Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4313791 Integració Europea | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Els requisits generals per accedir al Màster.
- Proporcionar instruments per a entendre les bases de l'arquitectura legal del mercat interior europeu, és a dir, el règim de les llibertats de circulació (en concret, s'analitzaran la lliure circulació de persones i de mercaderies, i els drets d'establiment i de prestació de serveis) i la política de la UE en matèria de competència en el mercat.
- Introuduir al concepte de ciutadania europea, i aprofundir en els seu contingut i drets que se'n deriven. Diferenciar entre drets derivats de la ciutadania i situació jurídica i drets de les persones que no tenen aquest estatut.
- Familiarització amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la matèria, i en particular amb la metodologia emprada per a analitzar la compatibilitat o no de les mesures que puguin suposar algun tipus de restricció a la lliure circulació entre Estats membres.
- Possibilitar que l'alumnat adquireixi eines per a pronuciar-se sobre casos concrets relacionats amb la matèria estudiada.
- A partir de les bases adquirides durant el curs, possibilitar que l'alumnat pugui aprofundir en temes específics, per exemple mitjançant la realització d'un Treball de Final de Màster (veure la guia corresponent al TFM).
- De la CEE a la UE. El mercat interior, concepte i contingut. Evolució de la integració.
- Ciutadania europea. Concepte, contingut i efectes. Relació amb la nacionalitat. El paper del TJUE en la seva definició i regulació.
- La lliure circulació de persones a la UE. Ciutadania, mobilitat i dret de residència.
- La UE i les persones físiques: règims d'ingrés, permanència i mobilitat a la UE.
- Llibertats fonamentals i mercat interior: lliure circulació de mercaderies, lliure prestació de serveis, dret d'establiment, lliure circulació de treballadors i lliure circulació de capitals.
- Dret de societats a la Unió Europea.
- Política de competència de la Unió Europea.
- Conferències o seminaris que es puguin organitzar durant el curs.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Seminaris especialitzats i/o conferències | 5 | 0,2 | 8, 6 |
classes teòrico-pràctiques | 45 | 1,8 | 1, 3, 9, 7, 8, 6, 5, 4 |
Tipus: Supervisades | |||
Dissertacions, casos pràctics, comentaris de text , resolució grupal de preguntes | 6 | 0,24 | 2, 7, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i cerca de materials per a la preparació del curs i de les proves d'avaluació. | 178 | 7,12 | 1, 2, 3, 9, 8, 6, 4 |
El procés d'aprenentatge dels/les alumnes s'organitza a partir de tres tipus d'activitas formatives:
1. Activitats dirigides
Aquestas activitats són les que es desenvolupen a l'aula al llarg d'un semestre, dins els horaris prevists per al mòdul i sota la direcció del professorat. Poden ser de caire teòric o pràctic, però s'ha de tenir en compte que la distinció entre activitats teòriques i pràctiques no implica una divisió rígida, perquè s'intentarà treballar ambdós aspectes de forma integrada. De fet, es pretén que a les classes s'integrin tant els continguts teòrics com els pràctics. Ni que sigui de forma aproximada, podem calcular que el 75 % de la docència es dedicaria a aspectes teòrics, i el 25 % a aspectes pràctics. L'assistència a les classes és necessària per a un aprofitament satisfactori del curs.
1.1. Vessant teòrica de les classes:
Les classes teòriques es basen en l'exposició per part del professor dels temes corresponents. S'espera la participació activa de l'alumnat i una interrelació dinàmica entre professor i alumnes, a través del plantejament de preguntes o exemples i la resolució de dubtes.
1.2. Vessant pràctica de les classes:
La part pràctica de les sessions es dedicarà, fonamentalment, a l'anàlisi de jurisprudència i a la resolució de casos pràctics, a partir dels criteris normalment emprats per la jurisprudència del Tribunal de Justicia de la Unió Europea. Normalment, aquesta part pràctica es desenvoluparà de forma oral, encara que també podrà demanar-se als alumnes que resolguin les pràctiques per escrit.
Els materials per a les pràctiques es facilitaran mitjançant el campus virtual o bé hauran de ser busctas per l'alumnat, a través dels recursos electrònics i les bases de dades disponibles, o bé utilitzant els fons disponibles a la biblioteca de ciències socials de la UAB i a la biblioteca del Centre de Documentació Europea, situat al mateix campus de la UAB.
1.3. Seminaris complementaris i/o conferències:
Encara que la realització o no d'aquestes activitats depengui de la disponibilitat dels ponents, es preveu la realització d'algun seminari especialitzat i/o conferència a càrrec de professorat convidat.
També es preveu que els alumnes puguin assistir als seminaris o jornades que s'organitzin en el marc del Màster o com a iniciatives complementàries.
2. Activitats supervisades:
L'alumnat és qui realitza aquestes activitats, encara que sota la supervisió del professor i a partir de les seves indicacions. Durant el semestre es dedicaran tres sessions a la realizació d'activitatas supervisades, que es faran per escrit, i en principi a l'aula. El resultat d'aquestes activitats servirà per a realitzar l'avaluació del mòdul, tal com s'explicarà a l'apartat següent. Aquestes activitats poden consistir en elaborar una dissertació, respondre a preguntes sobre aspectes teòrics, la resolució de casos pràctics o el comentari d'un text o document. També podran consistir en la realització de treballs fora de l'aula, seguint les indicacionsfacilitades pel professorat.
3. Activitats que l'alumnat porta a terme autònomament (individualment o en grup):
Lectura i estudi de la bibliografia i de la resta de materials; cerca dels materials necessaris per a la preparació del curs i de les proves d'avaluació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació a seminaris | 10 % | 5 | 0,2 | 2, 3, 7, 6, 5, 4 |
Primera activitat avaluable | 30 % | 3 | 0,12 | 8, 6 |
Segona activitat avaluable | 30 % | 4 | 0,16 | 2, 3, 9, 7, 6, 4 |
Tercera activitat avaluable | 30 % | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 7, 6, 4 |
Durant el semestre es faran tres activitats avaluables, la data de les quals es comunicarà quan es publiqui el calendari del mòdul. Aquestes activitats seran preguntes de tipus teòric, la resolució d'un cas pràctic, comentaris de text i dissertacions. També podran consistir en l'elaboració de treballs fora de l'aula, prèviament encarregats pel professorat.
El 90 % de la qualificació del mòdul s'obtindrà a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en cadascuna d'aquestes tres activitats (cadascuna d'elles suposa un 30 % de la nota del mòdul).
El 10 % restant s'obtindrà a partir de l'assistència i participació en les conferències o seminaris complementaris que es puguin organitzar.
En el moment de determinar la nota final, la nota mitjana resultant podrà ser objecte de ponderació tenint en compte una valoració global dels resultats assolits per l'alumne/a.
Bibliografia de caràcter introductori (de lectura obligatòria):
Abellán Honrubia, V. y Vilà Costa, B. (dir.); Olesti Rayo, A. (coord..), Lecciones de Derecho comunitario europeo, Barcelona, Ariel, 2011, temas VIII a XI.
Sánchez, V.M. (dir.), Derecho de la Unión Europea, Barcelona, Huygens, 2010 (temas 23 a 26).
Bibliografia específica:
Sin perjuicio de la bibliografía específica que pueda recomendar cada uno de los docentes a lo largo del curso, los siguientes textos pueden resultar de interés:
Adriano Rafaelli, E. (ed.), Antitrust between EU Law and National Law / Antitrust fra diritto Nazionale e diritto dell’Unione Europea, Bruxelles, Bruylant, 2015.
Autores varios, número monográfico de la Revista Aranzadi de Unión Europea(número 10, octubre de 2012) dedicado a la conmemoración de los veinte años del mercado interior europeo.
Baquero Cruz, J., Entre competencia y libre circulación: el Derecho constitucional económico de la Comunidad Europea, Madrid, Civitas, 2002.
Barnard, C., The Substantive Law of the EU: The Four Freedoms, Oxford University Press, 5ª ed., 2016.
Beneyto Pérez, J. Mª (dir.), Tratado de Derecho de la competencia: Unión Europea y España, Barcelona, Bosch, 2005, 4 volúmenes.
Beneyto, J.M. y Maíllo, J. (dirs.), Corti, J. y Milla, P. (dirs.), Fostering Grouth in Europe. Reinforcing the internal Market, CEU ediciones, 2014.
De Grove-Valdeyron, N., Droit du marché intérieur européen, Paris, LGDJ, 4ª ed, 2014.
Dirección General de Empresa e Industria, Comisión de la UE, Libre circulación de mercancías. Guía para la aplicación de las disposiciones del tratado que rigen la libre circulación de mercancías, Luxemburgo, Oficina de Publicaciones de la Unión Europea, 2010.
Dubois, L. y Blumann, C., Droit matériel de l’Union Européenne, Paris, Montchrestien, 7ª ed., 2015.
Fernández Navarrete, D., Fundamentos económicos y políticas de la UE", Madrid, Delta, 2014.
García Cruces, J.A., Tratado de Derecho de la competencia y de la publicidad, tomo I, Valencia, Tirant lo Blanch, 2014.
García Murica, J. (dir.), Libertad de circulación y Derecho de protección social en la Unión Europea, Lisboa, Jurvá editorial, 2016.
Gardeñes Santiago, M., “Mercado interior: sobre la noción de medida de efecto equivalente a una restricción cuantitativa. ¿A la tercera va la vencida?”, en L.A. Bourges (coord.), UE: Sociología y Derecho Alimentarios. Estudios Jurídicos en Honor de Luis González Vaqué, Cizur Menor (Navarra), Thomson Reuters / Aranzadi, 2013, págs. 213-226.
Goerlich Peset, J.Mª. (dir.), Lubertades económicas, mercado de trabajo y derecho de la competencia. Un estudio de las relaciones entre el ordenamiento laboral y la disciplina de mercado, Madrid, Consejo Económico y Social, 2011.
Górriz López y Arenas García (coord.), Libertad de establecimiento y Derecho europeo de sociedades, Barcelona, Atelier, 2017.
Grynfogel, C., Droit européen de la concurrence, Paris, LGDJ, 2016.
Gutiérrez Velasco, I. (coord.), El Tribunal de Justricia de la UE ante el espejo del Derecho social, Valencia, Tirant lo Blanch, 2017.
Kaupa, C., The Pluralist Character of the European Economic Constitution, Hart Publishing, 2016.
López Escudero, M. y Martín y Pérez de Nanclares, J. (coords.), Derecho comunitario material, Madrid, McGraw-Hill, 2000.
Maillo González-Orús, J. (coord.), Tratado de Derecho y políticas de la Unión Europea (tomo VI: mercado único europeo y unión económica y monetaria), Aranzadi, 2013.
Martos García, J.J., "Las exacciones de efecto equivalente a los derechos de aduana en la Unión Europea. Análisis jurisprudencial", en Crónica Tributaria, núm. 144, 2012, pp. 55-87.
Öberg, M.L., The boundaries of the EU internal market: participation without membership, 2020
Oliva, A.M., Leçons de droit matériel de l’Union Européenne, Paris, Ellipses, 2013.
Ortiz Blanco, L. y otros, Manual de Derecho de la Competencia, Madrid, Tecnos, 2008.
Pérez de las Heras, B. El mercado interior europeo. Las libertades económicas: mercancías, personas, servicios y capitales, Universidad de Deusto, 2ª ed., 2008.
Phinnemore, D.: Northern Ireland, a place between'in UK.EU relations? European Foreign Affairs Review 2020, vol. 4 (núm 25) p. 631-650
Reich, N. y otros, Understanding EU Internal Market, Intersentaia, 3ª ed., 2015.
Signes de Mesa, Juan Ignacio; Fernández Torres, Isabel y Fuentes Naharro, Mónica, Derecho de la competencia, Cizur Menor (Navarra), Civitas / Thomson-Reuters,2013.
Velasco San Pedro, Luis Antonio (coord.), Derecho europeo de la competencia (Antitrust e intervenciones públicas), Valladolid, Lex Nova, 2005.
Verschueren, H. (ed.), Residence, Employment and Social Rights of Moibile Persons. On How EU Define Where They Belong, Intersentia, 2016.
Vogel, L., European Competition Law, Bruxelles, Bruylant, 2015.
Vogel, L., Traité de droit économique. Tome 1: Droit de la concurrente – droits européen et français, Bruxelles, Bruylant, 2015.
Vogel, L., Traité de droit économique. Tome 4: Droit européen desaffaires, Bruxelles, Bruylant, 2015.
Revistas especializadas
Cahiers de Droit Européen
Civitas. Revista Española de Derecho Europeo
Common Market Law Review
Cuadernos Europeos de Deusto
European Law Review
Gaceta Jurídica de la Unión Europea y de la Competencia
Europe
Noticias de la Unión Europea (anteriormente Noticias CEE)
Revista Aranzadi de Unión Europea
Revista de Derecho Comunitario Europeo (anteriormente Revista de Instituciones Europeas)
Revista de Derecho de la Unión Europea
Revista de Estudios Europeos
Revista Electrónica de Estudios Internacionales
Revista Española de Derecho Europeo
Revista General de Derecho Europeo (portal jurídico “iustel”, en http://www.iustel.com)
Revista Jurídica La Ley (suplemento “Unión Europea”, de aparición mensual)
Revue du Droit de l’Union Européenne (anteriormente Revue du Marché Unique Européen)
Revue du Marché Commun et de l’Union Européenne (anteriormente Revue du Marché Commun)
Revue Trimestrielle de Droit Européen
Sitios de Internet de interés
- Unión Europea: http://www.europa.eu/
- Web sobre temas diversos relativos a la UE: europa.eu/european-union/topics_es.htm
Sitios de Internet de interés
- Unión Europea: http://www.europa.eu/
- Web sobre temas diversos relativos a la UE: europa.eu/european-union/topics_es.htm
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |