Globalització, Polítiques Educatives i Desigualtats
Codi: 44040 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4313228 Política Social, Treball i Benestar | OT | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Helena Troiano Goma
- Correu electrònic:
- helena.troiano@uab.cat
Equip docent
- Francesc Xavier Bonal Sarro
- Maria Isabel Garcia Gracia
- Rafael Merino Pareja
- (Extern) Pablo Andres Neut Aguayo
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap
Objectius
Competències
- Dissenyar, implementar i avaluar les polítiques socials i els processos que incideixen en la redistribució de recursos i en la millora del benestar de la ciutadania, en diferents àmbits i des d'una perspectiva europea.
- Distingir les principals transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals de les societats complexes per a analitzar els reptes fonamentals que plantegen per a la igualtat i el benestar.
- Treballar individualment i en equip en un context internacional i multidisciplinari.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els processos polítics i socials que influeixen en les polítiques educatives en les escales local, estatal i global de l'acció social.
- Aplicar els coneixements teòrics sobre les polítiques educatives a estudis de cas internacionals.
- Dissenyar les polítiques educatives dutes a terme pels governs, les regions i els organismes internacionals i avaluar-ne els impactes.
- Identificar i analitzar les interaccions entre l'educació i totes les facetes del desenvolupament humà i la pobresa multidimensional.
- Relacionar els conceptes utilitzats per analitzar la globalització i les seves implicacions educatives amb les teories generals del desenvolupament.
- Treballar individualment i en equip en un context internacional i multidisciplinari.
Continguts
|
Sessions: S1. GLOBALITZACIÓ I EDUCACIÓ. DIMENSIONS I IMPACTES SOBRE LA POBRESA I LA DESIGUALTAT. Definicions de globalització i el seu impacte sobre l'educació. Debats sobre globalització i efectes sobre la pobresa i desigualtat educativa i social. S2. EDUCACIÓ, PRIVATITZACIÓ I DESIGUALTAT. Tendències en la privatització de l'educació. Aliances públic / privades en educació. Les polítiques d'elecció escolar i els seus efectes. S3. LA UNIVERSITAT I LES SEVES REFORMES RECENTS. L'evolució de la universitat a Europa. Reformes i transformacions recents: expansió, diferenciació, professionalització i estratificació horitzontal. S4. DESIGUALTAT A LA UNIVERSITAT. Accés, composició social de l'estudiantat universitari i trajectòries d'estudiants. S5. REFORMES EDUCATIVES A L'ENSENYAMENT SECUNDARI. Models educatius diferenciats i els seus efectes. Les reformes educatives i la formació professional a Espanya. S6. ITINERARIS EDUCATIUS EN LES TRANSICIONS POSTOBLIGATÒRIES. Transicions i Itineraris formatius dels joves: Perspectiva longitudinal i biogràfica. Itineraris d'abandonament educatiu precoç a Espanya. S7. TEORIA DE LA REPRODUCCIÓ I DE LA RESISTÈNCIA EN EDUCACIÓ. Propostes inicials i projeccions en l'actualitat. S8. AUTORITAT PEDAGÒGICA, DESINSTITUCIONALITZACIÓ DE L'ESCOLA I VIOLÈNCIES ESCOLARS. Noves formes de desigualtat educativa. |
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Activitats pràctiques a l'aula | 40 | 1,6 | 1, 2, 3 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i treball individual de l'estudiant | 35 | 1,4 | 1, 3, 6 |
La metodologia combinarà classes magistrals i exercicis pràctics.
L'alumnat haurà d'assistir prèviament preparat a les sessions, havent realitzat les lectures obligatòries i, en cas que calgui, preparant de forma individual o col·lectiva les sessions pràctiques.
Les sessions pràctiques consistiran en debats, anàlisi de casos, anàlisi de dades i d'altres metodologies participatives.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència a classe | 5% | 0 | 0 | 6 |
| Proposta de treball | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6 |
| Treball individual de curs | 75% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
El mòdul s'avalua en base a un treball de curs que es pot desenvolupar en tres formats diferents:
Opció 1: Desenvolupament d'un treball en format d'article científic sobre un estudi de cas d'una política educativa.
Opció 2: Desenvolupament de la primera part (marc teòric i model d'anàlisi) de la recerca del TFM, sempre i quan aquest tracti temes educatius.
Opció 3: Assaig o paper reflexiu basat en el coneixement adquirit en el curs.
El treball es lliurarà en dues fases:
1) Proposta i justificació de la tasca a realitzar. Després d'una exploració inicial de temes, bibliografia i dades, abans de les vacances de Nadal, l'estudiant lliurarà una proposta del treball de curs (20%).
2) Treball de curs. L'última o penúltima setmana de gener (a concretar) l'estudiant lliurarà el treball final (75%).
A més, es tindrà en compte l'assistència a classe, en què es realitzen exercicis i debats en grup (5%).
Bibliografia
Acosta-Silva Adrián (2016), “La universidad, hoy: imágenes, prácticas y representaciones”, en Revista Iberoamericana de Educación Superior (ries), México, unam-iisue/Universia, vol. vii, núm. 18, pp. 99-108. https://ries.universia.net/article/view/1386/universidad-hoy-imagenes-practicas-representaciones
Ben-Porath, S.R. (2009). School Choice as a Bounded Ideal. Journal of Philosophy of Education, 43(4), 527-544.
Bernardi, Fabrizio and Cebolla, Héctor (2014). «Social Class and School Performance as Predictors of Educational Paths in Spain». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 146: 3-22. http://dx.doi.org/10.5477/cis/reis.146.3
Bonal, X. and Rambla, X. (2009). “In the Name of Globalisation: southern and northern paradigms of educational development”, in Dale, R. & Robertson, S. (eds) Globalisation and Europeanisation in Education. Oxford: Symposium Books. pp. 143-158.
Bonal, X., Zancajo, A. and Verger, A. (in press). Making poor choices? Demand rationalities and school choice in a local Chilean education market. Journal of School Choice, 11(2), 258-281, DOI: 10.1080/15582159.2017.1286206
Dubet, F., (2007). El declive y las mutaciones de la institución. Revista de Antropología Social, 16,39-66.
Duru-Bellat, M. (2010) Las desigualdades educativas en Europa. Una cuestión de actualidad. Revista Española de Educación Comparada,16, 105-130. https://www.researchgate.net/publication/278621916_Las_desigualdades_educativas_en_Europa_une_cuestion_de_actualidad
Echevarría, B.; Martínez Clares, P. (2019). Diagnóstico de la Investigación sobre la Formación Profesional Inicial en España (2005-2017). Madrid: Fundación Bankia por la Formación Dual. https://www.caixabankdualiza.es/recursos/doc/portal/2019/07/08/diagnostico-investigacion-fpi.pdf
García de Fanelli, A., & Adrogué, C. (2019). Equidad en el Acceso y la Graduación en la Educación Superior: Reflexiones desde el Cono Sur. Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 27(96). https://www.researchgate.net/publication/335401324_Equidad_en_el_Acceso_y_la_Graduacion_en_la_Educacion_Superior_Reflexiones_desde_el_Cono_Sur
García Gracia, M., Sánchez Gelabert, A., & Valls Casas, O. (2022). Itinerarios educativos, trazabilidad y autopercepción de notas en las transiciones postobligatorias. Revista de educación. https://redined.educacion.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/222123/GarciaGracia.pdf?sequence=1
Garcia Gràcia, M & Sánchez-Gelabert, A (2021) Los abandonos prematuros de la educación y la formación reflejan las desigualdades sociales. Observatorio de l'Obra Social de la Caixa Disponible en: https://observatoriosociallacaixa.org/en/-/early-leavers-from-education-and-training-reflect-social-inequalities-1
García Gràcia, M., & Valls, O. (2018). Trayectorias de permanencia y abandono educativo temprano: Análisis de secuencias y efectos de la crisis. Revista Metamorfosis, pp, 129-143. https://revistametamorfosis.es/index.php/metamorfosis/article/view/87
Giroux, H. (2023). Reprint: Theories of Reproduction and Resistance in the New Sociology of Education: A Critical Analysis, Harvard Educational Review, 93 (3): 396–437. https://doi.org/10.17763/1943-5045-93.3.396
Hirsch, D., Rio, V. (2015). Teorías de la reproducción y teorías de la resistencia: una revisión del debate pedagógico desde la perspectiva materialista. Foro de Educación, 13(18), pp. 69-91. http://dx.doi.org/10.14516/fde.2015.013.018.004
Kragten, N., Burgoon, B., & van de Werfhorst, H. (2022). The Politics of Equity and Efficiency in Educational Reforms in Europe. file:///C:/Users/1000890/Downloads/Kragten%20et%20al.pdf
Lynch, K., y Baker, J. 2005). Equality in education An equality of condition perspective. Theory and Research in Education, 3(2), pp. 131–164.
Martín Criado, E., Alonso Carmona, C., y Castillo Rojas-Marcos, J. (2022). Los infortunios de la autoridad pedagógica. Un estudio de caso. Revista Española de Sociología, 31 (3), a117. https://doi.org/10.22325/fes/res.2022.117
Merino-Pareja, R., & García-Gracia, M. (2022). Vías e itinerarios de formación profesional: la persistencia de la asociación entre bajo rendimiento y opción profesional. Estudios sobre Educación. https://revistas.unav.edu/index.php/estudios-sobre-educacion/article/view/42459
Merino, R., Olmeda, E., García Gracia, M., & Palomares, D. (2022). Jóvenes y segunda oportunidad: cambios en las trayectorias formativas y laborales. Profesorado, Revista De Currículum Y Formación Del Profesorado, 26(3), 221–241. https://doi.org/10.30827/profesorado.v26i3.23455
Merino, R. (2023). "La formación profesional reglada. Evolución y perspectivas de futuro", en Blanco Martín, a. (coord.), Informe España 2023. Madrid: Universidad Pontifica Comillas, Cátedra José María Martín Patino. Pp. 129.139. https://blogs.comillas.edu/informeespana/wp-content/uploads/sites/93/2023/11/Informe_Espana_2023_Capitulo_1.pdf
Milanovic, B. (2003). The Two Faces of Globalization: Against Globalization as We Know It. World Development, 31(4), 667–683. doi:10.1016/S0305-750X(03)00002-0
Termes, Andreu (2022). «Las transiciones a la educación posobligatoria en Barcelona: vías diferentes, itinerarios desiguales». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 178: 143-164. (doi: 10.5477/cis/reis.178.143)
Troiano, H., & Torrents, D. (2018). La evolución del acceso a la universidad en Cataluña: ¿Cómo la explicamos? Revista Española de Sociología, 27(1), 127-136. https://recyt.fecyt.es/index.php/res/article/view/65608
Troiano, H., Sánchez-Gelabert, A., Torrents, D., Elias, M. & Daza, L. (2019). “Estudios sobre trayectorias y transiciones de los estudiantes universitarios. Una perspectiva sociológica.” En Pilar Figuera Gazo (Ed.) Trayectorias, transiciones y resultados de los estudiantes en la universidad. Ulzama: Laertes.
Troiano, H., Sànchez-Gelabert, A., & Elias, M. (2021). The horizontal stratification of the Catalonian university system: the role of the private university. Research in Post-Compulsory Education, 26(4), 503–524. https://doi.org/10.1080/13596748.2021.1980665
Vidal, J. (2018). ¿Qué es esto de la tercera misión? El blog de Studia XXI>UNIVERSÍDAD. Recuperado de: https://www.universidadsi.es/la-tercera-mision/
Programari
No es requereix programari específic.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |