Continguts

Programa:

Seminari 1. Professor: Rafael Cornudella

El monestir de Pedralbes i el seu patrimoni artístic moble: recerca, museografia i difusió a l’entorn d’un conjunt patrimonial singular. 

El Monestir de Pedralbes, on hi subsisteix una comunitat de monges de l’orde de santa Clara, i que és gestionat com a “museu-monestir” per l’Ajuntament de Barcelona, no només és un dels monuments més importants de l’arquitectura gòtica catalana, sinó també un conjunt singular per l’abundant patrimoni artístic moble que s’hi conserva, malgrat que al segle XIX i al segle XX encara es van perdre, alienar o destruir alguns objectes. Qualsevol relat sobre la història de l’art gòtic català passa inevitablement per aquest espai monàstic, que també ofereix objectes interessants d’època moderna i contemporània, tots els quals ens permeten resseguir les successives etapes de l’existència històrica d’aquesta comunitat de monges clarisses. En el seminari es revisaran alguns resultats de les recerques més recents, se subratllaran les múltiples possibilitats de recerca obertes per al futur, i a la vegada s’analitzaran les estratègies de conservació i de difusió d’aquest monument i del seu patrimoni moble.

1. La construcció del complex monàstic: certeses i incerteses. El monument funerari de la reina Elisenda de Montcada i l’escultura del segle XIV.

2. Les pintures murals tres-centistes de la capella de sant Miquel: El Mestre italià de Pedralbes i la qüestió Ferrer Bassa. Altres pintures murals trescentistes del monestir.

3. La pintura de finals del segle XV i del segle XVI: el fenomen de la importació i la producció local, aportacions recents.

4. La pintura sobre taula dels segles XIV i XV: noves perspectives sobre un patrimoni entre la dispersió i la desaparició, dels Serra a Martorell.  

5. Visita al monestir.

 

Seminari 2. Professor: Ricard Bru

Japonisme. La fascinació per l’art japonès a la Catalunya dels segles XIX i XX. 

Les quatre sessions analitzaran amb profunditat el fenomen del japonisme a Catalunya presentant els mètodes de recerca i els resultats d’una investigació d’àmbit tant local com global.

1. Japonisme a l’Europa. Introducció al fenomen global d’atracció, influència i inspiració de l’art japonès de la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX. Exposaran també casos concrets de recerca com l’impacte de l’art eròtic japonès als artistes europeus de finals del vuit-cents.
2. Japonisme a Catalunya (1868-1888). Atracció i impacte de l’art japonès a Catalunya fins a l’Exposició Universal de 1888, de Marià Fortuny a Alexandre de Riquer.
3. Japonisme a Catalunya (1889-1915). Estudi del japonisme en temps del modernisme, de Ramon Casas a Lluís Domènech i Montaner.
4. Japonisme a Catalunya (1915-1975). Aproximació a la fascinació per l’art i la cultura japonesa del noucentisme fins a les segones avantguardes, de Francesc Galí a Joan Miró.

 

Seminari 3. Proifessor Víctor Ramirez Tur

Llenguatges performatius, imaginaris i vivències LGTBIQ

 Els principals esdeveniments enfocats en l'art contemporani -Documenta Kassel, Biennal de Venècia, Biennal de Sao Paulo- confirmen l'eix que enllaça la pràctica artística amb els imaginaris i les vivències LGTBIQ, com una de les narratives més visibles i arrelades de l'art actual. De la mateixa manera, aquests esdeveniments, així com la programació d'altres institucions artístiques i universitàries, evidencien el vincle explícit entre les narratives queer i els llenguatges performatius o alguns dels seus termes derivats: arts vives, escena híbrida, noves dramatúrgies, etc. A partir de quatre casos d'estudi rastrejarem els principals conceptes, estratègies i propostes d'intervenció patrimonial i curatorial que pivoten sobre l'eix proposat. Aquest seminari, s’adscriu a una de les demandes principals de l'àmbit curricular universitari -Quart Pla d'Acció per a la Igualtat de Gènere de la UAB (2019-2023) com és la incorporació d'una perspectiva de gènere en les matèries docents i en les labors de recerca.

1. The touching community d'Aimar Pérez Galí. Contextualització de la tercera onada feminista: interseccionalitat, esclat de la sida/VIH i activisme performatiu. La recerca i l'aproximació a l'arxiu des de metodologies queer.

2. Mirades insubmises i Dols queer: dos projectes de relectura de la Col·lecció del MNAC en clau LGTBIQ. Estudi de casos d'intervencions queer a col·leccions patrimonials: La mirada del otro -Museo Nacional del Prado- i Amor diverso -Museo Nacional Thyssen-Bornemisza-. L'ús de la performance com a estratègia de mediació.

3. Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig: Noves dramatúrgies i vivències trans*/intersex*. La recerca i els usos de l'arxiu en la creació dramatúrgica.

4. Abel Azcona. Mis familias. 1988-2024. Abjecció, performance i teoria afectiva. El gir afectiu en les pràctiques curatorials. El comissariat com a pràctica feminista.

 

Seminari 4. Professor: Marià Carbonell

 El Palau de la Generalitat de Catalunya. 600 anys d'art i arquitectura.

El Palau de la Generalitat de Catalunya o, com es deia antigament, Casa de la Diputació del General és un cas paradigmàtic de la missió representativa i de la dimensió simbòlica que pot assolir un edifici públic de caràcter civil. En el context europeu, és un dels pocs edificis que durant un període de temps tan prolongat han estat seu d’una mateix institució de govern supramunicipal, confiscacions i supressions per raons polítiques a banda. Però també és un reflex dels canvis arquitectònics i artístics que s’han esdevingut a Catalunya al llarg de sis segles. L’objectiu d’aquest seminari és analitzar-ne tant l’arquitectura com el patrimoni moble i alhora proporcionar eines conceptuals que permetin abordar el debat sobre el present i el futur de l’edifici.

1. Presentació. La institució. Historiografia. De la restauració de Prat de la Riba a l’actualitat. Els precedents, de la Barcino romana al call jueu.
2. La casa gòtica: Marc Safont i l’arquitectura del gòtic tardà a Catalunya. Escultura aplicada. El tresor de la capella: argenteria, indumentària.
3. El palau renaixentista, de les hibridacions gòtic-renaixentistes (Pati dels tarongers, Cambra Daurada) al classicisme madur de finals del segle XVI. Antoni Carbonell i el trasllat de la capella. El programa decoratiu del Saló Daurat (rajoles, tapissos, pintures). Les ampliacions dels arquitectes Ferrer.
4. Una església vestida de palau: el cos d’edifici de Pere Blai, en el context de l’arquitectura de l’Escola del Camp (1620-2020, IV centenari de l’acabament de la façana principal i de la mort de l’arquitecte).
5. El palau confiscat. Del Decret de Nova Planta a l’actualitat. Les decoracions del Saló de Sant Jordi i el projecte de retirada de les pintures d’època primoriverista. El programa de Torres-Garcia. Perspectives de futur.
6. Visita programada al Palau de la Generalitat (per qüestions de protocol, l’horari el fixarà la institució) .

 

Sessions de seguiment del projecte del Treball de Fi de Màster. Professor : Rafael Cornudella.

Activitat complementària: breu seminari d'art precolombí (títol a determinar)