Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4318290 Arxivística i Governança de la Informació | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap.
Capacitar l’estudiant per:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 37 | 1,48 | CA29, CA30, CA31, KA42, KA43, SA35, SA36, SA37, CA29 |
Exercicis pràctics | 40 | 1,6 | CA29, CA30, CA31, KA42, KA43, SA35, SA36, SA37, CA29 |
Tipus: Supervisades | |||
Estudis de cas | 25 | 1 | CA29, CA30, CA31, KA42, KA43, SA35, SA36, SA37, CA29 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de materials | 20 | 0,8 | CA29, CA30, CA31, KA42, KA43, SA35, SA36, SA37, CA29 |
La metodologia docent combina classes virtuals i classes presencials amb una part teòrica i el treball i resolució de casos pràctics a l'aula i de manera autònoma per l'estudiant.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 40% | 2 | 0,08 | CA29, CA30, CA31, KA42, KA43, SA35, SA36, SA37 |
Exercicis pràctics | 60% | 26 | 1,04 | CA29, CA30, CA31, KA42, KA43, SA35, SA36, SA37 |
L'avaluació és continuada. Aquesta assignatura no contempla avaluació única.
L'alumnat ha de demostrar el seu progrés realitzant diverses activitats d’avaluació. Per aprovar l'assignatura l'estudiant haurà de tenir una nota mitja de 5 d'entre totes les activitats i una nota mínima de 5 a l'examen.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, les docents comunicaran per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre les docents i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació l'alumnat que s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, les docents comunicaran per escrit el procediment de recuperació. Les docents poden proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o poden agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumnat equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
AENOR. UNE-ISO 15489-1. Información y documentación. Gestión de documentos. Parte 1: Conceptos y principios. AENOR.
AENOR. UNE-ISO/TR 26122 IN. Información y documentación. Análisis de los procesos de trabajo para la gestión de documentos.
AENOR. UNE-ISO 30300. Información y documentación. Sistemas de gestión para los documentos. Fundamentos y vocabulario. AENOR.
AENOR. UNE-ISO 30301. Información y documentación. Sistemas de gestión para los documentos. Requisitos. AENOR.
AENOR. UNE-ISO 30302. Información y documentación. Sistemas de gestión para los documentos. Guía de implantación. AENOR.
Archives and Records Management Section of the United Nations. (2006). Manual for the Design and Implementation of Recordkeeping Systems (DIRKS ). Archives, (June), 1–230.
ARMA International. (n.d.). Evaluating and Mitigating Records and Information Risks.
ARMA International. (2014). Generally Accepted Recordkeeping Principles, 1–10. Retrieved from http://www.arma.org/r2/generally-accepted-br-recordkeeping-principles
Bedford, D., & Morelli, J. (2006). Introducing information management into the workplace: A case study in the implementation of business classification file plans from the Sector Skills Development Agency. Records Management Journal, 16(3), 169–175. https://doi.org/10.1108/09565690610713228
Bell, H. (2005). A Review of EDRMS Resources in the UK and Europe. Records Management Journal, 15(3), 168. https://doi.org/10.1108/rmj.2005.28115cae.002
Brito Marquina, A. (2015). La normalización como elemento de competitividad y de potencial exportador. Economía Industrial (EI), 396, 33–42.
Bustelo Ruesta, C. (2009). La Gestión de documentos y las evidencias en las organizaciones. Del plano operativo alplano estratégico: una propuesta desde la normalización. Revista Española de Documentación Científica, 32(4), 157–161.
Bustelo Ruesta, C. (2011). Serie ISO 30300: Sistema de gestión para los documentos, (2). Retrieved from www.sedic.es/DT-n2-SEDIC-ISO30300.pdf
Bustelo Ruesta, C. (2012). La normalización internacional en información y documentación: ¿una historia de éxitos? El caso de la normalización ISO en gestión de documentos. Métodos de Informacion, 3(4), 039–046. https://doi.org/10.5557/IIMEI2-N2-039046
Casadesús de Mingo, A. (2015). Gestión de riesgos aplicada a la gestión de documentos: una metodología para garantizar una rendición de cuentas confiable. I Xornadas Fundación Olga Gallego, 1(1), 119–135.
Casadesús de Mingo, A. (2017). La normalización en gestión documental más allá de los clásicos, 1–13.
Dikopoulou, A., & Mihiotis, A. (2012). The contribution of records management to good governance. The TQM Journal, 24(2), 123–141. https://doi.org/10.1108/17542731211215071
Grupo de Difusión del CTN 50-SC1. (2012). Normalización en el sector documental. Revista Española de Documentación Científica, 35(1), 175–178.
Hofman, H. (2006). Standards: Not “One Size Fits All”. The Information Management Journal, 40.3(June). https://doi.org/10.1080/19496591.2015.1067224
Koga, T., & Ogawa, C. (2007). Implementation of the DIRKS Methodology by International Organizations: The Case of the United Nations. Archives and Records Association of New Zealand (ARANZ) 2007 Conference in Auckland.
Lemieux, V. (2004). Managing Risks for Records and Information. Lenexa, Kansas: ARMA International.
Llansó Sanjuan, J. (2009). El proceso de normalización en el AENOR/CTN50/SC1: Gestión de documentos y aplicaciones. Arch-E. Revista Andaluza de Archivos, (1).
Macintosh, S., & Real, L. (2007). DIRKS: Putting ISO 15489 to Work. The Information Management Journal, 50–56.
Moro Cabero, M. (2011). Certificación de calidad en los archivos. Análisis y prospectiva. Revista Española de Documentación Científica, 34(3), 447–460. https://doi.org/10.3989/redc.2011.3.815
National Archives of Australia. (2001). Dirks Step a – Preliminary, (September).
Núñez Fernández, E. (2007). Archivos y normas ISO. Gijón: Ediciones Trea.
Oliver, G. (2007). Implementing international standards: first, know your organisation. Records Management Journal, 17(2), 82–93. https://doi.org/10.1108/09565690710757887
Swan, K., Adrian Cunningham, Robertson, A., & Cunningham, A. (2002). Establishing a high standard for electronic records management within the Australian public sector. Records Management Journal, 12(3), 79–86. https://doi.org/10.1108/09565690210454761
.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | tarda |