Teoria i Pràctica de la Recepció Teatral
Codi: 44819 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4318300 Estudis Teatrals | OB | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Nuria Santamaria Roig
- Correu electrònic:
- nuria.santamaria@uab.cat
Equip docent
- Francesc Foguet Boreu
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
A banda del coneixement segur del català i el castellà, és d'extrema utilitat el coneixement de llengües foranes.
Objectius
El mòdul abordarà, des d’una perspectiva històrica, l’anàlisi d’alguns dels models més significatius de la dramatúrgia contemporània (de les avantguardes històriques a l’actualitat). S’hi treballaran aproximacions teòriques, enfocaments crítics i mètodes d’anàlisi de la recepció relatius específicament al drama contemporani. Es procedirà a la contextualització de paradigmes concrets i a l’estudi d’alguns dels dramaturgs i textos estèticament més rellevants tenint en compte la recepció crítica coetània i la influència ulterior en les arts escèniques.
Resultats d'aprenentatge
- CA08 (Competència) Avaluar críticament els estereotips i els rols de gènere presents als textos teatrals.
- CA19 (Competència) Formular preguntes i hipòtesis interessants que reivindiquin el corpus de textos dramàtics contemporanis com a patrimoni històric i cultural.
- KA13 (Coneixement) Identificar els elements i els fenòmens que intervenen en la crítica i la recepció de la literatura dramàtica contemporània.
- KA14 (Coneixement) Explicar de forma contextualitzada i crítica textos dramàtics contemporanis aplicant mètodes actuals d'anàlisi i d'investigació teatral.
- KA15 (Coneixement) Reflexionar de forma crítica sobre les arts escèniques en relació amb l'antropologia, la filosofia i la sociologia.
- SA12 (Habilitat) Avaluar els fenòmens espectaculars en la seva dimensió sincrònica i diacrònica a partir de paradigmes teòrics concrets.
- SA13 (Habilitat) Contrastar aproximacions i mètodes d'anàlisi del drama contemporani reconeixent explícitament la font de procedència i actuant segons l'ètica científica.
- SA14 (Habilitat) Utilitzar la terminologia específica i el registre lingüístic adequats al treball científic.
Continguts
Primer bloc (Francesc Foguet)
- Aproximació teòrica a la pràctica crítica
- La crítica literària
- La crítica espectacular
- Trajectòries crítiques: estudi d’un cas
Segon bloc (Núria Santamaria)
- Aproximació teòrica als estudis de recepció: definicions i ramificacions d’un camp d’estudi.
- Recepcions i mediacions.
- Les dialèctiques entre passat i present.
- Estudi d’un cas
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes expositives i seminaris | 29 | 1,16 | CA08, CA19, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14, CA08 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Debats i elaboració d'exercicis | 15,5 | 0,62 | CA08, CA19, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14, CA08 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi, lectures d'articles y obres, elaboració i presentació d'exercicis | 60,5 | 2,42 | CA08, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14, CA08 |
El mòdul combina les classes teòriques, la lectura i anàlisi de materials i documents diversos sobre la matèria, la realització d'exercicis més pràctics de comentari de textos teòrics o de creació, i de valoració d'espectacles, crítics o crítiques. També s'atorga molta importància a la presentació individual o en grup d'exercicis i treballs més aplicats sobre els diversos fronts de reflexió, teorització i estudi de la crítica i les variables de la recepció. S’hi poden incorporar, eventualment, activitats complementàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assitència i participació activa a les classes | 20% | 15 | 0,6 | CA08, CA19, KA13, KA14, SA12, SA13, SA14 |
| Exercicis en grup | 40 % | 20 | 0,8 | CA08, CA19, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14 |
| Exercicis individual | 40% | 10 | 0,4 | CA08, CA19, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14 |
Avaluació continuada
L’avaluació continuada es basa en aquests quatre aspectes:
1) L'assistència a classe. 10 % (primer bloc) + 10% (segon bloc). Es valorarà l'interès per l'assignatura, la participació pertinent en els debats i la implicació en les dinàmiques del grup.
2) L'elaboració d’exercicis en grup amb exposició a l'aula sobre algun aspecte relacionat amb els continguts del curs. 20 % (primer bloc) + 20% (segon bloc). S’avaluarà: a) la capacitat d’integrar els fonaments teòrics adquirits; b) la interpretació analítica i crítica de la bibliografia; i c) l’ús de terminologia específica i el registre lingüístic adequats.
3) L'elaboració d’exercicis escrits individuals que consistirà en la eedacció d’una ressenya d’una obra teatral o d’una crítica d’un espectacle 20 % (primer bloc) i un assaig sobre alguns dels aspectes del temari. 20% (segon bloc). Es valoraran: a) la capacitat d'anàlisi; b) la capacitat de relacionar els continguts teòrics del curs amb la reflexió sobre un tema concret; i c) l'argumentació i la claredat expositives.
Avaluació única
L’avaluació única consistirà en:
1) Una prova oral sobre un supòsit pràctic. 25 %
2) Un exercici escrit a partir d’un dels temes proposats pels professors. Extensió: 2.100 caràcters amb espais. 25 %
3) Un examen escrit sobre els continguts d’ambdós blocs 50 %
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que el de l’avaluació continuada.
Remarques
1. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
2. Per participar en la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (avaluació continuada), o bé lliurar totes les proves previstes (avaluació única). A més, el professor/a pot exigir a l'estudiant haver obtingut una qualificació mitjana final de 3,5, com a mínim.
3. L'estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, mal ús de la IA, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
Referències provisionals
Acosta Gómez, Luis (1989) El lector y la obra: teoria de la recepción literaria. Madrid: Gredos
Adorno, Theodor W. (1969): «La crítica de la cultura y la sociedad», a Crítica cultural y sociedad, trad. de Manuel Sacristán, Barcelona, Ariel, p. 203-230.
Auden, W. H. (1974): La mano del teñidor, Barcelona, Barral. Primera edició: 1948.
Barthes, Roland (1969): Crítica i veritat, versió de Jaume Vidal Alcover, Barcelona, Llibres de Sinera.
(1993) Le plaisir du texte, Paris, Seuil.
Batlle, C.; Gallén, E.; Güell, M. (ed.) (2016) Drama contemporani: renaixença o extinció?, Lleida-Barcelona-París, Punctum / Institut del Teatre/ UPF / Université Paris-Sorbonne.
Bennet, Susan (1997): Theatre Audiences: A Theory of Production and Reception, London - N. York, Routledge.
Benjamin, Walter (1987): Dirección única, trad. de Juan J. del Solar i Mercedes Allendesalazar, Madrid, Alfaguara.
Berardinelli, Alfonso (2016): Leer es un riesgo, trad. de Salvador Cobo, Madrid, Círculo de Tiza.
Berenguer, Ángel (1991): Teoría y crítica del teatro. Estudios sobre teoría teatral, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, Servicio de Publicaciones.
Bértolo, Constantino (ed.) (1990): El ojo crítico, Barcelona, Ediciones B.
Brenner, Jacques (1970): Les critiques dramatiques, París, Flammarion.
De Matteis, Tiberia (2008): La critica teatrale: come si analizza e si recensisce uno spettacolo, Roma, Gremese.
Eagleton, Terry (1999): La función de la crítica, trad. de Fernando Inglés Bonilla, Barcelona, Paidós.
Eco, Umberto(1987) Lector in fabula: la cooperación interpretativa en el texto narrativo, Barcelona, Lumen. Eco, Umberto (1991): Els límits de la interpretació, Barcelona, Destino.
Eliot, T. S. (1967): Criticar al crítico y otros críticos, Madrid, Alianza.
Eliot, T. S. (1999): «Els límits de la crítica» [1956], a Sobre poetes i poesia, Barcelona, Columna, p. 121-138.
Fàbregas, Xavier (1973): Introducció al llenguatge teatral, Barcelona, Edicions 62.
Fàbregas, Xavier (1976): El teatre o la vida, Barcelona, Galba.
Fish, S. E. (1980) Is there a text in this class?: The Authority of Interpretative Communities, Cambridge, Mass, Harvard UP.
Fogel, Jean-François (1986): «Un crítico con antenas», a Críticas ejemplares, Palma, Bitzoc, p. 105-109.
García Barrientos, José-Luis (2017): Cómo se analiza una obra de teatro. Ensayo de método, Madrid, Síntesis.
Genette, G. (1982) Palimpsestes: la littérature au second dregré, Paris, Seuil. Hamm, P. (1971): Crítica de la crítica, Barcelona, Barral.
Iser, Wolfgang (1985) L'acte de lecture. Théorie de l'effet esthétique, Bruxelles, Mardaga.
James, Henry (2008): La figura de la alfombra, trad. de Enrique Murillo, Madrid, Impedimenta.
Jauss, H. R. (1991) Teoria de la recepció literària: dos articles, Barcelona, Barcanova.
Kristeva, J. (1969) Semeiotikè. Recherches pour une sémanalyse, Paris, Seuil.
Le Calvez, E.; Canova-Green, M.C. (1997) Texte(s) et intertexte(s), Amsterdam, Rodopi. Lehmann, H. T. (2006) Postdramatic Theatre, London - N. York, Routledge.
Limat-Lettelier, N.; Miguet-Ollagnier, M. (dir.) L'Intertextualité, Paris, Les Belles Lettres.
Lessing, Gotthold Ephraim (1987): Dramatúrgia d'Hamburg, trad. de Feliu Formosa, Barcelona, Publicacions de l'Institut del Teatre.
Lessing, Gotthold Ephraim (2007): Crítica y dramaturgia, trad. de Vicent M. Sanz Esbrí, Castelló, Ellago.
Mamet, David (2011), Manifiesto, Barcelona, Seix Barral.
Mayoral, J. A. (comp.) (1987) Estética de la recepción, Madrid, Arco-Libros.
Pavis, Patrice (1985): «Le discours de la critique dramatique», a Vers une théorie de la pratique théâtrale, Villeneuve-d'Ascq (Nord), Presses Universitaires du Septentrion p. 157-166.
Rancière, J. (2008), Le spectateur émancipé, Paris, La Fabrique.
Reich-Ranicki, Marcel (2004): Los abogados de la literatura, Barcelona, Galaxia Gutenberg, Círculo de Lectores.
Reich-Ranicki, Marcel (2014): Sobre la crítica literaria, Barcelona, Elba.
Romera Castillo, José (ed.) (2004): Teatro, prensa y nuevas tecnologías (1990-2003), Madrid, Visor Libros.
Sanchis Sinisterra, J. (2002) La escena sin límites, Ciudad Real, Ñaque.
Sarrazac, J. P. (2000) Critique du théâtre: de l'utopie au désenchantement, Paris, Circé.
(2012) Poétique du drame moderne, Paris, Seuil.
Sarrazac, J. P. (dir.) (2005) Lexique du drame moderne et contemporain, Paris, Circé.
Steiner, George (2017): Presencias reales. ¿Hay algo en lo que decimos?, trad. de Juan Gabriel López Guix, Madrid, Siruela.
Strauss, Botho (1989): Crítica teatral: las nuevas fronteras, Barcelona, Gedisa.
Szondi, Peter (1988) Teoria del Drama Modern (1880 - 1950), Barcelona, Institut del Teatre.
Valentini, Valentina (1991) Després del teatre modern. Barcelona, Institut del Teatre.
Wellek, René (1988) Historia de la crítica moderna (1750-1950). Versión española de Fernando Collar Suárez-Inclán. Madrid: Gredos
Programari
...
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |