de los héroes y dioses de la antigüedad, Madrid: Alianza.

BEARD, Mary (2013). La herencia viva de los clásicos, Barcelona: Crítica. 

BEARD, Mary (2024). SPQR: Una història de l'Antiga Roma, Barcelona: Columna.

CALVINO, Italo (2016), Per què llegir els clàssics, Barcelona: Edicions 62.

CANCIK, Hubert et al. (2002-2016). Brill's New Pauly: Encyclopaedia of the Ancient World, Leiden: Brill. [Amb volums específics de Tradició clàssica. Accés online des del catàleg de la UAB]

GRAFTON, Anthony et al. (2010), The Classical Tradition, Cambridge/London: Belknap.

GRIMAL, Pierre (2008).  Diccionari de mitologia grega i romana, Barcelona: Edicions de 1984.

JENKINS, Richard (ed.) (1995). El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona: Crítica. 

JENKINS, Richard (2015). Un paseo por la literatura de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica. 

JERPHAGNON, Lucien (2007). Historia de la Roma antigua, Barcelona: Edhasa. Ensayo histórico.  

JONES, Peter (2013).  Veni, vidi, vici. Hechos, personajes y curiosidades de la antigua Roma, Barcelona: Crítica. 

LANE FOX, Robin (2007). El mundo clásico. La epopeya de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica. 

ORDINE, Nuccio (2017). Clàssics per a la vida, Barcelona: Quaderns Crema. 

RUZÉ, Françoise - AMOURETTI, Marie-Claire (2000). El mundo griego antiguo: de los palacios cretenses a la conquista romana, Madrid: Akal. 

 

UNITATS 2 I 3: EL LLIBRE A L'ANTIGUITAT. LA TRANSMISSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA

REYNOLDS, Leighton D. – WILSON, Nigel G. (2013, 3a ed.). Copistas y filólogos, Madrid: Gredos.  (4a edició: Scribes & Scholars. A Guide to the Transmission of Greek & Latin Literature, Oxford, Oxford University Press, 2013).

VALLEJO, Irene (2020). L'infinit dins d'un jonc, Barcelona: Columna.

 

SEGONA PART 

CARTLEDGE, Paul (2009). Alejandro Magno. La búsqueda de un pasado desconocido, Crítica/Ariel 2009.

LANE FOX, Robin (2007). Alejandro Magno. Conquistador del mundo (Maite Solana, trad.). Barcelona: El Acantilado.
 
ROMM, James (2011). Ghost on the Throne. The Death of Alexander the Great and the Bloody Fight for his Empire, Vintage Books, Nova York.

FAST, Howard (2003) [19511]. Espartaco, Barcelona: Edhasa. 

HOPKINS, Keith & BEARD, Mary (2005). The Colosseum, London: Profile books.
 
JOSHEL, Sandra R. (2010). Slavery in the Roman World, New York: Cambridge University Press.

STRAUSS, Barry (2009). The Spartacus War, London: Phoenix. (Trad: La guerra de Espartaco. Barcelona: Edhasa, 2010).

 

 

RECURSOS EN XARXA

http://www.culturaclasica.com

http://www.xtec.cat/~sgiralt/


Programari

Ningú.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt