Comunicació i Cultura Política
Codi: 42441 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4313227 Mitjans, Comunicació i Cultura | OB | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Nereida Carrillo Perez
- Correu electrònic:
- nereida.carrillo@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
1. Identificar la relació entre els mitjans de comunicació social i la cultura política.
2. Reconèixer el paper fonamental dels mitjans de comunicació en la configuració de l'opinió pública i els processos de socialització política.
3. Analitzar i debatre sobre fenòmens nous relacionats amb la comunicació i la cultura política.
4. Reflexionar sobre la comunicació per a la democràcia en una societat híbrida.
Competències
- Comprendre i conèixer, de manera detallada i fonamentada, els aspectes teòrics i pràctics del camp de la comunicació i la cultura.
- Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Saber analitzar les noves formes de comunicació social generades per les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació) a fi d'innovar en les pràctiques de producció mediàtica i cultural i resoldre els problemes plantejats en els nous entorns.
- Ser capaç de planificar i dirigir projectes de recerca bàsica i aplicada en comunicació mediàtica i cultura
- Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les característiques de la comunicació política mediatitzada i de les noves formes de comunicació política.
- Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
- Demostrar capacitat de selecció de les teories científiques adequades a l'estudi de les situacions requerides.
- Demostrar que es comprèn el camp de la comunicació i la cultura polítiques i la seva evolució recent.
- Fer propostes innovadores per resoldre els problemes que deriven del tractament mediàtic dels assumptes polítics
- Identificar els actors principals i les seves estratègies
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Saber dissenyar projectes d'investigació en el camp de la comunicació i la cultura política.
- Saber planificar i dirigir fluxos informatius en els mitjans de comunicació per contribuir a la resolució de problemes socials
- Saber planificar i dirigir projectes de comunicació per a actors polítics i socials
- Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los
Continguts
1. Cultura política i comunicació política: definició i teories
2. Opinió pública i mediatització
3. Infoentreteniment i comunicació política
4. La societat de la desinformació: estratègies per enganyar i eines per a la verificació digital
5. Comunicació política: partits, moviments socials, polarització i discursos d'odi a internet
6. Tecnopolítica: reflexions sobre la irrupció de l'IA en l'espai públic
Els continguts de l’assignatura s’adaptaran als interessos i demandes del grup, comtambé algunes de les lectures.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura.
Al Campus Virtual, l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Aquesta guia docent incorporarà la perspectiva de gènere en els continguts i en el tractament dels temes.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 6, 5 |
| Seminari | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individualitzades | 10 | 0,4 | 8, 10, 11, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual | 63 | 2,52 | 1, 3, 4, 6, 5, 2 |
L'aprenentatge estarà basat en classes magistrals, discussió a classe, lectures, tutories, petits tallers i realització de treballs. Es formentarà la capacitat d'anàlisi crítica i de reflexió.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació a classe | 20% | 5 | 0,2 | 3, 4 |
| Presentacions en grup | 30% | 12 | 0,48 | 1, 7, 3, 4, 6, 8, 10, 9, 11, 5, 2 |
| Treball individual de curs | 50% | 30 | 1,2 | 1, 3, 4, 8, 2 |
L’assignatura constarà de les activitats d’avaluació següents:
- Treball individual de curs, 50% sobre la qualificació final. Es valorarà el treball final sobre un tema relacionat amb l'assignatura, segons els interessos de l'alumne/a.
- Presentacions en grup, 30% sobre la qualificació final. Es valorarà el treball en grup sobre un tema o una lectura relacionats amb l'assignatura.
- Participació a classe, 20% sobre la qualificació final. Es valoraran dos exercicis durant el curs.
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total del mòdul. Per poder-se presentar a la recuperació del mòdul, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana o superior de 3,5.
L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Bibliografia
Les lectures del curs s’establiran d’entre les referències aquí sota incloses i d’entre altres referències que es triaran al principi de curs segons els interessos i les demandes de l’alumnat.
Bennett, W. Lance i Alexandra Segerberg (2013):The Logic of connective action: digital media and the personalization of contentious politics. Cambridge: Cambridge University Press.
Berrocal, Salomé (coord) (2017): Politainment. La política del espectáculo en los medios de comunicación. Valencia: Tirant lo Blanch
Brants, Kees i Katrin Voltmer (eds)(2011):Political Communication in Postmodern Democracy. Challenging the Primacy of Politics. Basingstoke: Palgrave Macmillan. https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/uab/detail.action?docID=652474 (Consulta 10 de juliol de 2020).
Grossi, Giorgio (2007):La opinión pública. Teoría del campo demoscópico. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
JONES, Jeffrey (2004): Entertaining Politics: New Political Television and Civic Culture. Rowman & Littlefield, Lanham.
McNair, Brian( 2017):An Introduction to Political Communication. Londres: Routledge. ProQuest Ebook Central. https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/detail.action?docID=4905831# (Consulta 10 de juliol de 2020).
O’Donnell, H. (2007): Noticias y ciudadanía :El telespectador, el poder y el debate público. Madrid: Ediciones de la Torre.
Perloff, Richard M (2014):The Dynamics of Political Communication. Media and Politicsin a Digital Age. Nova York: Routledge.
Phetsch, Barbara (2014)Political Communication Cultures in Europe. Attitudes of Political Actors and Journalists in Nine Countries. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Salmon, Christian (2008): Storytelling: la máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Ediciones Península, Barcelona.
Semetko, Holli A. i Margaret Scammell, eds. (2012):The SAGE Handbook of Political Communication. London: SAGE Publications.
Thussu, Daya K. (2007): News as entertainment. The rise of global infotainment. London: SAGE Publications.
UNESCO (2018): Journalism, fake news and disinformation. (Disponible en línia a https://en.unesco.org/fightfakenews)
VAN ZOONEN, Liesbet (2005). Entertaining the Citizen. When Politics and Popular Culture Converge. Rowman & Littlefield Publishers, Inc., Lanham, MD.
Welch, Stephen (2013):The Theory of Political Cu lture. Oxford, UK: Oxford University Press.
Programari
No es necessita programari específic.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 40 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |