Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4313816 Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap.
Aquesta assignatura consisteix en una aproximació general a la investigació empírica en contextos socials de promoció lectora i mediació literària. El coneixement bàsic dels principis d’enfocament teòric, rigor metodològic i ètica de la recerca es presenta al servei de la comprensió i millora de la mediació literària i la resposta lectora en esdeveniments de promoció lligats a contextos socioculturalment diversos i múltiples. Al marge de la recerca emmarcada en la formació lectora a l'escola, que compta amb una tradició consolidada, es prioritza la investigació en forma d'estudi de cas d'experiències de foment desenvolupades en espais de lleure i aprenentatge informal (com la biblioteca escolar i pública, la llibreria, el teatre, el museu literari, el festival d'arts, la xarxa, o els programes de foment lector familiar), i l'estudi de les múltiples i artístiques formes en què aquestes experiències es poden concretar (club de lectura, comunitat virtual de lectors, laboratori de lectura familiar, conta contes, tallers, recitals, etc.). La lectura críticoconstructiva d'articles de recerca impulsa la integració de la cultura científica a l'àmbit de la promoció lectora, perquè aquest àmbit de pràctica aprofiti les evidències científiques de la literatura prèvia i alhora contribueixi a l'àmbit de la recerca amb noves evidències que reverteixin en noves mirades, propostes i línies dacció.
- Conceptes introductoris sobre investigació qualitativa i quantitativa aplicada a les experiències de foment lector: disseny d’una investigació, preguntes de recerca, metodologia i ètica, anàlisi de dades, conclusions i identificació de les implicacions pràctiques per a l’organització d’activitats de promoció literària.
- Identificació de les evidències científiques de la literatura prèvia per al disseny i la millora de les activitats de promoció lectora.
- La comprensió de la mediació literària i la resposta lectora a partir de les evidències de recerca.
- Estratègies d’anàlisi de l’impacte de les experiències d’animació i promoció en l’hàbit lector, les identitats lectores i l’aprenentatge literari.
- Anàlisi crítica d’articles de recerca en l’àmbit de la biblioteca escolar i la promoció lectora.
- Funcions de la recerca en l’àmbit de la promoció literària: com a estratègia d’autoavaluació duna experiència concreta, o per donar resposta a preguntes i necessitats pràctiques dins de la comunitat mediadora.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Autònomes (problemes de recerca reals a dissenyar o resoldre) | 50 | 2 | CA15, KA16, SA21, SA22, SA23, SA24, CA15 |
Dirigides (classes magistrals en gran grup) | 18 | 0,72 | CA14, KA15, KA16, CA14 |
Tipus: Supervisades | |||
Tasques, reptes prácticas a resoldre, lectures, presentacions | 82 | 3,28 | CA14, CA15, KA15, KA16, SA21, SA22, SA23, SA24, CA14 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
- Classes magistrals i interactives
- Lectura crítica i constructiva d’articles de recerca
- Debats sobre aspectes teòrics i metodològics d’investigació
- Resolució de casos pràctics, reptes o problemes concrets lligats a la recerca (poden requerir treball de camp fora de l’aula*)
- Categorització i anàlisi de dades diverses, tant quantitatives com qualitatives
- Realització de presentacions orals d’activitats i treballs
- Tutories i seguiment de les activitats en línia
- Ponències i seminaris d’investigadors
* Les sortides de treball de camp requereixen fer un curs de formació previ (virtual i breu) i signar un document de responsabilitat, que cal lliurar al docent responsable.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Anàlisi i discussió d'un article d'investigació | 40% | 0 | 0 | CA14, CA15, KA15, KA16 |
Disseny i implementació d'una eina de recerca | 50 % | 0 | 0 | SA21, SA22, SA24 |
Qualitat de la participació i de la contribució (a les classes i als fòrums) | 10 % | 0 | 0 | SA23, SA24 |
L’avaluació del mòdul es farà mitjançant les activitats indicades. El primer dia de clase es lliurarà un calendari de lliuraments de les diverses activitats.
La nota final serà la mitjana ponderada de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 5 a totes les activitats realitzades durant el desenvolupament del mòdul i el treball final. El primer dia de classe es donarà un calendari de lliuraments de les activitats i de la memòria final del mòdul.
L’assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.
Es farà un procediment individual de revisió de treballs i activitats. El docent farà una devolució de les activitats d’avaluació en un període no superior a 20 dies hàbils del calendari acadèmic.
Els lliuraments rebran avaluació formativa (excepte en el cas de l’avaluació única).
Només es pot optar a la recuperació en cas d'haver lliurat el 66% de les activitats d'avaluació. Només és recuperable la memòria/treball individual. La recuperació consistirà en un nou lliurament de les activitats i un examen oral, que es convocarà la tercerca setmana de juny i es realitzarà a la UAB. L’alumnat que no lliuri les activitats d’avaluació o que el percentatge de lliurament no superi el 20% constarà com a NO avaluable.
Els plagis o les còpies suposen un no apte i es comunicaran a la coordinació de latitulació.
Avaluació única
En el cas d'optar per a l'avaluació única, s’aplicarà el mateix sistema d'avaluació i recuperació que per l’avaluació continuada però el lliuraments escrits i les presentacions orals es faran en un únic dia (darrer dia de classe). Cap d'aquestes entregues rebrà avaluació formativa. En aquestes activitats s'afegeix una entrevistaavaluadora. Per tant, en el cas d'optar al'avaluació única les evidències que s'avaluaran seran:
Anàlisi i discussió d’un article d’investigació: 30%
Disseny i implementació d’una eina de recerca: 40%
Qualitat de la participació i contribució (a les classes i als fòrums): 5%
Entrevista avaluadora: 25%
BALLESTER, J. & SALIDO-LÓPEZ, J. V. (2023): Investigación y buenas prácticas en educación literaria. Ed. Octaedro.
COLOMER, T. (coord.) (2008): Lectures adolescents. Barcelona: Graó
COLOMER, T.; KÜMMERLING-MEIBAUER, B.; SILVA-DÍAZ, C. (eds.) (2010): Cruce de miradas: Nuevas aproximaciones al libro-álbum. Barcelona: Banco del Libro – GRETEL. Parapara Clave
ERSTAD, Ola, FLEWIT, Rosie, KÖMERLING-MELBAUER, PEREIRA, Iris Pereira (eds) (2020), The Routledge Handbook of Digital Literacies in Early Childhood. Routlege, p. 109-129.
GARCÍA,M. (2023): Enseñando a sentir. Repertorios éticos en la ficción infantil. Ediciones Metales Pesados.
JOHANSSON, M. (2021). Literary socialisation through education: A comparative study of Swedish and French upper secondary school students’ reception of a narrative text. L1-Educational Studies in Language and Literature, 21(2), 1–25. https://doi.org/10.17239/L1ESLL-2021.21.02.03
LLUCH, G. (2003): Anàlisis de narrativas infantiles y juveniles. Cuenca: Publicaciones de la UCLM-CEPLI
Manresa, M. i Real, N. (2015). Digital literatura for children: Texts, readers and educational practices. Peter Lang.
Masgrau-Juanola, Mariona (2023). Aprendre a prendre poesia visual: estratègies i orientacions didàctiques. Didactae (13), 51-67. https://doi.org/10.1344/did.2023.13.51-67
Mociño González, Isabel (Coord.) (2019). Libro-Obxecto e Xénero: Estudis ao redor do libro infantil como artefacto. Universidad de Vigo – Servicio de publicaciones.
PALADINES-PAREDES, L.; ALIAGAS, C. (2021): Videoreseñas de Booktubers como espacios de mediación literaria. Ocnos, 20 (1), 38-49.
Poveda, David; Matsumoto, Mitsuko; Morgade, Marta & Alonso, Esperanza (2018). Qualitative Research in Education, 7(2), 170-196. https://doi.org/10.17583/qre.2018.3350
REAL, N.; ALIAGAS, C. (2019). ¿Cómo da sentido el lector infantil a la multimodalidad de la literatura infantil? Un estudio con alumnos de 6º de primaria. En Tomás Sola, Marina García; Arturo Fuentes, Antonio-Manuel Rodríguez, Jesús López (Eds.), Innovación Educativa en la Sociedad Digital. Dykinson: Granada, 1688-1706.
ROVIRA-COLLADO, J. (2019). Clásicos literarios en constelaciones multimodales. Análisis de propuestas de docentes en formación. Tejuelo, 29, 275-312.
SANTAMARÍA, Luz; ALIAGAS, Cristina & RUTTEN, Kris (2022). Youth’s literary socialization practices online: a systematicreview of research. Learning, Culture and Social Interaction 34: 1-16. Acessible online: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2210656122000290?via%3Dihub
TENA, R.; SOTO, J. (2023): Los hábitos de lectura en el siglo XXI. Dykinson
Cap en concret.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | segon quadrimestre | tarda |