Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4313815 Recerca en Educació | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha
Aquest mòdul planteja una mirada transdisciplinar cap als problemes, epistemologies i metodologies de la investigació en educació des dels estudis de gènere, els estudis postcolonials i la teoria crítica. Actualment, les investigacions al voltant de la construcció de la identitat es desenvolupen en diferents camps de coneixement que poden interaccionar: educació, psicologia, antropologia, sociologia i art, entre d'altres. D'aquesta manera, s'estudiaran temes de recerca emergents sobre la construcció de les identitats des d'una lectura de gènere, classe social, ètnia i edat en relació amb els espais i processos de transició a les pràctiques educatives.
El mòdul abordarà la relació entre el marc epistemològic i metodològic per donar compte de les decisions en la investigació i buscarà la interseccionalitat de les categories de gènere, classe social, diversitat cultural i edat en l'anàlisi. Finalment, s''estableix el focus en la recerca de la formació de les identitats nòmades-en trànsit en el context de comunitats i grups socials minoritaris (infància, joves, dones, immigració, etc.). Així mateix, es prestarà atenció al sistema de gènere-sexe en les dinàmiques d'inclusió i exclusió, en diàleg amb la construcció de l'alteritat, la diferència i les relacions de poder en els contextos educatius.
1. Introducció als estudis de gènere
1.1. Conceptes clau: sistema sexe-gènere, igualtat de gènere, difèrencia…
1.2. Els Estudis de Gènere (EG). Caracterització i antecedents. Per què són necessaris els estudis de gènere
1.3. Interseccionalitat del gènere: gènere, classe social, raça, edat, ètnia, orientació sexual i altres capacitats
2. Cartografies socials del gènere il’educació en igualtat
2.1. Gènere en educació. Una qüestió d’educació inclusiva?
2.2. Igualtat de gènere en educació. Com s’entén?
2.3. Coeducació. Principis per a la igualtat de gènere en educació
2.4. Gènere i investigació educativa. Estudis de gènere en educació
3. Cartografies feministes, postcolonials i crítiques per a la recerca en educació
3.1. Conceptes clau: gèneres nobinaris, identitats, transicions, subalternitat, diàspora...
3.2. Estudis de gènere, estudis postcolonials i teoria crítica en la investigació en educació
3.4. Investigacions, pedagogies i feminismes: aportacions del trans-feminisme, la teoria queer i el feminisme decolonial
3.3. Interaccions teòrico-metodològiques per a l'estudi del gènere, les identitats i la diferència
4. Gènere, identitats i diferència en les pràctiques educatives i culturals
4.1. Cossos, identitats i processos d’agenciament
4.2. Infàncies i adolescències des d’una mirada no adultocèntrica
4.3. Feminització, cura i educació
4.4. Noves masculinitats i identitats de gènere
5. Polítiques, institucions i cultura de gènere
5.1. Gènere i cultura organitzativa
5.2. Cultura organitzativa i la percepció d'igualtat d'oportunitats de gènere
5.3. Gènere i lideratge a les organitzacions
5.4. Estratègies i bones pràctiques per a la incorporació de la perspectiva de gènere en les organitzacions
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions presencials | 36 | 1,44 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 36 | 1,44 | |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures i cartografia | 78 | 3,12 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
- Exposició i reflexió al voltant dels diferents enfocaments teòrics i metodològics de recerca en educació, des d'una lectura de gènere.
- Presentació, lectura i anàlisi de diferents articles i projectes d'investigació.
- Debat i anàlisi per repensar la interconnexió entre els sabers, problemes, perspectives, categories i metodologies associades al mòdul.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats durant el desenvolupament del mòdul | 30% | 0 | 0 | CA69, KA69 |
Assistència i participació en les sessions | 20% | 0 | 0 | KA70, KA71, SA57 |
Treball de reflexió (lectura) | 50% | 0 | 0 | CA70, SA55, SA56 |
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen.
La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 4 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i a la memòria/treball final del mòdul.
L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.
El procediment de revisió de les proves es realitzarà de forma individual.
La data de lliurament del treball de reflexió és el 9 de maig. Pel que fa a a recuperació, no són reavaluables les activitats d'aula, però sí el treball de reflexió. La data de recuperació per a la carpeta d'aprenentatge és el 16 de maig. Les activitats que s'avaluen durant el desenvolupament del mòdul es porten a terme a les sessions previstes amb els tres professors responsables a l'aula. En el cas que l'alumnat no presenti el treball de reflexió constarà com a no avaluable.
La data per a l'avaluació única és el 9 de maig, l'alumnat que opta a l'avaluació única haurà de lliurar llavors les activitats realitzades i el treball individual.
La copia o plagi de material constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l'activitat o treball. En cas de reincidència es suspendrà tota l'assignatura. No hi ha possibilitat de reavaluació quan es detecti plagi.
Acker, S. (1995). Género y Educación. Reflexiones sociológicas sobre mujeres, enseñanza y feminismo. Madrid: Narcea.
Adichie, Ch. G. (2015). Todos deberíamos ser feministas. Barcelona: Random House.
Ahmed, S. (2018). La política cultural de las emociones. México: UNAM.
Ahmed, s. (2018b). Vivir una vida feminista. Barcelona: Bellaterra.
Alba, R. (2005). Bright vs. Blurred boundaries: Second generation assimilation and exclusion in France, Germany and the United States. Ethnic and Racial Studies. Vol. 28 nº 1, 20-49.
Allen, L. (2007). Denying the sexual subject: schools’ regulation of student sexuality, British Educational Research Journal, 33, 2, 221.
Anzaldúa, G. (2007). Bordelands= La Frontera: The New Mestiza. San Francisco: Aunt Lute.
Barth, F. (1976). Los grupos étnicos y sus fronteras. México. Fondo de Cultura Económica
Beauvoir, S. (2017). El segundo sexo. Madrid: Cátedra.
Brah, A. (2011). Cartografías de la diáspora. Identidades en cuestión. Madrid: Traficantes de sueños, Mapas 30.
Braidotti, R. (2015). Lo posthumano. Barcelona: Gedisa.
Butler, J. (1989). El género en disputa. Barcelona: Paidós [2007].
Butler, J. (2004). Vida precaria. Barcelona: Paidós
Butler, J. (2006). Deshacer el género. Barcelona: Paidós.
Butler, J. (2017). Cuerpos aliados y lucha política. Barcelona: Paidós.
Camilleri C., Kastersztein, J., Lipiansky, E. ; Malewska-Peyre, H. ; Taboada-Leonetti, I. & Vasquez, A. (1990). Stratégies identitaires. Paris, Presses Universitaires de France
Carretero Bermejo, R. (2019). Sexismo y formación inicial del profesorado. Educar, 55(1), 293-310. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/educar.903.
Carter, P. L. (2005). Keepin' It Real: School Success beyond Black and White. New York: Oxford University Press
Cavarero, A. (2022). Inclinaciones. Crítica de la rectitud. Barcelona: Fragmenta editorial.
Curieses, P. (2017). Por una escuela inclusiva. Las fronteras del género. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social (RIEJS), 6(2), 63-79. Doi: https://doi.org/10.15366/riejs2017.6.2.004
Eckert, P. (1989). Jocks & Burnouts: Social Categories and Identity in the High School. Teacher College Press: New York.
Ellsworth, E. (2005). Places ofLearning. Media, Architecture, Pedagogy. New Yok: Routledge.
Etxevarría Pérez, O. et al. (2023). La realidad trans en el sistema educativo: una revisión sistemática. Revista de Psicodidáctica, 28 (2), 104-114.
Espinosa, Y. (2022). De por qué es necesario un feminismo descolonial. Barcelona: Icaria.
Foucault, M.(2007). Historia de la sexualidad I. La voluntad de saber. México: Siglo XXI [1976].
Foucault, M. (2018). El orden del discurso. Barcelona: Austral [1971].
Haraway, D. (1995). Ciencia, cyborg y mujeres: la reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra; Instituto de laMujer; Valencia: Universitat de València.
Haraway, D. (2019). Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chtuhuluceno. Bilbao: Consonni.
Heidari, S., Babor, T.F., De Castro, P., Tort, S., & Curno, M. (2019). Equidad según sexo y de género en la investigación: justificación de las guías SAGER y recomendaciones para su uso. Gaceta Sanitaria,33(2), 203-210. Doi: https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2018.04.003
Hesse- Biber, Ch. (Ed.) (2012). Handbook of Feminist Research: Theory and Praxis. New York: Sage Publications.
Gibson, M. (1988). Accommodation without Assimilation. Sikh immigrants in an American High School. New York. Cornell University Press
Gilligan, C. (1998/1982). In a different voice. Psychological Theory and Women’s Development. Cambridge, Massachusetts, and London: Harvard University Press.
Greenfield, P. M.; Cocking, R. R., (eds.) (1994). Cross-Cultural Roots of Minority Child Development. New Jersey, London: Lawrence Erlbaum Associates. Publishers.
Gómez Bueno, C. (ed.) (2002). Identidades de género y feminización del éxito académico. CIDE-MECD, Colección Investigación, nº 151. (descarregable des del CIDE)
Jiménez, Carmen y Pérez, Gloria (Coords.) (2008). Educación y género. El conocimiento invisible. UNED-Tirant lo Blanch.
Landry, D. & Maclean, G. (Eds.)(1996). The Spivak reader. New York & London: Routledge.
Lomas, C. (comp.) (2004). Los chicos tambien lloran. Identidades masculinas, igualdad entre los sexos y coeducación. Paidós. Barcelona.
Megías, A. (2019). Sesgos de género en la Educación Superior en España: propuestas de actuación. Revista de educación y derecho, 20. Disponible en : https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7089559
McRobbie, A. (2009). The Aftermath of Feminism:Gender, Culture and SocialChange (Culture, Representation and Identity series). London: Sage.
Mohanty, Ch.T. (2003). Feminism Without Borders: Decolonizing Theory, Practicing Solidarity. Durham: Duke University PressBooks.
Narotzky, S. (1995). Mujer, mujeres, género. Una aproximación crítica al estudio de las mujeres en las Ciencias Sociales. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas,Monografías 14.
ONU MUJERES (2018). Hacer las promesas realidad: La igualdad de género en la agenda 2030 para el desarrollo sostenible. Disponible en: https://www.unwomen.org/es/digital-library/sdg-report
Qin, D. B. (2006) The role of Gender in Immigrant Children’s Educational Adaptation. Current Issues in Comparative Education, 9(1) http://www.tc.columbia.edu/cice/Archives/9.1/91_03_cice_fall2006_qin.pdf
Rifà-Valls, M.; Duarte, L. & Ponferrada, M. (eds) (2015). Nuevos desafíos para la inclusión social y la equidad en educación superior. Berlin:Freie Universität Berlin [http://miseal.net].
Rifà-Valls, M. & Bertran, M. (2020). Epistemologías del yo (cap. 8). En AA.VV. Caminos y derivas para otra investigación educativa y social. Barcelona: Octaedro.
Roy, D. (2016). Neuroscience and Feminist Theory: A NewDirections Essay. Signs: Journal of Women and Culture in Society, 41(3): 531-552.
Sánchez, M. (Ed.)(2009). Mujeres dirigentes en la Universidad. Las texturas del liderazgo. Prensas universitarias de Zaragoza.
Segato, R.L. (2003). Las estructuras elementales de la violencia. Buenos Aires: Universidad Nacional de Quilmes.
Segato, R.L. (2018). Contrapedagogías de la crueldad. Buenos Aires: Prometeo.
Tomàs-Folch, M. (Ed.) (2011). La universidad vista desde la perspectiva de género. Barcelona.Octaedro.
Tomàs-Folch, M. (coord.); Bernabeu, M.D; Castro, D. Duran-Bellonch, M.; Ion, G. i Mentado, T. (2015). La investigación académica en ciencias sociales desde una perspectiva de género. Barcelona: Octaedro.
Tronto, J.C. (2024). Democracia y cuidado. Barcelona: Raig verd.
Yuval-Davis, N. (2012). The Politics of Belonging. Intersectional Contestations. London: Sage.
VV.AA. (2002). Feminismos negros. Una antología. Madrid: Traficantes de sueños.
Walkerdine, V. (1997). Daddy's Girl : Young Girls and Popular Culture. Macmillan, London/Harvard University Press, Cambridge, Mass
West, C. and Zimmerman, D.H. (1987). ‘Doing Gender’, Gender and Society, 1 (2); 125 – 151.
RECURSOS ELECTRÒNICS
RIDEG. Revista interdisciplinar de Estudios de Género. http://observatori-diagnostics.uab.es/RevistaElectronica/mig.asp
Revista Gender & education [http://www.tandfonline.com/loi/cgee20, accés electrònic a través de la biblioteca de la UAB]
Edició de textos i imatges.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |