Narratives Digitals
Codi: 43963 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4316493 Periodisme i Innovació en Continguts Digitals | OB | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Rosario Lacalle Zalduendo
- Correu electrònic:
- rosario.lacalle@uab.cat
Equip docent
- Jesús Martínez Fernández
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Sense prerequisists
Objectius
La ràpida evolució de les tecnologies digitals en el segle XXI planteja continus reptes a les narratives. No obstant això, els relats de l'era del storytelling incloen els elements essencials (temes, motius, estereotips, etc.) dels relats ancestrals, que es recombinen incessantment amb la finalitat d'adaptar-se als nous formats dels diferents mitjans.
L'objectiu general d'aquesta assignatura és dotar l'alummat amb les eines i conceptes necessaris per poder crear i analitzar, d'una manera eficaç, interactiva, crítica i responsable, diferents tipus de relats en diferents mitjans.
A la primera part es reflexiona sobre la relació entre la tecnologia i els continguts i s'analitzen les estructures narratives dels relats. A la segona part es defineixen les característiques dels diferents gèneres i formats, així com la seva evolució en relació amb les narratives digitals. A la tercera part s'examina el paper dels destinataris en la construcció i interpretació dels textos.
Perspectiva de gènere
L' assignatura resulta molt útil en l'anàlisi crítica de les representacions de gènere als relats de les narratives digitales. Un dels objectius fonamentals de l'assignatura és evidenciar, de manera crítica i reflexiva, la construcción d'estereotips.
Competències
- Adaptar-se a noves situacions, tenir capacitat de lideratge i iniciativa mantenint la creativitat.
- Analitzar i avaluar tendències de narració digital de les empreses informatives i ser capaç de proposar alternatives de construcció del relat periodístic en un context digital i interactiu.
- Aplicar les eines de gestió, anàlisi, organització i planificació de la informació d'acord amb objectius i projectes informatius específics.
- Comprendre i analitzar les tendències i les dinàmiques del canvi en l'ecosistema comunicatiu, informatiu i regulador de l'empresa periodística del segle XXI.
- Crear i gestionar publicacions periodístiques que continguin elements innovadors a partir de la introducció aplicada de les TIC.
- Generar propostes innovadores i competitives d'investigació aplicada.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i avaluar les característiques narratives dels productes informatius de l'empresa periodística de pràctiques.
- Analitzar i avaluar les tendències de narració digital de l'empresa informativa i aplicar alternatives de producció que involucrin sistemes de cooperació narrativa.
- Comprendre i aplicar les arquitectures i els sistemes d'informació digital als tipus d'empresa periodística del segle XXI.
- Comprendre i discernir les metodologies i procediments del treball científic aplicat a la comprensió de les tendències i problemàtiques dels fenòmens comunicatius del segle XXI.
- Construir un projecte d'investigació els resultats del qual proposin solucions aplicades a la gestió i la producció de continguts digitals informatius.
- Cooperar en entorns de treball en un equip col·laboratiu i contribuir a l'abast d'un objectiu fixat.
- Identificar críticament els contextos canviants de la narrativa digital en funció de les plataformes de producció i consum de la informació.
- Identificar les eines associades al posicionament dels continguts digitals orientats a la resolució de problemes específics.
- Planificar els processos d'introducció de la innovació dins de les estratègies del relat informatiu en una redacció periodística.
- Planificar, de manera innovadora, diferents estratègies de posicionament dels productes periodístics realitzats en la redacció simulada.
- Proposar solucions pràctiques a partir del desenvolupament d'un producte informatiu en un equip de treball multidisciplinari.
- Proposar un projecte de recerca aplicada per desenvolupar-lo en el Treball de Final de Màster.
- Respectar l'espai de desenvolupament professional adequant-se a les necessitats i rutines dels equips de treball de l'empresa informativa.
- Responsabilitzar-se de situacions quotidianes del procés i la producció de la informació sota un estricte compliment d'objectius.
- Utilitzar eines per a la recol·lecció i el tractament de la informació i la documentació necessària per a la construcció del marc teòric o conceptual del TFM.
- Utilitzar les estratègies de posicionament en motors de cerca per comunicar històries informatives de manera eficaç.
Continguts
-
Narratives digitals
- Conceptes de narrativa
- Relació entre tecnologia i narrativa
- Estructura i construcció dels relats
- Quins personatges per quins tipus de narratives?
Gèneres i formats de les narratives digitals
- Gèneres
- Formats
Interpretació i interacció
- Intermedialitat, transmedia i fandom
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitas formatives supervisades | 30 | 1,2 | 2, 4, 5, 6, 11, 16 |
| Activitats formatives autònomes | 75 | 3 | 4, 5, 7, 10, 16 |
| Classes magistrales | 45 | 1,8 | 2, 4, 7, 9 |
Classes magistrals
Clases de resolució de problemes/casos/ejercicis
Presentació oral de treballs
Tutories
Elaboració de treballs/informes
Estudi personal
Lectura d'articles/informes d'interés, etc.
Es destinaran 15 minuts d’una clase del curs a respondre a l’enquesta d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura o mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència, participació activa i exercicis a l'aula | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 14, 16 |
| Entrega de treballs | 50% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Prova de continguts | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 7, 8 |
Avaluació continuada
L'avaluació és el resultat de la mitjana proporcional de les diferents activitats realitzades.
L'assistència i participació activa a les classes impartides representa 25% de la nota final de curs. Els treballs lliurats el 50%. El 25% restant correspon a la prova de continguts realitzada al llarg del semestre. Les absències es penalitzaran amb un detriment de la nota d'un 10% final per cada sessió de 3 hores o fracció (excepte justificacions documentades). No s'acceptaran lliuraments de treballs ni altres exercicis fora de les dates previstes.
Els lliuraments de resultats dels treballs realitzats i de la prova de continguts inclouràn dia i hora de la corresponent revisió, a la qual es podrà acollir l'alumnat sempre que les persones interessades ho comuniquin a la professora en un termini màxim de dos dies a partir del lliurament de les notes. No s'acceptaran sol·licituds de revisió posteriors.
La metodologia docent i l'avaluació propostes poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. L'alumnat trobarà al campus virtual la descripció detallada dels exercicis i pràctiques; materials docents; i altres informacions necessàries per a l'adequat seguiment de l'assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, l'alumnat serà informat dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Recuperació: avaluació continuada
Segons normativa per poder participar al procés de recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat almenys 2/3 del total d'activitats avaluables de l'assignatura.
L'alumnat podrà recuperar el treball de curs, així com la prova de continguts, sempre que la qualificació obtinguda no sigui inferior a 3,5 en cada cas (els exàmens i treballs no lliurats puntuen 0).
Les activitats derivades de l'assistència i participació a classe no es poden recuperar, així com la presentació oral de treballs. Cada prova no realitzada es puntua amb un 0.
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà realitzar una única prova de síntesi. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Avaluació única
50% Prova teòrica. Serà indispensable aprovar (5 o més) per superar l'assignatura.
20% Prova de resolució de 4 casos d’estudi o reptes comunicatius.
30% Lliurament d’un treball finalitzat a exercitar els continguts de l'assignatura, acordat prèviament amb la professora.
Recuperació: avaluació única
Segons normativa per poder participar al procés de recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat almenys 2/3 del total d'activitats avaluables de l'assignatura.
Només es pot recuperar la prova de teoria si l'alumne/a ha obtingut una nota igual o superior a 3,5. La prova de recuperació consistiràen una prova escrita d'avaluació de coneixements teòrics.
La nota obtinguda en la resolució de casos o reptes comunicatius formarà part de la mitjana ponderadade la nota final. Només en cas de suspendre aquesta prova amb una nota igual o superior a 3,5 i si l’alumne així ho considera, podrà optar a recuperar la amb oproves de la mateixa índole.
El treball no és recuperable i la nota obtinguda (ja estigui superat o no) formarà part de la mitjana ponderada de la nota final.
La persona que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat ...), l'acte d'avaluació corresponent es qualificarà amb 0. En cas que es produïssin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura seria 0.
El professorat que imparteixi la docència de l'assignatura pot indicar als estudiants que, per al desenvolupament correcte de la classe i per garantir la bona convivència a l'aula, no cal utilitzar dispositius electrònics o pantalles mentre duri la classe, excepte quan s'indiqui el contrari per alguna situació docent en concret.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Conceptes de narrativa
- Gottschall, Johanttan (2021) The Universal Grammar. The Story Paradox: How Our Love of Storytelling Builds Societies and Tears them Down (pp. 97-122). Basic Books.
Relació entre tecnologia i narrativa
- Lacalle, Charo (2022) Indignidades digitales. (In)dignidades mediáticas en la sociedad digital (pp. 139-154). Cátedra.
Estructura i construcció dels relats / Quins personatges per quines narratives?
- Vogler, Christopher (2002[1992]. El viaje del escritor: Las estructuras míticas para escritores, guionistas, dramaturgos y novelistas. Ma Non Troppo.
Gèneres
- Renner, Karl Nikolaus (2020) Facts and Factual Narration in Journalism". M. Fludernik and M.-L. Ryan (eds.) Narrative Factuality: A Handbook (pp. 465-478). De Gruyter.
- VV.AA. (2008) Introduction: what is genre?. En G. Creber (ed.) The television genre book (pp. 1-15). BritishFilm Institute.
Formats
- Sorapure, Madeleine (2022) Data Narratives: Visualization and Interactivity in Representations of COVID- 19. P. Dawson & M. Mäkelä (eds.) The Routledge Companion to Narrative Theory (pp. 55-68). Routledge.
Interpretació i interacció
- Lacalle, Charo (2023) Cartografiando las subculturas de la manosfera española. Entre Forocoches y Burbuja.info. Y. Franco y A. Bernárdez Rodal (eds.) Misoginia online: la cultura de la manosfera en el contexto español (pp. 115-134). Tirant.
Intermedialidad, transmedia i fandom
- Lacalle, Ch., Gómez, B., Narvaiza, S. (2021) ¿Amigos o simplemente fans? Las relaciones parasociales en las comunidades online de la ficción televisiva”. Communication & Society, 34 (3), 2021, 61-77.
- Ryan, Marie-Laure (2005) On the Theoretical Foundations of Transmedial Narratology". J. Ch. Meister (ed.) Narratology beyond Literary Criticism: Mediality, Disciplinarity 8pp. 1-249. De Gruyter.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
- Barthes, Roland (1993[1966]). Introducción al análisis estructural del relato (1966). En La aventura semiológica. Barcelona, Paidós.
- Barthes, Roland (1994[1984]). La muerte del autor. El susurro del lenguaje. Más allá de la palabra y la escritura (pp. 65-72). Paidós.
- Campbell, Joseph (2017[1949]) La aventura del héroe. El héroe de las mil caras. Psicoanálisis y mito (pp. 65-282). Fondo de Cultura Económica.
- Chatman, Seymour (2013[1978]) Historia y sucesos. Historia y discurso (pp. 83-113) Taurus.
- Cobley, Paul (2014) Narrative. Routledge (2ond edit.)
- Eco, Umberto (1993[1079]) El lector modelo. Lector in fabula (pp. 73-95).Lumen.
- Eder, Jens; Jannidis, Fotis; Schneider, Ralph (2010). Introduction. Characters in Fictionals worlds. Understanding Imaginary Beings in Literature, Film, and Other Media (pp. 3-66). DeGruyter.
- Elleström, Lars (2019). Narrating Through Media Modalities (pp. 45-59). Transmedial Narration Narratives and Stories in Different Media. Palgrave-MacMillan.
- Genette, Gerard (1989[1972]) La estructura del relato. Figuras III (pp. 77-321). Lumen.
- Genette, Gerad (1993[1991]). Relato ficcional, relato factual. Ficción y dicción (pp.54-84). Barcelona: Lumen.
- Han, Byung-Chun (2024) The Crisis of Narration. Polity.
- Jenkins, Herny (2008) From Production to Produsage: Interview with Axel Bruns (Part One). Confessions of an Aca-fan, May 9th. Disponible en http://henryjenkins.org/2008/05/interview_with_axel_bruns.html#sthash.91niVbc1.dpuf
- Jenkins, Herny (2006). Convergence culture: where old and new media collide. New York University.
- Jenkins, Henry (31 de julio de 2011). Transmedia 202: Further reflections. Disponible en http://henryjenkins.org/2011/08/defining_transmedia_further_re.html
- Koenitz, Hartmut (2017) Towards a Specific Theory of Interactive Digital Narrative. Koenitz, H.; - Ferri, G.; Haahr; M.; Sezen, D. (eds.) Interactive Digital Narrative. History, Theory and Practice (pp. 91-105). Routledge.
- Lacalle, Charo (2022) (in)dignidades mediáticas en la sociedad digital. Cátedra.
- Lacalle, Charo; Gómez-Morales; Beatriz; Vicent-Ibáñez, Mireya (2023) Misogyny and the construction of toxic masculinity in the Spanish Manosphere (Burbuja.info). Profesional de la información, 32(2), 2023, e320215. https://doi.org/10.3145/epi.2023.mar.15
- Mittell, Jason (2005) A Cultural Approach to Television Genre Theory. G. R. Edgerton & B. G. Rose (eds.) Thinking outside the box. A contemporary television genre reader (pp. 37-64). The University Press of Kentucky.
- Montfort, Nick (2007) Narrative and digital media. D. Herman (ed.) The CambridgeCompanion to Narrative (pp. 172-188). Cambridge University Press.
- Nusz, Aaron (2012). Joseph Campbell and the mythic experience. The Fundational Structures of Star Wars (pp-16-56) . Kentuchy: University of Louisville.
- Oren, Tasha & Shahaf, Sharon (2012). Global Television Formats: Understanding Television Across Borders. Routledge.
- Page, Ruth (2022) Co-Tellership in Social Media Storytelling. P. Dawson & M. Mäkelä (eds.) The Routledge Companionto Narrative Theory (pp. 119-133). Routledge.
- Phelan, James; Rabinowitz, Peter; Wharhol, Robyn; Herman, David; Richardson, Brian (2012) Reception and the reader. D. Herman, J. Phelan, P. J Rabbinowitz, B. Richardson, Wharhol, R. (2012) Narrative Theory. Core Concepts and Critical Debates (pp. 139-159). The Ohio State University Press.
- Propp, Vladimir (1998[1928]) La morfología del cuento. Akal.
- Riedl, Mark O.; Bulitko, Vadim (2013) Interactive Narrative: An Intelligent Systems Approach. AI Magazine, 34(1), 67-77. doi: https://doi.org/10.1609/aimag.v34i1.2449
- Ryan, Marie-Laure. (2004) Will new media produce new narratives? M.-L. Ryan (ed.) Narrative across media (pp. 337-359). University of Nebraska Press.
- Ryan, Marie-Laure (2016) Narratología transmedial y transmedia storytelling. Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, 18, 1-10. doi: http://dx.doi.org/10.7238/a.v0i18.3049
- Ryan, Marie-Laure (2018) Narrative mapping as cognitive activity and as active participation in storyworlds. Frontiers in Narrative Studies, 4(2), 1-16. https://doi.org/10.1515/fns-2018-0020
- Todorov, Tzvetan (2002[1978]. El origen de los géneros. Los géneros del discurso (pp. 57-80). Waldhuter.
Programari
Sense programari específic
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 60 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |