Continguts

 

Calendari de sessions:

Dimarts de 15:00 a 20:00

 

01/10/24   Raquel Gallego. Política pública i gestió pública: conceptes i instruments per a l’anàlisi.

08/10/24  Quim Brugué. Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la deliberativa.

15/10/24   Raquel Gallego. Innovació social i política pública: teoria i evidència en salut, educació i cura en el 0-3, cures i suport a la llar, i habitatge.

22/10/24   Marga León. Políticas de Conciliación: el caso de los permisos de paternidad

29/10/24   Sheila González. Cuestiones claves y limitaciones de la política educativa en un estado multinivell.

05/11/24   Ixchel Pérez. Gobernanza, rendición de cuentas e inteligencia artificial en las políticas públicas.

12/11/24   Ismael Blanco. Ciutats, polítiques urbanes i polítiques de transformació de barris.

19/11/24   Ricard Gomà. Municipalisme: governs locals i polítiques públiques.

26/11/24   Xavier Balllart + Ivàlua (Cristina Cribillers). Avaluació de Polítiques Públiques (I)

03/12/24   Xavier Balllart + Ivàlua (Cristina Cribillers). Avaluació de Polítiques Públiques (II)

10/12/24   Xavier Ballart + Ivàlua (Anna Segura). Avaluació de Polítiques Públiques (III)

17/12/24   Xavier Ballart+ Ivàlua (Cristina Ferrer). Avaluació de Polítiques Públiques (IV)

 

 

 

 

 

 

------------------------------------------------------

  

TEMARI I SESSIONS

 

El temari s’estructura en sessions al voltant de diverses preguntes. El procés d’aprenentatge té per objectiu acabar cada tema havent donat resposta a aquestes preguntes a partir de l’ús de la teoria i el contrast de les seves interpretacions. Les respostes derivaran d’haver llegit les lectures que es recomanaran (veure apartats de metodologia docent i de bibliografia), d’haver escoltat les exposicions dels professors/es, d’haver debatut tots aquests continguts, i d’haver-los aplicat a estudis de cas i experiències in situ.

 

 

 

Raquel Gallego: Política pública i gestió pública: conceptes i instruments per a l’anàlisi. 

 

1/10/24

 

Preguntes (I): Actors, Problemes i Agendes.

 

1.     Què és un problema? Quin tipus d’idees esdevenen problemes i per què?

2.     Com podem explicar els processos de formació de l’agenda?

3.     Com poder analitzar les xarxes d’actors i la seva rellevància en els processos de polítiques públiques?

 

Preguntes (II): Implementació i instruments de gestió

 

1. Quins són els factors d’èxit i fracàs de la implementació? Analitza un exemple.

 

 

Casos: (cal portar-los llegits abans de la sessió)

1. Duran, Sanz & Subirats (2022). El caso de Pirelli Mar. Case Program Series Ref. CL-2022-01.

 https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2022/11/CL_01_Pirelli-Mar-IGOP.pdf

 

2. Uribesalgo, B. & Ballart, X. (2023). Taxis en Barcelona y uberización del sector. Case Program Series Ref. CL-2023-04. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i Dret Públic. https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2023/03/CL_04_Taxis-BCN-IGOP.pdf

 

 

Lectures obligatòries (actors, problemes i agendes) (I): (cal portar-les llegides)

 

Moyson, S; Scholten P., Weible, C. (2017) “Policy learning and policy change: theorizing their relations from diferent perspectives”, Policy and Society, 36(2):161-177.

https://www.tandfonline.com/doi/epdf/10.1080/14494035.2017.1331879?needAccess=true&role=button

Peters, B.Guy (2018) Policy problems and policy design, Cheltenham: Edward Elgar, ch. 2 (pg.35-59).

True, J. Jones, B. Baumgartner, F. (1999) “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking”, in Sabatier, P. op.cit. pp. 97-116.

Zahariadis, N. (1999) “Ambiguity, time and multiple streams”, in Sabatier, P. (ed) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.

 

 

Lectures obligatòries (implementació) (II): (cal portar-les llegides)

 

Ansell, C. (2017) "Improving policy implementation through collaborative policymaking", PolicyandPolitics, 45(3): 467-486. [PDF]

Elmore, R.1993. “Organizational models of social program implementation” in Hill, M. The policy process. A reader. Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

Hupe, P.L.; Hill, M.J. (2016) “’And the rest is implementation.’ Comparing approaches to what happens in policy processes beyond Great Expectations”, Public Policy and Administration, 3(2): 103-121. [PDF]

 

 

Lectures opcionals (actors, problemes y agendes) (I):

 

Barzelay, M. 2003. “Introduction: The Process Dynamics of Public Management Policy-Making”, International Public Management Journal 6: 251-281;

Barzelay, M. and Gallego, R. 2006 “From ‘new institutionalism’ to institutional processualism’: Advancing knowledge about public management policy change”, Governance, 19(4):531-557;

Dery, D. (1984) Problem Definition in Policy Analysis, University Press of Kansas, Caps.2 i 3, pp.14-36.

Gallego, R. 2003 “Public management policy making in Spain, 1982-1996: policy entrepreneurs and (in)oportunity windows”, International Public Management Journal. 6(3): 283-307.

Gallego, R; Barzelay, M. 2010 “Public Management Policy-Making in Spain: The Politics of Legislative Reform of Administrative Structures, 1991-1997”, Governance 23(2): 277-296. ISSN: 0952-1895)

Lindblom, C. 1991 El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid:INAP, pp.9-53

Moore, M.  (1992) “Anatomía del problema de la heroína: un ejercicio de definición de problemas”, en Aguilar, L. (ed.) Políticas Públicas. México:Miguel Porrúa, pp.189-215.

 

 

Lectures opcionals (actors, xarxes i rol del sector public) (I):

 

Blanco, I., Lowndes, V., Pratchett, L. 2011 “Policy Networks and Governance Networks: towards greater conceptual clarity”, Political Studies Review, vol.9: 297-308

De Vries, M.; Nemec, J. 2013 “Public Sector Reform: An Overview of Recent Literature and Research on NPM and Alternative Paths”, International Journal of Public Sector Management, 26(1):4-16.

Ferlie, E. et al. 1996 The New Public Management in Action. Oxford: Oxford University Press. Ch.7, pp. 165-194.

Ferlie, E., Lynn, L.E. Jr and Pollitt, Ch. 2005 The Oxford Handbook of Public Management, New York: Oxford University Press.

Howlett, M. (2002) “Do Networks Matter? Linking Policy Network Structure to Policy Outcomes: Evidence from Four Canadian Policy Sectors 1990-2000”, Canadian Journal of Political Science / Revue Canadienne de Science Politique, 35(2):235–267. [PDF]

https://doi.org/10.1017/S0008423902778232

Kickert, W. and Koppenjan, J. 1997 “Public management and network management”, in Kickert W. and Klijn, E., op.cit., pp. 35-61.

Klijn, E. 1997 “Policy networks: An overview”, in Kickert W. and Klijn, E. (eds) Managing complex networks. London:Sage, pp.14-34.

Lane, J.E. 2000.New Public Management, London: Routledge, pp.1-15, 212-225

Pollitt, C. and Bouckaert, G. 2004 Public Management Reform. A Comparative Analysis, Oxford: Oxford University Press.

 

           

 Lectures opcionals (implementació) (II):

 

Hogwood, B.; Gunn, L. 1984. Policy analysis for the real world. New York: Oxford University Press. Capítol 11: ”Implementation”, pp.196-218.

Lipsky, M. 1993. “Street level bureaucracy: An introduction” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

Sabatier, P. 1993. “Top-down and bottom-up approaches to implementation research” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

 

 

Avaluació:

Aquesta sessió s’avaluarà en base a un treball breu (800-1000 paraules) en format essay, en el qual caldrà respondre auna preguntarà que es comunicarà al final de la sessió. Es lliurarà una setmana després a través del campus virtual.

 

 

------------------------

 

 

Quim Brugué:  Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la racionalitat deliberativa

8/10/2024

 

Resum:

 

L’objectiu d’aquesta sessió és centrar-nos en la fase decisionals del procés de les polítiques públiques, però fer-ho des de l’òptica de l’anomenat gir deliberatiu. Aquesta perspectiva assumeix la complexitat de la societat del segle XXI i proposa abordar-la des d’unes polítiques públiques que, més allà de l’eficiència, proporcionin intel·ligència.

 

Temes a tractar:

 

-        La fase de presa decisions en l’anàlisi de les polítiques públiques

-        Models racionals, models incrementals i el gir deliberatiu

-        El perquè i el què de la racionalitat deliberativa

-        De la teoria a la pràctica: exemples i casos de processos deliberatius

 

Exercici:

 

Triar un exemple de problema complex a ser abordat des d’una política pública i dissenyar el corresponent procés de presa de decisions. Es treballarà en grup (els formarem a la classe) i els treballs hauran de cobrir els següent punts (en aproximadament 5 pàgines):

 

1. Explicar les característiques del problema a abordar en termes de complexitat i incertesa
2. Definir el context institucional des d’on s’aborda el problema
3. Identificar la xarxa d’actors i explicar com la formaríeu i com la gestionaríeu
4. Proposar i dissenyar un procés deliberatiu
5. Explicar els avantatges i les dificultats d’aquesta aproximació

 

Bibliografia:

 

Aquestes referències són útils per complementar els continguts de la sessió, però no s’han de llegir prèviament al seu desenvolupament:

 

Ansell,Ch, Sorensen,E. & Torfing,J. (2022) “Public administration and polítics meet turbulence: the search for robust governança”, Public Administration, Wiley, pp. 1-20.

 

Brugué,Q. (2022) OIrganizaciones que saben, organizacione4s que aprenden. Madrid: INAP.

 

Lightbody,R. & Roberts,J. (20220) “Experts: the polítics of evidence and expertise in democràtic innovation” a Elstub,S. & Escobar,O. (eds) Handbook of democràtic innovation and governança. Edward Elgar Publishing.

 

 

------------------------

 

 

 

 

 

Raquel Gallego: Innovació social i política pública: teoria i evidència en salut, educació i cura en el 0-3, cures i suport a la llar, i habitatge.

 

15/10/24  

 

Contingut:

 

En aquesta sessió explorarem el concepte i la pràctica de la innovació social i com aquesta s’ha entès i abordat des de la societat civil i des de les institucions. Analitzarem la motivació i les formes de la innovación social, així com les oportunitats i els reptes que planteja per a les polítiques públiques en termes de compatibilitzar equitat i diversitat. Per il·lustrar-ho, ens fixarem en els àmbits de salut, educació i cura en el 0-3, cures i suport a la llar, i habitatge.

 

 

Lectures obligatòries:

 

Häikiö, L., Fraisse, L., Adam, S., Jolanki, O., Knutagård, M. (2017). “The Janus face of social innovation in local welfare initiatives”. In F. Martinelli, A. Anttonen, & M. Mätzke, Social Services Disrupted (pp. 281–301). Edward Elgar Publishing. https://doi.org/10.4337/9781786432117.00024

 

Gallego, R., & Maestripieri, L. (2022). “Women's empowerment and social innovation in childcare: the case of Barcelona, Spain”, European Societies, 24(4), 493-519. https://doi.org/10.1080/14616696.2022.2092641

 

Gallego, R., & Maestripieri, L. (2022). “La innovación social en los cuidados 0-3: Entre la desigualdad y la equidad en las políticas públicas”. Papers: Revista de Sociologia, 107(3), e 3060: 1-22 https://doi.org/10.5565/rev/papers.3060

 

 

Lectures recomanades:

 

Barbieri , N., Gallego, R., Morales, E., Muñoz, C., Quintana, B. (2021). “Facilitators and challenges of community action for health. Comparative analysis of four case studies in neighbourhoods of Barcelona”; (First published on line 2019). Policy Studies, 42(3), 271-288.  

 

Barbieri, N.; Gallego, R.; Morales, E.; Rodríguez-Sanz, M.; Palència, L.; Pasarín, M.I. (2018) “Measuring and Analysing Community Action for Health: An Indicator-Based Typology and Its Application to the Case of Barcelona”, Social Indicators Research, 139:25–45. (First published on line 2017).

 

Gallego, R. (Dir.) (2019) Estudi comparatiu: Models de provisió de cures a les persones i support a la llar (Edition in Spanish: Estudio comparativo: Modelos de provisión de cuidados a las personas y apoyo en el hogar). Col·lecció Estudis Temps i Cures. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. http://ajuntament.barcelona.cat/tempsicures/sites/default/files/estudi_comparatiu_cat_0.pdf

 

Gallego, R. and Raya, J.M. (dirs) (2022) “Yes We Rent! Impact evaluation summary” by Vidal, L, Bianchi, I.; Cruz, H.; Hernández-Pizarro, H.; Llaneza, C. https://www.uia-initiative.eu/fr/uia-cities/mataro

 

Maestripieri, L., & Gallego, R. (2022). “The impact of the COVID-19 pandemic on society in southern Europe: the case of social innovation in the care of early childhood in Barcelona”. Revista Española de Sociología, 31(4), Article a131.  https://doi.org/10.22325/fes/res.2022.131

 

 

Avaluació

 

Es realitzarà un exercici individual que caldrà lliurar una setmana després de la sessió.

 

-----------------------------

 

 

 

 

Margarita León: Políticas de Conciliación: el caso de los permisos de paternidad

22/10/24

Contenido:

Trayectorias de las políticas de conciliación en Europa; conceptualización y principales análisis empíricos. Estudio en profundidad de los permisos parentales

Lecturas obligatorias:

O'Brien, Margaret 2009 Fathers, Parental Leave Policies and Infant Quality of Life: International perspectives and policy impact. Annals, AAPSS 190-213

Ejercicio:

Pequeño cuestionario a realizar en clase sobre la lectura obligatoria

 

-------------------------

 

 

 

 

 

Sheila González: Cuestiones claves y limitaciones de la política educativa en un estado multinivel

 

 

29/10/24

 

Tema:

 

El objeto de la sesión es acercar a los estudiantes al concepto de desigualdad educativa y las políticas públicas diseñadas para darle respuesta. Abordaremos en esta sesión la elaboración de políticas educativas en el marco de un estado multinivel, para comprender el impacto de la distribución competencial sobre la capacidad de intervención pública. Durante la sesión se tratarán 4 ámbitos de intervención educativa: la educación 0-3, la segregación escolar, el tiempo extraescolar y las políticas de refuerzo y acompañamiento escolar. La parte final de la clase se dedicará a la reflexión en torno a los errores y las omisiones de la política educativa en España.

 

Contenidos

 

La desigualdad educativa

 

La política educativa en un estado multinivel: descentralización y desconcentración

 

4 ámbitos de intervención:

La educación 0-3

La segregación escolar

El tiempo extraescolar

Las políticas de refuerzo y acompañamiento escolar

           

Errores y omisiones de la política educativa en España

 

Lecturas obligatorias

 

Los alumnos han de leer estas lecturas con anterioridad a la sesión. Al inicio de la sesión se hará una actividad evaluativa basada en estos textos.

 

González Motos, S., Bonal, X. (2023). Segregación Educativa. [Capítulo 5: 109-132]

Bonal, X. (2020) Financiación y Equidad en España. En “La financiación del sistema educativo: invertir en calidad, equidad e inclusión”. [Pág. 87-96]

 

González Motos (2016) ¿Qué impacto tienen las actividades extraescolares sobre los aprendizajes de los niños y los jóvenes? Ivàlua / Fundació Jaume Bofill

 

Save the Children (2019) Donde todo empieza’ - Educación infantil de 0 a 3 años para igualar oportunidades [Pág. 8-25]

 

 

Lecturas complementarias

 

Bonal, X., Rambla, X., Calderón, E. y Pros, N. (2005). La descentralización educativa en España. Una mirada comparativa a los sistemas escolares de las comunidades autónomas. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer. [Conclusiones]

https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2005/176069/Descentralizacion_educativa_en_Espana_conclusiones.pdf

 

González & Bonal (2021) . COVID-19 school closures and cumulative disadvantage: Assessing the learning gap in formal, informal and non-formal education, European Journal of Education 56(4), 607-622 https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/ejed.12476

 

 

Evaluación

 

Con posterioridad a la sesión y en base a los contenidos tratados en ella, los estudiantes elaborarán por parejas un ensayo que dé respuesta a una pregunta que será formulada al final de la sesión. Fecha de entrega del ensayo: 22/11/2024

 

--------------------------

 

 

 

 

 

Ixchel Pérez: Gobernanza, rendición de cuentas e inteligencia artificial en las políticas públicas

 

05/11/24

 

Objetivos:

 

- Analizar la evolución desde la burocracia tradicional hacia los modelos de gobernanza

- Analizar la rendición de cuentas como uno de los elementos clave de los modelos de gobernanza

- Explorar el significado del uso de algoritmos en la toma de decisiones, a través de

ejemplos comparativos.

- Discutir los posibles problemas que pueden surgir como consecuencia de su

implementación.

 

Lecturas obligatorias:

 

Busuioc, M. (2021), Accountable Artificial Intelligence: Holding Algorithms to Account.

Public Admin Rev, 81: 825-836. https://doi.org/10.1111/puar.13293

 

Pérez-Durán, I. (2023). Twenty-five years of accountability research in public administration: Authorship, themes, methods, and future trends. International Review of Administrative Sciences, 0(0). https://doi.org/10.1177/00208523231211751

 

Lectura complementaria:

 

Meijer, A., Lorenz, L. and Wessels, M. (2021), Algorithmization of Bureaucratic

Organizations: Using a Practice Lens to Study How Context Shapes Predictive Policing

Systems. Public Admin Rev, 81: 837-846. https://doi.org/10.1111/puar.13391

 

Actividad evaluativa: Seminario

 

Acebillo-Baqué, M.; Pérez Durán, I. (2022). Artificial intelligence and automated decision making in welfare policies. Barcelona: 14 pag. (Case Program Series ; PCUBE-

2022-02) https://ddd.uab.cat/record/272376

 

----------------------------------

 

 

 

 

Ismael Blanco i Ricard Gomà: Polítiques urbanes, municipalisme i governs locals

 

12/11/24 i 19/11/24

Objectius:

Analitzarem el paper de les polítiques públiques urbanes en les dinàmiques de transformació social, econòmica i mediambiental en el context de la globalització. Definirem les polítiques urbanes com a polítiques multinivell, multidimensionals i basades en interacciones creuades entre actors públics, privats i comunitaris. Identificarem els components principals de la “nova agenda urbana” a les que les polítiques urbanes han de fer front. Discutirem el pes específic dels governs locals en el marc de les polítiques urbanes i el paper del municipalisme. Posarem l’accent en dos àmbits de política pública urbana com a àmbits en els que fer aterrar totes les reflexions assenyalades: les polítiques de transformació de barris i les polítiques socials de proximitat. 

Preguntes:

Quina importància tenen les ciutats i les polítiques urbanes en un món globalitzat?

Quin pes específic tenen els governs locals en aquest context i quin paper pot jugar el (nou) municipalisme?

Quin paper té l’espai urbà en la reproducció de les desigualtats socials i quina incidència hi poden tenir les polítiques de transformació de barris?

Quina importància tenen avui les polítiques socials de proximitat i quins són els seus principals reptes?

 

Sessions

1. Ciutats, polítiques urbanes i polítiques de transformació de barris. Ismael Blanco.

Esquema de la sessió:

- Significat i importància de les polítiques urbanes

- La segregació urbana com a exemple: el concepte i les implicacions de la segregació

- Dinàmiques evolutives de la segregació urbana a Catalunya i reptes per a la governança local i metropolitana

- Polítiques de transformació de barris: models, hipòtesis del canvi i resultats

- El cas del Pla de Barris de Barcelona

 

Referències bàsiques: 

Blanco, I., Gomà, R. (coords.) (2022) Vidas Segregadas. (Re)construir fraternidad. València: Tirant Lo Blanch.

 

Blanco, I., Subirats, J. (2012) "Políticas urbanas en España. Dinámicas de transformación y retos ante la crisis" a Geopolíticas 3(1): 15- 33 http://revistas.ucm.es/index.php/GEOP/article/download/39304/38729

 

Nel·lo, O., Blanco, I. (2015) La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. https://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf

 

Antón, F., Porcel, S. (coords.) (2021) Metrópolis, vulnerabilidad urbana y políticas de mejora de barrios. Número monográfico. Revista PAPERS, 63. https://iermb.uab.cat/es/revistapapers/n-63-metropolis-vulnerabilidad-urbana-y-politicas-de-mejora-de-barrios/ 

 

 

2. Municipalisme: governs locals i polítiques públiques. Ricard Gomà.

Esquema de la sessió:

-Models clàssics de Govern Local en perspectiva comparada

-Governs Locals en un nou context de governança multinivell

-Canvi d’època i nou municipalisme

-Polítiques públiques en el marc de la Nova Agenda Urbana

-Municipalisme i innovació democràtica: participació, iniciatives ciutadanes i coproducció

 

Referències bàsiques:

Blanco, I. Gomà, R. (2016) El municipalisme del bé comú. Barcelona: Icaria

 

Blanco, I., Gomà, R., Subirats, J. (2018) "El nuevo municipalismo: derecho a la ciudad y comunes urbanos". GAPP. Nueva Época. Num. 20. https://revistasonline.inap.es/index.php/GAPP/article/view/10491 

 

Martí, S. et.al. (2018) Movimientos sociales y derecho a la Ciudad. Barcelona: Icaria

 

Gomà, R. (2020) Derechos sociales y derecho a la ciudad. Municipalismo, bienestar de proximidad y agenda urbana. VIII INFORME FOESSA. Documento de trabajo 6.6  https://www.foessa.es/main-files/uploads/sites/16/2019/05/6.6.pdf 

 

Nel·lo, O. Blanco, I. Gomà, R. (2022) El apoyo mutuo en tiempos de crisis. Buenos Aires: CLACSO

 

Avaluació

L’avaluació consistirà en la redacció d’un únic assaig a l’entorn de qüestions que reflectiran el que s’ha tractat a les dues sessions.

 

 

 

Sessions: Avaluació de Polítiques Públiques

Per aquesta part del curs no has de presentar un assaig però has de revisar les lectures obligatòries per tal de tenir coneixement dels materials com a recurs.

 

La teva avaluació es farà en base a 2 exercicis que et proposaran, per una banda el professor Xavier Ballart i per l’altra, l’equip d’analistes d’Ivàlua. 

 

26/11/24: Xavier Ballart i Cristina Cribillers (Avaluació I)

 

CONCEPTES, AUTORS BÀSICS I LLENGUATGE - Xavier Ballart

INSTITUCIONALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ – Cristina Cribillers

 

Lectura obligatòria:

-       Ivàlua - Guia Pràctica 1 - Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació. Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

-       The institutionalization of evaluation matters: Updating the International Atlas of Evaluation 10 years later: https://www.researchgate.net/publication/273339192_The_institutionalization_of_evaluation_matters_Updating_the_International_Atlas_of_Evaluation_10_years_later

 

Lectura complementària:

-       Revista EPUM de l’EAPC n4. Evaluation of Public Policies

http://www.gencat.cat/eapc/epum/N4/index.html

 

 

03/12/24: Xavier Ballart i Cristina Cribillers (Avaluació II)

 

AVALUACIÓ DE NECESSITATS – Xavier Ballart

AVALUACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ – Cristina Cribillers

 

Lectura obligatòria:  

-       Ivàlua – Guia Pràctica 2 - Avaluació de necessitats socials.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 4 - Avaluació de la implementació.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 8 - La Metodologia qualitativa en l'avaluació de polítiques públiques.

 

Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

 

Casos estudi de necessitats

-       Avaluació del disseny i implementació del Fons de Solidaritat de l'Aigua d'Aigües de Barcelona

http://www.ivalua.cat/documents/1/15_12_2015_08_02_42_Informe_novembre_2015.pdf

-       Ajuts infants a càrrec 0-16

 

 

Casos estudi d’implementació

-       Avaluació de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, de l’Institut Català de les Dones: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/llei-172015-digualtat-efectiva-de-dones-i-homes

-       Avaluació del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD): https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/servei-dajuda-domicili-sad

-       Avaluació del programa Escola de Segones Oportunitats (2020): https://ivalua.cat/sites/default/files/2021-06/Informe_definitiu_escola%20Segones%20Oportunitats.pdf

 

 

10/12/24: Xavier Ballart i Anna Segura (Avaluació III)

 

AVALUACIÓ D’IMPACTE - Xavier Ballart i Anna Segura

 

Lectura obligatòria:

-       Ivàlua – Guia Pràctica 5 - Avaluació d’impacte.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 11 - Com avaluar l'impacte de les polítiques educatives

Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

-       Ballart X.; Riba, C. (1996) Políticas de Seguridad: el caso del uso del casco en Barcelona. Hacienda Pública Española, 135: 7-1

 

Casos estudi avaluació d’impacte

-        Avaluació del programa de suport a les persones tutelades i ex tutelades

https://dretssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Analisi-5

-        Informe final Avaluació dels Programa Exit (seccions 4 i 6): https://ivalua.cat/ca/avaluacio/educacio/exit-curs 

-        Avaluació de l’impacte del BMincome: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/projecte-b-mincome-avaluacio-dimpacte 

 

 

17/12/24: Xavier Ballart i Cristina Ferrer (Avaluació IV)

 

UTILITZACIÓ D’INDICADORS PER AVALUACIÓ  - Xavier Ballart

AVALUACIÓ ECONÓMICA – Cristina Ferrer

 

Lectura obligatòria:

-       Mòdul sobre indicadors preparat per XB. Versions en català i en castellà.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 9 - Introducció a l'avaluació econòmica.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 14 - L'avaluació econòmica en l'àmbit de les polítiques dejustícia. Una guia introductòria.

Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

 

Cas estudi d’indicadors

ž  Ballart, X. Galais, C. 2019, ¿Gestión pública, privada o por el tercer sector? Diferencias en los resultados en atención primaria de Cataluña, Atención Primaria,Vol. 51(10):610-616 (10.1016/j.aprim.2018.08.006)

 

Casos estudi avaluació econòmica

-       Avaluació econòmica de l’impost sobre begudes ensucrades envasades: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/salut/impost-sobre-begudes-ensucrades-envasades-ibee