Anàlisi i Presentació de Resultats en la Recerca Psicosocial
Codi: 45429 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4313402 Recerca i Intervenció Psicosocial | OT | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Luz Maria Martinez Martinez
- Correu electrònic:
- luzmaria.martinez@uab.cat
Equip docent
- Joan Pujol Tarres
- Joan Moya Kohler
- Isabel Pellicer Cardona
- Maria Beatriz San Roman Sobrino
- Enrique Baleriola Escudero
- Francisco Javier Tirado Serrano
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
S'aconsella haver cursat les assignatures previes de l'itinerari.
Objectius
Els objectius globals de l'assignatura són els següents:
.- Desenvolupar una anàlisi psicosocial, teòricament orientat, sobre la base dels resultats obtinguts en la pròpia investigació .
.- Elaborar conclusions i recomanacions producte de la investigació realitzada.
.- Valorar les implicacions ètiques i polítiques de la difusió del coneixement generat.
Resultats d'aprenentatge
- CA26 (Competència) Presentar els resultats i conclusions d'una recerca psicosocial adaptant-los a diversos públics i formats.
- KA25 (Coneixement) Definir de manera teòrica i amb arguments adequats les tècniques d'anàlisi apropiades per al material empíric d'una recerca psicosocial.
- SA18 (Habilitat) Definir perspectives de comprensió i actuació fonamentades teòricament a partir dels resultats d'una recerca concreta.
- SA19 (Habilitat) Desenvolupar un comportament èticament responsable amb les persones, els grups i les organitzacions amb els quals es té contacte durant la recerca social.
- SA20 (Habilitat) Analitzar material empíric d'una recerca psicosocial amb principis epistemològics i metodològics rigorosos.
- SA21 (Habilitat) Organitzar els resultats d'una recerca en un informe coherent i precís, adequat al camp psicosocial.
- SA22 (Habilitat) Participar de manera activa amb altres grups de treball i contribuir a la millora conceptual i analítica dels procediments de recollida i anàlisi de dades.
Continguts
En aquesta assignatura, obligatòria per a l'especialitat d'Investigació en Psicologia Social, les i els estudiants/es analitzen els resultats de l'estudi realitzat, els discuteixen i deriven conclusions i recomanacions a partir de tot això. En aquest procés, s'identifiquen els problemes que puguin tenir les persones que cursen l'assignatura respecte de l'anàlisi de les dades recollides prèviament, a fi de guiar l'activitat de recerca de l'estudiantat a partir de problemes comuns.
Continguts:
● Anàlisi i discussió de resultats de recerca a partir de diferents metodologies qualitatives: anàlisi del discurs i narratiu, anàlisi de dades etnogràfiques i anàlisi de processos de recerca-acció.
● Identificació de problemes associats al procés d'anàlisi de dades qualitatives d'acord amb els projectes propis dels estudiants.
● Definició dels processos de síntesi i elaboració de conclusions a partir del material qualitatiu demanat en els projectes propis.
● Procediments per a la sistematització de recomanacions per a la pràctica professional que es derivin dels treballs de recerca realitzats.
● Implicacions de la publicació de dades qualitatives “sensibles” per raons ètiques o polítiques.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals i discussions grupals | 30 | 1,2 | CA26, KA25, SA18, SA19, SA20, SA21, SA22, CA26 |
| Exposicions orals | 15 | 0,6 | CA26, KA25, SA18, SA19, SA20, SA22, CA26 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Anàlisi de material empíric | 15 | 0,6 | CA26, KA25, SA18, SA19, SA20, SA21, SA22, CA26 |
| Lectura i comprensió d'articles i informes | 10 | 0,4 | CA26, KA25, SA18, SA19, SA20, SA21, SA22, CA26 |
| Preparació de sessions | 20 | 0,8 | CA26, KA25, SA18, SA19, SA20, SA21, SA22, CA26 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració i desenvolupament de treballs | 83 | 3,32 | CA26, KA25, SA18, SA19, SA20, SA21, CA26 |
| Estudi i treball personal i grupal | 50 | 2 | CA26, KA25, SA18, SA19, SA20, SA21, SA22, CA26 |
Les metodologies docents podran combinar les següents formes de treball: seminaris, tutories individuals i col·lectives, elaboració i desenvolupament de treballs, anàlisis de materials empírics, lectura d'articles i/o informes d'interès i estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev1. Presentació de l'anàlisi del material recollit en la recerca en un treball redactat | 50% | 0 | 0 | CA26, KA25, SA18, SA19, SA20, SA21 |
| Ev2. Presentacions i exercicis orals | 30% | 2 | 0,08 | CA26, KA25, SA18, SA19, SA20, SA22 |
| Ev3. Informe d'aprenentatge de l'assignatura per al TFM | 20% | 0 | 0 | KA25, SA18, SA19, SA20, SA21, SA22 |
a) Condicions de l'avaluació
Per superar l'assignatura s'avaluaran tots els resultats d'aprenentatge vinculats a l'adquisició de les diferents competències, coneixements i habilitats de l'assignatura. Més concretament, és imprescindible que el/la estudiant realitzi:
1. Ev1: Activitats d'aprenentatge supervisat (fora de l'aula) (50%): presentació de l'anàlisi i dels resultats del material empíric recollit en la recerca, en un treball redactat que inclou mètode, procediment, a més de l'anàlisi i els resultats preliminars (activitat individual presentada per escrit).
2. Ev2: Activitats d'ensenyament-aprenentatge presencial (a l'aula) (30%): presentació i ralització d'activitats vinculades a una perspectiva i metodologia d'anàlisi específica i/o a la pròpia recerca de les i els estudiants (activitat grupal presentada oralment a l'aula).
3. Ev3: Seguiment tutoria (fora de l'aula, 20%): seguiment del treball final de l'assignatura amb el professorat tutor i de la consecució dels resultats d'aprenentatge de l'assignatura. Inclou la planificació del treball final, la revisió de l'esborrany i la revisió de la versió final (en tots els casos, sempre i quan es lliurin com a mínim deu dies abans de la data de lliurament marcada al campus virtual). Aquesta valoració del seguiment de l’assignatura la fa el professorat tutor.
La qualificació final serà la suma dels resultats ponderats de les evidències 1, 2 i 3.
Un/a estudiant que hagi entregat evidències d'aprenentatge (una o diverses) amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) no podrà constar a actes com a "no avaluat".
b) Lliurament/realització d'evidències:
Consulteu el calendari del Màster.
d) Avaluació única
Quan el/a estudiant triï l'avaluació única,el procediment serà el següent: tots els continguts de l'assignatura s'avaluaran en la data de lliurament de l'Evidència 1. Aquell dia, es realitzarà una presentació oral en equip (Ev2: 30%) amb els i les altres estudiants que optin per aquesta avaluació única, exposan i discutin aspectes relacionats amb perspectives i metodologies d'anàlisi específiques, i reflexionant sobre el seu abast i les seves aplicacions. Aquesta presentació s'avaluarà segons els criteris establerts per a l'evidència 2. A més, s'entregarà a l'aula del campus virtual el treball escrit de l'evidència 1 (Ev1: 50%),
d) Recuperació
No es realitzen avaluacions de recuperació.
Directrius d'avaluació de la Facultat de Psicologia:
https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Bibliografia
Antaki.C, (Ed.) (1988): Analysing Ordinary Explanation: A casebook of methods. London: Sage.
Barabási, A.-L. (2002). Linked: the new science of networks. Cambridge Mass.: Perseus Pub.
Barthes, R.; Duisit, L. (1975) An Introduction to the Structural Analysis of Narrative. New Literary History, Vol. 6, No. 2, On Narrative and Narratives, 237-272.
Baltimore: The Johns Hopkins University Press.
Bassi, J. (2008): El buen camino. Una historia de vida que ilustra los efectos de la (in)disciplina en la producción de conocimiento [tesis de doctorado, UAB].
Braun, V., & Clarke, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77-101. doi:10.1191/1478088706qp063oa.
Billig, M.(1987): Arguing and Thinking: A Rhetorical approach to social psychology. Cambridge: CUP.
Billig,M. et al.(1988): Ideological Dilemmas: A social psychology of everyday thinking, London: Sage.
Billig,M,(1991): Ideo/ogy and Opinions. London: Saqe.
Burman,E,-Parker,I.(Eds,)(1993): Discourse analytic research. Repertoires and readings of texts in action. London: Routledge.
Geertz, C. (1992). La interpretación de las culturas (Vol. 1). Barcelona: Gedisa.
Crowle, A.J. (1976): The deceptive language of the laboratory. En H. Harré (ed.): Life Sentences. Chichester: Wiley.
Fairclough,N,(1989): Language and Power. London: Longman.
Fairclough,N,(1992): Discourse and Social Change, Cambridge: Polity Press.
Fernández Christlieb, P. (2012) Vehículos. URBS. Revista de Estudios Urbanos y Ciencias Sociales, 2(1), 9-17. Disponible en: http://nevada.ual.es:81/urbs/index.php/urbs/article/view/fernandez_christlieb
Frank, A. W. (2012). Practicing dialogical narrative analysis. Varieties of narrative analysis, 33-52.
Gilbert,G,N,-Mulkay,M,(1984):Opening Pandora's Box: Asocio/ogical analysis of scientists' discourse. Cambridge: Cambridge University Press, 4
Grice, H,P.(1975): logic and conversation. En P,Cole and J, Morgan (Eds.): Syntax and Semantics, vol 3: Speech Acts. NY: Academic Press.
Haraway, D. (1995). Ciencia, ciborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra/Universitat de València /Instituto de las Mujeres.e
Harding, S. (1987). ¿Existe un método feminista? Feminismo y metodología. Universidad de Indiana. Disponible en: https://urbanasmad.files.wordpress.com/2016/08/existe-un-mc3a9todo-feminista_s-harding.pdf
Harding, S. (2010). “¿Una filosofía de la ciencia socialmente relevante? Argumentos en torno a la controversia sobre el Punto de vista feminista”. En Blázquez, N.; Flores, F. y M. Ríos (coords.). Investigación feminista. Epistemología, metodología y representaciones sociales. México: Centro de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades, unam, pp. 39-66.
Iñiguez, L.; Antaki, Ch. (1994): El análisis del discurso en Psicología Social. Boletín de Psicología, No. 44, 59-66.
Iñiguez, L.; Antaki, Ch. (1998): Análisis del discurso. Anthropos, No. 177, 57-75.
Levinson, S.(1983): Pragmatics. Cambridge: CUP.
Linder, S. H. (2006). Cashing-in on Risk Claims: On the For-profit Inversion of Signifiers for´┐¢ Global Warming. Social Semiotics, 16(1), 103.
Maingueneau, D.(1991): L'analyse du Discours. Introduction aux lectures de /'archive. Paris: Hachette.
Martínez-Guzmán, A. & Íñiguez-Rueda, L. (2010). La fabricación del Trastorno de Identidad Sexual. Discurso & Sociedad, Vol 4(1) 2010, 30-51.
McNaught, C.; Lam, P. (2010) Using Wordle as a Supplementary Research Tool. The Qualitative Report, Volume 15 Number 3, May 2010, 630-643. Disponible en: http://www.nova.edu/ssss/QR/QR15-3/mcnaught.pdf
Molina, J. L. (2004). La ciencia de las redes. Apuntes de Ciencia Y Tecnología, (11), 36-42.
O'Halloran, K. (Ed.). (2004). Multimodal discourse analysis: Systemic functional perspectives. A&C Black.
Parker, I. (1988): Deconstructing accounts. En C,Antaki (ed.):Analysing Ordinary Explanation: A casebook of methods London: Sage.
Parker,L.(1992): Discourse Analysis. Critical Analysis for Social and Individual Psycho-logy. London: Routledge.
Potter, J.; Wetherell, M, (1987): Discourse and Social Psychology: Beyond attitudes and benevtour. London:Saqe.
Riessman, C. K. (2003) Narrative Analysis. in M.S. Lewis-Beck, A. Bryman and T. Futing Liao, eds(2003), The Sage Encyclopedia of Social Science Research Methods, 3 Vol. boxed set, Sage. Reprinted by permission of
Sage Publications.
Riessman, C.K. (2003)"Performing identities in illness narrative: Masculinity and multiple sclerosis", Qualitative Research, 3(1).
Riessman, C. K. (2007). Narrative Methods for the Human Sciences. SAGE Publications.
Saldaña, J. (2009). The coding manual. London: SAGE.
Scott, J. (2000). Social network analysis. A handbook. London: Sage.
Silva, C. (2011) La teoría delActor-red tal como yo la imagino. Breve ensayo sobre el cosmos semafórico. Athenea Digital - 11(1): 203-215 (marzo 2011).
Silva, C.; Iñiguez, L. (2011) Tiempo y relaciones sostenibles en el espacio urbano. Papeles del CEIC, vol. 2011/2, nº 75, CEIC (Centro de Estudios sobre la Identidad Colectiva), Universidad del País Vasco,
http://www.identidadcolectiva.es/pdf/75.pdf.
Stubbs, M, (1983): Discourse Analysis: The sociolinguistic analysis of natural language, Oxford: Basil Blackweu.
Van Dijk, T. (1999): Análisis crítico deldiscurso. Anthropos, 186, 23-36.
Van Dijk,T. (2002). El análisis crítico del discurso y el pensamiento social. Atenea Digital, 1, 18-24. Disponible en http://blues.uab.es/athenea/num1/vandijk.pdf
Van Dijk,T. (2003). La multidisciplinaridad del análisis crítico del discurso: un alegato en favor de la diversidad. En R.Wodak y M.Meyer Métodos de análisis crítico del discurso, 143-177. Barcelona:Gedisa.
Wetherell, M.; Potter, J.(1992): Mapping the language of racismo. London: Harverster.
Williams, G. (1984) "The genesis of chronic illness: Narrative reconstruction", Sociology of Health & Illness, 6(2): 175-200.
Wodak, R.; Meyer, M. (comps.) (2003): Métodos de análisis crítico del discurso. Barcelona: Gedisa.
La bibliografia específica per a cada contingut de l'assignatura es proporcionarà a través del campus virtual.
Programari
Aquesta assignatura fomenta l'ús de programari lliure per raons ètiques i polítiques. Recomanem a l'estudiantat que utilitzi sistemes operatius lliures (per exemple, distribucions de Linux), que elabori els seus treballs amb programari lliure (per exemple, LibreOffice i similars) i que faci les entregues en formats oberts (per exemple, .odt, .odp, .ods).
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | tarda |