Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2504611 Arqueologia | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha cap prerequisit específic
L’assignatura té com a objectiu principal introduir a l’alumne en el coneixement bàsic dels grans fenòmens històrics, socials i econòmics de l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana.
En un segon nivell, l’assignatura es centrarà també en els següents objectius:
- Conèixer les principals fonts literàries històriques de cada període, i saber interpretar aquests documents a la llum de les escoles historiogràfiques més significatives.
- Saber integrar les dades arqueològiques i epigràfiques en el discurs històric, destacant-ne els jaciments i documents més significatius així com els seus conjunts materials.
- En acabar el curs l’alumne ha de demostrar:
Haver assolit els continguts expressats en el temari i identificar qualsevol dels seus punts en el context que li correspon.
Ser capaç d’analitzar, processar i interpretar qualsevol mena de material addicional (fonts antigues, taules, gràfics) d’acord amb els continguts del temari i situar-lo en el marc corresponent.
Demostrar haver fet unes lectures mínimes exigides (llibres i/o capítols especialment indicats i/o articles recomanats).
Haver assolit un coneixement integral i global de la matèria mitjançant l’articulació i la relació existent entre els diferents punts en què es divideix el temari.
Temari:
ANTIGUITAT TARDANA i ALTA EDAT MITJANA
1-L’Alt Imperi. Antonins i Severs: un sistema amb problemes.
2- La Crisi del s. III. Inestabilitat política i primeres reformes imperials.
3- Dioclecià i Constantí. La Tetrarquía. Un nou model polític, social i econòmic.
4- El s. IV dC. Dinastíes governants. De la dinastia Constantiniana a la Valentiniana.
5- Societat i economia al s. IV. Ciutat i territori. Els grups dependents.
6- Teodosi i la divisió de l’Imperi. Dinasties orientals i occidentals.
7- Societat i economia al s. V. La crisi de les ciutats i la reorganització rural.
8- Cristianisme i Paganisme en època Tardana.
9- Els pobles germànics. Formes polítiques, socials i territorials.
10- La fi de l’Imperi Occidental i la continuïtat de Bizanci.
11- L’Antiguitat Tardana a les províncies hispanes i al Nord-Est peninsular.
12- De la Restitutio Imperii bizantina a la crisi del segle XI.
13- El cristianisme a Occident: esglésies, monestirs i necròpolis (s. V-X).
14- La formació de les noves entitats polítiques a Occident (s. V-X).
15- L'islam: mesquites, necròpolis, medines i fortaleses (s. VII-X).
16- La gènesi de la ciutat medieval.
17. Explotar el territori a Occident. La conformació d'un nou paisatge agropecuari (s. V-X).
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 30 | 1,2 | KM19, KM22, SM22 |
Tutories | 20 | 0,8 | |
Tipus: Supervisades | |||
Pràctiques d'aula i seminaris | 10 | 0,4 | KM21, SM21 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball personal | 82,4 | 3,3 |
- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor /a.
- Assistència a sessions de seminaris/pràctiques dirigides pel professor/a a l'aula.
-Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.
-Realització de dues lectures obligatòries, i realització del corresponent comentari/ressenya.
-Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova escrita 1 | 25 % | 1,3 | 0,05 | KM21, KM22, SM21 |
Pràctiques d'aula i seminaris 1 | 10 % | 1,3 | 0,05 | KM19 |
Ressenya d'article o artícles 1 | 15 % | 5 | 0,2 | SM22 |
L'avaluació d’aquesta assignatura, en el cas dels estudiants que s'acullin a l'Avaluació Continuada, es compondrà dels següents elements:
- Pràctica d'aula 1 (Antiguitat): 10 % de la nota.
- Ressenya 1 (Antiguitat): 15 % de la nota.
- Prova escrita Part 1 (Antiguitat): 25 % de la nota. La prova constarà de dues parts: un tema ampli a desenvolupar per part de l’estudiant (serà una problemàtica amplia vista al llarg del curs) i un comentari de text sobre una font literària antiga
- Pràctica d'aula 2 (Alta E.M.): 10 % de la nota.
- Ressenya 2 (Alta E.M.). 15 % de la nota.
- Prova escrita Part 2 (Alta E.M.): 25 % de la nota
- Participació activa a les sessions i a les presentacions dels companys. 5 %.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Pel que fa a la recuperació, no afectarà a la presentació, quemantindrà la seva nota i no serà recuperable. La Pràctica 1 es podrà recuperar dues setmanes després d'haver-se puntuat. La prova final es recuperarà per una nova prova final del mateix estil durant el calendari de recuperació establert per la facultat.
Avaluació Única.
En aquest cas, l'avaluació d'aquesta assignatura es compondrà dels següents elements:
- Prova escrita sobre el contingut del temari: 60 %.
- Comentari de 2 fonts literàries antigues i medievals: 40 %.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada, així com la normativa sobre qualsevol tipus d'irregularitat.
ARCE, J. Bárbaros y Romanos en Hispania, 400-507 AD. Ed. Marcial Pons, 2005.
BAVUSO, Irene, Castrorao Barba, Angelo (eds.), The European Countryside during the migration period: Patterns of change from Iberia to the Caucasus (300-700 CE), Walter de Gruyter, Berlin, 2023.
BRADLEY, K., Esclavitud y sociedad en Roma, Ed. Península, Barcelona, 1998.
BROGIOLO, Gian Pietro, CHAVARRIA ARNAU, Alexandra, Aristocrazie e campagne nell’Occidente da Constantino a Carlo Magno, All’Insegna del Giglio, Firenze, 2005.
BROGIOLO, Gian Pietro, Le origini della città medievale, Società Archeologica Padana, Mantova, 2011.
BROWN, P., El mundo en la Antigüedad tardía, de Marco Aurelio a Mahoma. ed. Gredos, Madrid, 2012.
CAMERON, A. (1998), El mundo mediterráneo en la Antigüedad Tardía, 395-600, Crítica, Barcelona.
CAMERON, A., (2001) El Bajo Imperio Romano: 284-430 d.C., Encuentro, Madrid.
CASTRORAO BARBA, Angelo, La fine delle ville romane in Italia tra Tarda Antichità e Alto Medioevo (III-VIII secolo), Edipuglia, Bari, 2020.
CASTRORAO BARBA, Angelo, TANASI, Davide, MICCHICHÈ, Roberto (eds.), Archaeology of the Mediterranean during Late Antiguity and the Middle Ages, University Press of Florida, Gainesville, 2023.
CHAVARRIA ARNAU, Alexandra, A la sombra de un imperio: Iglesias, obispos y reyes en la Hispania tardoantigua (siglos V-VII), Edipuglia, Bari, 2018.
CHAVARRIA ARNAU, Alexandra (eds.), Cambio de era. Córdoba y el Mediterráneo cristiano, Ayuntamiento de Córdoba, Córdoba, 2023.
DIARTE-BLASCO, Pilar, Late Antiquity & Early Medieval Hispania. Landscapes without Strategy? An archaeological approach, Oxbow Books, Oxford, 2018.
DOLEZALEK, Isabelle, GUIDETTI, Mattia, Rediscovering objects from Islamic lands in Enlightenment Europe, Routledge, London, 2022.
DUBY, G. PERROT, M. (Eds.). Historia de las Mujeres. 1. La Antigüedad. Ed. Taurus, Barcelona 2000.
GUIDETTI, Mattia, In the shadow of the church: the Building of mosques in early medieval Syria, Brill, Leiden, 2017.
JONES, A.H.M. The Later Roman Empire. 284-602. Original 1964. Múltiples edicions.
LÓPEZ DE BARJA, P., LOMAS, J.F., Historia de Roma. Ed. Akal. 2001.
MITCHELL, S. A History of the Later Roman Empire. 284-641 AD. Blackwell Publishing, 2007.
PETTEGREW, David, CARAHER, William, DAVIS, Thomas, The Oxford Handbook of Early Christian Arcaheology, Oxford Univesity Press, Oxford, 2019.
RIPOLL, Gisela, GURT, Josep Maria (eds.), Sedes regiae (ann. 400-800), Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Barcelona, 2000.
WARD-PERKINS, B., (2007) La caída de Roma y el fin de la civilización, Espasa-Calpe, Madrid.
WICKHAM, CH. (2013) El legado de Roma, Una Historia de Europa de 400 a 1000, Colección Ensayo (Pasado Presente). Madrid.
WICKHAM, Chris, Europa en la Edad Media: una nueva interpretación, Crítica, Barcelona, 2017.
Eines de programari habituals.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |