Màrqueting Sociopolític
Codi: 42228 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4313148 Màrqueting | OT | 0 |
| 4313335 Ciència Política / Political Science | OT | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Marc Guinjoan Cesena
- Correu electrònic:
- marc.guinjoanc@uab.cat
Equip docent
- Stefano Camatarri
- Guillermo Rico Camps
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
S'espera que els estudiants matriculats en aquest curs tinguin un nivell de grau en ciències polítiques o en qualsevol altra disciplina de ciències socials. Es recomana als estudiants que es familiaritzin amb els llibres següents, especialment si tenen títols d'altres disciplines:
- Dalton, R.J. (2013) Citizen Politics: Public Opinion and Political Parties in Advanced Industrial Democracies. CQ Press
- Negrine, R. and Stanyer J. (eds) (2007) The Political Communication Reader. Routledge.
Objectius
Competències
- Màrqueting
- Abordar situacions i/o problemes empresarials que puguin comportar un dilema ètic a partir d'una reflexió crítica.
- Analitzar dades d'enquesta mitjançant el programari estadístic adequat.
- Argumentar i redactar informes precisos i clars sobre problemes comercials plantejats.
- Desenvolupar habilitats comunicatives en presentacions orals davant de públics crítics.
- Dissenyar i executar investigacions de mercat.
- Traslladar a l'àmbit sociopolític l'anàlisi, la planificació i el disseny d'estratègies en el màrqueting.
- Treballar en equips de caràcter interdisciplinari.
- Ciència Política / Political Science
- Analitzar el comportament i les actituds polítiques dels ciutadans i els processos de comunicació política en els quals estan immersos.
- Aplicar les tècniques qualitatives i quantitatives d'anàlisi necessàries per a l'anàlisi sistemàtica i rigorosa d'aspectes concrets de la realitat política.
- Dissenyar un projecte de recerca que satisfaci els criteris de rigor i excel·lència acadèmica.
- Elaborar i redactar projectes i informes tècnics i acadèmics de manera autònoma fent ús de la terminologia, l'argumentació i les eines analítiques adequades a cada context.
- Treballar en equips de caràcter internacional i interdisciplinari, els membres dels quals tenen orígens i trajectòries diferents.
Resultats d'aprenentatge
- Abordar situacions i/o problemes empresarials que puguin comportar un dilema ètic a partir d'una reflexió crítica.
- Analitzar dades d'enquesta mitjançant el programari estadístic adequat.
- Analitzar dades d'enquesta mitjançant el programari estadístic apropiat.
- Argumentar i redactar informes precisos i clars sobre problemes comercials plantejats.
- Descriure les diferents teories sobre els efectes i conseqüències de la comunicació política i saber estimar el seu impacte real en contextos concrets.
- Desenvolupar habilitats comunicatives en presentacions orals davant de públics crítics.
- Dissenyar i dur a terme una anàlisi a través d'enquestes coneixent els diferents aspectes (qüestionari, mostreig, mode d'administració).
- Dissenyar i portar a terme una anàlisi mitjançant enquestes i conèixer-ne els diferents aspectes (qüestionari, mostreig, mètode d'administració).
- Distingir les fonts de dades per a l'estudi de problemes sociopolítics.
- Elaborar i redactar projectes i informes tècnics i acadèmics de manera autònoma fent ús de la terminologia, l'argumentació i les eines analítiques adequades a cada context.
- Fer observables i quantificables els fenòmens sociopolítics.
- Identificar els actors clau del sistema polític: els seus repertoris d'acció, interessos i recursos.
- Identificar les diferents variables implicades en un problema d'investigació sociopolític i com es relacionen entre si.
- Interioritzar les funcions, temps, eixos de competició i indicadors de les eleccions.
- Plantejar un ampli rang de dissenys d'investigació diferents per a respondre diferents preguntes d'investigació de caràcter sociopolítics i saber quin és el més adequat en cada ocasió.
- Plantejar un ampli rang de dissenys de recerca diferents per respondre diferents preguntes d'investigació de caràcter sociopolític i saber quin és més adequat en cada ocasió.
- Reconèixer el funcionament de les principals institucions polítiques i com aquestes poden incidir en el comportament dels ciutadans.
- Treballar en equips de caràcter interdisciplinari.
- Treballar en equips de caràcter internacional i interdisciplinari, els membres dels quals tenen orígens i trajectòries diferents.
- Utilitzar el llenguatge visual i verbal més freqüent en les campanyes electorals i institucionals.
- Utilitzar recursos per a la presentació atractiva i resumida de dades i resultats en matèria d'anàlisi sociopolític.
- Utilitzar recursos per a la presentació atractiva i resumida de dades i resultats en matèria d'anàlisi sociopolítica.
Continguts
1. Comportament de vot
1.1 Introducció: Les escoles del comportament de vot
1.2 La base social i de valors del vot: cleavages o identitats?
1.3 Models espacials i vot econòmic
1.4 Les conseqüències polítiques de l'abstenció
2. Actituds polítiques
2.1 Raonament motivat
2.2 Emocions en política
2.3 Populisme (i): Conceptualització i mesurament
2.4 Populisme (ii): Causes i conseqüències
2.5 Política climàtica
3. Temes en el comportament electoral
3.1 Corrupció i clientelisme
3.2 Sistemes electorals i vot estratègic
3.3 Geografia política
3.4 Extrema dreta
4. Gènere i política
4.1 Repolitització del 'gènere': partits polítics i comunicació a les xarxes socials
4.2 Diferències de gènere en la comunicació dels polítics i la cobertura mediàtica
4.3 Dones polítiques i violència política en línia
4.4 Diferències de gènere en el compromís polític: exposició a notícies, participació en línia i veu política
5. Xarxes socials i democràcia
5.1 Campanyes polítiques en l'era digital: una introducció
5.2 Caçadors de vots: el comportament en línia de les elits polítiques
5.3 Conseqüències polítiques de les xarxes socials: avaluant els efectes sobre (des)informació, polarització i participació política
6. Opinió pública
6.1 Opinió pública i la seva mesura: entre enquestes i xarxes socials
6.2 Dinàmiques de formació i canvi de l'opinió pública: una revisió dels efectes
6.3 Reptes en la investigació de l'opinió pública: la qüestió de la 'desitjabilitat social'
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Presentacions articles i discussió | 25,8 | 1,03 | 9, 13, 22 |
| Sessions magistrals | 38,7 | 1,55 | 5, 12, 13, 14, 11, 17, 20 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectura | 50 | 2 | 1, 5, 9, 14 |
| Redacció treball final | 50 | 2 | 3, 8, 10, 4, 15, 19 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi individual | 80 | 3,2 | 5, 12, 14, 17 |
Una sessió típica inclourà:
- Sessió magsitral a càrrec del docent en el que es tractaran els aspectes teòrics de la sessió
- Presetació a càrrec de dos alumnes de les dues lectures obligatòries del dia
- Discussió de l'article i de les conclusions
S'espera que tots els alumnes llegeixin les lectures obligatòries del seminari i preparin les seves intervencions.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Presentació de les lectures obligatòries, participació en la discussió i tests de lectures | 25 | 2,5 | 0,1 | 1, 5, 10, 6, 9, 4, 12, 13, 14, 11, 15, 17, 21, 20, 18, 19 |
| Test final | 50 | 1 | 0,04 | 5, 9, 12, 13, 14, 11, 15, 17, 20 |
| Treball final | 25 | 2 | 0,08 | 2, 3, 5, 8, 7, 9, 4, 12, 13, 14, 11, 16, 15, 17, 22, 21, 20 |
L'avaluació es divideix en els elements següents:
1. Presentació de les lectures obligatòries, participació en la discussió i tests de lectura (25%)
Cada setmana, un estudiant serà l'encarregat de presentar la lectura obligatòria. Cada presentació tindrà com a objectiu presentar la lectura en totes les seves parts de manera clara i exhaustiva, incloent al final de la presentació diverses preguntes per fomentar la discussió/debat a classe. Els estudiants responsables de la presentació han de preparar diapositives i lliurar-les al professor que imparteix la classe. Es valorarà la seva habilitat de presentació, capacitat d'interactuar amb l'article i la seva literatura, la comprensió dels resultats/conclusions presentats a la lectura, la qualitat de la seva presentació oral i visual, i la rellevància de les seves tres preguntes. Les presentacions haurien de durar uns 15 minuts. Les presentacions més curtes (menys de 10 minuts) o més llargues (més de 16 minuts) seran penalitzades. Les presentacions valdran el 60% d'aquesta secció.
