La Recerca Musical en l'Entorn Urbà Contemporani
Codi: 40829 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4312637 Musicologia, educació musical i interpretació de la música antiga | OT | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Lidia López Gómez
- Correu electrònic:
- lidia.lopez@uab.cat
Equip docent
- German Gan Quesada
- Gabrielle Kaufman
- Elsa Calero Carramolino
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap
Objectius
- Introduir les principals línies de debat de la recerca contemporània sobre pràctiques musicals en l'espai urbà.
- Dominar metodologies d’anàlisi historiogràfica, estètica i musicològica a l’estudi de les músiques urbanes.
- Relacionar els sistemes musicals contemporanis amb els seus respectius contextos de producció i recepció.
- Explorar els mecanismes que regeixen les relacions entre els diferents llenguatges artístics de l’època contemporània.
- Comprendre els mecanismes d’acció i articulació social de la música en entorns canviants, fent especial èmfasi en els avenços tecnològics i mediàtics de les últimes dècades
- Adaptar els continguts treballats al mòdul a diversos contextos educatius i formatius potencials.
Competències
- Analitzar els diferents contextos (socials, econòmics, històrics, artístics) que intervenen en la professió musical per desenvolupar adequadament les tasques de recerca.
- Analitzar les músiques segons àrees culturals i segons els contextos socials en què es manifesten i es desenvolupen per aplicar-ho a la recerca i als projectes interpretatius.
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per motius de sexe i gènere per al disseny de solucions.
- Distingir i aplicar les diferents metodologies de la recerca musicològica i de la recerca en educació musical orientades als projectes de recerca.
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
Resultats d'aprenentatge
- Adaptar els resultats de l'anàlisi contextual de l'estudi de l'entorn urbà contemporani, que comprèn les diferents realitats socials
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Aplicar les metodologies de recerca anteriors a cada tipus de projecte de recerca musical en l'entorn urbà contemporani
- Comparar els procediments metodològics desenvolupats en les tres últimes dècades en l'estudi de la complexa activitat musical de les societats contemporànies i, especialment, en els entorns urbans
- Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per motius de sexe i gènere per dissenyar solucions.
- Discernir les característiques distintives de les diverses cultures musicals de l'entorn urbà contemporani
- Discutir els contextos sociomusicals contemporanis des de la perspectiva dels estudis de gènere.
- Dominar eines d'anàlisi historiogràfica adaptades a l'estudi de les músiques urbanes
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Reconèixer les aportacions dels estudis de gènere a les temàtiques investigades.
- Relacionar els sistemes musicals contemporanis amb els seus respectius contextos de producció i recepció
Continguts
-
Tendències i metodologies actuals de la recerca en mitjans audiovisuals: Ludomusicologi
- Investigar la música a Catalunya en el primer franquisme (1939-1960): temes oberts, fonts i metodologies
- Performance musical a les ciencies: Metodologies, objectius i aplicació d'estudis performatius en Medicina.
- Poder i representació en el món contemporani. Anàlisi de la música com a mediador en la participació política.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminaris amb participació a l'aula (presencial o virtual) | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Sessions pràctiques (eventualment fora de l'espai de classe habitual) | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exposicions de casos | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Pràctiques al voltant de la transferència | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Seminaris de doctorands | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Sessions de Tutoria | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Escriptura i edició de treballs crítics sobre continguts del curs | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Preparació de lectures del curs | 23 | 0,92 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Treball autònom sobre materials audiovisuals del curs | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
El mòdul té un format híbrid, amb una part d'exposició teòrica per part del professorat i una altra de treball conjunt a l'aula sobre casos pràctics dels quals se'n derivaran els aspectes teòrics i els conceptes clau del temari.
Aquest format de seminari i la metodologia d'aprenentatge impliquen activament l'estudiant. Els continguts del curs s'adquiriran principalment mitjançant la lectura i la discussió dels textos seleccionats, així com de l'anàlisi i el debat sobre els materials audiovisuals proposats. El seguiment actiu del mòdul implica el compromís personal de preparar les lectures i el visionat dels materials que es proposin per tal de poder participar activament en la seva discussió a l'aula.
Com a curs de postgrau, el treball autònom de cada estudiant tindrà un pes específic important en la metodologia de treball. Aquest es realitzarà de manera individual i en grups col·laboratius. Els estudiants participaran també en la coavaluació dels materials generats al llarg dels seminaris.
El mòdul té oberta una aula Moodle, on es publicarà el calendari d'activitats, i els materials pedagògics.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Coavaluació de treballs d'altres estudiants | 10% | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 5 |
| Participació activa en les sessions de treball | 25% | 40 | 1,6 | 1, 3, 4, 6, 8, 11 |
| Qüestionaris sobre lectures i altres materials del curs | 40 % | 19 | 0,76 | 1, 2, 3, 4, 7, 6, 8, 9, 10, 11 |
| Treball escrit sobre una lectura del curs | 25% | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
Cada docent realitzarà una prova d'avaluació (treball, presentació o prova escrita) que comptarà el mateix percentatge que les sessions impartides: Ludomusicología (40%), Investigar la música a Catalunya (20%), Performance musical (20%), Música com a mediador en la participació política (20%).
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
El fet que l'alumne faci entrega d'un dels treballs, o es presenti a una de les proves escrites constarà com un acte 'presencial' en l'assignatura. Per tant, únicament l'alumne que no hagi dut a terme cap prova d'avaluació al llarg del curs, podrà acollir-se a la consideració de "no avaluable".
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
AVALUACIÓ ÚNICA: per a l'avaluació única es tindran en compte quatre evidències en una data que s'indicarà una vegada començat el curs al Campus Virtual.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
Collins, Karen. 2008. Game Sound. An Introduction to the History, Theory, and Practice of Video Game Music and Sound Design, MIT Press.
Cureses, Marta. 2013. "The institutionalization of the Avant-Garde in Catalonia as of 1939". In: Music and Francoism, eds. Gemma Pérez Zalduondo i Germán Gan Quesada. Turnhout: Brepols, 203-231.
D'Angelo, Robin. 2021. Fragilidad blanca. Ediciones del Oriente y del Mediterráneo
Gan Quesada, Germán. 2014. "La recepció de la música de Robert Gerhard a Catalunya durant el Franquisme (1948-1970): trobades i desavinences". Revista catalana de musicologia, 7, 153-171. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000216/00000019.pdf
Gan Quesada, Germán. 2012. "Músicas para después de una guerra... Compromisos, retiradas y resistencias en la creación musical catalana del primer franquismo". In: Discursos y prácticas musicales nacionalistas (1900-1970), ed. Pilar Ramos López. Logroño: Servicio de Publicaciones de la Universidad de La Rioja, 277-299.
J. Sloboda i S. O’Neill. 2001. “Emotions in everyday listening to music”. In: Music and emotion: Theory and researched, ed. per J. Sloboda i P.N Juslin. Oxford: Oxford University Press, 415-429
Manchado, Marisa (ed.). 2019. Música y mujeres: Género y poder. Ménades Editorial
Marín, Miguel Angel. 2018. “Challenging the Listener: How to Change Trends in Classical Music Programming”. Resonancias, vol. 22, n° 42, 115-130.
Martín Nieva, Helena. 2019. "El apoyo de los institutos de cultura extranjeros a la música de vanguardia en Barcelona (1939-1974)". In: Puentes sonoros y coreográficos durante el franquismo. Imaginarios, intercambios y propaganda en clave internacional, ed. per Belén Vega Pichaco, Elsa Calero Carramolino i Gemma Pérez Zalduondo. Granada: Libargo, 171-203.
Mikutta, C.A.; G. Maissen, A. Altorfer W. Strik i T. Koenig.2014. “Professional musicians listen differently to music”. Neuroscience. 268, 102-111
Müllensiefen, D.; B. Gingras, J. Musil i L. Stewart. 2014. “The Musicality of Non-Musicians: An Index for Assessing Musical Sophistication in the General Population.” PLoS ONE 9(2) (https://doi.org/10.1371/journal.pone.0089642)
National Endowment for the Arts. Office of Research and Analysis. 2020. Why we Engage: Attending, Creating, and Performing Art. Sept 2020 (https://www.arts.gov/sites/default/files/Why-We-Engage-0920_0.pdf)
Ramos, Pilar. 2003. Feminismo y música: Introducción crítica. Narcea Ediciones
Summers, T, 2016. Understanding Video Game Music, Cambridge University Press
Williamon, A.; J. Ginsborg, R. Perkins, i G. Waddell. 2021. Performing Music Research: Methods in Music Education, Psychology, and Performance Science. Oxford: Oxford University Press.
Programari
Per a seguir amb aprofitament el mòdul, es requereix:
- Un processador de textos bàsic (Word o similar)
- Un editor senzill de vídeo (Emovie, Filmora o similar)
- Connexió regular a internet
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |