Logo UAB

Direcció i Gestió de les Persones

Codi: 45446 Crèdits: 10
2024/2025
Titulació Tipus Curs
4317141 Direcció de Centres per a la Innovació Educativa OT 0

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Carme Armengol Asparo
Correu electrònic:
carme.armengol@uab.cat

Equip docent

Empar Garcia López
Maria del Mar Duran Bellonch

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No s'han establert prerequisits per cursar aquesta assignatura


Objectius

Dissenyar projectes i programes que recullin els objectius, les estratègies d’actuació i el funcionament de les institucions educatives, així com aplicar les estratègies i dinàmiques més adequades per a la gestió de les persones.


Resultats d'aprenentatge

  1. CA06 (Competència) Aplicar els principis i valors democràtics tot promovent una cultura organitzativa ètica i respectuosa.
  2. CA07 (Competència) Compartir coneixement per a facilitar el creixement professional i personal dels membres de l'organització.
  3. CA08 (Competència) Aplicar estratègies en la planificació i gestió del centre per promoure la millora dels centres educatius.
  4. CA09 (Competència) Desenvolupar accions per al foment de l'equitat i la igualtat entre gèneres als centres educatius considerant els principis del disseny universal d'aprenentatge (DUA) per potenciar les mateixes oportunitats en la consecució de l'èxit educatiu.
  5. KA04 (Coneixement) Indicar estratègies pròpies i diferenciades per a la direcció i gestió d'institucions educatives.
  6. SA06 (Habilitat) Analitzar les causes que generen amenaces o debilitats als centres educatius.
  7. SA07 (Habilitat) Fer servir adequadament recursos, mètodes, canals i mitjans per aconseguir una bona comunicació institucional.
  8. SA08 (Habilitat) Aplicar estratègies per incrementar la motivació de les persones.

Continguts

El paper de la direcció en la innovació i la millora permanent

El disseny del programa de l’acció directiva. Concepte i contingut del programa de direcció. Models de direcció.

Referents per elaborar un programa de direcció diferenciat: el context mediat i immediat, la normativa i el coneixement de la institució.

Les relacions interpersonals i el procés de feedback assertiu.

L'anàlisi de la cultura organitzativa i estratègies per incidir-hi.

La motivació de les persones i estratègies per incrementar-les


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Conferència 4 0,16 CA07, SA06
Tipus: Supervisades      
Fòrum debats 5 0,2 CA06, CA07, CA08, CA09, KA04, SA06, SA07, SA08
Resolució de casos, exercicis i problemes 120 4,8 CA06, CA07, CA08, CA09, KA04, SA06, SA07, SA08
Tutories / Orientacions sobre com abordar l'estudi personal 5 0,2 CA06, CA07, CA08, CA09, KA04, SA06, SA07, SA08
Tipus: Autònomes      
Lectura d'articles i informes 60 2,4 CA07
Resolució de casos, exercicis i problemes 46 1,84 CA06, CA07, CA08, CA09, KA04, SA06, SA07, SA08

Aquest és un estudi semipresencial amb un alt percentatge de treball autònom i supervisat. Cada unitat te una durada de 3 setmanes, en aquest temps s’ha de participar en els fòrums de debat i resoldre les activitats que es plantegen.

Els informes que lliuren els i les estudiants, un per unitat, estan compostos per diverses activitats definides pel professorat responsable de cada unitat. A l’inici de cada unitat es facilita una rúbrica amb els criteris d'avaluació i amb el percentatge del seu valor en l'avaluació total de la unitat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració i desenvolupament de les activitats d'ap 40 2 0,08 CA06, CA07, CA08, CA09, KA04, SA06, SA07, SA08
Elaboració i desenvolupament de les activitats de desenvolupament 40 2 0,08 CA06, CA07, CA08, CA09, KA04, SA06, SA07, SA08
Participació i Implicació en els fòrums plantejats i en les sessions de seguiment de les unitats 10 4 0,16 CA07, CA08, KA04
Reflexió personal en relació als aprenentatges realitzats 10 2 0,08 CA06, CA07, CA08, CA09, KA04, SA06, SA07, SA08

En l'avaluació de la assignatura es tindran en consideració els següents criteris: la qualitat de les activitats realitzades, la participació en els fòrums, els aprenentatges assolits, la vinculació de les respostes amb la pràctica professional i la seva pertinència amb les finalitats i continguts del màster. A més és imprescindible mostrar una actitud compatible amb la professió educativa.

Per poder passar a la presentació i avaluació del TFM cal obtenir una nota mitjana en cadascuna de les assignatures superior a 5 i haver aprovat més del 80% de les unitats. Els treballs s'han de lliurar a l'aula moodle en el temps establert. La persona responsable de la unitat ha d'informar del resultat de la correcció en un període no superior als quinze dies posteriors al lliurament de la feina. A l'acabar les assignatures, se'ls donarà l'oportunitat de recuperar, si cal, les activitats no superades en cada unitat.

La copia o plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa, constitueixen un delicte i es penalitzarà̀ amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la. Es considerarà̀ que un treball o activitat està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà̀ que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text sense citar-ne les fonts, independentment que les fonts originaries siguin en paper o en format digital. http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

Per aprovar aquesta assignatura, cal que es mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats es tindrà̀ en compte, la correcció́ lingüística, la redacció́ i els aspectes formals de presentació́. L’alumnat ha de ser capaç̧ d'expressar-se amb fluïdesa i correcció́ i ha de mostrar un alt grau de comprensió́ dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

Cal lliurar les activitats d’aquesta assignatura en dos moments diferents. Les activitats de la unitat 3A es lliuraran com a màxim el 16/02/2025 a les 23:55 hora espanyola i les activitats de la unitat 3B es lliuraran com a màxim el 09/03/2025 a les 23:55 hora espanyola. En el cas de que la nota de les unitats resulti insuficient el professorat responsable del mòdul deixarà un termini de 15 dies per tal de que es puguin refer les activitats que no arribin al nivell exigible.

Els i les estudiants que vulguin acollir-se a l’avaluació única podran lliurar totes les activitats del mòdul el dia 8 de juny i podran acollir-se al mateix sistema de recuperació que s’ha arbitrat per a l’avaluació continuada.


Bibliografia

Adair, J. (2009). Liderazgo y motivación. La regla del cincuenta-cincuenta. Barcelona: Gedisa.

Aélion, F. (1996). El arte de dirigir. De Baltasar Gracián a Peter Drucker. Barcelona: Gestión 2000.

Álvarez, M. & Santos, M. (2007). Tecnología del proyecto de dirección. Argentina: Kimeln Grupo editor.

Ander Egg, E. (1993). La planificación educativa. Buenos Aires: Magisterio del Río de la Plata.

Armengol, C. (1999). La cultura organitzativa en els centres educatius de primària. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral. Disponible a: http://hdl.handle.net/10803/5051

Armengol, C. (2001). La cultura de la colaboración. Reto para una enseñanza de calidad. Madrid: La Muralla.

Armengol, C. et al. (2008) L’organització i gestió de centres educatius. Material didàctic per a la docència universitària. Bellaterra: Materials UAB.

Armengol, C; Feixas, M.; Pallarès, R.M. (2003). Seguint el fil de l’organització. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Aronson, E. (1975). El animal social. Introducción a la psicología social. Madrid: Alianza.

Aubert, A., Duque, E., Fisas, M. & Valls, R. (2006). Dialogar y transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI. Barcelona: Graó.

Bass, B. (1985). Leadership and performance beyond expectations. Nova Jersey: Prentice Hall.

Bazarra, L.; Casanova, O.; García Ugarte, J. (2004). Ser profesor y dirigir profesores en tiempos de cambio. Madrid: Narcea.

Bisquerra, R. (2013). Educación emocional. Sevilla: Desclée.

Bisquerra, R.; Pérez, N. (2007). Las competencias emocionales.  Educación XX, 1(10), 61-82.

Borrell, E. (2014). El Projecte de direcció. En Postgrau de Direcció i Gestió de centres i serveis Educatius. Girona: U. de Girona (documentación interna).

Calvo, A. M. et al. (2004). La motivación en el profesorado y en el alumnado. Organización y Gestión Educativa 3, 36-38.

Ceberio, M.R. (2006). La buena comunicación. Las posibilidades de la interacción humana. Barcelona: Paidós.

Díez Gutiérrez, E. (1998). Evaluación de la cultura en la organización de instituciones de educación Social. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Tesi doctoral. Recuperat de: http://eprints.ucm.es/tesis/19911996/S/5/S5010801.pdf

Ellis, R.; Mcclintock, A. (1993). Teoría de la comunicación humana. Barcelona: Paidós.

Engel, P.; Riedmann, W. (s.f.). Casos sobre motivación y dirección del personal. Bilbao: Deusto.

Falcón, A.; Díaz Vilella, L. (2007). Variables que predicen la satisfacción y motivación de los directores de organizaciones educativas. Avances en Supervisión Educativa, 6, 1-58.

Fernández-Enguita, M. y otros (coord.) (2008). Repensando la organización escolar. Crisis de legitimidad y nuevos desarrollos. Madrid: Akal.

Filley, A. (1985). Solución de conflictos interpersonales. Barcelona: Trillas.

Gairín, J. (1991). Planteamientos institucionales en los centros educativos. Curso de formación para equipos directivos. Unidad Temática II. Subdirección General de Formación del Profesorado, M.E.C., Madrid.

Gairín, J. (1996). La organización escolar: contexto y texto de actuación. Madrid: La Muralla.

Gairín, J. (1997a). La planificación y desarrollo de planes. En J. Gairín & A. Ferrández (Coord.), Planificación y Gestión de Instituciones de formación (pp. 151-152). Barcelona: Praxis.

Gairín, J. (1997b). Elementos de planificación. En J. Gairín & A. Ferrández (Coord.). Planificación y Gestión de Instituciones de formación (pp. 155-201). Barcelona: Praxis.

Gairín, J. (1999). Estadios de desarrollo organizativo: de la organización como estructura a la organización que aprende. En M. Lorenzo y otros (ed.), Enfoques comparados en Organización y Dirección de Instituciones educativas (pp. 47-91). Granada: Grupo Editorial Universitario.

Gairín, J. (2000). Cambio de cultura y organizaciones que aprenden. En A. Villa (coord.). Liderazgo y organizaciones que aprenden (pp. 73-135). Bilbao: ICE, U. de Deusto.

Gairín, J. (2000). La planificación de propuestas formativas. En A. Monclús (Coord): Formación, empleo y competencias (pp. 109-164). Granada: Comares.

Gairín, J. (2005). La planificación de la oferta formativa. Apartado del Módulo IV: Planificación integral de la oferta formativa y de los centros de formación. En, Experto en Gestión de la Calidad de la formación. Madrid: UNED-INAP. Curso 2004-2005.

Gairín, J. (2007). El centro como escenario educativo. En J. Bonals y M. Sánchez-Cano (Coord.), Manual de asesoramiento psicopedagógico (pp. 105-142). Barcelona: Graó.

Gairín, J. (2010). Gestionar la complejidad de los centros educativos actuales. En AAVV. El liderazgo educativo. Los equipos directivos en centros de secundaria, elementos básicos del éxito escolar. Madrid: Ministerio de Educación, Instituto Superior de Formación del Profesorado.

Gairín, J. et al. (2003). Les relacions personals en l’organització. Bellaterra: ICE, Universitat Autònoma de Barcelona.

Gairín, J.; Darder, P. (1994). Organización de centros educativos. Aspectos básicos. Barcelona: Praxis.

García Cabrera (1998). La influencia de la cultura en el performance de las organizaciones. Alta dirección 200, 294-304.

García-Aretio, L., Ruíz, M. & García-Blanco, M. (2009). Claves para la educación. Actores, agentes y escenarios en la sociedad actual. Madrid: Narcea ediciones.

García-Olalla, A. & Aguirregaribia, J. (2006). El proyecto de dirección. Bilbao: Mensajero.

Garrido, P. (2009). El proyecto de dirección. En J. Gairín (Coord.). Organización y gestión de centros educativos (pp. 3389 y siguientes). Madrid: Wolters Kluwer.

Güell, M. (2005). Per què he dit blanc si volia dir negre? Tècniques assertives per al professorat i els formadors. Barcelona: Graó.

Güell, M.; Muñoz, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Barcelona: Edicions 62.

Ingvarson, L. & Kleinhenz, E. (2006). Estándares profesionales de práctica y su importancia para la enseñanza. Revista de educación, n. 340,

López, J. & Leal, I. (2002). Aprender a planificar la formación. Barcelona: Paidós.

Lorduy, M.E. (2009). Proyecto de dirección y ejercicio directivo. Madrid: Praxis.

Lorente Lorente, A. (2006). Cultura docente y organización escolar en los institutos de secundaria. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado 10(2). Recuperat de:  http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2283764&orden=113289&info=link

Marchesi, A. (2007). Sobre el bienestar de los docentes. Competencias, emociones y valores. Madrid: Alianza.

Montero, A. (2007). Proyecto de dirección y ejercicio directivo. Madrid: Wolters Kluwer.

Morin, E. (1977, traducción cast. 1986). El método I: La naturaleza de la naturaleza. Madrid: Cátedra.

Navarro, M. (2011). Proyecto de dirección. Planificación estratégica de la función directiva. Master en Dirección de centros de educación musical. Barcelona: U. Autònoma BarcelonaESMUC (documentación interna).

Nieto, S. (2006). Razones del profesorado para seguir con entusiasmo. Barcelona: Octaedro.

Palmero, F.; Fernández-Abascal, E.G.; Martínez, F.; Chóliz, M. (2002). Psicología de la motivación y la emoción. Madrid: McGrawHill.

Palomo Vadillo, M.T. (2008). Liderazgo y motivación de equipo de trabajo. Madrid: Esic.

Petri, H.L.; Govern, J.M. (2006). Motivación. Teoría, investigación y aplicaciones. Madrid: Thomson.

Pont, B. (2009) (Coord.). Mejorar el Liderazgo Escolar. Volumen 1: política y práctica. París: OCDE.

Robbins, R.P. (1996). Comportamiento organizacional. Teoría y práctica. Nova York: Prentice Hall.

Rodríguez Martínez, D. (2006). Dimensión institucional, cultural y micropolítica: claves para entender las organizaciones educativas. REIFOP 7(1). Recuperat de:  http://www.aufop.com/aufop/home/

Sáez, O. & Debón, S. (2000). El acceso a la dirección escolar en España. Bordón, 107-122.

Sánchez Lissen, E. (2009). Dos caras de la carrera docente: satisfacción y desmotivación. Revista Interuniversitaria de Pedagogía Social, 16, 135-148.

Sarries, L.; Casares, E. (2008). Buenas prácticas de recursos humanos. Madrid: Esic.

Schein, E.H. (1988). La cultura empresarial y el liderazgo. Barcelona: Plaza y Janés.

Schnitman, D. (1995). Nuevos paradigmas, culturas y subjetividad. Buenos Aires: Paidós.

Silberman, M.; Hansburg, F. (2001). Inteligencia interpersonal. Barcelona: Paidós.

Silvero, M. (2007). Estrés y desmotivación docente: el síndrome del “profesor quemado” en educación secundaria. Estudios sobre Educación, 12, 115-13

Teixidó, J. (2000). El acceso a la dirección de un centro escolar público. Liderazgo organizativo y organizaciones que aprenden. III Congreso internacional sobre dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE Universidad de Deusto, 523-532.

Teixidó, J. (2006). El Projecte de direcció. Girona. UOC.

Tomàs, M. (2011). Conflicto y comunicación organizacional en los centros de formación: modelos e instrumentos de gestión. Alemanya: Saarbrücken, Academia Española.

Tornos, E. (2007). Projecte de direcció de centres docents. Guix, 43-46.

Villa, A. & García, A. (2003). El procedimiento de acceso a la dirección. Reflexiones y propuestas para el debate. Organización y Gestión Educativa, 4-14.

Yu Chen Tao, L. (1983). Aplicaciones prácticas del P.E.R.T. y C.P.M. Bilbao: Deusto.


Programari

No es requereix d'un programari específic


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català primer quadrimestre tarda