Tots els estudiants han de llegir els materials obligatoris i participar en la discussió a classe. La participació en el debat a classe també forma part de l'avaluació. Els estudiants que facin una bona presentació de la lectura però no participin activament en la discussió durant les altres sessions seran penalitzats en la seva nota d'aquesta part. La participació valdrà el 25% d'aquesta secció.
Finalment, el professor podrà verificar si els estudiants han llegit i entès les lectures obligatòries de la sessió fent petits tests al començament de la classe. En cas que n'hi hagi, els tests curts seran el 15% de l'avaluació d'aquesta secció (si no n'hi ha, les presentacions valdran el 70% i la participació el 30%)
2. Assaig escrit (25%)
Els estudiants prepararan un assaig escrit sobre un tema relacionat amb el curs. Els estudiants hauran de lliurar una breu proposta d'un paràgraf al coordinador del curs a través del Campus Virtual a l'inici del curs. El coordinador confirmarà (o no) l'adequació del tema a estudiar.
L'assaig seguirà l'estructura clàssica d'un article científic, incloent resum, introducció, literatura, mètodes, resultats, discussió, llista de referències (s'han d'incloure almenys tres referències). Els estudiants hauran de presentar una pregunta de recerca clara i ben definida i intentar respondre-la a partir de la literatura/conclusions prèvies o de la seva pròpia elaboració de dades/recursos. Els assaigs han de tenir un mínim de 3.000 paraules i un màxim de 4.000 paraules, excloent les referències. Els assaigs han de ser escrits en anglès i lliurats al professor responsable del tema seleccionat abans de la data límit indicada. Els assaigs lliurats després de la data límit rebran una penalització de 2 punts per cada dia de retard. NO és possible lliurar assaigs que hagin estat preparats per a altres cursos o per a la tesi.
El plagi no serà tolerat sota cap circumstància. L'ús de la intel·ligència artificial ha de ser d'acord amb les normes generals del màster, explicades al manual de l'estudiant.
Hi haurà 2 sessions dedicades a treballar amb l'assaig:
- 3 de març. Dia de Presentació de l'Assaig: tots els estudiants hauran de presentar la seva proposta durant 3 minuts davant del públic. Els estudiants i el professor discutiran breument la proposta.
- 30 d'abril. Dia de Treball de l'Assaig: els estudiants podran discutir amb el professor els avenços del seu assaig. Assistència voluntària.
3. Examen final (50%)
Al final de les classes, els estudiants hauran de fer una prova final. La prova inclourà 20 preguntes de resposta múltiple sobre els temes presentats a classe durant el curs.
En cas de recuperació de l'examen, s'aplicarà el mateix mètode d'avaluació descrit anteriorment. Només es concediran recuperacions d'examen als estudiants que hagin assistit al primer examen i l'hagin suspès.
Els estudiants seran qualificats amb una nota numèrica que va de 0 a 10, sent 10 la millor nota.
Atenció:
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Els exàmens on hi ha hagut irregularitats (per exemple, plagi, ús no autoritzat de la IA, etc.) no són recuperables.
Bibliografia
Les lectures bàsiques són:
Bartels, Larry M. 2008. "The Study of Electoral Behavior." Extended version of a chapter in Jan E. Leighley, ed., The Oxford Handbook of American Elections and Castells, M (2009). Communication Power. Oxford: Oxford University Press.
Eijk, Cees van der, and Mark Franklin. 2009. Elections and Voters. London: Palgrave Macmillan.
Evans, Jocelyn A.J. 2004. Voters and Voting: An Introduction. London: Sage.
Iyengar, S., McGrady, Jennifer A. (2007). Media Politics: A Citizen’s Guide. New York: W.W. Norton & Company.
Lowery, S.A., De Fleur, M.L. (1994). Milestones in Mass Communication Research: Media Effects. New York: Pearson.
McNair, Brian (2003). An Introduction to Political Communication. London: Routledge.
Perloff, Richard M. (2014). The Dynamics of Political Communication. Media and Politics in a Digital Age. New York: Routledge.
Soroka, Stuart N., Wlezien, Christopher (2010). Degrees of Democracy: Politics, Public Opinion and Policy. New York: Cambridge University Press
El temari conté una bibliografia detallada per a cada sessió.
Programari
L'assaig final ha de tenir una naturalesa empírica. Tot i així, el mòdul no imposa cap restricció de programari per a les anàlisis empíriques.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |