Logo UAB

Introducció a l'Antropologia Social i Cultural

Codi: 107586 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial FB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Laia Narciso Pedro
Correu electrònic:
laia.narciso@uab.cat

Equip docent

A Determinar Pds

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No té prerequisits.


Objectius

La Introducció a l’Antropologia Social i Cultural és una assignatura de 6ECTS considerada de Formació Bàsica, programada a la UAB per al primer curs dels estudis de Grau: d’Arqueologia (Grup 1, 1r semestre), de Musicologia (Grup 2, 1r semestre), d'Història de l'Art (Grup 3, 1r semestre), d’Humanitats (Grup 4, 2n semestre), de Filosofia (Grup 5, 2n semestre), d’Història (Grup 6 i 7, 2n semestre), d'Humanitats/Filosofia/Història (en anglès, Grup 8, 2n semestre), i de Geografia (Grup 9, 2n semestre).

L’objectiu de l'assignatura és oferir una primera aproximació a l’Antropologia Social i Cultural i a la perspectiva antropològica d’anàlisi basada en l’afirmació de l’existència d’una humanitat compartida i a l’hora diversa. Es tracta d’una panoràmica general a la disciplina, incloent-hi els seus objectes d’estudi –anàlisi de les cultures i la seva diversitat-, la seva trajectòria històrica, la metodologia i les tècniques d’investigació, –el treball de camp-, les seves principals àrees d’estudi i algunes de les seves aplicacions al món contemporani.

Es vol il·lustrar etnogràficament la diversitat cultural humana, discutir conceptes i explicacions teòriques sobre la mateixa, abordar alguns textos d’autors clau –tant clàssics com contemporanis- i reflexionar críticament al voltant de l’estudi científic de les diferències socioculturals i de la construcció de la desigualtat, així com desenvolupar perspectives crítiques per construir una convivència igualitària.

Aquesta assignatura ofereix mitjançant diversos temes, una visió introductòria a l'antropologia com a disciplina, a la construcció socioculturalde les diferències i a alguns dels camps particulars en els quals aquesta es manifesta: el parentiu, l’economia, la política o la religió. Finalment, pretén també aproximar-se a una forma de mirar i analitzar el món sense caure en plantejaments simplistes i en postures excloents o reduccionistes per a l’explicació de les societats i les cultures humanes.

L'assignatura d'Introducció a l'Antropologia Social i Cultural pretén formar de manera rigurosa els i les futures professionals per a que siguin capaces de treballar de manera qualitativa i crítica, i busca al mateix temps consolidar la cerca conjunta de solucions per a la transformació social, més justícia global i la protecció del medi ambient. Per aquestes raons, el temari s'ajusta als ODS definits per l'ONU. 

Objectius per al desenvolupament sostenible (ODS)

Davant dels reptes que les diferents societats afronten, l’any 2015 les Nacions Unides (ONU) van definir el 17 objectius per al desenvolupament sostenible (ODS), que es desglosen en 169 metes. Els ODS aborden qüestions que afecten diferents àmbits, des de l'eradicació de la pobresa fins a la preservació de la vida marina. Aquests són els objectius que s’han d’assolir de cara a l’any 2030, i que interpel·len a tota la societat. 

Els ODS inclosos en aquesta assignatura són els següents: 

ODS 1: Fi de la pobresa

ODS 5: Igualtat de gènere 

ODS 10: Reducció de les desigualtats

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles 

ODS 12: Consum i producció responsables

ODS 16: Institucions sòlides de Pau i Justícia

 


Resultats d'aprenentatge

  1. CMU01 (Competència) Integrar als estudis i treballs aquella informació rellevant relacionada amb el parentiu i la perspectiva de gènere.
  2. CMU02 (Competència) Transmetre adequadament de forma oral o escrita informació rellevant fent servir el llenguatge i les metodologies bàsiques de l'antropologia social i cultural.
  3. KMU01 (Coneixement) Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.
  4. KMU02 (Coneixement) Reconèixer les relacions entre diverses societats i cultures aplicant els conceptes propis de l'antropologia.
  5. SMU01 (Habilitat) Resoldre problemes relacionats amb l'antropologia fent servir la terminologia i la metodologia adequada.
  6. SMU02 (Habilitat) Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
  7. SMU03 (Habilitat) Analitzar un fet d'actualitat des d'una perspectiva antropològica.

Continguts

L’assignatura Introducció a l’Antropologia Social i Cultural és una primera aproximació a l’estudi de la variabilitat sociocultural humana, des d’una perspectiva comparativa. Al llarg del semestre es presenten i desenvolupen els conceptes bàsics i els temes clau de l’Antropologia Social i Cultural. Es tractaran els àmbits temàtics clàssics, s’introduiran les perspectives antropològiques sobre diferència i desigualtat i alguns dels desenvolupaments més recents de la disciplina. Mitjançant l’estudi de casos etnogràfics que permeten il·lustrar la diversitat cultural i posen de manifest els contrastos i similituds amb el propi context sociocultural, i amb el suport de materials de lectura i audiovisuals, els i les estudiants assoliran un coneixement bàsic sobre la disciplina antropològica.

Tema 1. Introducció. La disciplina antropològica.

- L’antropologia en el camp de les ciències humanes i socials.

- Objecte, mètode i tècniques de l’antropologia.

- L’etnografia i el treball de camp.

- Conceptes fonamentals: cultura, diversitat, etnocentrisme, relativisme, naturalització, diferència i desigualtat.

Tema 2. Classificacions socio-polítiques

- Racisme.

- Fonamentalisme cultural.

- Exotisme.

- Gènere.

Tema 3. Economia i subsistència.

- Estratègies d'adaptació: caça-recol·lecció, horticultura, agricultura, ramaderia.

- Modes de producció.

- Distribució: intercanvi, reciprocitat, mercat, redistribució.

- Tipus d'economies: economia matrimonial, ritual, de prestigi, economia de les cures.

Tema 4. Família i parentiu.

- Què és el parentiu?

- Filiació.

- Aliança: poliginia, poliandria, matrimonis del mateix sexe.

- Terminologia de parentiu.

- Noves formes de parentiu a Occident.

Tema 5. Política

- Estructures d’organització política: bandes, tribus, cabdillatges, estats.

- Teories sobre l’origen del cap i de l’Estat.

- Autoritat i conflicte.

- Origen de les desigualtats.

- Poder i biopolítica.

- Resistències i agència.

Tema 6. Sistemes de creences, simbolisme i ritual.

- Rituals i rites de pas.

- Universalitat del fenomen religiós: creences, pràctiques i comunitat.

- Funcions socials de la religiositat: explicar, crisis, emocions, control polític.

- Ontologies: animisme, naturalisme, totemisme i analogisme.

- Varietats de comunicació amb el món intangible: xamanisme i possessió.

- Sincretisme.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Presentació oral i exàmen 15 0,6 CMU02, KMU02, SMU01, SMU02, SMU03, CMU02
Tipus: Supervisades      
Sessions teòriques 50 2 KMU01, KMU02, SMU03, KMU01
Tipus: Autònomes      
Treball individual/grup. Cerca documentació, estudi textos i preparació de treballs 24 0,96 CMU01, KMU01, KMU02, SMU01, SMU02, SMU03, CMU01

El protagonista del procés d'ensenyament-aprenentatge és l'alumnat i sota aquesta premisa s'ha planificat una metodologia basada en el treball continu

Sobre les sessions:

L'assignatura es desenvolupa a través de sessions presencials dirigides, supervisades i de treball autònom.
Les sessions presencials  s'ocupen de la presentació del contingut de l'assignatura i de la realització d'exercisis de síntesi i aplicació (debats, comentaris breus...), i seran sempre amb tot el grup classe. Aquestes sessions poden implicar un treball autònom previ i/o posterior.
El treball autònom inclou activitats com la lectura i estudi comprensiu i analític de textos, visionat comprensiu i analític de materials audiovisuals, cerca de referències bibliogràfiques, revisió d'informació, observació i escriptura reflexiva, entre d'altres.
Les sessions supervisades seràn presencials,  especialment orientades a contribuir al seguiment de l'assignatura i la realització de les activitats d'avaluació.

Sobre la comunicació:
La comunicació es farà via correu electònic.

Sobre els treballs:

Totes les activitats de formació estan programades i els exercicis d’avaluació tenen una data límit de lliurament que s’haurà de complir estrictament, segons el calendari proposat.
Consulteu les instruccions específiques de cada treball i els seus criteris de correcció.
Tots els treballs s'entregaràn via Campus virtual (Moodle).

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Entrega de treballs, Comentaris i assaig sobre una monografia 30-50% 20 0,8 CMU02, KMU01, SMU02
Participació discussions grup i presentació treballs. Fòrum-debat 10-20% 6 0,24 CMU02, SMU01, SMU02, SMU03
Proves escrites i comentaris de textos 40-50% 35 1,4 CMU01, CMU02, KMU01, KMU02, SMU01, SMU02, SMU03

El sistema davaluació, que es lliurarà als alumnes el primer dia de classe, sorganitza en tres mòduls amb una ponderació específica en la qualificació final. Aquesta proposta, ajustada a aquesta distribució, contindrà el detall de les diferents tasques davaluació i el valor de cadascuna. Cada mòdul podrà incloure més duna activitat davaluació (sempre ajustada als mínims i màxims recomanats més endavant). Aquesta proposta davaluació de classe contindrà el detall de les diferents tasques davaluació i el valor de cadascuna. Després de cada tasca d'avaluació el professorat informarà l'alumnat mitjançant Moodle de la qualificació obtinguda i de les activitats de recuperació, si és possible.

La ponderació assignada a cada mòdul haurà de respondre als criteris següents:

1) MÒDUL D'ASSAIG ETNOGRÀFIC. Aquest mòdul savaluarà sobre una monografia o bibliografia específica establerta per cada professor. Es pot basar en un o diversos assaigs escrits, que poden ser individuals o en grup. Valor del 30 al 50% de la nota final.

2) MÒDUL DE PARTICIPACIÓ. Participació en discussions de grup i presentacions de treballs públics a l'aula. Valor entre el 10 i el 20% de la nota final.

3) MÒDUL DE PROVES ESCRITES. Poden ser una o diverses proves escrites de diferents tipus i característiques. Valen entre el 30% i el 50% de la nota final.

 

Al programa de principi de curs cada professor/a indicarà el procediment per a l'avaluació continuada, única i la recuperació de l'assignatura, que es realitzarà el dia, lloc i hora indicats per Gestió Acadèmica de la Facultat.

Poden quedar excloses del procés de recuperació aquelles activitats que el professor o la professora consideri que no són recuperables (per exemple; presentacions orals, treballs en grup, tasques relacionades amb l'activitat docent diària). En aquest cas, el professor/a responsable farà constar explícitament al programa aquelles activitats avaluatives parcials que, segons el seu criteri i en funció de la seva naturalesa, no siguin recuperables.

La puntuació total que es pugui obtenir a partir de la suma de les qualificacions parcials de les activitats no recuperables mai no podrà superar el 50% de la qualificació final de l'assignatura. La no superació d'una activitat avaluativa que, per la seva naturalesa, no sigui recuperable, no serà prou raó per impedir l'assoliment de l'assignatura.

Per tal de superar l'assignatura cal haver aprovat el mòdul 1 i 3 amb una qualificació mínima de 5.

Per tal de ser AVALUABLE, l'estudiant haurà d'haver-se presentat almenys als mòduls 1 o 3 i haver obtingut una qualificació mínima de 5 en un.
Serà, per tant, NO AVALUABLE aquell/a estudiant que no hagi completat aquestes proves al llarg del semestre.
Si l'estudiant és avaluable, però no aprova els mòduls (1 o 3), el podrà recuperar en la data que estableixi la Gestió Acadèmica i que s'informarà al Moodle de l'assignatura.
En cas que l'estudiant faci qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest acte d'avaluació es qualificarà com a 0, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses Irregularitats en els actes davaluació una MATEIXA assignatura, la qualificació final daquesta assignatura serà 0. (Article 116. Resultats de lavaluació, modificació per acord del Consell de Governde 19 de març de 2015).
En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, el professor o professora informarà l'alumne (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions

 


Bibliografia

Manuals

AADD (1993) Diccionari d'Antropologia. Barcelona, TERMCAT.

AUGÉ Marc, COLLEYN Jean-Paul (2005) Qué es la antropología. Barcelona, Paidós.

BARRET, Stanley R. (1997) Anthropology: A student's guide to Theory and Method, Toronto, University of Toronto Press.

BOHANNAN, Paul. (1996) Para raros, nosotros: introducción a la antropología cultural, Madrid, Ediciones Akal.

BOHANNAN, Paul y GLAZER, M. (eds.) (1992) Antropología: lecturas. Madrid: McGraw-Hill.

BOIVIN, Mauricio F. , ROSATO, Ana y ARRIBAS, Victoria (1998) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural, Buenos Aires: Eudeba

EMBER, Carol (2003) Introducción a la Antropología. Madrid, McGraw-Hill

EMBER, Carol R. y EMBER, Melvin (2004) Antropología cultural. Madrid: Prentice Hall.

HARRIS, Marvin (2004) Introducción a la Antropología General. Madrid, Alianza Editorial.

HARRIS, Marvin (1999) El desarrollo de la teoría antropológica: historia de las teorías de la cultura. Madrid, Siglo XXI.

HENDRY, Joy. (1999) An Introduction to Social Anthropology. Other People's Worlds, Macmillan Press, London.

KOTTAK, Conrad Phillip (2002) Antropología cultural. Espejo para la humanidad, Madrid: McGraw-Hill.

LAURTHE-TOLRA, Pierre y WARNIER, Jean-Pierre (1998), Etnología y Antropología. Madrid: Akal

LISÓN Carmelo (ed.) (2007) Introducción a la Antropología Social y Cultural. Teoría, método y práctica. Madrid, Akal.

LLOBERA, Josep Ramon (1999) Manual d'antropologia social : estructura i evolució de les societats humanes. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya : Pòrtic,Barcelona

 

BIBLIOGRAFIA GENERAL

ANDERSON, Benedict. (1983) Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism, Verso, London.

APPADURAI, Arjun (1996) Modernity at large. Cultural dimensions of globality. London, Routledge.

AUGE, Marc (1995) Hacia una antropología de los mundos contemporáneos, Barcelona: Gedisa.

BARAÑANO, Ascención; GARCÍA, José Luis; CÁTEDRA, María; DEVILLARD, Marie J. (eds.) (2007) Diccionario de relaciones interculturales. Madrid: Editorial Complutense.

BARLEY, Nigel (1999) El antropólogo inocente. Barcelona, Anagrama.

BARNARD, Alan (2000) History and Theory in Anthropology, CambridgeUniversity Press, Cambridge.

BARTH, Fredrik. (1969) Ethnic Groups and Boundaries. The Social Organization of Culture Difference, ScandinavianUniversity Press.

BAUMAN, Richard (ed.) (1992) Folklore, Cultural Performances and Popular entertainments. A Communications-centered Handbook. New York, Oxford: OxfordUniversity Press.

BECK, Urick (2002) La sociedad del riesgo global, Madrid Siglo XXI.

BESTARD, Joan CONTRERAS, Jesús (1987).- Bárbaros, paganos, salvajes y primitivos. Una introducción a la Antropología. Barcelona, Barcanova.

BOHANNAN, Laura 1995 [1966] "Shakespeare en la selva", H. Velasco (comp.) Lecturas de Antropología Social y Cultural. Madrid: UNED, p. 83-93.

CÁTEDRA, María (coord.) (1991) Los españoles vistos por los antropólogos. Madrid: Júcar.

CAVALLI SFORZA, Luca; CAVALLI SFORZA, Francesco (1994).- Quiénes somos. Historia de ladiversidad humana. Barcelona, Crítica.

CLIFFORD, James; MARCUS, George. E. (eds.) (1991) Retóricas de la antropología. Madrid: Júcar.

COHEN, Anthony. (1986) Symbolizing Boundaries, ManchesterUniversityPress.

D'ANDRADE, Roy G.(1995) The development of Cognitive Anthropology, Cambridge, Cambridge University Press.

DOUGLAS, Mary (1966). Purity and Danger.

FABIETTI, Ugo (1997) "De la etnización al conflicto étnico: hutus y tutsi en Ruanda", L'identità etnica. Storia e critica di un concetto equivoco. Roma: La Nuova Italia Scientifica.

FEIXA, Carles (1998). De jóvenes bandas y tribus, Barcelona Anagrama

FRIEDMAN, Jonathan (1994) Cultural identity and Global Process, London, Sage.

GEERTZ, Clifford (1987) La interpretación de las culturas, Barcelona, Gedisa

GEERTZ, Clifford (1973). La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona.

GENNEP, Arnold van, (1960 [1909]) Rites of Passage, Routledge, London.

GLUCKMAN, Max (1955). The Judicial Process among the Barotse of Northern Rhodesia, ManchesterUniversity Press.

GOFFMAN, Erving (1993) La presentación de la persona en la vida cotidiana, Buenos Aires, Amorrortu.

GONZALEZ ECHEVARRIA, Aurora. (1994) Teorías de parentesco. Nuevas aproximaciones, Eudema, Madrid.

HALL. Stuart & DU GAY, Paul (eds.) (1996) Questions of cultural identity, London, Sage Publications.

HARRIS, Marvin (1991).- Nuestra especie. Madrid, Alianza Editorial.

KAHN, J.S. (ed.) (1975).- El concepto de cultura. Barcelona, Anagrama.

KUPER, Adam. (1973) Antropología y antropólogos: la escuela británica (1922-1972), Anagrama, Barcelona.

LABURTHE-TOLRA, Philippe; WARNIER, Jean-Pierre (1993) Etnología y antropologia. Madrid, Akal.

LEACH, Edmund R. (1970) Political Systems of Highland Burma, Athlone, London.

LEAKEY, Richard; LEWIN, Roger (1994).- Nuestros orígenes. Barcelona, Crítica.

LÉVI-STRAUSS, Claude (1993).- Razay cultura. Madrid, Cátedra.

LÉVI STRAUSS, Claude (1987) Antropología Estructural, Barcelona, Paidós.

LEVI-STRAUSS,Claude (1952) Raça i història, Edicions 62, Barcelona.

LEVI-STRAUSS, Claude et al. (1974) Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia.

LLOBERA, Josep Ramón (Ed.).- La antropología como ciencia. Barcelona, Anagrama.

MALGESINI, Graciela y GIMÉNEZ, Carlos (2000) Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: La Catarata.

MEILLASSOUX, Claude. (1975) Mujeres, graneros y capitals. Economía doméstica y capitalismo, Madrid Siglo XXI.

MIDDLETON, John and E. H. Winter (eds.) (1963) Witchcraft and Sorcery in East Africa, Routledge & Kegan Paul, London.

MOLINA, José Luis i VALENZUELA, Hugo (2007) Invitación a la antropología económica, Editorial Bellaterra, Barcelona.

MORENO FELIÚ, Paz (comp.) (2004) Entre las Gracias y el Molino Satánico: Lecturas de antropología económica.Madrid: UNED.

NEEDHAM, Rodney (ed.). (1971) Rethinking Kinship and Marriage, Tavistock, London.

PEACOCK, James L. (1989).- El enfoque de la Antropología. Barcelona, Herder.

ROSALDO, Renato (1993) Culture and Truth: The Remaking of Social Analysis New Yofk Beacon Press.

SABATER PI, Jordi (1978).- El chimpancé y los orígenes de lacultura. Barcelona, Anthropos.

SENNET, Richard (2001) Vida urbana e identidad personal, Madrid, Península.

SPERBER, Dan. (1988 [1975]). El simbolismo en general, Anthropos, Barcelona, STRANG, V (2009) What anthropologist do, Oxford,Berg Publishers Limited

TODOROV, Tzvetan i altres (1988).- Cruce de culturas y mestizaje cultural. Madrid, Júcar TURNER, V. (1990) La selva de los símbolos, Madrid Siglo XXI.

VELASCO MAILLO, Honorio (2007) Cuerpo yespacio. Símbolos y metáforas, representación y expresividad de las culturas.Madrid Ed. Univ. Ramon Areces.

WEINER, Annette B. (1992) Inalienable possessions, University of California Press, Berkeley, Los Angeles and Oxford.

WILLIAMS, Raymond (2000) Palabras clave: un vocabulario de la cultura y la sociedad. Buenos Aires, Nueva visión. WINCH, P. (1994) Comprender una sociedad primitiva, Barcelona, Paidós

 

MONOGRAFIAS

AIXELÀ, Yolanda (2000). Mujeres en marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Ed. Bellaterra

BENEDICT, Ruth (1974 [1946]) El crisantemo y la espada. Patrones de la cultura japonesa. Madrid: Alianza.

CARO BAROJA, Julio (1990 [1955]). Estudios saharianos. Madrid: Júcar Universidad.

CLASTRES, Pierre (2001 [1972]) Crónica de los indios guayaquis, Barcelona, Altafulla.

DOUGLAS, Mary. 1973 [1966]. Pureza y peligro. Un anàlisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI.

EVANS-PRITCHARD, Edward E. (1976 [1937]). Brujería, magia y oráculos entre los azande. Barcelona: Anagrama.

EVANS-PRITCHARD, Edward E. (1977 [1940]). Los Nuer. Barcelona: Anagrama.

EVERS-ROSANDER, Eva (2004 [1991]). Mujeres en la frontera. Tradición e identidad musulmanas en Ceuta. Barcelona: Edicions Bellaterra.

GRIAULE, Marcel (2000 [1966]) Dios de agua. Barcelona, Alta Fulla.

KROEBER, Theodora (1992 [1964]). Ishi. El último de la tribu. Barcelona: Antoni Bosch. LÉVI-

LÉVI-STRAUSS, Claude (1988 [1955]). Tristes trópicos. Barcelona:Paidós.

MALINOWSKI, Bronislaw (1975 [1922]). Los argonautas del Pacífico Occidental. Un estudiosobre comercio y aventuraentre los indígenas de los archipiélagos de la Nueva Guinea melanésica. Barcelona: Península.

MALLART, LLuís (2009) Sòc fill dels evuzok, Barcelona, La Campana.MIDDLETON, John (1984) Los lugbara de Uganda. Bellaterra, UAB, Publicaciones de Antropología Cultural.no4.

MEAD, Margaret. (1990 [1939]). Adolescencia y cultura en Samoa. Barcelona: Paidós.

PIELLA, Anna (2002). Parentiu a Jambun. Canvis i continuitats en una comunitat aborígen d'Austràlia, Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, Publicacions d'Antropologia Cultural, no21

SAN ROMAN, Teresa (1997). La diferencia inquietante. Viejas y nuevas estrategias culturales de los gitanos. Siglo XXI.

TOMÀS, Jordi & LAMBAL, Patrick (2013) El pescador que volia anar al país dels blancs. Barcelona: Editorial Pòrtic.

TURNBULL, Colin (1984 [1961]) Los pigmeos, el pueblo de la selva. Barcelona. Javier Vergara.
WILLIS, Paul (1988) Aprendiendo a trabajar. Madrid, Akal

WORSLEY, Peter (1980): Al son de la trompeta final. Un estudio de los cultos "cargo" en Melanesia. Madrid,Siglo XXI.


Programari

No requereix programari específic.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 3 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 4 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 5 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 6 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 7 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 8 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 4 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 5 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 6 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 7 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 8 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt