Història del Mediterrani en l'Antiguitat
Codi: 106864 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2504611 Arqueologia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jordi Cortadella Morral
- Correu electrònic:
- jordi.cortadella@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Coneixements bàsics (introductoris) en Història Antiga del Pròxim Orient, Grècia i Roma.
Objectius
L'objectiu de l'assignatura es analitzar les principals estructures socials i polítiques de les civilitzacions mediterrànies durant l'Antiguitat. En primer lloc, ens centrarem en el context del mediterrani oriental del III mil·lenni a.C, i en l'impacte d'aquesta zona sobre les àrees perifèriques mediterrànies, afectades pels fenòmens d’intercanvi, colonitzadors, migratoris i conquestes. En segon lloc, ens fixarem en aquells fenòmens i esdeveniments que van propiciar la unitat mediterrània, tant a nivell cultural com polític. També serà important aprofundir en l'aspecte institucional i en qüestions de vida quotidiana. Per assolir els nostres objectius serà important familiaritzar-se amb les fonts primàries disponibles (textuals i arqueològiques), que caldrà relacionar amb les interpretacions històriques.
Resultats d'aprenentatge
- KM19 (Coneixement) Conèixer els principals i diversos debats teòrics (epistemològic i ontològic) i metodològics en el context de l'estudi de les societats antigues i medievals.
- KM21 (Coneixement) Explicar els processos històrics antics i medievals des d'una perspectiva crítica i reflexiva, analitzant com l'evidència arqueològica pot qüestionar els marcs teòrics vigents.
- KM22 (Coneixement) Comprendre els processos de formació social en els períodes antic i medieval des de la diversitat (geogràfica, social i de gènere) per a construir relats històrics inclusius que evitin perspectives androcèntriques i eurocèntriques.
- SM21 (Habilitat) Desenvolupar un pensament crític i reflexiu arqueològic a partir de la inferència i la generació d'informació arqueològica antiga i medieval.
- SM22 (Habilitat) Plantejar la relació entre el registre arqueològic i els processos històrics de les èpoques antiga i medieval en el seu context i complexitat social respectius.
Continguts
1. El Mar, les muntanyes, el Sàhara i l’Atlàntic. La llarga marxa cap a la civilització: La primera civilització agrícola (Creixent Fèrtil i Àsia Menor).
2. Mesopotàmia i Egipte. El torn de terrissaire, els animals domèstics, els teixits, la fusta. El coure i el bronze, les escriptures. Les ciutats: vida terrenal i vida eterna.
3. Vaixells fluvials, vaixells mediterranis (els primers mariners). Síria, Egipte i el mar Roig; El Llevant mediterrani. L'expansió dels megàlits: del Llevant a l'Atlàntic.
4. Segles d'unitat. Els mars del Llevant del 1500 al 1200: L'acceleració dels intercanvis. Creta. Accidents, evolucions i catàstrofes: muntanyencs i mariners (el nomadisme). Els hitites i els semites.
5. Els Pobles del Mar. Tot canvia del segle XII al VIII: La "balcanització" del Pròxim Orient. Els pobles de les estepes (el cavall).
6. Indoeuropeus i invasions celtes. La metal·lúrgia del ferro i l'escriptura alfabètica.
7. Les colonitzacions. Segles X al VI. Els fenicis i Cartago. Els etruscos.
8. La colonització grega. El "miracle grec". Les polis: hoplites i remers; democràcia i esclavitud.
9. L'imperi de Darius i l'error d'Alexandre el Gran.
10. L'exemple de Pirrus. “Graecia capta” (146 aC). L'imperialisme romà: Roma contra Cartago.
11. El pròxim Orient: la presa cobejada. De la ciutat a l'Imperi (131-31 aC).
12. Més enllà del Mediterrani. Cimbres i teutons.
13. Cèsar conquereix les Gàl·lies (59-50 aC). Trajà, els dacis i l'Èufrates.
14. La civilització mediterrània. Paisatges, ciutats i tècniques. Ciutats i imperi.
15. Les originalitats romanes.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 35 | 1,4 | KM19, KM22, SM21 |
| Pràctiques i seminaris | 10 | 0,4 | KM19, KM22, SM21, SM22 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació activitats pràctiques | 15 | 0,6 | KM21, SM21, SM22 |
| Tutories | 10 | 0,4 | KM22, SM21 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de bibliografia | 30 | 1,2 | KM19, KM22, SM21 |
| Preparació de les activitats i de les proves escrites | 45 | 1,8 | KM21, SM21, SM22 |
- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor.
- Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen | 40 | 1,5 | 0,06 | KM19, KM21, KM22, SM21, SM22 |
| Treballs pràctics | 60 | 3,5 | 0,14 | KM19, KM21, KM22, SM21, SM22 |
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a partir de 3 notes:
1.- AVALUACIÓ CONTÍNUA-A (30% de la nota final): Una activitats pràctiques individuals relacionades amb l’análisi de fonts primàries. Les pràctiques són obligatòries, necessàries per a presentar-se a l'examen.
2.- AVALUACIÓ CONTÍNUA-B (30% de la nota final): Una activitats pràctiques individuals relacionades amb l’análisi la bibliografia especialitzad. Les pràctiques són obligatòries, necessàries per a presentar-se a l'examen.
3.- EXAMEN (40% de la nota final): Es farà en horari de classe i constarà de 2 activitats: a) el desenvolupament d'un tema, a escollir entre varies opcions; b) el comentari d'un document literari o arqueològic.
Per tenir dret a la re-avaluació d'una activitat suspesa cal haver-se presentat a totes les proves (examen i activitats pràctiques) i haver-ne aprovat almenys una.
Aquesta assignatura ofereix la possibilitat d'acollir-se a una "Avaluació Única". Aquesta opció suposa una única data d'avaluació, però no una única activitat d'avaluació. Pertant, l'Avaluació Única d'aquesta assignatura es realitzarà, al igual que l'Avaluació Contínua, a partir de dues notes:
- PRÀCTIQUES (50%): Es proposaran dues activitats pràctiques (comentaris de fonts primàries) de les quals s’haurà de lliurar un breu comentari per escrit. L'estudiant haurà de lliurar aquestes activitats, equivalents a les contemplades a l'Avaluació Contínua, a la data d'avaluació establerta.
- EXAMEN FINAL (50%): Es farà a la data d'avaluació establerta i consistirà en: a) Test 30 preguntes breus; b) Desenvolupar dues preguntes-tema, a escollir entre quatre opcions.
Els exercicis d'Avaluació Única poden coincidir amb dates reservades per a l'Avaluació Contínua.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’Avaluació Contínua.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Bibliografia
- AUBET, M.E., Tiro y las colonias fenicias de Occidente, Ed. Bellaterra, Barcelona 2009.
- BRAUDEL, F., Memorias del Mediterráneo: Prehistoria y Antigüedad, Ed Cátedra, Madrid, 1998.
- DICKINSON, O., El Egeo, de la Edad del Bronce a la Edad del Hierro, Ed. Bellaterra, Barcelona 2010.
- GRACIA, F., MUNILLA, G., Protohistoria: pueblos y culturas en el Mediterráneo entre los siglos XIV y II a.C., Universitat de Barcelona, Barcelona 2004.
- GRIMAL, P., La formación del Imperio romano, Siglo XXI, Madrid 1990.
- GÓMEZ ESPELOSÍN, F.J., Historia de Grecia Antigua, Akal Textos, Madrid 1995.
- GRAS, M., El Mediterráneo arcaico, Alderabán, Madrid, 1999.
- KARAGEORGHIS, V., Chipre, encrucijada del Mediterráneo Oriental 1600-500 a.C., Bellaterra, Barcelona 2004.
- LOPEZ BARJA, P., Historia de Roma, Akal Textos, Madrid 2004.
- REDFORD,D.B., Egypt, Canaan and Israel in Ancient Times, Princeton University Press, Princeton 1992.
- PLÁCIDO, D., ALVAR, J., GONZÁLEZ WAGNER, C., La formación de los estados en el Mediterráneo occidental, Síntesis, Madrid 1991.
- POTER, D.S. (ed.). A companion to the Roman Empire, Blackwell, Oxford, 2006.
- OSBORNE, R. La formación de Grecia, 1200 - 479 a.C., Crítica, Barcelona, 1998.
Programari
Campus Virtual, projectat a l'aula amb un canó projector.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |