Introducció a l'Antropologia Social i Cultural
Codi: 107586 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Laia Narciso Pedro
- Correu electrònic:
- laia.narciso@uab.cat
Equip docent
- A Determinar Pds
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No té prerequisits.
Objectius
La Introducció a l’Antropologia Social i Cultural és una assignatura de 6ECTS considerada de Formació Bàsica, programada a la UAB per al primer curs dels estudis de Grau: d’Arqueologia (Grup 1, 1r semestre), de Musicologia (Grup 2, 1r semestre), d'Història de l'Art (Grup 3, 1r semestre), d’Humanitats (Grup 4, 2n semestre), de Filosofia (Grup 5, 2n semestre), d’Història (Grup 6 i 7, 2n semestre), d'Humanitats/Filosofia/Història (en anglès, Grup 8, 2n semestre), i de Geografia (Grup 9, 2n semestre).
L’objectiu de l'assignatura és oferir una primera aproximació a l’Antropologia Social i Cultural i a la perspectiva antropològica d’anàlisi basada en l’afirmació de l’existència d’una humanitat compartida i a l’hora diversa. Es tracta d’una panoràmica general a la disciplina, incloent-hi els seus objectes d’estudi –anàlisi de les cultures i la seva diversitat-, la seva trajectòria històrica, la metodologia i les tècniques d’investigació, –el treball de camp-, les seves principals àrees d’estudi i algunes de les seves aplicacions al món contemporani.
Es vol il·lustrar etnogràficament la diversitat cultural humana, discutir conceptes i explicacions teòriques sobre la mateixa, abordar alguns textos d’autors clau –tant clàssics com contemporanis- i reflexionar críticament al voltant de l’estudi científic de les diferències socioculturals i de la construcció de la desigualtat, així com desenvolupar perspectives crítiques per construir una convivència igualitària.
Aquesta assignatura ofereix mitjançant diversos temes, una visió introductòria a l'antropologia com a disciplina, a la construcció socioculturalde les diferències i a alguns dels camps particulars en els quals aquesta es manifesta: el parentiu, l’economia, la política o la religió. Finalment, pretén també aproximar-se a una forma de mirar i analitzar el món sense caure en plantejaments simplistes i en postures excloents o reduccionistes per a l’explicació de les societats i les cultures humanes.
L'assignatura d'Introducció a l'Antropologia Social i Cultural pretén formar de manera rigurosa els i les futures professionals per a que siguin capaces de treballar de manera qualitativa i crítica, i busca al mateix temps consolidar la cerca conjunta de solucions per a la transformació social, més justícia global i la protecció del medi ambient. Per aquestes raons, el temari s'ajusta als ODS definits per l'ONU.
Objectius per al desenvolupament sostenible (ODS)
Davant dels reptes que les diferents societats afronten, l’any 2015 les Nacions Unides (ONU) van definir el 17 objectius per al desenvolupament sostenible (ODS), que es desglosen en 169 metes. Els ODS aborden qüestions que afecten diferents àmbits, des de l'eradicació de la pobresa fins a la preservació de la vida marina. Aquests són els objectius que s’han d’assolir de cara a l’any 2030, i que interpel·len a tota la societat.
Els ODS inclosos en aquesta assignatura són els següents:
ODS 1: Fi de la pobresa
ODS 5: Igualtat de gènere
ODS 10: Reducció de les desigualtats
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles
ODS 12: Consum i producció responsables
ODS 16: Institucions sòlides de Pau i Justícia
Resultats d'aprenentatge
- CMU01 (Competència) Integrar als estudis i treballs aquella informació rellevant relacionada amb el parentiu i la perspectiva de gènere.
- CMU02 (Competència) Transmetre adequadament de forma oral o escrita informació rellevant fent servir el llenguatge i les metodologies bàsiques de l'antropologia social i cultural.
- KMU01 (Coneixement) Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.
- KMU02 (Coneixement) Reconèixer les relacions entre diverses societats i cultures aplicant els conceptes propis de l'antropologia.
- SMU01 (Habilitat) Resoldre problemes relacionats amb l'antropologia fent servir la terminologia i la metodologia adequada.
- SMU02 (Habilitat) Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
- SMU03 (Habilitat) Analitzar un fet d'actualitat des d'una perspectiva antropològica.
Continguts
L’assignatura Introducció a l’Antropologia Social i Cultural és una primera aproximació a l’estudi de la variabilitat sociocultural humana, des d’una perspectiva comparativa. Al llarg del semestre es presenten i desenvolupen els conceptes bàsics i els temes clau de l’Antropologia Social i Cultural. Es tractaran els àmbits temàtics clàssics, s’introduiran les perspectives antropològiques sobre diferència i desigualtat i alguns dels desenvolupaments més recents de la disciplina. Mitjançant l’estudi de casos etnogràfics que permeten il·lustrar la diversitat cultural i posen de manifest els contrastos i similituds amb el propi context sociocultural, i amb el suport de materials de lectura i audiovisuals, els i les estudiants assoliran un coneixement bàsic sobre la disciplina antropològica.
Tema 1. Introducció. La disciplina antropològica.
- L’antropologia en el camp de les ciències humanes i socials.
- Objecte, mètode i tècniques de l’antropologia.
- L’etnografia i el treball de camp.
- Conceptes fonamentals: cultura, diversitat, etnocentrisme, relativisme, naturalització, diferència i desigualtat.
Tema 2. Classificacions socio-polítiques
- Racisme.
- Fonamentalisme cultural.
- Exotisme.
- Gènere.
Tema 3. Economia i subsistència.
- Estratègies d'adaptació: caça-recol·lecció, horticultura, agricultura, ramaderia.
- Modes de producció.
- Distribució: intercanvi, reciprocitat, mercat, redistribució.
- Tipus d'economies: economia matrimonial, ritual, de prestigi, economia de les cures.
Tema 4. Família i parentiu.
- Què és el parentiu?
- Filiació.
- Aliança: poliginia, poliandria, matrimonis del mateix sexe.
- Terminologia de parentiu.
- Noves formes de parentiu a Occident.
Tema 5. Política
- Estructures d’organització política: bandes, tribus, cabdillatges, estats.
- Teories sobre l’origen del cap i de l’Estat.
- Autoritat i conflicte.
- Origen de les desigualtats.
- Poder i biopolítica.
- Resistències i agència.
Tema 6. Sistemes de creences, simbolisme i ritual.
- Rituals i rites de pas.
- Universalitat del fenomen religiós: creences, pràctiques i comunitat.
- Funcions socials de la religiositat: explicar, crisis, emocions, control polític.
- Ontologies: animisme, naturalisme, totemisme i analogisme.
- Varietats de comunicació amb el món intangible: xamanisme i possessió.
- Sincretisme.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Presentació oral i exàmen | 15 | 0,6 | CMU02, KMU02, SMU01, SMU02, SMU03, CMU02 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Sessions teòriques | 50 | 2 | KMU01, KMU02, SMU03, KMU01 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual/grup. Cerca documentació, estudi textos i preparació de treballs | 24 | 0,96 | CMU01, KMU01, KMU02, SMU01, SMU02, SMU03, CMU01 |
El protagonista del procés d'ensenyament-aprenentatge és l'alumnat i sota aquesta premisa s'ha planificat una metodologia basada en el treball continu
Sobre les sessions:
L'assignatura es desenvolupa a través de sessions presencials dirigides, supervisades i de treball autònom.
Les sessions presencials s'ocupen de la presentació del contingut de l'assignatura i de la realització d'exercisis de síntesi i aplicació (debats, comentaris breus...), i seran sempre amb tot el grup classe. Aquestes sessions poden implicar un treball autònom previ i/o posterior.
El treball autònom inclou activitats com la lectura i estudi comprensiu i analític de textos, visionat comprensiu i analític de materials audiovisuals, cerca de referències bibliogràfiques, revisió d'informació, observació i escriptura reflexiva, entre d'altres.
Les sessions supervisades seràn presencials, especialment orientades a contribuir al seguiment de l'assignatura i la realització de les activitats d'avaluació.
Sobre la comunicació:
La comunicació es farà via correu electònic.
Sobre els treballs:
Totes les activitats de formació estan programades i els exercicis d’avaluació tenen una data límit de lliurament que s’haurà de complir estrictament, segons el calendari proposat.
Consulteu les instruccions específiques de cada treball i els seus criteris de correcció.
Tots els treballs s'entregaràn via Campus virtual (Moodle).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Entrega de treballs, Comentaris i assaig sobre una monografia | 30-50% | 20 | 0,8 | CMU02, KMU01, SMU02 |
| Participació discussions grup i presentació treballs. Fòrum-debat | 10-20% | 6 | 0,24 | CMU02, SMU01, SMU02, SMU03 |
| Proves escrites i comentaris de textos | 40-50% | 35 | 1,4 | CMU01, CMU02, KMU01, KMU02, SMU01, SMU02, SMU03 |
El sistema davaluació, que es lliurarà als alumnes el primer dia de classe, sorganitza en tres mòduls amb una ponderació específica en la qualificació final. Aquesta proposta, ajustada a aquesta distribució, contindrà el detall de les diferents tasques davaluació i el valor de cadascuna. Cada mòdul podrà incloure més duna activitat davaluació (sempre ajustada als mínims i màxims recomanats més endavant). Aquesta proposta davaluació de classe contindrà el detall de les diferents tasques davaluació i el valor de cadascuna. Després de cada tasca d'avaluació el professorat informarà l'alumnat mitjançant Moodle de la qualificació obtinguda i de les activitats de recuperació, si és possible.
La ponderació assignada a cada mòdul haurà de respondre als criteris següents:
1) MÒDUL D'ASSAIG ETNOGRÀFIC. Aquest mòdul savaluarà sobre una monografia o bibliografia específica establerta per cada professor. Es pot basar en un o diversos assaigs escrits, que poden ser individuals o en grup. Valor del 30 al 50% de la nota final.
2) MÒDUL DE PARTICIPACIÓ. Participació en discussions de grup i presentacions de treballs públics a l'aula. Valor entre el 10 i el 20% de la nota final.
3) MÒDUL DE PROVES ESCRITES. Poden ser una o diverses proves escrites de diferents tipus i característiques. Valen entre el 30% i el 50% de la nota final.
Al programa de principi de curs cada professor/a indicarà el procediment per a l'avaluació continuada, única i la recuperació de l'assignatura, que es realitzarà el dia, lloc i hora indicats per Gestió Acadèmica de la Facultat.
Poden quedar excloses del procés de recuperació aquelles activitats que el professor o la professora consideri que no són recuperables (per exemple; presentacions orals, treballs en grup, tasques relacionades amb l'activitat docent diària). En aquest cas, el professor/a responsable farà constar explícitament al programa aquelles activitats avaluatives parcials que, segons el seu criteri i en funció de la seva naturalesa, no siguin recuperables.
La puntuació total que es pugui obtenir a partir de la suma de les qualificacions parcials de les activitats no recuperables mai no podrà superar el 50% de la qualificació final de l'assignatura. La no superació d'una activitat avaluativa que, per la seva naturalesa, no sigui recuperable, no serà prou raó per impedir l'assoliment de l'assignatura.
Per tal de superar l'assignatura cal haver aprovat el mòdul 1 i 3 amb una qualificació mínima de 5.
Per tal de ser AVALUABLE, l'estudiant haurà d'haver-se presentat almenys als mòduls 1 o 3 i haver obtingut una qualificació mínima de 5 en un.
Serà, per tant, NO AVALUABLE aquell/a estudiant que no hagi completat aquestes proves al llarg del semestre.
Si l'estudiant és avaluable, però no aprova els mòduls (1 o 3), el podrà recuperar en la data que estableixi la Gestió Acadèmica i que s'informarà al Moodle de l'assignatura.
En cas que l'estudiant faci qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest acte d'avaluació es qualificarà com a 0, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses Irregularitats en els actes davaluació una MATEIXA assignatura, la qualificació final daquesta assignatura serà 0. (Article 116. Resultats de lavaluació, modificació per acord del Consell de Governde 19 de març de 2015).
En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, el professor o professora informarà l'alumne (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions
Bibliografia
Manuals
AADD (1993) Diccionari d'Antropologia. Barcelona, TERMCAT.
AUGÉ Marc, COLLEYN Jean-Paul (2005) Qué es la antropología. Barcelona, Paidós.
BARRET, Stanley R. (1997) Anthropology: A student's guide to Theory and Method, Toronto, University of Toronto Press.
BOHANNAN, Paul. (1996) Para raros, nosotros: introducción a la antropología cultural, Madrid, Ediciones Akal.
BOHANNAN, Paul y GLAZER, M. (eds.) (1992) Antropología: lecturas. Madrid: McGraw-Hill.
BOIVIN, Mauricio F. , ROSATO, Ana y ARRIBAS, Victoria (1998) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural, Buenos Aires: Eudeba
EMBER, Carol (2003) Introducción a la Antropología. Madrid, McGraw-Hill
EMBER, Carol R. y EMBER, Melvin (2004) Antropología cultural. Madrid: Prentice Hall.
HARRIS, Marvin (2004) Introducción a la Antropología General. Madrid, Alianza Editorial.
HARRIS, Marvin (1999) El desarrollo de la teoría antropológica: historia de las teorías de la cultura. Madrid, Siglo XXI.
HENDRY, Joy. (1999) An Introduction to Social Anthropology. Other People's Worlds, Macmillan Press, London.
KOTTAK, Conrad Phillip (2002) Antropología cultural. Espejo para la humanidad, Madrid: McGraw-Hill.
LAURTHE-TOLRA, Pierre y WARNIER, Jean-Pierre (1998), Etnología y Antropología. Madrid: Akal
LISÓN Carmelo (ed.) (2007) Introducción a la Antropología Social y Cultural. Teoría, método y práctica. Madrid, Akal.
LLOBERA, Josep Ramon (1999) Manual d'antropologia social : estructura i evolució de les societats humanes. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya : Pòrtic,Barcelona
BIBLIOGRAFIA GENERAL
ANDERSON, Benedict. (1983) Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism, Verso, London.
APPADURAI, Arjun (1996) Modernity at large. Cultural dimensions of globality. London, Routledge.
AUGE, Marc (1995) Hacia una antropología de los mundos contemporáneos, Barcelona: Gedisa.
BARAÑANO, Ascención; GARCÍA, José Luis; CÁTEDRA, María; DEVILLARD, Marie J. (eds.) (2007) Diccionario de relaciones interculturales. Madrid: Editorial Complutense.
BARLEY, Nigel (1999) El antropólogo inocente. Barcelona, Anagrama.
BARNARD, Alan (2000) History and Theory in Anthropology, CambridgeUniversity Press, Cambridge.
BARTH, Fredrik. (1969) Ethnic Groups and Boundaries. The Social Organization of Culture Difference, ScandinavianUniversity Press.
BAUMAN, Richard (ed.) (1992) Folklore, Cultural Performances and Popular entertainments. A Communications-centered Handbook. New York, Oxford: OxfordUniversity Press.
BECK, Urick (2002) La sociedad del riesgo global, Madrid Siglo XXI.
BESTARD, Joan CONTRERAS, Jesús (1987).- Bárbaros, paganos, salvajes y primitivos. Una introducción a la Antropología. Barcelona, Barcanova.
BOHANNAN, Laura 1995 [1966] "Shakespeare en la selva", H. Velasco (comp.) Lecturas de Antropología Social y Cultural. Madrid: UNED, p. 83-93.
CÁTEDRA, María (coord.) (1991) Los españoles vistos por los antropólogos. Madrid: Júcar.
CAVALLI SFORZA, Luca; CAVALLI SFORZA, Francesco (1994).- Quiénes somos. Historia de ladiversidad humana. Barcelona, Crítica.
CLIFFORD, James; MARCUS, George. E. (eds.) (1991) Retóricas de la antropología. Madrid: Júcar.
COHEN, Anthony. (1986) Symbolizing Boundaries, ManchesterUniversityPress.
D'ANDRADE, Roy G.(1995) The development of Cognitive Anthropology, Cambridge, Cambridge University Press.
DOUGLAS, Mary (1966). Purity and Danger.
FABIETTI, Ugo (1997) "De la etnización al conflicto étnico: hutus y tutsi en Ruanda", L'identità etnica. Storia e critica di un concetto equivoco. Roma: La Nuova Italia Scientifica.
FEIXA, Carles (1998). De jóvenes bandas y tribus, Barcelona Anagrama
FRIEDMAN, Jonathan (1994) Cultural identity and Global Process, London, Sage.
GEERTZ, Clifford (1987) La interpretación de las culturas, Barcelona, Gedisa
GEERTZ, Clifford (1973). La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona.
GENNEP, Arnold van, (1960 [1909]) Rites of Passage, Routledge, London.
GLUCKMAN, Max (1955). The Judicial Process among the Barotse of Northern Rhodesia, ManchesterUniversity Press.
GOFFMAN, Erving (1993) La presentación de la persona en la vida cotidiana, Buenos Aires, Amorrortu.
GONZALEZ ECHEVARRIA, Aurora. (1994) Teorías de parentesco. Nuevas aproximaciones, Eudema, Madrid.
HALL. Stuart & DU GAY, Paul (eds.) (1996) Questions of cultural identity, London, Sage Publications.
HARRIS, Marvin (1991).- Nuestra especie. Madrid, Alianza Editorial.
KAHN, J.S. (ed.) (1975).- El concepto de cultura. Barcelona, Anagrama.
KUPER, Adam. (1973) Antropología y antropólogos: la escuela británica (1922-1972), Anagrama, Barcelona.
LABURTHE-TOLRA, Philippe; WARNIER, Jean-Pierre (1993) Etnología y antropologia. Madrid, Akal.
LEACH, Edmund R. (1970) Political Systems of Highland Burma, Athlone, London.
LEAKEY, Richard; LEWIN, Roger (1994).- Nuestros orígenes. Barcelona, Crítica.
LÉVI-STRAUSS, Claude (1993).- Razay cultura. Madrid, Cátedra.
LÉVI STRAUSS, Claude (1987) Antropología Estructural, Barcelona, Paidós.
LEVI-STRAUSS,Claude (1952) Raça i història, Edicions 62, Barcelona.
LEVI-STRAUSS, Claude et al. (1974) Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia.
LLOBERA, Josep Ramón (Ed.).- La antropología como ciencia. Barcelona, Anagrama.
MALGESINI, Graciela y GIMÉNEZ, Carlos (2000) Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: La Catarata.
MEILLASSOUX, Claude. (1975) Mujeres, graneros y capitals. Economía doméstica y capitalismo, Madrid Siglo XXI.
MIDDLETON, John and E. H. Winter (eds.) (1963) Witchcraft and Sorcery in East Africa, Routledge & Kegan Paul, London.
MOLINA, José Luis i VALENZUELA, Hugo (2007) Invitación a la antropología económica, Editorial Bellaterra, Barcelona.
MORENO FELIÚ, Paz (comp.) (2004) Entre las Gracias y el Molino Satánico: Lecturas de antropología económica.Madrid: UNED.
NEEDHAM, Rodney (ed.). (1971) Rethinking Kinship and Marriage, Tavistock, London.
PEACOCK, James L. (1989).- El enfoque de la Antropología. Barcelona, Herder.
ROSALDO, Renato (1993) Culture and Truth: The Remaking of Social Analysis New Yofk Beacon Press.
SABATER PI, Jordi (1978).- El chimpancé y los orígenes de lacultura. Barcelona, Anthropos.
SENNET, Richard (2001) Vida urbana e identidad personal, Madrid, Península.
SPERBER, Dan. (1988 [1975]). El simbolismo en general, Anthropos, Barcelona, STRANG, V (2009) What anthropologist do, Oxford,Berg Publishers Limited
TODOROV, Tzvetan i altres (1988).- Cruce de culturas y mestizaje cultural. Madrid, Júcar TURNER, V. (1990) La selva de los símbolos, Madrid Siglo XXI.
VELASCO MAILLO, Honorio (2007) Cuerpo yespacio. Símbolos y metáforas, representación y expresividad de las culturas.Madrid Ed. Univ. Ramon Areces.
WEINER, Annette B. (1992) Inalienable possessions, University of California Press, Berkeley, Los Angeles and Oxford.
WILLIAMS, Raymond (2000) Palabras clave: un vocabulario de la cultura y la sociedad. Buenos Aires, Nueva visión. WINCH, P. (1994) Comprender una sociedad primitiva, Barcelona, Paidós
MONOGRAFIAS
AIXELÀ, Yolanda (2000). Mujeres en marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Ed. Bellaterra
BENEDICT, Ruth (1974 [1946]) El crisantemo y la espada. Patrones de la cultura japonesa. Madrid: Alianza.
CARO BAROJA, Julio (1990 [1955]). Estudios saharianos. Madrid: Júcar Universidad.
CLASTRES, Pierre (2001 [1972]) Crónica de los indios guayaquis, Barcelona, Altafulla.
DOUGLAS, Mary. 1973 [1966]. Pureza y peligro. Un anàlisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI.
EVANS-PRITCHARD, Edward E. (1976 [1937]). Brujería, magia y oráculos entre los azande. Barcelona: Anagrama.
EVANS-PRITCHARD, Edward E. (1977 [1940]). Los Nuer. Barcelona: Anagrama.
EVERS-ROSANDER, Eva (2004 [1991]). Mujeres en la frontera. Tradición e identidad musulmanas en Ceuta. Barcelona: Edicions Bellaterra.
GRIAULE, Marcel (2000 [1966]) Dios de agua. Barcelona, Alta Fulla.
KROEBER, Theodora (1992 [1964]). Ishi. El último de la tribu. Barcelona: Antoni Bosch. LÉVI-
LÉVI-STRAUSS, Claude (1988 [1955]). Tristes trópicos. Barcelona:Paidós.
MALINOWSKI, Bronislaw (1975 [1922]). Los argonautas del Pacífico Occidental. Un estudiosobre comercio y aventuraentre los indígenas de los archipiélagos de la Nueva Guinea melanésica. Barcelona: Península.
MALLART, LLuís (2009) Sòc fill dels evuzok, Barcelona, La Campana.MIDDLETON, John (1984) Los lugbara de Uganda. Bellaterra, UAB, Publicaciones de Antropología Cultural.no4.
MEAD, Margaret. (1990 [1939]). Adolescencia y cultura en Samoa. Barcelona: Paidós.
PIELLA, Anna (2002). Parentiu a Jambun. Canvis i continuitats en una comunitat aborígen d'Austràlia, Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, Publicacions d'Antropologia Cultural, no21
SAN ROMAN, Teresa (1997). La diferencia inquietante. Viejas y nuevas estrategias culturales de los gitanos. Siglo XXI.
TOMÀS, Jordi & LAMBAL, Patrick (2013) El pescador que volia anar al país dels blancs. Barcelona: Editorial Pòrtic.
TURNBULL, Colin (1984 [1961]) Los pigmeos, el pueblo de la selva. Barcelona. Javier Vergara.
WILLIS, Paul (1988) Aprendiendo a trabajar. Madrid, Akal
WORSLEY, Peter (1980): Al son de la trompeta final. Un estudio de los cultos "cargo" en Melanesia. Madrid,Siglo XXI.
Programari
No requereix programari específic.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 3 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 4 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 5 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 6 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 7 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 8 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 3 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 4 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 5 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 6 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 7 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 8 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |