Logo UAB

Orientacions i Recerques en els Estudis Literaris Catalans

Codi: 42499 Crèdits: 10
2024/2025
Titulació Tipus Curs
4313382 Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes OT 0

Professor/a de contacte

Nom:
Josep Sanz Datzira
Correu electrònic:
josep.sanz@uab.cat

Equip docent

(Extern) Albert Soler Llopart (Universitat de Barcelona)

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Els que es demanen per fer el màster.

 


Objectius

Aquest mòdul ofereix instruments d’anàlisi per comprendre textos literaris des de diversos enfocaments crítics. L’objectiu és que el futur investigador identifiqui les metodologies subjacents a l’aproximació interpretativa dels diversos textos literaris i que sigui capaç de copsar com un determinat text dialoga amb la tradició precedent (part UB). Alhora, es proporcionen casos pràctics d''investigació (part UAB) per tal que l'estudiant en conegui els mètodes i pugui accedir als recursos que faciliten igualment la feina de recerca i del periodisme cultural professional.


Competències

  • Aplicar els mètodes d'investigació propis dels àmbits lingüístic i literari.
  • Construir un discurs argumentat de valoració crítica d'una anàlisi lingüística o literària.
  • Contextualitzar textos per analitzar-los i produir-los.
  • Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar mètodes de la literatura comparada a l'anàlisi de les obres de la literatura catalana.
  2. Conèixer les característiques de l'argumentació crítica i la valoració literària.
  3. Demostrar coneixement de l'evolució literària catalana.
  4. Demostrar coneixement dels grans moviments històrics, culturals i literaris.
  5. Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
  6. Distingir i analitzar metodologies historiogràfiques.
  7. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  8. Relacionar obres literàries catalanes amb les d'altres literatures.
  9. Situar obres literàries catalanes en el seu context històric, cultural i literari en relació amb altres tradicions literàries europees.

Continguts

DOCÈNCIA A LA UB: 

A) Els gèneres narratius de l’etnopoètica. 

 Albert Soler (UB) — 5 cr. 

  1. Oralitat, escriptura i literatura 

  1. Etnopoètica. Els modes etnopoètics 

  1. Els reculls catalans  

  1. Els estudis formalistes en la rondallística 

  1. La representació femenina a la rondalla  

  1. La recepció infantil de la rondalla meravellosa 

  1. Els arquetips psicològics en la rondalla  

 

 

DOCÈNCIA A LA UAB:

  B) La investigació: procediments i recursos

Pep Sanz Datzira (UAB) — 5 cr.

S'hi tractaran aspectes concrets per mitjà de convidats amb el debat posterior consegüent:

 

1. (Pep Sanz). Introducció (1). Creació, crítica, filologia i construcció cultural.

2. (Pep Sanz). Introducció (2). Les històries de la literatura: tradicions, cànons i marges.

3. (Enric Cassany). L’estudi de la crítica literaria.

4. (Manuel Guerrero). Epistolaris i relacions intel·lectuals.

5. (Montserrat Bacardí). La censura franquista: fonts documentals, perspectives i vigència.

6. (Per determinar). Centres de documentació i fons personals: el treball amb el llegat privat dels autors.

7. (Àlex Coroleu). Recursos per a l’estudi d’obres impreses (s. XV-XIX). Catàlegs i bases de dades. Importància dels paratextos i les anotacions dels lectors.

8. (Per determinar). Revistes, grups, tendències i polèmiques.

9. (Lluís Cabré). La literatura medieval i els autors del segle XX.

10. (Mireia Sopena). La documentació i estudi de les editorials. Exemples i propostes (postguerra).

11. (Lluís Quintana). Com s’estableixen les obres completes d’un autor (Joan Maragall). Públic, criteris de selecció del material, criteris editorials, anotació. 

12. (Sílvia Coll-Vinent). La recepció d’autors estrangers: criteris, aproximacions i metodologies.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Assistència i debats a classe 50 2 1, 6, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Tutorització i orientacions 70 2,8 6, 2
Tipus: Autònomes      
Estudi i elaboració de treballs 106 4,24 1, 6, 2, 8, 9

Classes expositives, debats, realització d'activitats pràctiques, elaboració de treballs i estudi personal.

 

La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposició oral (25% bloc A; 25% bloc B) 50% 8 0,32 1, 7, 4, 6, 2, 8, 5, 9, 3
Participació en debats (10% bloc A; 10% bloc B) 20% 6 0,24 1, 7, 4, 6, 2, 8, 9, 3
Treballs escrits (15% bloc A; 15% bloc B) 30% 10 0,4 1, 7, 4, 6, 2, 8, 9, 3

 

Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades per mitjà d'exposicions orals (una per al Bloc A i una altra per al Bloc B), de treballs escrits, i de la participació activa en els comentaris i debats corresponents. 

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

El seguiment individualitzat a l'estudiant farà que s'adaptin lleugerament aquestes exigències. El sistema de recuperació preveu que es puguin realitzar proves diferents segons les necessitats d'aprenentatge de l'estudiant, amb l'objectiu de recuperar almenys un 50% de les activitats realitzades. 

Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, i ha d'haver assolit en conjunt una qualificació entre el 3,5 i el 4,9. La nota màxima de la recuperació és un 5. 

Per poder aprovar l'assignatura cal obtenir un 5.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui  conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

 

 Avaluació única

1. Exposició oral (25% bloc A; 25% bloc B) el dia previst per a l'avaluació única

2. Treball escrit (15% bloc A; 15% bloc B) lliurat el mateix dia de l'avaluació única

3. Resum escrit d'una conferència de cadascun dels blocs que integren el curs (10% bloc A; 10% bloc B).

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.


Bibliografia

Al llarg del curs s'indicarà bibliografia específica.

 

BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL

Beltrán Almería, Luis & Reig, José Antonio (eds.), 2005. Teorías de la historia literaria, Madrid: Arco libros.

Broch, Àlex (dir.), 2013-. Història de la literatura catalana, 7 vols. [en procés], Barcelona: Ajuntament-Barcino-Enciclopèdia Catalana [s. XIV-XV, 3 vols, dir. Lola Badia; s. XVI-XVIII, 1 vol., dir. Josep Solervicens; s. XIX, 1 vol., dir. Enric Cassany i Josep M. Domingo; s. XX, 2 vols., dir. Jordi Marrugat.]

Comas, Antoni, 1972. Història de la literatura catalana, vol. IV [s. XVIII], Barcelona: Ariel.

Fàbregas, Xavier, 1972. Aproximació a la història del teatre català modern, Barcelona: Curial. 

Massot i Muntaner, Josep, 1996. «La historia de la literatura catalana als Països Catalans», dins Escriptors i erudits contemporanis, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 273-281.

Molas, Joaquim (dir.), 1984. Història de la literatura catalana, vol. VII-XI [s. XIX-XX], Barcelona: Ariel. [Edició del conjunt incorporant els volums de Riquer i Comas amb una distribució diferent: vol. I-VI].

Molas, Joaquim, 2010. «Sobre la periodització en les històries generals de la literatura catalana», dins Sobre la construcció de la literatura catalana, Palma: Lleonard Muntaner, p. 73-93.

Riquer, Martí de, 1964. Història de la literatura catalana, vol I-III [s. XII-XVII], Barcelona: Ariel.

Romero Muñoz, Carlos, 1983. «Breve historia de las historias de la literatura catalana», Rassegna iberistica, núm. 17, p.3-34.

Rubió i Balaguer, Jordi, 1984-86[or. en castellà 1949-58]. Història de la literatura catalana, 3 vols., Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

 

 

 
 
 

 

 

 

 


Programari

cap


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català primer quadrimestre tarda