Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4313815 Recerca en Educació | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquest és un mòdul obligatori de l'especialitat de Desigualtats, investigació i acció educativa.
L'objectiu d'aquesta assignatura és comprendre les relacions entre els sistemes educatius i les desigualtats a partir de diferents aportacions teòriques i empíriques de la literatura acadèmica. En els continguts de l'assignatura es realitzarà una anàlisi d'aquestes relacions en els nivells macro, meso i micro. Es contemplaran així diferents teories i aproximacions a l'educació i a la producció de política educativa, els aspectes relatius a la cultura i estructura dels centres educatius, i el paper del professorat i les famílies en relació amb les desigualtats i el canvi social. Els blocs de contingut a través dels quals s'estructura l'assignatura permetran reconèixer les desigualtats presents en els diversos moments—accés, procés i resultats—de l'escolarització i oferiran els instruments adequats per a la reflexió, l'anàlisi i el desenvolupament de propostes de recerca en aquest marc.
1. Poder i alteritat
1.1 Conceptes de teoria, política i educació
1.2 Teoria crítica: Acceleració del temps, alienació, educació, ressonància i indisponibilitat
1.3 Educació i sistema tecnològic
2. Poder i control
2.1 Política, teories de l'Estat i educació
2.2 Globalització, modernització, desenvolupament (i alternatives)
2.3 Organismes internacionals, avaluació i colonialisme de dades
3. Poder i normativitat
3.1 Deconstrucció del subjecte educat des de les teories crítiques feministes
3.2 Redefinició del concepte de família i comunitat des de la reciprocitat geo-generacional
3.3 'La revolució dels cossos': Anticolonialitat i Pedagogia Crip
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitats i lectures | 36 | 1,44 | |
Presencial en gran grup | 36 | 1,44 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treball individual de mòdul | 78 | 3,12 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
- Classes magistrals/expositives per part del professorat
- Lectura, anàlisi i discussió d'articles i fonts documentals
- Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis.
- Tutories
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Anàlisi articles (activitats i lectures durant el desenvolupament del mòdul) | 40% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
Assistencia i participacio | 10% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
Elaboració d'un article acadèmic | 50% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen. L'article acadèmic s'haurà de lliurar el dia 27 de març. La resta d'activitats d'avaluació es fan al llarg de les sessions. La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 4 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i a l'article final del mòdul. L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes. Els plagis o còpies suposaran el no apte i es comunicaran a la coordinació de la titulació. Els i les estudiants que optin per fer avaluació única hauran d'elaborar i lliurar un article académic (50%) i fer una presentació oral d'aprofundiment en tres temes desenvolupats al llarg de l'assignatura (50%), ambdues activitats el dia 27 de març. La recuperació, tant en el cas de l'avaluació continuada com de l'avaluació única, es farà el dia 27 d'abril i consistirá en el lliurament d'una revisió i reelaboració de la/es activitat/s que s'hagin suspès. |
Acedo, C., Ferrer, F., & Pàmies, J. (2009). Inclusive education: open debates and the road ahead. Prospects: Quarterly Review of Comparative Education, 39(3), 227-238.
Apple, M. W. (2004). Creating difference: Neo-liberalism, neo-conservatism and the politics of educational reform. Educational Policy, 18(1), 12-44.
Apple, M. W. (2004). Creating difference: Neo-liberalism, neo-conservatism and the politics of educational reform. Educational policy, 18(1), 12-44.
Aymerich, R., Lluró, J. M., & Roca, E. (2011). Junts a l’aula? Present i futur de l’educació comprensiva a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Ball, S. J. (1993). What is policy? Texts, trajectories and toolboxes. The Australian Journal of Education Studies, 13(2), 10-17.
Ball, S. J. (1993). What is policy? Texts, trajectories and toolboxes. The Australian Journal of Education Studies, 13(2), 10-17.
Ball, S. J., & Youdell, D. (2008). Privatización encubierta en la educación. Brussels: Education International.
Blaise, M., & Pacini-Ketchabaw, V. (2019). Enacting feminist movement pedagogies in the early years. In J. Osgood & K. H. Robinson (Eds.), Feminist Researching Gendered Childhoods: Generative Entanglements (pp. 109-120). Bloomsbury Academic.
Bolívar, A. (2010). La lógica del compromiso del profesorado y la responsabilidad del centro escolar. Una revisión actual. Revista Electrónica Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 8(2), 10-33.
Bonal, X. (2012). Education policy and school segregation of migrant students in Catalonia: the politics of non-decision-making. Journal of Education Policy, 27(3), 401-421.
Bourdieu, P. (2015). La dominación masculina. Barcelona: Anagrama.
Butler, J. (2006). Deshacer el género. Barcelona.
Castejón, A., & Pàmies, J. (2018). Los agrupamientos escolares: expectativas, prácticas y experiencias. Tendencias Pedagógicas, 32, 49-64. https://doi.org/10.15366/tp2018.32.004
Castejón, A., & Zancajo, A. (2015). Educational differentiation policies and the performance of disadvantaged students across OECD countries. European Educational Research Journal, 14(3-4), 222-239.
Collet, J., & Tort, A. (Coords.). (2011). Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles per millorar els resultats acadèmics. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Dale, R. (1999). Specifying globalization effects on national policy: a focus on the mechanisms. Journal of Education Policy, 14(1), 1-17.
Day, C. (2006). Pasión por enseñar: la identidad personal y profesional del docente y sus valores. Madrid: Narcea.
Derrida, J. (1995). Dar el tiempo. Barcelona: Paidós.
Diaz-Aguado, M. J. (2010). Desde la familia: El papel educativo de la familia y su colaboración con la escuela. En AA.VV., En búsqueda del éxito educativo: realidades y soluciones (pp. 55-86). Madrid: Fundación Antena 3.
Edwards Jr, D. B., Moschetti, M. C., & Caravaca, A. (2022). Globalization, Privatization, and the State: Contemporary Education Reform in Post-Colonial Contexts. Routledge.
Eurydice. (n.d.). Base de datos: Eurybase y Thematic Studies. http://www.eurydice.org
flores, v. (2018). Los cuerpos que (no) imaginamos. Lengua, poder y educación. Estudios Del ISHiR, 8(21), 24-32. https://doi.org/10.35305/eishir.v8i21.844
Foucault, M. (1999). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets.
Foucault, M. (2006). La voluntat de saber. Historia de la sexualidad 1. Madrid: Siglo XXI.
Gibson, M., Carrasco, S., Pàmies, J., Ponferrada, M., & Rios, A. (2013). Different systems, similar results. Youth of immigrant origin at school in California and Catalonia. En R. Alba & J. Holdaway (Eds.), The Children of Immigrants at School: A Comparative Look at Integration in the United States and Western Europe (pp. 84-119). New York: New York University Press.
Gorur, R., Landri, P., & Normand, R. (Eds.). (2023). Rethinking Sociological Critique in Contemporary Education: Reflexive Dialogue and Prospective Inquiry. Taylor & Francis.
Halpin, D., & Troyna, B. (1995). The politics of education policy borrowing. Comparative Education, 31(3), 303-310.
Han, B.-C. (2012). La sociedad del cansancio. Barcelona: Herder.
Han, B.-C. (2014). Psicopolítica. Barcelona: Herder Editorial.
Hargreaves, A. (1999). Sentir-se mestre: les emocions d’ensenyar i el canvi educatiu. Temps d’educació, 22, 271-291.
Hermans, P. H. (1995). Morrocan immigrants and school success. International of Educational Research, 23(1), 33-43.
Illouz, E. (2012). Intimidades congeladas: Las emociones en el capitalismo. Buenos Aires: Katz Editores.
Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2019). Oportunitats Educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona 2018-2019. IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona.
Levinas, E. (2014). Alteridad y trascendencia. Madrid: Arena Libros.
Levinson, B. A., Sutton, M., & Winstead, T. (2009). Education policy as a practice of power: Theoretical tools, ethnographic methods, democratic options. Educational Policy, 23(6), 767-795.
Levinson, B. A., Sutton, M., & Winstead, T. (2009). Education policy as a practice of power: Theoretical tools, ethnographicmethods, democratic options. Educational Policy, 23(6), 767-795.
Lupton, R. (2005). Social justice and school improvement: improving the quality of schooling in the poorest neighbourhoods. British Educational Research Journal, 31(5), 589-604.
Mèlich, J.-C. (2021). La fragilidad del mundo: Ensayo sobre un tiempo precario. Barcelona: Tusquets.
Mendoza, B., Bertràn, M., & Pàmies, J. (2021). Feminism, Islam and higher education: Towards new roles and family relationships for young Spanish-Moroccan Muslim women in Spain. Race Ethnicity and Education.
Ministerio de Educación. (n.d.). Objetivos educativos europeos y españoles, Estrategia Educación y Formación 2020. Informe español 2010 -2021. Gobierno de España. http://planipolis.iiep.unesco.org/upload/Spain/Spain_Estrategia_Educacion_Formacion_2020.pdf
Moschetti, M. C., Fontdevila, C., & Verger, A. (2019). Políticas, procesos y trayectorias de privatización educativa en Latinoamérica. Educação e Pesquisa, 45, 1-27.
Muñoz-Repiso, M. (2010). Educar desde la compasión apasionada. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 8(2), 1-7.
Narodowski, M. (2008). Infancia y poder: la conformación de la pedagogía moderna. Aique.
Nusche, D. (2009). What works in migrant education? A review of evidence and policy options. OECD Education Working Papers, 22.
Pàmies, J. (2013). El impacto de los agrupamientos escolares. Los espacios de aprendizaje y sociabilidad de los jóvenes de origen marroquí en Barcelona. Revista de Educación, 362, 133-158.
Pàmies, J., Bertran, M., Ponferrada, M., Narciso, L., & Aoulad, M. (2013). Trajectòries d’èxit i continuïtat acadèmica entre joves marroquins a Catalunya. Temps d’educació, 191-207.
Pàmies, J., Girós, R., & Beremeneyi, A. (2020). ‘We’re not from outer space’. Natural mentoring networks for educational continuity among Roma youth in Spain. En G. Persico, U. Daniele, & C. Ottaviano (Eds.), Growing Up Is Not a Private Matter: Trajectories to Adulthood among Roma Youth (pp. 101-124). Mimesis International.
Pie, A. (2024). Pedagogia crip y la revolución de los cuerpos. Kaótica Libros.
Rizvi, F., & Lingard, B. (2013). Políticas educativas en un mundo globalizado. Madrid: Morata.
Rosa, H. (2016). Alienación y aceleración: Hacia una teoría crítica en la modernidad tardía. Madrid: Katz Editores.
Rosa, H. (2019). Resonancia: Una sociología de la relación con el mundo. Madrid: Katz Editores.
Rosa, H. (2020). Lo indisponible. Barcelona: Herder.
Sadin, E. (2020). La inteligencia artificial o el desafío del siglo: Anatomía de un antihumanismo radical. Buenos Aires: Caja Negra.
Sadin, E. (2022). La era del individuo tirano: El fin de un mundo común. Buenos Aires: Caja Negra.
Schleicher, A. (2012). La mejora de la calidad y de la equidad en la educación: retos y respuestas políticas. Calidad y educación Transatlántica de educación, 1.
Steiner Khamsi, G. (2011). La reformulación de la transferencia educativa como estrategia política. En M. Caruso & H. E. Tenorth (Comps.), Internacionalización, Políticas Educativas y reflexión pedagógica en un medio global (pp. 215-260). Buenos Aires: Granica.
Twum-Danso Imoh, A. (2022). Framing reciprocalobligations within intergenerational relations in Ghana through the lens of the mutuality of duty and dependence. Childhood, 29(3), 439-454.
Verger, A., Fontdevila, C., & Zancajo, A. (2016). The privatisation of education: a political economy of global education reform. New York: Teachers College Press.
Verger, A., Moschetti, M., & Fontdevila, C. (2018). The expansion of private schooling in Latin America: Multiple manifestations and trajectories of a global education reform movement. En K. Saltman & A. Means (Eds.), The Wiley Handbook of Global Educational Reform. Hoboken: Wiley.
Verger, A., Novelli, M., & Altinyelken, H. K. (2012). Global education policy and international development: An introductory framework. En A. Verger, M. Novelli, & H. K. Altinyelken (Eds.), Global Education Policy and International Development: New Agendas, Issues and Policies. London: Continuum.
Walkerdine, V. (1993). Sex, power and pedagogy. En M. Alvarado, E. Buscombe, & R. Collins (Eds.), The screen education reader (pp. 207-221). Palgrave.
Walsh, C. (Ed.). (2013). Pedagogías decoloniales: prácticas insurgentes de resistir, (re)existir y (re)vivir. Tomo 1. Ediciones Abya-Yala. (Capítulo 12: Reflexiones pedagógicas en torno al feminismo descolonial: Una conversa en cuatro voces. Yuderkys Espinosa, Diana Gómez, María Lugones y Karina Ochoa).
Ward, S. C., Bagley, C., Lumby, J., Hamilton, T., Woods, P., & Roberts, A. (2016). What is ‘policy’ and what is ‘policy response’? An illustrative study of the implementation of the Leadership Standards for Social Justice in Scotland. Educational Management Administration & Leadership, 44(1), 43-56.
En cas de docència virtual s'utilitzarà Microsoft Teams
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |