Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4310486 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No es contemplen
L'objectiu de l'assignatura és completar els coneixements de biologia i geologia dels llicenciats, enginyers o graduats futurs professors de ciències.
El mòdul “Biologia i Geologia” s’estructura en dues parts: Història de la Ciència (4cr) i Fonaments de la Biologia i la Geologia (6cr).
El mòdul “Biologia i Geologia” s’estructura en dues parts: Història de la Ciència (4cr) i Fonaments de la Biologia i la Geologia (6cr dividits en: Fonaments de Biologia 3cr i Fonaments de Geologia 3cr).
Història de la Ciència (4cr)
A través de l’anàlisi crítica d’autors i episodis rellevants, l’estudiant adquirirà una cultura científica històrica bàsica, aplicable a l’ensenyament secundari.
1. ¿Què és la ciència? ¿On és la història?
2. Orígens
3. Gravetat
4. Instruments
5. Elements
6. Taller: Einstein i l'experiència de la relativitat
7. Taller: Meitnerheimer
8. Lectura: Frankenstein o el Prometeu modern
9. Microorganismes
10. Evolució
11. Taller: Individuo, informació i societat
12. Taller: Caos, ordre i dinosaures
Cada sessió està dedicada a un tema i s’hi presentaran i discutiran les lectures proposades al Campus virtual.
Fonaments de la Biologia i la Geologia (6cr)
Treball sobre continguts fonamentals de biologia i geologia per complementar la formació inicial dels futurs professors de física i química.
Els alumnes cursaran 2 fonaments disciplinaris de 3 crèdits depenent de la seva formació inicial.
La distribució serà la següent:
‐ Geòlegs i afins cursaran Fonaments de Biologia i Física
‐ Biòlegs i afins cursaran Fonaments de Química i Geologia
Els continguts a cursar són els següents:
Fonaments de Biologia (3cr)
- La Química de la Vida: Components Químics de la cèl·lula. Bioelements. Molècules orgàniques. Biocatalitzadors. Introducció al metabolisme.
-La cèl·lula: La cèl·lula procariota i eucariota. estructura i funció dels orgànuls. Models d’organització. Divisió cel·lular. Virus i bacteris.
- Bases de l’herència: Genètica clàssica. Lleis de Mendel. herència lligada al sexe. Identificació del DNA com a portador de l’herència Genètica Humana (Genoma Humà). Alteracions del genoma.
-Organismes i sistemes. Nivells d’organització ecològica. Principis bàsics de l’ecologia.
Fonaments de Geologia (3cr)
- La Geologia com a ciència. La Terra com a sistema complexa.
- Els materials terrestres: roques, minerals. El cicle de les roques. Classificació i identificació.
- L’estructura interna i els canvis terrestres: tectònica global, terratrèmols, volcans, deformació i estructures tectòniques, el paisatge com a interacció entre processos interns i processos externs. Riscos geològics.
- El Treball de camp: visita a la zona de la riera de Sant Jaume. Història de la Terra i Geologia de Catalunya: registre estratigràfic, el temps geològic, ambients sedimentaris, datacions i fòssils.
- Els mapes geològics: elements del mapa, mapes i talls geològics, la història geològica.
Els estudiants de l'especialitat de biologia/geologia participen en dos projectes interdisciplinaris amb els estudiants de l'especialitat de química/física, el primer amb continguts de física i geologia, i el segon de biologia i química. Aquests projectes es treballen en grups interdisciplinaris al llarg de tres sessions.
Projecte interdisciplinari de Biologia i Química
Es tracta d’una activitat transversal de “Fonaments de Biologia” i “Fonaments de Química” i es farà en grup.
Projecte interdisciplinari de Geologia i Física
Es tracta d’una activitat transversal de “Fonaments de Geologia” i “Fonaments de Física” i es farà en grup.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Assistència i participació a les classes magistrals, pràctiques de laboratori, sortides, etc, i la realització i avalaució d'activitats relacionades | 65 | 2,6 | 2, 6, 7, 9, 8, 11, 3, 12, 1 |
Tipus: Supervisades | |||
Revisió, realització i avaluació de treballs (informes, estudis de cas, resolució de problemes, exposicions, pràctiques de laboratori, treballs de camp, ...) | 65 | 2,6 | 2, 5, 7, 10, 13 |
Tipus: Autònomes | |||
Anàlisis de lectures i propostes d'innovació didàctica, realització d'informes, disseny d'activitats, anàlisis i resolució de casos | 120 | 4,8 | 4, 5, 6, 7, 9, 8, 11, 3, 12, 1, 13 |
Les hores que s’indiquen per cadascuna de les activitats formatives són orientatives i es poden veure modificades lleugerament en funció del calendari o de les necessitats docents.
En les activitats d’aula es proposarà treball en petit grup per tal de promoure el màxim la participació de tots els alumnes.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació dels fonaments de Biologia | 30% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 3, 12, 1, 13 |
Avaluació dels fonaments de Geologia | 30% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 3, 12, 1, 13 |
Avaluació d'història de les ciències | 40% | 0 | 0 | 2, 6, 9, 3, 1 |
Criteris d'avaluació:
L'assistència a les sessions és recomanable per assegurar el seguiment de les assignatures i realitzar tasques o activitats in situ. L'assistència en un percentatge superior o igual al 80% juntament amb una actitud d'escolta activa i participació respectuosa és requisit per a l'avaluació ordinària de l'assignatura.
Per aprovar el mòdul de Biologia i Geologia cal haver aprovat cada una de les parts i cada una de les temàtiques que el configuren i que es cursaran de forma independent.
L’avaluació continuada de cada una de les temàtiques del bloc inclou activitats en grup i activitats individuals. Per poder fer mitjana s’ha de treure com a mínim un 4 de cada una de les activitats previstes per a ser avaluades i que el professorat indicarà prèviament.
Al llarg de la part del mòdul que cada professor/a imparteix, es poden demanar tasques complementàries sense haver de ser considerades necessàriament tasques d’avaluació, però sí de lliurament obligatori.
En cas de sol·licitar per les vies acadèmiques oficials l'avaluació única, aquesta inclourà la presentació dels treballs de cadascun dels blocs, el dia 16 de maig de 2025.
La recuperació tant de l'avaluació continuada com de la única consistirà en la repetició dels treballs designats pels professors de cada bloc, la presentació serà el 13 de juny de 2025.
El lliurament de treballs es realitzarà per la via del campus virtual. No s’acceptaran treballs lliurats per altres vies no acordades amb el professor/a ni tampoc els treballs amb formats incorrectes, que no incloguin el nom dels autors i la temàtica a la que fan referència o que s’enviïn fora de termini.
Donat que la llengua vehicular del màster i de l'ensenyament secundari és el català, les tasques orals i escrites relacionades amb aquest mòdul s'han de presentar en aquesta llengua.
Els treballs i els exàmens s’avaluaran com a màxim 1 mes després del seu lliurament o realització.
D’acord amb la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball es penalitzarà amb un 0 com a qualificació, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
Història de la Ciència
Per a avaluar les sessions d'Història de la ciència, l'alumne haurà de redactar 3 lliuraments individuals breus de 600 paraules (extensió màxima) sobre les preguntes que es plantegin a les sessions. El primer dia de classe es donaran els detalls i es concretaran les dates d'entrega.
Per a la qualificació tindrem en compte 1) la claredat i la redacció del text; 2) la relació de l'argument amb el contingut de les sessions i 3) les lectures proposades.
Fonaments de biologia
Per a avaluar les sessions de fonaments de Biologia s’han de presentar:
- Activitats puntuals d’aplicació dels continguts treballats, com pot ser la resposta a algunes preguntes dels exàmens PAU i l’elaboració d’una pregunta a partir del tema treballat a classe (Individual 35%).
- Projecte Interdisciplinari de Química i Biologia (grup65%). Data lliurament: 05/05/2025
Fonaments de geologia
Per a avaluar les sessions de fonaments de Geologia s’ha de presentar:
- Treball d’interpretació del treball de camp (Individual 35%). Data lliurament: 13/12/2024
- Projecte Interdisciplinari de Física i Geologia (grup 65%). Data lliurament: 07/02/2025
Bibliografia d'Història de les Ciències
Hi haurà bibliografia específica per cada sessió. Les següents referències són generals:
BARONA, Josep Lluís (2003). Història del pensament biològic. València: Universitat de València.
BOWLER, Peter J.; MORUS, Iwan Rhys (2007). Panorama general de la ciencia moderna. Barcelona: Crítica.
COLLINS, Harry; PINCH, Trevor (1996). El gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia. Barcelona: Crítica.
FARA, Patricia (2009). Breve historia de la ciencia. Barcelona: Ariel.
GIORDAN, A., coord. (1988) Conceptos de Biología. Madrid: Labor.
HOLTON, Gerald (1993). Introducción a los conceptos y teorías de las ciencias físicas. Barcelona: Reverté.
JAHN, I., LOTHER, R., SENGLAUB, K. (1990). Historia de la biología. Barcelona: Labor.
KUHN, Thomas S. (2006). La estructura de las revoluciones científicas. Trad. deCarlos Solís Santos. Madrid, México: Fondo de Cultura Económica.
KUHN, Thomas S. (2007). L'Estructura de les revolucions científiques. Introducció a l’obra de T. S. Kuhn per John L. Heilbron; traducció de Josep Batalla. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum.
LINDBERG, David C. (2002) Los inicios de la ciencia occidental. Barcelona: Paidós.
OLBY, G.N. CANTOR, J.R.R. CHRISTIE, M.J.S. HODGE, eds. (1990). Companion to the History of Modern Science. London: Routledge.
ORDOÑEZ, Javier; NAVARRO, Víctor; SÁNCHEZ RON, José Manuel (2003). Historia de la Ciencia. Madrid: Austral/Espasa..
PESTRE, Dominique (2008). Ciència, diners i política: assaig d'interpretació. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum.
ROSSI, Paolo (1998). El nacimiento de la ciencia moderna en Europa. Barcelona: Crítica.
SHAPIN, Steven (2000). La revolución científica. Una interpretación alternativa. Barcelona: Paidós.
SOLIS, Carlos; SELLÉS, Manuel (2005) Historia de la Ciencia. Espasa. Madrid.
BIBLIOGRAFIA de Fonaments de Biologia
YÉLAMOS María Belén; FERNÁNDEZ, María Inmaculada. 2016. Biologia. Ediciones Paraninfo.
HARARI Yuval Noah. 2016, Sàpiens, una breu història de la humanitat. Edicions 62
TORTORA, Gerdad; DERRICHKON, Bryan. 2008. Introducción al cuerpo humano: fundamentos de anatomía y fisiologia (7ª Edicion). Editorial Médica Panamericana, Mexico.
CHIRAS, Daniel . 2005. Human Biology. (9th edition). Jones and Bartlett Publishers, Boston.
BIBLIOGRAFIA de Fonaments de Geologia
Geologia conceptes
TARBUCK, Edward J & LUTGENS, Frederick K. (2005). Ciencias de la Tierra. (8ª Ed.) Pearson. Prentice Hall.
PEDRINACI, Emilio. (2001). Los procesos geológicos internos. Síntesis educación. Madrid.
KELLER, Edward A.; BLODGETT, Robert H. (2007). Riesgos naturales. Pearson. Prentice Hall, Madrid.
CRAIG, J.R.; VAUGHAN, D.J.; SKINNER, B.J. (2006). Recursos de la Tierra: Origen, uso e impacto ambiental. Pearson. Prentice Hall, Madrid.
GUTIÉRREZ, Mateo. (2008). Geomorfología. Pearson. Prentice Hall.
BOGG, Sam, J. (2006).- Principles of Sedimentology and Stratigraphy. 4th ed., Pearson-Prentice Hall.
ANGUITA, Francisco. (1988). Origen e historia de la Tierra. Ed. Rueda, Madrid.
Geologia pràctica
POZO, Manuel.; GONZÁLEZ, Javier.; GINER, Jorge. (2004). Geología Práctica. Pearson. Prentice Hall.
OMS, Oriol.; VICENS, E. y OBRADOR, Antoni. (2002). Introducción al mapa geológico (1): topografía y fundamentos. Monografías de Enseñanza de la Ciencias de la Tierra. Serie Cuadernos didácticos nº2.
STRAHLER Arthur. y STRAHLER Alan. (1989). Geografía física. (3ª Ed.) Omega.
MOTTANA, Annibal.; CRESPI, Rodolfo.; LIBORIO, Giuseppe (1980): Guía de minerales y rocas. Ed. Grijalbo. Barcelona.
MATA, Josep M. y SANZ, Joaquim. (1988). Guia d'identificació de minerals. Parcir, Manresa.
Geologia de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya (2010). Atles geològic de Catalunya. ICC i IGC. ISBN/ISSN: 978-84-393-8330-7.
HISTORIA NATURAL DELS PAISOS CATALANS (1986): Geologia I. Tomo 1. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
HISTORIA NATURAL DELS PAISOS CATALANS (1992): Geologia II. Tomo 2. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
HISTORIA NATURAL DELS PAISOS CATALANS (1985): Recursos geològics i sòl. Tomo 3. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
HISTORIA NATURAL DELS PAISOS CATALANS (1988): Registre fòssil. Tomo 15. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
RIBA, O. i alt. (1979).- Geografia Física dels Països Catalans. Ed. Ketres.
Webs
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC): http://www.icgc.cat
Geocamp-portal de les activitats de camp: http://webs2002.uab.es/_c_gr_geocamp/geocamp/1024/index.ht
Terminologia: http://cit.iec.cat
Revistes
Enseñanza de las Cièncias de la Tierra (AEPECT): http://www.aepect.org/larevista.htm
Alambique https://www.grao.com/revistas/revista-alambique/
Enseñanza de las Ciencias: http://www.raco.cat/index.php/ensenanza
Per a la resolució de les activitats pràctiques utilitzarem:
-Google Earth
-Global Mapper
-Microsoft Excel
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEmRD) Teoria (màster RD) | 1 | Català | anual | matí-mixt |